Viatge a Madagascar en 28 dies

Itinerari i Preparació del viatge

Fer un viatge a Madagascar, l’illa més gran d’Àfrica, és descobrir un país de naturalesa única. Al separar-se del continent africà fa milions d’anys, la fauna i flora d’aquest país va evolucionar d’una forma diferent. Això va donar loc a moltíssims endemismes, entre els que destaquen els icònics lèmurs.

Madagascar és un destí per viatjar a poc a poc. Les seves carreteres t’obliguen a aturar-te, avançar lentament, i a contemplar la vida rural d’un país amb molt per oferir. Un cop s’arriba als parcs nacionals, és necessari calçar-se les botes i endinsar-se pels boscos, canyons o muntanyes. És l’única manera de poder observar els lèmurs o camaleons, entre d’altres.

Durant un viatge a Madagascar tampoc poden faltar els baobabs, un dels símbols de l’illa. I pels que busquen tranquil·litat i descansar durant uns dies al final de la ruta, també hi ha platges paradisíaques que conviden a aturar-se.

Abans de començar el viatge a Madagascar

Com arribar a Madagascar

Per arribar a Madagascar des de l’estranger normalment cal volar a l’Aeroport Internacional d’Ivato (als afores d’Antananarivo). Hi ha vols directes des de París, però també hi ha altres opcions que fan una escala als Emirats Àrabs, Dubai, Kenya o l’Illa de la Reunió.

Actualment, també hi ha vols directes des de París fins a l’aeroport de Nosy Be, una petita illa al nord de Madagascar. Tot i això, la freqüència és menor i els preus més elevats.

Com moure’s per Madagascar

El transport terrestre per Madagascar és força lent, ja que l’estat de les carreteres no és massa bo. Igualment, acostuma a ser millor que agafar avions interns, perquè hi ha moltes cancel·lacions i endarreriments.

Per moure’s per terra durant un viatge a Madagascar, es poden considerar aquestes opcions:

  • Llogar un cotxe. Moure’s amb un cotxe de lloguer és una de les millors maneres de moure’s pel país, sobretot per tenir molta més llibertat. En general és millor llogar un 4×4. Moltes agències únicament lloguen els cotxes amb un conductor. Tenint en compte que el preu d’un conductor no és car, és una opció molt més recomanable que conduir per lliure (sobretot durant un primer viatge al país). El preu dels lloguers de 4×4 amb conductor, varia entre 40 € i 50 € el dia.
  • Utilitzar el transport públic. Anar amb transport públic per Madagascar no és una opció fàcil ni còmode. Sobretot perquè els trajectes acostumen a ser molt llargs i les averies dels vehicles són freqüents. El transport públic per excel·lència és el taxi-brousse. Una altra opció per trajectes entre les ciutats principals és fer servir els busos de companyies privades. Acostumen a ser una mica més cars, però també més puntuals i còmodes. Algunes d’aquestes companyies són Cotisse o Soatrans
  • Contractar un tour amb una agència local. En cas de voler tenir un viatge més lligat i amb menys preocupacions, una bona alternativa és contractar un recorregut de diversos dies amb una agència local. Aquesta opció inclou el transport (normalment amb un 4×4), un guia, l’allotjament i les activitats. Al portal SafariBookings.com es poden comparar les diferents rutes i preus, i demanar pressupost a les agències locals.

On dormir

L’oferta d’allotjaments a Madagascar no és molt àmplia i, en general, els allotjaments són senzills.

De tota manera, a les ciutats principals del país i al voltant dels punts més turístics (principalment als parcs nacionals) sempre hi ha alternatives per diferents pressupostos. Alguns dels hotels o lodges apareixen a Booking.com, però en molts casos és necessari fer les reserves directament per correu electrònic.

En cas de fer un viatge a Madagascar sense reserves prèvies, es pot improvisar bastant sobre la marxa. A quasi tots els pobles hi ha algun Hotely (tal com  anomenen a les pensions), molt econòmics però de qualitat justa.

Vacunes

Les condicions sanitàries a Madagascar són complexes, i per això abans d’un viatge al país és important revisar quines vacunes són necessàries amb un professional de medicina internacional.

L’única vacuna obligatòria és la de la febre groga en cas de procedir d’un país on aquesta malaltia és endèmica. Tot i això, segons la durada del viatge poden ser recomanables altres vacunes.

Malària

A Madagascar hi ha malària. Per això, és necessari prendre totes les precaucions possibles per evitar les picades de mosquits (repel·lent, màniga llarga, mosquiteres, roba clara…). També en la majoria dels casos és preferible prendre medicació de profilaxis contra la malària. De nou, això és millor avaluar-ho amb un especialista.

Targeta SIM

La cobertura a Madagascar no és massa bona, sobretot a les zones rurals o als parcs nacionals. Però si es viatja per lliure acostuma a ser útil tenir una targeta SIM.

Es pot comprar fàcilment a l’aeroport, i les tres companyies principals són Airtel, Orange i Telma.

Jo vaig comprar-me una targeta d’Airtel, amb una durada de 30 dies i 20 GB. Vaig pagar 80.000 ariary (uns 16 euros). Durant el viatge no vaig tenir massa bona cobertura a les zones allunyades de les ciutats, però desconec si amb les altres companyies la cobertura és millor.

Tipus d’endoll

Els endolls a Madagascar són dels tipus C (són compatibles amb els de Catalunya).

Idioma

Els idiomes oficials de Madagascar són el malgaix i el francès. Tot i això, el francès només el parla un quart de la població, sobretot en àrees urbanes.

Algunes paraules amb malgaix que segur que et serviran durant un viatge a Madagascar són:

  • Salama (hola)
  • Veloma (adéu)
  • Mora Mora (a poc a poc)
  • Misaotra (gràcies)

Capital

La capital és Antananarivo (té una població de 1,3 milions habitants).

Visat

Els ciutadans espanyols poden obtenir el visat d’entrada a Madagascar en el moment d’entrar al país a l’Aeroport Internacional d’Ivato. El visat és gratis per estàncies de menys de 15 dies; té un cost de 35 € per estàncies de menys de 30 dies; i té un cost de 40 € per estàncies d’entre 1 i 2 mesos. Es pot pagar amb euros.

Zona horària

La zona horària de Madagascar és la GMT+3 (dues hores de diferència amb  Catalunya durant l’horari d’hivern i una hora de diferència durant l’horari d’estiu).

Clima

A Madagascar hi ha un clima tropical, que segueix els mateixos patrons a tota l’illa. Hi ha dues estacions: l’estiu o estació humida, que va del novembre a l’abril; i l’hivern o estació seca, que va del maig a l’octubre.

A més, del gener al març és l’època de ciclons a l’est del país. Això pot donar lloc a molta pluja i condicions climatològiques adverses.

En general a la costa acostuma a fer més calor. En canvi, a les terres altes de l’interior les temperatures a l’hivern poden baixar fins als zero graus.

Altres dades del país

Madagascar va ser colònia francesa fins a 1960. Es condueix per la dreta.
 
Actualment, Madagascar és un dels països més pobres (a nivell econòmic) del món. La seva economia es basa en l’agricultura, la mineria, la pesca i la producció de roba. El turisme representa una mica més del 4 % del PIB del país.
 

Moneda

La moneda de Madagascar és l’ariary (MGA). Ara mateix (agost de 2023) un 1 euro equival a 4.976 ariarys. Per fer canvis mentalment a mi m’anava bé tenir present que 20.000 MGA són 4 euros.

