Oest de Canadà, juliol 2015 – Dia 18: Ens acomiadem de Canadà visitant la ciutat de Vancouver

Per mala sort, arribem a l’últim dia del viatge a Canadà. El temps passa massa ràpid quan ens ho passem bé…Però ja ens lamentarem d’això a l’avió de tornada. Tenim un sol dia per conèixer Vancouver.  I volem aprofitar-lo al màxim.

Sobre les nou, acompanyats d’un sol esplèndid, ens dirigim a l’Stanley Park. Ja vam visitar-lo abans d’anar a l’Illa de Vancouver, però  no vam tenir temps d’anar a tots els punts que ens interessaven.  Concretament, ens dirigim al Brockton Point,  la zona dels tòtems. Hi ha una col·lecció de nou tòtems, que la ciutat de Vancouver va comprar entre el 1920 i el 1936.

La zona també és ideal per passejar-hi. Està ple de gent caminant, corrent i amb bici que, com nosaltres, gaudeixen de les visites de Vancouver. Ens encanten els parcs urbans com aquests. Caminar pels més de dos-cents quilòmetres de senders que hi ha és la manera perfecte per fugir de les presses de la ciutat. No és d’estranyar que Vancouver sigui una de les ciutats amb més qualitat de vida del món.

A mig matí, ja anem a la part més cèntrica de la ciutat. No podem aparcar al carrer perquè com a màxim s’hi pot deixar el cotxe dues hores. A més, és caríssim. La millor opció és buscar un pàrquing, com els de l’empresa EasyPark, amb tarifes per tot el dia per menys de deu dòlars canadencs. Amb el cotxe estacionat, caminem fins el barri més antic de la ciutat: el Gastown. Caminem pels seus amples carrers, contemplant alguns dels edificis del segle XIX. Tot i això, el gran protagonista de la zona no és una casa, sinó un rellotge de vapor construït a l’any 1977.

El següent lloc que visitem és el Chinatown, a la part est de la ciutat. Caminem uns deu minuts fins que arribem a la Chinatown Millenium Gate, el símbol d’entrada a aquesta part de la ciutat. Des d’allà, ens dirigim al lloc que més ens va cridar l’atenció al buscar informació de la zona: els jardins xinesos clàssics del Dr Sun Yet-Sen, un jardí tradicional típic de la dinastia Ming. Hi ha una part d’aquests jardins, l’anomenat parc,  on s’hi pot entrar lliurament. Però la part principal, on realment s’entra als jardins, s’hi entra pagant. Hi ha una tarifa familiar, que ens val 28 CAD per quatre persones. I no ens sap grau haver-ho pagat per entrar. Ens meravella l’ambient que s’hi respira. Quina tranquil·litat i bellesa! La construcció del jardí està basada en l’harmonia entre quatre elements principals: les roques, l’aigua, les plantes i l’arquitectura. Un perfecte equilibri entre el ying i el yang.

Aleshores, passegem una estona sense rumb, fixant-nos amb els locals per menjar. Finalment, el que més ens convenç és el Water Street Cafe, just al costat del rellotge de vapor. Hi ha menjar força variat i bo. A més, tot i estar situat a un dels punts més turístics de la ciutat, els preus estan molt bé.  Estem contents amb l’elecció.

Quan acabem de dinar, encara tenim temps abans d’anar a l’aeroport. Decidim passar el resta de la tarda a la Granville Island. Per arribar-hi hem de creuar el pont Granville i omplir-nos de paciència. La quantitat de cotxe que s’hi dirigeixen és enorme -97.000 persones la visiten cada dia! – així que ens costa uns vint minuts recórrer els quatre quilòmetres que hi ha des d’on havíem aparcat el cotxe fins a la illa. Per sort,  trobem un lloc a un dels pàrquings públics i podem començar a explorar la zona. Hi trobem una mica de tot:  una escola d’art, varis teatres, botigues de souvenirs, una botiga especialitzada en joguines pels gossos, una botiga d’escombres (com les de Harry Potter!), el mercat públic i forces bars i restaurants. Sense dubte, el que més ens agrada és el mercat públic. Entrar-hi és una delícia pels sentits. Immersos entre la multitud que hi passeja, descobrim una gran varietat de menjar d’alta qualitat. Productes ben frescos acabats de sortir de l’oceà, el camp o el forn. Quin goig!

Quan passem per davant de la Stuart’s Bakery no podem evitar aturar-nos-hi al veure el pastís de pastanaga. Tots els pastissos tenen molt bona pinta, però el típic de Canadà és el que més ens crida l’atenció. I està boníssim! No hi ha dubte, el millor que hem menjar al llarg del viatge. Sublim!  No se’ns acudeix una manera millor d’acabar el viatge…

Amb el regust dolç dels pastís, ja pugem el cotxe per anar a l’aeroport. Marxem de Canadà fascinats per la seva desbordant naturalesa. I, tal i com fem sempre, ens acomiadem del país amb uns fins aviat.  Seria massa dur pensar que no tornarem a veure els paisatges canadencs…