A la muntanya sempre hi haurà racons impossibles. On els humans no hi arribarem mai. I que seguiran inalterats, seguint el seu curs natural. Però també hi ha paisatges que de tan bonics i accessibles, semblen irreals. Com els Llacs d’Ayous, situats al Parc Nacional dels Pirineus (França), on una excursió de poc més de 15 kilòmetres em va regalar algunes de les imatges més boniques des Pirineus.
Fes clic per seguir llegint l’entrada
(Aquest post correspon al la tarda del dia 12 i al dia 13,14 i 15 del meu viatge a França en bicicleta)
Recórrer l’interior de la Bretanya Francesa amb bicicleta, ha estat des de l’inici del viatge a França amb bicicleta un dels moments que més he esperat. Perquè sóc conscient que travessant el cor de les terres bretones seguiré un camí de transició fins arribar a la costa bretona, la part més escènica del viatge i que em conduirà fins a la icona de la meva ruta, el Mont Saint Michel. La Bretanya Francesa em transportarà. N’estic convençut. Tornaré a sentir la tranquil·litat de pedalar per camins solitaris. I viatjaré en el temps en cadascun dels pobles on m’aturi, molt d’ells construïts al voltant de castells que han sobreviscut al pas del temps.
Quan arribo a Redon, el poble que marca l’inici d’aquesta regió, decideixo aparcar la bici i passejar una estona pel centre. Necessito assimilar que comença una nova etapa dins del viatge…
(Aquest post correspon al dia 10 i 11 i al matí del dia 12 del meu viatge a França en bicicleta)
Arribar a l’oceà atlàntic ha transformat els paisatges que m’acompanyen durant les jornades. Ha transformat els boscos i rius per les platges. Ha transformat els matins solitaris, avançant entre petits pobles, pel caliu de recórrer la costa atlàntica en bicicleta, que bull d’activitat en qualsevol moment del dia. Però la Vélodyssée segueix conservant quelcom que també m’ha acompanyat durant la Ruta dels Dos Mars. No tinc clar què és. Però estic convençut que és el que fa tan especial aquest viatge amb bicicleta.
(Aquest post correspon al la segona meitat del dia 7 i al dia 8 i 9 del meu viatge a França en bicicleta)
L’Atlàntic. L’Oceà Atlàntic. Infinit. Per fi el tinc davant meu. Onejant davant la interminable platja de Royan. Indicant-me que després de sis dies i mig de pedaleig he completat La Ruta dels Dos Mars, i que ara arriba el moment d’enganxar-me a una nova ruta: La Vélodyssée.
La Vélodyssée és una ruta de 1250 kilòmetres que recorre la costa atlàntica de França, des de la frontera amb Espanya fins al nord de la Bretanya. L’estat de la ruta és excel·lent. La senyalització és molt bona i en general s’avança per carrils bici asfaltats o de terra compactada. I se’ns dubte, el millor de la ruta és el seu traçat. Ideal per descobrir alguns dels paratges més bonics de la costa atlàntica francesa i combinar-ho amb la visita a alguna de les ciutats més icòniques. Jo recorreré dues terceres parts de la ruta, uns 850 kilòmetres, des de Royan fins a Roscoff. Només mirant el mapa, ja en tinc prou per saber que un cop iniciï la marxa de nou l’espectacle continuarà…
Durant el viatge a França amb bicicleta que vaig fer durant el juliol del 2016, vaig passar dotze dies pedalant per la Bretanya Francesa. Uns 800 kilòmetres que em van portar des de l’interior d’aquesta regió francesa fins a la costa del nord.. No vaig tenir l’oportunitat de visitar la preciosa ciutat de Rennes, ni vaig poder contemplar les famoses postes de sol des del Ponte du Raz, entre d’altres coses. Però en vaig tenir suficient per quedar seduït amb la Bretanya Francesa. I per descobrir 10 raons per visitar (i tornar a visitar) aquesta magnífica regió de França.
(Aquest post correspon al dia 6 i a la meitat del dia 7 del meu viatge a França en bicicleta)
La silueta de Bordeus, elegantment alçada al costat del riu Garonne, m’indica el final de l’etapa del Canal de Garonne. Deixo enrere els senzills i captivadors paisatges del canal. On les infinites rengleres d’arbres, creaven una atmosfera màgica al voltant de l’aigua. Deixo enrere els pobles de l’interior de França, i em preparo per anar descobrint l’atmosfera marítima. Sento que tinc l’Oceà Atlàntic cada cop més a prop, ja que Bordeus també és l’inici de la darrera etapa de la Ruta dels Dos Mars: la ruta del Gironde Estuary, que avançant paral·lelament a l’estuari em portarà fins a l’oceà.
(Aquest post correspon a la meitat del dia 3, el dia 4 i 5 i al matí del dia 6 del meu viatge a França en bicicleta)
La visita de Toulouse, la primera gran ciutat del viatge a França en bicicleta, m’omple d’energia positiva. Ja començo a ser lluny de casa. I haver arribat a una ciutat com aquesta a base de pedalades és una gran satisfacció. La bici ja forma part de mi. La tenda és casa meva. I m’inunda la llibertat.
Al migdia, arriba el moment d’acomiadar-me de la ciutat. M’espera una nova etapa: el Canal de Garonne, i una nova ciutat a l’horitzó: Bordeus.
(Aquest post correspon al dia 1, 2 i la meitat del dia 3 del meu viatge a França en bicicleta)
Per fi, després d’uns dies de moltes preparacions i incertesa, l’inici de la meva aventura per França en bicicleta ja és a aquí. Em dirigeixo amb tren cap a Port la Nouvelle, un petit poble del mediterrani on comença la primera part del meu viatge: la Ruta dels Dos Mars. Aquesta ruta de 800 kilòmetres que uneixen el mediterrani amb l’atlàntic serà el meu objectiu durant els següents set dies. M’espera una setmana memorable…
Després de pedalar molt i molt, ja torno a ser a casa. Carregat de records, fotografies, vídeos i una experiència memorable. Sabia que recórrer França amb bicicleta seria un viatge totalment diferent i, sense cap mena de dubte, la travessia ha superat totes les meves expectatives. Boscos encantats, poblets amb molta tradició, precioses ciutats, enormes castells, platges encisadores i paisatges enlluernadors m’han acompanyat durant vint-i-sis dies. I el millor és que he arribat a tot arreu amb bici!
França. Una bici. 26 dies. 2322 quilòmetres. I un baix pressupost.
En això consistirà l’aventura que començo demà, un viatge totalment diferent a tot el que he fet fins ara. M’he proposat recórrer en solitari una part de França a base de pedalades. Però anem per parts…