El més habitual és haver-ho de pagar tot en la moneda local del país. Només alguns allotjaments accepten euros, però el tipus de canvi sempre és pitjor. Així que jo recomano pagar-ho tot amb la moneda del país.

Les targetes de crèdit o dèbit no s’accepten a pràcticament cap lloc de Madagascar, així que totes les despeses del viatge s’han de pagar amb efectiu. La millor manera d’obtenir ariarys és utilitzant els caixers automàtics amb algunes de les targetes per viatjar. Jo recomano portar la N26 (té millors condicions) i també la Vivid (les condicions no són tan bones, però és una targeta Visa i en alguns caixers només funcionava aquesta).

Els caixer que millor em va anar per treure diners van ser:

  • Mauritius Commercial Bank (MCB): No aplica cap comissió adicional i funcionen totes les targetes. N’hi ha un a l’aeroport.
  • Société Générale Madagasikara: Aplica una comissió de 10.000 ariary per operació. Funcionen totes les targetes.
  • Banque Nationale d’Investissement (BNI): No aplica cap comissió. Només funcionen les targetes Visa. A la majoria de pobles/ciutats amb caixer, acostuma a haver-n’hi un d’aquest banc.

Preus

Els preus a Madagascar són substancialment més baixos que a Catalunya.

Aquests són alguns exemples dels preus que pots trobar durant un viatge a Madagascar:

  • Preu d’un plat combinat a un restaurant local: 18.000 ariary.
  • Preu d’un primer i segon plat a un restaurant d’un hotel de classe mitjana: 30.000 ariary.
  • Una ampolla d’aigua d’un litre i mig a un supermercat: 2.650 ariary.
  • Un litre de benzina: .5.900 ariary la benzina i 4.900 ariary el dièsel.
  • Una habitació doble a un allotjament estàndard (classe mitjana): 100.000 ariary.
  • Permís d’entrada al Parc Nacional Andasibe-Mantadia: 45.000 ariary. A part d’això cal pagar el preu del guia, que depèn de la duració de la ruta. Per exemple, el preu d’un guia per una ruta de 4 hores a Analamazaotra és d’uns 80.000 ariary per grup.
  • Permís d’entrada al Bosc de Kirindy: 50.000 ariary . El preu del guia també es paga a part, i per una ruta de 2 hores costa 70.000 ariary.
  • Permís d’entrada al Parc Nacional Isalo: 65.000 ariary (el preu del guia és fixe, i són 160.000 ariary per dia, independement de la duració de la ruta.

Propines

Les propines durant un viatge a Madagacar no són obligatòries, però sí que són esperades. Sobretot són esperades pels guies dels parcs nacionals, els conductors i el personal dels allotjaments.

És millor donar les propines amb la moneda local.

Alguns dels imports orientatius per les propines són:

  • Pel guia dels parcs nacionals: entre 5.000 i 10.000 ariary en funció de la duració de la ruta i la satisfacció.
  • Pel conductor: entre 7.000 i 10.000 ariary per dia.
  • Personal de l’hotel: entre 2.000 i 5.000 ariary per dia.
  • Restaurant: entre 1.000 i 5.000 ariary, en funció del preu i del número de persones.

Regateig

Durant un viatge a Madagascar cal dominar l’art del regateig. És habitual regatejar als mercats locals, a les botigues de souvenirs i també quan abans de pujar a algun transport local (taxi, taxi-brousse…).

Per altra banda, els preus d’entrada als parcs nacionals i dels guies oficials són fixes.

Madagascar és un país amb molta pobresa i desigualtat, i això fa que la seguretat al país no sigui molt alta. Tot i això, la majoria de punts turístics són segurs, i la gent és molt amigable i hospitalaria. Durant el meu viatge per aquest país em vaig sentir còmode a tot arreu.

Si es fa un viatge a Madagascar, és important tenir en compte aquests consells per evitar problemes:

  • A les ciutats, sobretot a Antananarivo, hi ha certa deliqüència. En aquests casos és recomanable no anar sol, no sortir de nit i no fer ostentació d’objectes de valor.
  • Hi ha algunes carreteres rurals al país on hi ha risc de ser assaltat. Per això és important revisar bé les rutes. Si es viatja amb conductor local, aleshores no hi ha problema, ja que ells coneixen les rutes més segures per moure’s.
  • Evitar fer trajectes de nit. L’estat de les carreteres a Madagascar és molt dolent. És millor i molt més segur moure’s durant el dia.
  • Si es viatge amb cotxe, anar amb les portes bloquejades i les finestres pujades, sobretot a les àrees urbanes.
  • Per evitar conflictes amb la població local, és important demanar permís abans de fotografiar-los i no fer fotografies de tombes o altres zones sagrades.
  • Portar pocs diners amb efectiu a sobre. És preferible anar treient diners als caixers durant el viatge.
  • Si es vol contractar un guia o conductor, sempre és millor fer-ho a través de l’hotel o l’oficina dels parcs nacionals.

Seguint aquests consells, el més probable és que gaudeixis d’un viatge ben tranquil a Madagascar. La majoria dels inconvenients poden venir per les condicions sanitàries del país. Per això, és molt important viatjar amb una bona assegurança de viatge. Així estaràs ben protegit davant de qualsevol inconvenient. Jo viatjo amb Heymondo, i si contractes la teva assegurança a través d’aquest enllaç tindràs un 5 % de descompte (pots veure per què recomano Heymondo a aquest post: Assegurança de viatge de Heymondo: detalls, cobertures i preus.)

Millor època per fer un viatge a Madagascar

calendari amb els millors mesos per fer un viatge a Madagascar

Millor època

Setembre, octubre i novembre

Aquests tres mesos es consideren els millors per fer un viatge a Madagascar pels següents motius: acostuma a ploure poc (tot i que a partir de mitjans de novembre pot començar a haver-hi més precipitacions); hi ha menys turistes; és un bon moment per veure les cries de lèmurs (neixen durant el setembre i l’octubre); fa menys fred al centre del país i això fa que els rèptils estiguin més actius.

A més, durant el setembre es poden veure balenes geperudes a la costa est; i l’octubre i el novembre són els millors mesos per nedar amb taurons balena a Nosy Be.

Temporada alta

De juliol a setembre

La temporada alta a Madagascar coincideix principalment amb el període de vacances escolars a Europa. Tot i això, no acostuma a haver-hi massa massificació, ja que Madagascar no és un destí molt turístic.

Per això, els mesos de la temporada alta segueixen sent una bona alternativa per conèixer aquest país.

Temporada baixa

De gener a març

La temporada baixa a Madagascar coincideix amb els mesos en què el temps és pitjor. Entre el gener i el març els monsons estan molt presents a l’illa, i això fa que molts pocs turistes visitin l’illa.

De fet de gener a març molts dels allotjaments i serveis turístics estan tancats.

Bona meteorologia

De maig a novembre

Durant els mesos de l’estació seca el temps acostuma a ser força agradable a Madagascar.

Entre el juliol i l’agost normalment l’ambient és fresc durant els vespres, nits i matinades; sobretot al centre del país. És important portar roba per abrigar-se.

Als boscos humits hi pot ploure durant tot l’any.

Temps poc favorable

De novembre a abril

Encara que la temporada de pluges va des de mitjans de novembre fins a l’abril, les pluges només són intenses del gener al març. Durant aquests mesos poden haver-hi monsons amb efectes devastadors, sobretot a l’est del país.

