Ens llevem ben aviat, a les sis del matí. Encara ens queden més de 300 quilòmetres fins a Vancouver, però volem aprofitar el matí per anar a Whistler. Així que hem d’aconseguir hores d’on sigui…

Poc abans de les deu del matí, ja arribem a Whistler. Whistler està considerat el ressort d’esquí més gran d’Amèrica del Nord i la millor estació alpina d’Amèrica del Nord segons la revista Ski Magazine. La formen dues muntanyes: Whistler i Blackcomb. Sumant les dues muntanyes té més de 200 pistes d’esquí i 38 telefèrics. Amb capacitat per albergar fins a 61.407 esquiadors per hora. A més, durant l’estiu també sol estar molt visitat. Sobretot pels ciclistes que practiquen el downhill, ja que hi ha moltíssims circuits per fer aquesta activitat.

També hi ha moltes opcions pels que ens agrada caminar. A prop dels cims del pic Whislter i el Blackcomb hi ha molts camins, la majoria d’ells senzills, que permeten veure preciosos paisatges. L’opció més còmode per accedir a la zona dels camins és agafar el telefèric. Pels senderistes hi ha tres telefèrics: el Whistler Village Gondola (puja des del poble de Whislter fins gairebé el cim de la muntanya del mateix nom), el Wizard Express + el Solar Coaster Express (va des del Blackomb Base al punt on comencem els recorreguts per la Blackomb Mountain) i el Peak To Peak (un telefèric que connecta les dues muntanyes).

Inicialment, nosaltres només volem agafar el  Whistler Village Gondola, però resulta que només es pot comprar un tiquet que ho inclou tot. Així t’obliguen a pagar-ho tot, encara que no ho vulguis utilitzar… I no és pas barat, doncs el tiquet val 54.95 CAD per persona.

Els acabem comprant i no ens capfiquem massa amb aquestes “estratègies” tant abusives. I per aprofitar que estan inclosos tots els telefèrics, canviem una mica els plans. Enlloc de fer una excursió més llarga per la Whistler Mountain, en farem dues de curtes: una a la Whistler Mountain i l’altre a la Blackomb Mountain, agafant el Peak to Peak per passar d’una a l’altra.

Durant la pujada amb el telefèric, ens innunda una boira molt densa. Pràcticament no veiem res. Al arribar a dalt, tot i que continua ben ennuvolat, les vistes són molt millors. Fem un petit passeig, de poc més d’una hora, i anem fins a l’Harmony Lake.

Després ja agafem el Peak to Peak. És el telefèric d’una sola tirada més llarg del món, amb una longitud de 4 km.

Un cop a la Blackomb Mountain, fem la ruta de color verd, ja que hi ha possibilitats de veure marmotes. I estem de molta sort! Trobem dues marmotes molt confiades que es deixen fotografiar durant una llarga estona i de ben a prop. Les marmotes que hi ha a aquesta zona de Canadà són les Hoary Marmots. Precioses!

Llavors, quan ja es posa a ploure i la boira torna a inundar-ho tot, tornem a agafar el Peak to Peak i el Whistler Village Gondola, Al poble de Whistler  està ple d’aficionats a la bicicleta. Hi ha un molt bon ambient. Perfecte per menjar els entrepans que portem abans d’agafar el cotxe de nou.

A mitja tarda, i després de dos dies de força cotxe, per fi arribem a Vancouver. Ens instal·lem al Grouse Inn, un hotel a les afores de la ciutat, i després anem a l’Stanley Park, el parc urbà més gran de Canadà. De camí cap al parc, ens trobem amb molt trànsit al Lions Gate Bridge. Després d’uns deu dies gairebé sols, sense veure cotxes, ens estressem amb tants vehicles. Quin contrast!

Un cop arribem a l’Stanley Park, és el moment de relaxar-nos de nou. És un lloc ideal per passar-hi la tarda passejant pels múltiples camins que el recorren. Caminem una estona per la zona del Beaver Lake i després agafem al cotxe per anar fins al Lost Lagoon. Tot l’entorn està molt ben cuidat. I hi trobem molts habitants de la ciutat. Sens dubte, és el lloc preferit pels amants del footing.

Al vespre, visitem la zona més cèntrica de la ciutat i sopem a una hamburgueseria. Amb la panxa plena, i amb una mica de son, volem aprofitar una mica més el dia. Així doncs, decidim pujar a la Vancouver Lookout Tower, una torre de 168 metres des de la que tenim una vista panoràmica de Vancouver. Des de dalt, veiem com la foscor va inundant la ciutat.

Quan ja és negre nit, arriba el moment de retirar-nos. Demà hem de tornar a matinar per agafar el ferry cap a la Illa de Vancouver. Allà ens espera molta més natura…