Muntanyes de Llibertat: de Bidous al càmping Bordes de Graus

Després de les tres primeres etapes del trekking de Muntanyes de Llibertat, ja teníem clar que la quarta etapa ens seguiria sorprenent. Iniciant l’etapa des de la vessant francesa, rememoraríem els passos dels milers de víctimes de la guerra i la repressió, que entre el 1936 i el 1945 es van veure obligats a creuar la frontera pel Port de Tavascan-Marterat. Un trajecte amb una profunda càrrega històrica que impregnava els impressionants paisatges que s’alçaven davant nostre.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Anuncios

Muntanyes de Llibertat: d’Aulus-les-Bains a Bidous

Després de la llarga segona etapa de Muntanyes de Llibertat, passar la nit a la Gîte d’Étape Le Presbytère ens va permetre recuperar energies. L’aire tranquil del petit poble d’Aulus-les-Bains, envoltat de frondosos boscos i muntanyes, va contribuir-hi enormement. Però no negarem que el deliciós i abundant sopar, juntament amb l’esmorzar,  van ser claus perquè, al matí de la tercera etapa de Muntanyes de Llibertat, l’expectació i ganes per començar a caminar de nou fossin enormes.

Muntanyes de llibertat és un  trekking de contrastos. D’emocionants camins pintats entre paisatges ben diversos. Passar de pedregosos terrenys a boscos amb una vegetació resplendent, mentre deixem enrere llacs i cascades, és habitual en cadascuna de les etapes.  Una varietat d’entorns sorprenent i amb un clar origen: la meteorologia. Una meteorologia que, quan decideix apoderar-se dels paisatges, és l’única protagonista…

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Muntanyes de llibertat: Del Refugi de Certascan a Aulus-les-Bains

L’etapa més llarga. La més dura. La més impressionant. La segona etapa del trekking Muntanyes de Llibertat era l’etapa reina. Uns disset kilòmetres de contrastos que ens portarien de Catalunya a França, de paisatges pedregosos a boscos atlàntics. Ens esperava una inacabable baixada (2.000 metres de desnivell negatiu!), que ens conduiria per senders carregats d’història. Els camins de la llibertat.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Muntanyes de llibertat: Del càmping Bordes de Graus al refugi de Certascan

La nostra experiència fent la Carros de Foc, el nostre primer trekking de varis dies pels Pirineus, va ser tant enriquidora, fascinant i màgica, que al tornar ja estàvem investigant quina seria la nostra propera ruta. Les expectatives eren altes. Volíem seguir sorprenent-nos. Recórrer els tresors de la muntanya. Així que no va ser fàcil decidir-nos. Mentre barallàvem vàries possibilitats, vam descobrir una nova ruta que va atrapar-nos des del primer moment…

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Carros de Foc (VII): Sisena etapa, de Ventosa i Clavell a Estany Llong

No ho vam fer expressament. Va ser casualitat. Però vam deixar pel final l’etapa més dura i punyetera de Carros de Foc. Acabaríem odiant les famoses tarteres, que pacientment ens esperaven per alentir-nos el pas.  Pujaríem al punt més alt de la ruta. Travessaríem paratges esplèndids. I ens relaxaríem, després dels trams més tortuosos, conscients que estàvem a punt d’acabar la ruta.

Era l’etapa final. De Ventosa i Clavell fins a l’Estany Llong. I va ser espectacular.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Carros de Foc (VI): Cinquena etapa, de Colomers a Ventosa i Clavell

La cinquena etapa de Carros de Foc no era la més dura (això tocava l’endemà, per acabar la ruta com cal…), però tenia un punt de cínica. L’objectiu del dia era caminar des del refugi de Colomers fins al de Ventosa i Clavell, on passaríem la darrere nit. Però si volíem completar la ruta completament i tenir, per tant, el segell dels nou refugis que la conformàvem, a mig camí hauríem d’agafar el desviament fins el refugi de Restanca. Això suposava fer un descens de més de 400 metres de desnivell per un camí força tortuós, que després hauríem de recorre en sentit contrari, per tornar de nou al punt des d’on havíem agafat el trencall. Però no ens importava. Sabíem que tota passa que féssim, per molt cansada que fos, ens conduiria cap a algun dels paratges màgics i singulars de la zona. Quines ganes teníem de que comencés l’espectacle!

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Carros de Foc (V): Quarta etapa, d’Amitges a Colomers

Quina alegria de bon matí! Qui deia que llevar-se aviat és un problema? El problema és anar a dormir tard… Això pensàvem cada matí quan ens posàvem amb moviment, juntament amb els altres excursionistes. Tot i ser ben d’hora ens vam llevar entusiasmats. Carregats d’energia. Amb l’única pressa de, just abans d’esmorzar, sortir a gaudir del fantàstic entorn que envolta el refugi d’Amitges. Quina meravella!

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Carros de Foc (IV): Tercera etapa, de J.M. Blanc a Amitges

Despertar-nos al refugi de J.M. Blanc va ser màgic. Sublim. Després d’una nit de força pluja, la calma i la boira inundaven l’ambient. Tot i això, el sol lluitava per fer acte de presència. I quan apareixia, a darrere de l’Estany Tort, ens regalava una llum preciosa. Una llum càlida que creava una reflexes perfectes a l’estany, oferint-nos una meravellosa escena, que va omplir-nos d’energia mentre esmorzàvem. De nou, frisàvem per començar a caminar. Ens esperava la tercera etapa de Carros de Foc, en la que avançaríem fins al refugi d’Amitges. De camí, també passaríem pel refugi d’Ernest Mallafré, ben a prop del famós Estany de Sant Maurici, però allà només hi faríem una curta parada.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Carros de Foc (III): Segona etapa, de Colomers a J.M. Blanc

Caminar. Caminar. I caminar. Aquesta és la gràcia de Carros de Foc. Avançàvem lentament per paisatges ben diferents, tots encantadors. I cada cop que albiràvem un nou pic, vall o estany fruíem d’alegria. Perquè ho estàvem aconseguint. Estàvem descobrint un racó preciós de Catalunya al ritme de les nostres passes.

Fes clic per seguir llegint l’entrada