En cas de fer un viatge a Madagascar durant aquests mesos, una de les millors opcions és moure’s per la RN7 i conèixer els parcs nacionals propers a aquesta carretera.

un dels boscos selvàtics d'Andasibe que es poden trobar durant un viatge a Madagascar
primer pla d'un camaleó
pescadors Vezo a la costa oest de Madagascar
muntanyes granítiques a la reserva d'Anja

Viatge a Madagascar en 28 dies: la meva experiència

A Madagascar es poden fer rutes molt diverses segons l’objectiu del viatge. En el meu cas, volia intentar veure un bon nombre d’espècies de lèmur; tampoc em volia perdre l’emblemàtica Avinguda dels Baobabs; i tenia moltes ganes d’intentar veure el fossa, el depredador més gran de l’illa. Això és el que em va influenciar a l’hora d’organitzar el meu itinerari pel país. Vaig decidir que llogaria un 4×4 amb conductor, per no perdre més temps del necessari amb els desplaçaments per carretera.

Començaria la ruta dirigint-me cap a l’est, al Parc Nacional d’Andasibe-Mantadia. És la millor zona per veure l’indri,  l’espècie de lèmur més gran de Madagascar. A més, també tindria l’oportunitat de caminar per un dels boscos primaris més extensos del país.

Després de cinc nits allà, començaria un llarg trajecte fins a la costa oest. En concret aniria fins a Morondava. Encara que aquesta tranquila ciutat de platja és agradable, el que realment m’interessava d’allà era l’Avinguda dels Baobabs. No em volia perdre l’oportunitat de veure una posta de sol envoltat de la silueta d’aquests arbres centenaris.

Continuaria el viatge coneixent la reserva del bosc de Kirindy. Durant els mesos de l’hivern austral, aquesta reserva és el millor lloc de Madagascar per veure el fossa.

Durant la segona part del viatge a Madagascar, recorreria bona part de la carretera RN7, la ruta turística per excel·lència. La primera parada la faria a la Reserva d’Anja, possiblement el millor lloc de l’illa per fotografiar i veure els lèmurs de cua anellada. Des d’allà avançaria fins a la Vall de Tsaranoro, on les muntanyes de roca granítica formen uns paisatges impressionants  i sorprenents. Després continuaria baixant fins al Parc Nacional Isalo, la reserva més visitada de Madagascar.

Durant l’última part de la ruta, em dirigiria de nou cap al nord, per acabar el viatge a Antananarivo. De pujada, tenia previst visitar la selva del Parc Nacional Ranomafana.

Estava clar que els lèmurs serien els grans protagonistes del viatge a Madagascar. Però durant els desplaçaments pel país, també podria descobrir la diversitat de paisatges i observar el dia a dia de la gent local. Tenia moltes ganes de començar la ruta!

DATES DEL VIATGE: Del 28 de juny al 25 de juliol de 2023.

TIPUS DE VIATGE: Viatge per lliure. Road Trip.

TRANSPORT FINS AL PAÍS: Arribo a Madagascar després del viatge a Sud-àfrica. Així doncs, volo des de Johannesburg fins a Antananarivo. És un vol de la companyia Airlink.

TRANSPORT INTERN: Després de valorar les diferents opcions per moure’m durant el viatge a Madagascar per lliure, decideixo contractar un 4×4 amb conductor. Faig la reserva a través d’una guia local, la Josiane (parla castellà). El preu pel 4×4 amb conductor és de 50 € per dia (no inclou la benzina). Si t’interessa aquesta opció i t’agradaria demanar un pressupost a la Josiane, pots contactar amb ella a través de la seva pàgina web.

ALLOTJAMENT: Donat que l’oferta d’allotjaments a Madagascar no és massa àmplia, reservo tots els allotjaments abans de començar el viatge. Moltes de les reserves les haig de fer per correu electrònic. Aquesta és la llista dels llocs on acabo dormint:

🏡 Fly Inn Madagascar (Antananarivo). Allotjament a menys de cinc minuts de l’aeroport. Està molt net, és còmode i tenen servei de recollida a l’aeroport gratuit. 1 nit. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐

🏡 Hotel Feon’ny Ala (P.N. Andasibe-Mantadia). Una bona opció per dormir als afores d’Andasibe. És un allotjament senzill, però amb una bona relació qualitat-preu. 5 nits. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐

🏡 Antsirabe Hotel (Antsirabe). Allotjament petit i econòmic a Antsirabe. Es troba una mica allunyat del centre. 2 nits. Valoració: ⭐⭐⭐⭐

🏡 Princesse Tsiribihina (Miandrivazo). De camí cap a Morondava és habitual aturar-se aquí. L’allotajment està bé, és net i còmode, però la relació qualitat-preu no és massa bona. 1 nit. Valoració: ⭐⭐⭐

🏡 Hotel Menabe (Morondava). Un hotel senzill a Morondava, a cinc minuts a peu de la platja. És molt econòmic. 4 nits. Valoració: ⭐⭐⭐⭐

🏡 Kirindy Eco Lodge (Kirindy Forest). Bungalous situats a l’interior del bosc de Kirindy. La qualitat dels bugalous és justa i el restaurant és car, però per veure el fossa la millor opció és allotjar-se aquí. 2 nits. Valoració: ⭐⭐⭐⭐

🏡 Betsileo Country Lodge (Reserva d’Anja). Allotjament molt net, còmode i amb bones vistes de les muntanyes d’Anja. 2 nits. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐

🏡 Camp Catta (Tsaranoro Valley). Una gran opció per dormir a la Vall de Tsaranoro . És habitual veure lèmurs de cua anellada ben a prop dels bungalous o tendes. El restaurant és una mica car. 2 nits. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐

🏡 Isalo Ranch (P.N. Isalo). Una bona opció per dormir als afores de Ranohira. 4 nits. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐

🏡 Setam Lodge (P.N. Ranomafana). L’allotjament més proper a l’entrada del P.N. Ranomafana. Les habitacions estan netes i tenen una molt bona vista de la selva. El restaurant és bastant car. 2 nits. Valoració: ⭐⭐⭐⭐

🏡 Hôtel Menabe’L (Antsirabe). Un hotel situat als afores de la ciutat d’Antsirabe. Bona relació qualitat-preu. 1 nit. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐

Dia a dia del viatge a Madadgascar

paisatge aeri de Madagascar durant l'arribada per començar el viatge a Madagascar

Dia 1: L’arribada a Madagascar (Antananarivo)

Arribo a Madagascar a la tarda, després d’un vol d’Airlink des de Johannesburg fins a Antananarivo, la capital de l’illa roja. Després de passar el control de passaports, on haig de pagar 35 € i omplir un formulari, comença el meu viatge per aquest destí exòtic i fascinant.

Abans de marxar de l’aeroport, aprofito per adquirir una targeta SIM local. Compro una targeta d’Airtel, però també hi ha un estanc d’Orange i Telmo. Després aprofito per treure diners des d’un caixer automàtic, utilitzo el de MCB i fent servir la targeta N26 no em cobren cap comissió.

Donat que ja no queden gaires hores de llum i que fins a l’endemà al matí no he quedat amb el conductor que m’acompanyarà durant el viatge a Madagascar, decideixo dormir a un hotel pròxim a l’aeroport, el Fly Inn Hotel. Em venen a buscar gratuïtament a l’aeroport i aprofito la tarda per acabar de planificar la ruta.

petit camaleó durant la primera sortida a una reserva d'Andasibe

Dia 2: Des d’Antananarivo fins a Andasibe

Puntualment, a les vuit del matí arriba el Nary, el conductor que he contractat per aquest viatge. Condueix un Toyota Land Cruiser força antic, però també sembla resistent. Espero que sigui capaç de superar les tortuoses carreteres malgaixes sense problema.

Sortir des d’Antananarivo, en direcció el Parc Nacional d’Andasibe-Mantadia, és un petit suplici. Hi ha moltíssim trànsit, i tots els vechicles avancen molt lentament. Em sorprenen els populars taxi-brousse, on la gent va pujant i baixant constantment mentre el vehicle pràcticament no s’atura.

Un cop sortim del centre de Tana, tal com els locals anomenen a la capital, el trànsit desapareix. Però el ritme continua sent lent, l’estat de la carretera no és massa favorable. Triguem unes 5 hores a recórrer els 150 kilòmetres que separen Antananarivo d’Andasibe.

Al migdia arribo a Andasibe. Després de deixar les coses a l’allotjament on passaré les properes cinc nits, l’Hotel Feon’ny Ala, aprofito la tarda per fer la primera sortida. Faig una ruta pel parc comunitari de V.O.I.M.M.A, una petita reserva natural situada al costat del Parc Nacional d’Andasibe-Mantadia.

El bosc plujós d’aquesta zona de Madagascar és majestuós. I l’hàbitat d’algunes espècies fascinants. Durant la ruta puc veure un camaleó de l’espècie Calumma nasuta (un dels més petits de Madagascar); i també el camaleó més gran de Madagascar (i del món), el camaleó de Parson. També trobo els primers lèmurs del viatge! Veig un grup de tres indris, que estan força quiets a la copa dels arbres; i també un nombrós grup de lèmurs bruns, que s’acosten moltíssim a mi. El meu viatge a Madagascar no hauria pogut començar millor!

un sifaka de diadema parat a un arbre d'un dels boscos plujosos de Madagascar

Dia 3: La Reserva d’Analamazaotra

El Parc Nacional d’Andasibe-Mantadia està format per dues àrees de conservació: la Reserva d’Analamazaotra i el Parc Nacional Mantadia. Durant el meu primer matí a Andasibe, decideixo fer una ruta de quatre hores per la reserva d’Analamazaotra, acompanyat per un guia del poble.

La Reserva d’Analamazaotra és la zona més famosa per veure els indris, els lèmurs més grans del món. En total a aquesta reserva hi ha 14 espècies de lèmur, entre elles destaquen els sifaques de diadema, els lèmurs bruns i els lèmurs de panxa vermella.

Començo a caminar poc després de les set del matí, i després d’una estona voltant trobem els primers indris. A poc a poc es van activant, i tinc la sort de poder observar i escoltar el moment en què comencen a fer els seus característics crits. És impressionant!

Després d’aquest moment continuo recorrent el parc. Una mitja hora més tard puc veure un dels lèmurs més bonics d’aquesta zona: els sifaques de diadema. Són uns lèmurs de color taronja i amb una cua molt llarga i elegant. Em costa fotografiar-los, ja que es mouen constant d’un arbre a un altre, però finalment acaben aturant-se i els puc admirar des de ben a prop.

Acabo el recorregut veient un camaleó de Parson, i després ja surto de la reserva.

Al vespre surto de nou per fer una sortida nocturna. Una bona oportunitat per veure noves espècies d’animals. De nit no està permès caminar pel parc nacional. Faig el recorregut nocturn per la reserva de Mitsinjo. La sortida dura 90 minuts, i puc observar diverses espècies de granota, aranyes, insectes molt curiosos i un lèmur ratolí (el lèmur i primat més petit del món).

caminar per un bosc primari és una experiència molt recomanable durant un viatge a Madagascar

Dia 4: El Parc Nacional Mantadia

Dedico el matí del quart dia del viatge a Madagascar a conèixer el Parc Nacional Mantadia. Aquest parc, que té una extensió de 155 km², protegeix un dels escassos boscos primaris del país. Una selva plujosa inalterada, on no hi ha hagut cap influència humana.

Per arribar a aquest bosc és necessari anar amb un 4×4, i el trajecte des d’Andasibe dura més d’una hora. Tinc previst fer una ruta d’unes tres hores. Veure lèmurs aquí és més complicat. El gran atractiu d’aquest bosc és la seva vegetació i el seu gran valor ecològic.

Cap al final de la ruta, i quan estem dirigint-nos cap a un mirador, el meu guia localitza un lèmur de collar. Està molt amunt, a la copa d’un arbre d’uns quaranta metres, però puc fer-li alguna foto abans que desaparegui saltant àgilment entre les branques. Després d’aquest gran moment, iniciem la pujada fins a un dels miradors del parc.

Les vistes des de dalt són magnífiques, però just quan arribo allà comença a ploure. No són les millors condicions per apreciar el paisatge.

Al migdia arribo de nou a l’allotjament i després de descansar una mica, surto a fer una volta pel petit poble d’Andasibe. L’ambient d’aquest municipi és molt relaxat, i em serveix per conèixer una mica més aquesta zona.

fotografia gran angular d'un indri a una reserva de l'est de Madagascar durant la ruta per lliure

Dia 5: La Reserva de Mitsinjo

El matí és el millor moment per veure els lèmurs actius, sobretot els indris. Així que, novament, matino per continuar explorant els boscos d’Andasibe. Dedico quatre hores a fer un recorregut per la Reserva de Mitsinjo. Aquesta reserva privada, que és propietat de l’Associació de Mitsinjo, és una bona zona per veure indris. Amb sort, també es poden veure lèmurs grisos orientals.

Durant les primeres dues hores veig molt poca fauna. Però sempre és agradable caminar per aquests boscos. Després el meu guia troba un grup d’indris, que estan començant a activar-se. Una de les particularitats d’aquest lloc és que els indris s’han habituat als humans, i sovint baixen a la part inferior dels arbres a canvi d’algunes fulles. Són fulles que alguns dels guies de la reserva agafen allà mateix, dels arbres i arbustos de la reserva.

Jo sóc partidari que hi hagi el mínim d’interacció possible entre els humans i els animals salvatges. Ara bé, en aquest cas simplement se’ls hi ofereixen fulles de l’entorn i en poca quantitat, així que, sense ser un expert, no crec que sigui una activitat perjudicial.

Al migdia, aprofito per visitar novament la reserva comunitària de V.O.I.M.M.A. Faig una ruta d’unes dues hores, per zones diferents de les que havia visitat durant el primer dia. Després d’una estona buscant els escarabats girafa sense èxit (a l’hivern és molt difícil veure’ls), anem a la zona preferida dels indris. No hi ha més gent, així que puc quedar-me allà bastant estona observant-los i fotografiant-los tranquil·lament.

els lèmurs són els grans protagonistes d'un viatge a Madagascar

Dia 6: Una nova visita a la Reserva d’Analamazaotra

L’últim dia a la zona del Parc Nacional d’Andasibe-Mantadia l’aprofito per tornar a visitar la Reserva d’Analamazaotra. Vull intentar veure els indris per última vegada, i intentar trobar de nou algun grup de lèmurs sifaca de diadema.

M’acompanya el Lelena, el mateix guia que he tingut durant els dies anteriors. L’inconvenient d’avui és que plou bastant. Ha estat plovent tota la nit, el terreny està enfangat i és més incòmode caminar.

Em poso la capelina i guardo la càmera de fer fotos, mentre avancem per camins per on no havia passat durant la meva primera visita al parc. Anem a una zona on hi ha un bosc de bambú, per intentar trobar lèmurs grisos orientals, però no tenim sort.

Al cap d’un parell d’hores trobem una parella d’indris i també un grup de lèmurs sifaca de diadema. Aprofito un curt període de temps sense pluja per fer algunes fotos.

Quatre hores més tard acabo el recorregut, avui sense haver vist cap camaleó ni insecte sorprenent.

A la tarda continua plovent, així que decideixo quedar-me a l’allotjament observant el paisatge i llegint.

siluetes dels baobabs a l'avinguda dels baobabs a Morondava durant la posta de sol

Dia 7, 8 i 9: Des d’Andasibe fins a l’Avinguda dels Baobabs

A Madagascar moure’s amb cotxe és força lent. Les carreteres estan plenes de forats, l’asfalt desapareix constantment, hi ha obres contínuament i cada pocs kilòmetres es travessa algun poble on les persones, les bicicletes, les gallines i els zebús ocupen tot el carrer. Per això, és millor dividir els grans trajectes amb diverses jornades, i gaudir dels recorreguts pel país. Per anar des d’Andasibe fins a Morondava, una petita ciutat a la costa oest de Madagascar, haig de recórrer quasi 800 kilòmetres, que divideixo en tres dies. Durant el primer dia vaig des d’Andasibe fins a Antsirabe (300 kilòmetres i unes 8 hores de cotxe); al segon dia em trasllado des d’Antsirabe fins a Miondrivaza (220 kilòmetres i 5 hores i mitja de cotxe); i a l’últim dia des de Miondivaza fins a Morondava (265 kilòmetres i 4 hores i mitja de cotxe).

A Morondava m’espera un dels punts més icònics del viatge a Madagascar: l’Avinguda dels baobabs. Quan falten unes tres hores per la posta de sol, li demano al Nary (el meu conductor) si em pot portar fins allà. Són uns 40 minuts de cotxe. A mesura que m’hi apropo ja veig els primers baobabs. Quan arribo quedo meravellat per la bellesa d’aquest racó de Madagascar.

alguns dels pescadors vezo a la zona de menglars de Morondava

Dia 10: Betania, el poble de pescadors de Morondava

El primer matí a Morondava el dedico a visitar Betania, un petit poble de pescadors Vezo, situat a una illa al costat de Morondava. A les vuit del matí he quedat amb un guia local, per navegar amb la seva piragua fins allà.

Primer fem un recorregut pel riu de Morondava, per apropar-nos als manglars. Des d’allà travessem el riu i arribem al poble de pescadors. És un poble sense electricitat, i on els seus habitants viuen en petites cases de fusta. La gent em rep amb simpatia i curiositat. És una molt bona experiència.

Després d’aquesta interessant visita, al migdia torno a Morondava. Dino a un dels restaurants de la ciutat i a la tarda visito de nou l’Avinguda dels Baobabs. Cada posta de sol allà és única.

el sol baixant a l'horitzó entre les branques dels baobabs més famosos de Madagascar

Dia 11: L’últim dia a Morondava

Avui és un dels dies més tranquils del viatge a Madagascar. Aprofito el matí per conèixer una mica més Morondava. Passejo una estona pel centre. Però això d’anar caminant i esquivant tuktuksrickshaws, bicicletes, motos…no està fet per mi, així que decideixo anar cap al litoral.

Per sort la platja està a només cinc minuts, i allà puc caminar molt més tranquil·lament. Es nota que és dissabte, ja que cada cop hi ha més gent banyant-se, passejant o jugant a futbol.

A la tarda, quedo amb el meu conductor per anar per última vegada a l’Avinguda dels Baobabs. És un lloc molt especial i no em canso de visitar-lo.

fer un viatge a Madagascar és una gran oportunitat per veure lèmurs diuns i nocturns als boscos de l'illa

Dia 12: L’arribada a la Reserva de Kirindy

A les vuit del matí he quedat amb el meu conductor per anar cap a la Reserva de Kirindy. Aquesta reserva privada protegeix un ecosistema molt específic: una porció de bosc sec caducifoli de l’oest de Madagascar. Per arribar-hi cal fer un trajecte amb cotxe d’unes dues hores des de Morondava. És una de les millors zones de Madagascar per intentar veure el fossa, el depredador més gran del país.

Durant el camí fins allà passo novament per la màgica Avinguda dels Baobabs, i també faig una visita als baobabs amoureux. Es tracta de dos baobabs entrellaçats, amb una forma molt curiosa.

Poc abans de les onze del matí arribo al bosc de Kirindy. Quan no fa ni deus minuts que he arribat, i quan encara m’estic instal·lant, un dels guies em diu que el segueixi. Acaba de veure un fossa, que s’ha apropat a menjar a un punt d’alimentació suplementària que hi ha al costat del campament. És un dels moments més emocionants del viatge a Madagascar.

La sort encara em somriu més, i una hora més tard un nou exemplar de fossa, aquest cop una femella, també es deixa veure molt a prop del bugalou on passaré les dues nits vinents.

A la tarda faig una sortida de dues hores pel bosc de Kirindy. Veig un lèmur mostela de cua vermella, una espècie nocturna. També puc identificar una gran varietat d’ocells, i em fa especial il·lusió poder fotografiar dos xots de Madagascar.

Quan ja és de nit, surto de nou amb un guia per fer un recorregut nocturn. Durant un parell d’hores voltem pels laberíntics camins de la reserva. Puc veure tres espècies de lèmurs nocturns: el lèmur ratolí,  el lèmur mostela de cua vermella i el lèmur forcat.

un sifaka a un dels arbres del bosc caducifoli de Kirindy

Dia 13: Un dia a la Reserva de Kirindy

El matí és el millor moment per veure els lèmurs diürns de Kirindy, així que a les 7:30 començo a caminar amb un dels guies de la reserva. Ens costa una mica, però finalment arribem a uns arbres en què hi ha un grup de lèmurs de front vermell i també dos sifaques de Verreaux. Encara que primer estan força lluny, a poc a poc van baixant dels arbres i els puc veure i fotografiar a la perfecció.

Després d’una ruta de poc més de tres hores, torno al campament quan ja comença a fer força calor. Però no passa gaire estona fins que un dels guies em diu que estan veient un fossa. Ràpidament agafo la càmera i vaig cap allà. Només li puc fer un parell de fotos, abans que desaparegui.

A la tarda, surto a fer un nou recorregut de dues hores pel bosc. És un bon moment per veure ocells, i també per gaudir de la llum del capvespre envoltat de baobabs i altres espècies d’arbres. A més, tinc la sort de trobar novament un grup de lèmurs de front vermell.

la mirada d'un fossa és un moment únic del viatge a Madagascar de naturalesa

Dia 14: De Kirindy a Morondava

Durant l’últim matí al bosc de Kirindy decideixo no fer cap sortida pel bosc i quedar-me per la zona en què hi ha els bungalous i el campament. Hi ha moltes més opcions de veure el fossa per aquesta zona que a l’interior del bosc.

Estic de sort i puc veure una femella de fossa durant una bona estona. Sempre cal mantenir certa distància amb aquest animal salvatge. Un dels grans avantatges d’haver fet nit als bungalous de l’interior de la reserva és poder gaudir d’aquest animal salvatge amb total tranquil·litat, sense altres turistes.

A mig matí ja marxo de Kirindy, i vaig de nou fins a Morondava. Aprofito la tarda per fer una última volta per aquesta ciutat de costa. L’ambient és molt tranquil i es pot caminar pel centre i per la platja sense problemes de seguretat.

paisatge escarpat i desèrtic a l'illla roja africana

Dia 15: De Morondava a Antsirabe

El trajecte amb cotxe des de Morondava fins a Antsirabe dura aproximadament deu hores. Durant l’anada el vaig dividir en dos dies, però a la tornada ho faig tot amb un dia.

No puc negar que el trajecte es fa llarg, sobretot les últimes hores. Però també és cert que no deixo d’observar escenes interessants. Sempre em sorprenen els colorits vestits de les dones, que porten grans objectes a sobre el cap amb una habilitat formidable. També em distreuen els rius, especialment l’enorme riu de Tsiribihina, on hi ha força gent rentant roba. Les muntanyes, rogenques i desèrtiques, també formen part del paisatge d’aquesta ruta.

A mesura que arribem a Antsirabe el paisatge es torna més verd, apareixen els camps de conreu d’arròs i al costat de la carretera hi ha molta gent venent alvocats. A més, la temperatura comença a descendir.

Ha sigut un dia llarg, però arribo amb ganes de continuar descobrint Madagascar. Demà començaré la ruta pels parcs nacionals del sud del país, seguint la famosa RN7.

un grup de lèmurs de cua anellada agrupats a sobre una pedra a la reserva d'Anja

Dia 16: D’Antsirabe a la Reserva d’Anja

El trajecte des d’Antsirabe fins a la Reserva d’Anja dura pràcticament vuit hores. Surto aviat, per tenir temps d’aprofitar les últimes hores de llum del dia a la reserva.

Després de deixar enrere la petita ciutat d’Ambositra, la carretera comença a guanyar alçada. Els camps d’arròs encara dominen el paisatge. Només alguns arbres que sobreviuen a la part alta dels turons recorden la frondositat dels boscos que havien recobert Madagascar. També apareixen al paisatge imponents muntanyes granítiques, un dels símbols d’aquesta zona de l’illa.

Passo per la ciutat de Fianarantsoa i el poble d’Ambalavao, i finalment arribo a l’allotjament: el Betsileo Country Lodge. Després d’instal·lar-me amb certa pressa, vaig a la Reserva Comunitària d’Anja per fer una ruta d’unes dues hores. Veig els primers lèmurs de cua anellada i gaudeixo del paisatge vertical de la reserva.

panoràmica del paisatge rural dels Betsileo al centre de Madagascar

Dia 17: La Reserva Comunitària d’Anja

Abans de les vuit del matí torno de nou a la Reserva Comunitària d’Anja. Aprofitaré el matí per fer una de les excursions més interessants i completes: l’ascensió a la muntanya de granit que domina la reserva.

Durant la primera part de la ruta, observo i fotografio de nou els adorables lèmurs de cua anellada. Estan tots a la part alta dels arbres, prenent el sol per recuperar escalfor després de la nit. També passo pel costat de dos camaelons.

Des d’allà m’endinso pel bosc (acompanyat d’un guia i un estudiant) per anar a buscar el camí que puja fins a la muntanya. Les enormes pedres d’aquesta zona fan que el camí estigui ple d’obstacles. Però això ho fa més entretingut i interessant.

La pujada final és intensa, però un cop a dalt les vistes compensen l’esforç. La baixada es fa per un altre camí, així que la ruta acaba sent circular. Arribo a baix poc abans de la una del migdia.

A la tarda em plantejo fer una visita guiada pels camps d’arròs i el poble d’Ambalavao, però finalment decideixo quedar-me a l’allotjament.

lèmur de cua anellada durant el capvespre a sobre una roca de la Vall de Tsaronoro

Dia 18: De la Reserva d’Anja a la Vall de Tsaranoro

La Vall de Tsaranoro destaca per les seves muntanyes de parets verticals, i per ser una zona excepcional per fer escalada i senderisme. No és difícil arribar-hi, però és necessari anar amb un 4×4. Des de la RN7, cal conduir per una pista tortuosa durant uns 25 kilòmetres per arribar fins a aquesta vall.

Jo hi arribo a mig matí, quan ja comença a fer calor. M’instal·lo al Camp Catta, i quan no fa gaire que he arribat ja ve un dels guies locals de la vall. Ell em recomana esperar-me unes hores abans de fer una sortida pel bosc sagrat de Tsaranoro i pel poble.

Aprofito per caminar una estona pel voltant de l’allotjament. A part d’haver-hi unes vistes excepcionals, també és habitual veure lèmurs de cua anellada allà a prop. Tinc la sort de veure’ls mentre mengen i escalen entre les branques d’un arbre.

A les dues començo la ruta pel bosc sagrat. És una excursió senzilla, d’unes tres hores. El guia identifica moltes de les plantes que trobem, i m’explica les seves propietats medicinals. També em porta fins a un mirador, i poc després ens topem amb un grup de lèmurs de cua anellada.

Per acabar la sortida, faig una visita a un dels petits pobles de la vall, on hi predomina l’ètnia betsileo. És un poble auster, on reben a tothom amb un somriure.

Dia 19: L’ascensió al pic del camaleó (Vall de Tsaranoro)

Durant el segon dia a la Vall de Tsaranoro, faig l’excursió més famosa d’aquest racó de Madagascar: l’ascensió al pic del Camaleó. És una ruta circular, d’unes 5 o 6 hores, i en què cal superar uns 600 metres de desnivell. Des de dalt, hi ha una fantàstica panoràmica de la vall i del massís del Parc Nacional Andringitra.

Comparat amb la ruta que vaig fer a Anja, em sorprèn la bona qualitat del camí. La pujada és constant, però no massa pronunciada. I tal com m’esperava les vistes des de dalt són meravelloses.

A mitja baixada aprofito per fer una parada i dinar. Durant l’última part del trajecte, un cop ja he arribat a la vall, passo per uns camins des d’on puc veure moltíssims camaleons als arbustos.

A la tarda, faig un nou passeig fins el poble més proper a l’allotjament i acabo el dia fotografiant els lèmurs de cua anellada que acostumen a moure’s per l’entorn del Camp Catta.

Dia 20: L’arribada al Parc Nacional Isalo

Mentre preparava el viatge a Madagascar, vaig veure una foto de la Vall de Tsaranoro que em va impressionar. Eren les parets verticals que envolten aquesta vall, reflectides a una llacuna. El guia que em va acompanyar fins al Pic del Camaleó em va confirmar que sabia des d’on es podia tenir aquesta vista: a una petita llacuna a només 3 kilòmetres de l’allotjament. Vaig quedar amb ell per anar allà a veure la sortida de sol a l’endemà.

Així doncs, em llevo de matinada. A les 5:30 he quedat amb el guia, per anar caminant cap al riu. Em porta fins a la llacuna que havia vist, i allà contemplo com les muntanyes s’il·luminen amb la llum ataronjada de l’albada. És un paisatge preciós.

Després d’aquest gran inici de dia, esmorzo i pujo al cotxe per anar cap al Parc Nacional Isalo. El trajecte dura unes quatre hores.

Per aprofitar la tarda faig una primera excursió a Isalo. És una ruta d’unes dues hores, fins a una piscina natural. El paisatges d’aquest parc, de grans formacions rocoses i profunds canyons, és un dels més sorprenents del país.

un mangífic camaleó al Isalo al sud de Madagascar

Dia 21: El Parc Nacional Isalo

Em sorprèn que al Parc Nacional Isalo, sent la reserva natural més visita del país, només hi hagi tres rutes diferents per fer amb un o mig dia. Donat que tinc previst passar-hi dos dies, i que ahir a la tarda ja vaig anar fins a la piscina natural, decideixo fer només la ruta fins a la piscina blava i negra.

Caminant tranquil·lament, aquesta ruta no dura més de quatre o cinc hores. Durant la primera part del recorregut passo per un bosc on sovint es poden veure lèmurs, sobretot a prop d’una àrea de càmping. Al matí només veig un lèmur bru i també un enorme camaleó.

Continuo caminant, i arribo fins a una cascada amagada a dins del canyó. Des d’allà començo una senzilla i curta pujada fins a un mirador. Després el camí descendeix  de nou fins a les profunditats del canyó, per on hi passa un petit riu. Uns quatre-cents metres més endavant arribo a la Piscina Blava i Negra, on hi ha dos petits salts d’aigua.

Com que no tinc pressa, durant la tornada li dic al guia que vull intentar veure lèmurs a la zona del bosc. I si no estan per la zona, esperar una estona a veure si apareixen. Estic de sort, i quan arribem allà hi ha un lèmur de cua anellada. De moment ningú ha localitzat els sifakas de Verreaux, així que m’espero una estona. Uns minuts més tard m’avisa el meu guia. Em diu que m’afanyi, hi ha un grup de quatre sifakas una mica més endavant. No és una espècie massa abundant al parc, així que és un privilegi poder-los veure i fotografiar.

Al migdia torno a l’allotjament, i a la tarda vaig fins a un dels emplaçaments més famosos per veure la posta de sol a aquesta zona de Madagascar: la La Fenêtre de l’Isalo. És una roca curiosa, envoltada d’un paisatge interessant, però hi ha tanta gent que perd una mica d’encant.

durant el viatge a Madagascar el canyó dels makis em va deixar fascinat pel paisatge i la vegetació frondosa

Dia 22: Els canyons del Parc Nacional Isalo 

Durant el segon dia al Parc Nacional Isalo faig la ruta dels Canyons dels Makis i Rats. No és una ruta massa popular, sobretot perquè per arribar al punt d’inici cal fer anar per una pista amb 4×4 durant 17 kilòmetres (es triga quasi 1 hora a arribar a l’inici de l’excursió).
No trobo a ningú més durant la ruta. Només la gent del petit poble que hi ha a prop de l’inici dels canyons.
La ruta no és massa llarga, en total unes tres hores, però sobretot l’entorn del canyó dels Makis és dels més impressionants que he vist a Madagascar. A l’interior d’aquest canyó sembla que hi hagi un petit oasi. Un riu circula per allà, i al seu voltant hi ha crescut molta vegetació.
Al migdia arribo de nou a Ranohira, el poble més proper al Parc Nacional Isalo, i aprofito per dinar allà. Durant la tarda em quedo a l’allotjament.

una espècie de lèmur nocturna i endèmica dels boscos secs i caducifolis

Dia 23: El Parc Nacional Zombitse-Vohibasia

El Parc Nacional Zombitse-Vohibasia està situat al sud de les muntanyes d’Isalo, en concret a unes dues hores amb cotxe des de Ranohira. És una parada habitual de la RN7, sobretot si es viatja fins a la costa.

En el meu cas, no tinc prou temps per arribar a la costa, però decideixo dedicar un dia a visitar el P.N. Zombitse-Vohibasia. Després tornaré a dormir a Ranohira.

Aquest parc nacional protegeix un bosc sec caducifoli de l’oest de Madagascar. És molt similar al que ja havia vist a Kirindy. A dins del parc hi ha diversos baobabs, molts d’ells tenen més de cinc-cents anys. És una zona interessant, però la visita és una mica decebedora. Només hi ha un recorregut per fer, i dura unes dues hores. Així que la visita se’m fa una mica curta. Durant el recorregut puc veure un lèmur mostela dels Hubbard (és endèmic d’aquest bosc) i també dos sifakas de Verreaux.

A mig matí ja torno a Ranohira. Arribo al poble al migdia.

arbres envoltats de boira al parc nacional ranomafana

Dia 24:  Del P.N. Isalo al P.n. Ranomafana

Després de quatre nits dormint als afores de Ranohira, arriba el moment de moure’m de zona i començar a dirigir-me de nou cap al nord, seguint de nou la carretera RN7. Abans d’anar a Antananarivo, encara em queda una parada a un dels parcs nacionals més bonics de Madagascar: el Parc Nacional Ranomafana.

El trajecte des de Ranohira fins a Ranomafa són unes set hores de cotxe. Parar a dinar a Ambalavao és una bona manera d’estirar una mica les cames i descansar del cotxe.

Arribo al Setam Lodge cap a les quatre de la tarda. El paisatge ha canviat completament. Des de l’allotjament puc veure la frondositat de la selva plujosa que s’estén al llarg del parc.

Abans d’anar a dormir, parlo amb el personal de l’allotjament per tal que avisin algun dels guies dels parcs nacionals. Així puc comentar amb ell què m’interessa veure; i acordar la millor ruta per a l’endemà.

Demà m’endinsaré per allà, buscant alguns dels lèmurs més amenaçats de Madagascar.

lèmur de bambú descansat a sobre d'un arbre al parc nacional Ranomafana a Madagascar

Dia 25: El Parc Nacional Ranomafana

Tal com vaig acordar ahir, a les 7:30 del matí em trobo amb el guia del Parc Nacional Ranomafana que m’acompanyarà durant la sortida d’avui. El primer pas és anar fins a la porta d’entrada del parc, i pagar els permisos corresponents. Jo faré el Valohoaka Trek (entre 5 i 7 hores), que és una bona opció per veure les diferents espècies de lèmurs de bambú i visitar una cascada.

Des del moment en què començo a caminar pel parc nacional, que és Patrimoni Mundial per la UNESCO, quedo fascinat per la vegetació. Durant la primera part de la ruta ja puc veure els primers camaleons i algun geckos. Però el moment més emocionant arriba a l’àrea del bosc de bambú. Allà puc veure a l’endèmic lèmur daurat,  també un lèmur de nas ample i un lèmur gris oriental.

Durant la segona part de la ruta, tinc la sort d’observar i fotografiat un grup de lèmurs de panxa vermella i una familia de sifaques de Milne-Edwards.

Després d’això pujo fins a un dels miradors del parc (les vistes no són massa interessants); i finalment visito una de les cascades més famoses de la zona.

Un cop acabada la ruta, baixo amb cotxe al poble de Ranomafana per dinar. Després de fer una petita volta pel poble torno a l’allotjament a descansar una mica.

A les sis de la tarda, quan ja s’ha post al sol, faig una sortida per veure la fauna nocturna. Durant la nit no està permès entrar al parc nacional, així que aquestes sortides es fan pel costat de la carretera. Puc veure una gran varietat de camaleons, una granota i també dos lèmurs ratolí.

un grup de tres lèmurs nocturns va ser un dels grans moments de la part final del viatge a Madagascar

Dia 26: Un nou dia al P.N. Ranomafana 

Al Parc Nacional Ranomafana hi ha 6 espècies de lèmur diürnes i 6 de nocturnes. Per això, si es disposa de prou temps és una bona idea fer dues excursions a aquesta reserva. Així augmenten les opcions de veure un número major d’espècies de lèmur.

Per aquest dia, acordo amb el guia fer una ruta una mica més curta, de 4 hores. Ens centràrem en buscar l’espècie de lèmur que ahir no vaig veure, el lèmur de collar i el lèmur de front vermell. A més, intentarem veure de nou algunes de les espècies de lèmurs del bambú.

Tinc moltíssima sort durant la ruta. Durant la primera part del recorregut veig un lèmur de front vermell i també un lèmur de panxa vermella. Després, al bosc de bambú, puc observar durant una bona estona l’únic lèmur de nas ample que hi ha al parc nacional.

Continuo la ruta anant a la zona del bosc primari, i allà trobem una família de lèmurs de collar. És la millor manera d’acomiadar-me dels boscos de Ranomafana.

De tornada cap a la sortida del parc, el guia m’ensenya un dels camaleons més sorprenents d’aquests boscos: un camaleó stump-tailed leaf. Sembla una fulla!

A la tarda, faig una activitat diferent: un recorregut amb kayak de 8 kilòmetres pel riu Ranomafana. És una bona manera de veure l’entorn rural del poble de Ranomafana.

paisatges rurals durant un llarg trajecte amb cotxe del viatge a Madagascar

Dia 27: De Ranomafana a Antsirabe

Els dies més interessants del viatge a Madagascar ja s’han acabat. Només em queden dos dies al país, que bàsicament seran dies de cotxe.

Durant la primera jornada vaig des de Ranomafana fins a Antsirabe, un trajecte d’entre sis i set hores. No negaré que tantes hores de cotxe es fan una mica pesades, però moure’s per carretera per Madagascar sempre és interessant. A mesura que deixo enrere petits pobles em vaig acomiadant del Madagascar més rural i de les escenes que m’han estat acompanyant durant molts dies.

Arribo a Antsirabe a mitja tarda, i vaig directament a l’allotjament, l’Hotel Menabe’L.

Dia 28:  El final del viatge a Madagascar

Durant l’últim dia de ruta no faig res especial. El meu vol cap a l’Illa Reunió surt al migdia, així que a les 7:30 ja marxo d’Antsirabe per arribar amb temps suficient a l’aeroport.

S’acaba així la meva ruta pel país dels endemismes. Per un apassionat de la naturalesa com jo, poder observar i fotografiar els curiosos lèmurs, camaleons i ocells de Madagascar ha sigut una experiència apassionant. Però també he quedat molt sorprès per la diversitat de paisatges de l’illa i amb el gran record dels baobabs.

El viatge a Madagascar també m’ha permès ser testimoni de la crítica situació que viuen els ecosistemes del país. Quasi la totalitat de l’illa ha patit una desforestació molt agressiva, i la majoria d’espècies del país estan en perill d’extinció. El turisme és important per posar en valor els espais naturals que encara queden al país, i col·laborar en la lluita per la seva preservació i ampliació.

Conclusions de la ruta per Madagascar

Preparant el viatge a Madagascar, i veient que els desplaçaments per carretera al país són molt lents, vaig preferir optar per una ruta més calmada. Preferia anar a menys llocs i poder-los gaudir amb tranquil·litat; en lloc d’anar a molts més parcs nacionals, però tenint la sensació de passar-me els dies al cotxe.

Per això vaig decidir dedicar quatre dies al Parc Nacional d’Andasibe-Mantadia, dos dies a Morondava, dos dies a Isalo o dos dies a Ranomafana.

En aquest cas, crec que en alguns casos vaig acabar destinant massa dies a algunes zones. Hauria sigut millor comprimir una mica més alguns dies i tenir l’opció de visitar alguna cosa més. Sobretot perquè vaig poder comprovar que la varietat de camins als parcs nacionals no és massa àmplia. És cert que destinant més dies a cada parc nacional es pot tenir l’oportunitat de veure més espècies de lèmur o gaudir d’alguna observació de qualitat, però en aquest cas no tinc clar que acabi compensant.

Així doncs, si ara tornés a fer aquest viatge, possiblement passaria un dia menys a Andasibe-Mantadia i també a Morondava. Suprimiria una nit a la zona de la Reserva d’Anja (amb una tarda i un matí és suficient) i també a la zona del Parc Nacional d’Isalo (visitar el Parc Nacional Zombitse-Vohibasia no val la pena si després no es baixa cap a la costa).

Amb aquests dies que guanyaria crec que valdria la pena visitar el famós Parc Nacional de Tsingy de Bemaraha, baixar fins al final de la RN7 i gaudir de la costa de Ifaty o bé dedicar els últims dies del viatge a Nosy Be.

Viatge a Madagascar: els destins top del meu itinerari

Parc Nacional Andasibe-Mantadia

Aquest parc nacional és el més famós de l'est de Madagascar. Sobretot perquè és la millor zona per veure l'indri, l'espècie de lèmur més gran.

Per protegir la riquesa ecològica d'aquesta zona, també hi ha la Reserva de Mitsinjo i l'Associació V.O.I.M.M.A.

Avinguda Baobabs

Possiblement un dels paisatges més icònics de Madagascar. Al llarg d'aquest tram de carretera hi ha un bon nombre de baobabs.

Veure la posta de sol des d'aquí és un moment màgic.

Parc Nacional Ranomafana

Les selves que protegeix el Parc Nacional Ranomafana són Patrimoni Mundial per l'UNESCO. Aquí es poden veure alguns lèmurs en greu perill d'extinció, com el lèmur daurat o el lèmur de nas ample.

Bosc de Kirindy

Aquesta reserva privada és famosa per ser un dels pocs llocs de Madagascar on és habitual veure el fossa, el major depredador del país.

A més, també es poden fer rutes per veure lèmurs i una gran varietat d'ocells.

Reserva Comunitària d'Anja

La Reserva Comunitària d'Anja és un clar exemple de turisme sostenible. Aquesta reserva forma part de la comunitat local, que s'encarrega de protegir el territori i de guiar als turismes. És una zona excepcional per veure els divertits lèmurs de cua anellada.

Parc Nacional Isalo

El Parc Nacional Isalo destaca pels seus paisatges. És una reserva amb formacions rocoses sorprenents, gorgues, cascades i canyons molt profunds.

Vall Tsaranoro

Aquesta vall és excel·lent per fer alguna ruta entre les muntanyes granítiques de Madagascar. També és una zona molt habitual pels amants de l'escalada.

Morondava

Aquesta ciutat de costa destaca per la seva barreja cultural i pels seus pescadors. Visitar el poble de Betania és una de les activitats més interessants.

Durant un viatge a Madagascar, és habitual passar alguna nit a Morondova, sobretot perquè és la localitat més propera a l'Avinguda dels Baobabs.

Organitza el teu viatge a Madagascar

VOLS BARATS

Les millors ofertes de vols a Madagascar aquí.

ALLOTJAMENTS

Els millors preus en allotjaments a Madagascar aquí.

VIATGE SEGUR

Contracta la teva assegurança de viatge amb un 5 % de descompte aquí.

DINERS

La millor targeta per viatjar aquí.

La millor manera de fer transferències a l’estranger aquí.

ACTIVITATS

Troba les activitats més interessants i diverses per fer a Madagascar aquí.