Oest de Canadà, juliol 2015 – Dia 7: La primera meitat de la Icefield Parkway

Després de sis dies per la zona del Banff National Park, el Kootenay National Park i el Yoho National Park, avui comencem a dirigir-nos cap a Jasper. Però no ho fem per una carretera qualsevol, sinó que anirem per una de les carreteres més boniques del món: la Icefield Parkway.

La Icefield Parkway (o carretera dels camps de gel), coneguda oficialment com a Highway 93, és una carretera de 232 quilòmetres que connecta el poble de Lake Louise amb Jasper. Va ser construïda durant la dècada del 1930, a l’època de la Gran Depressió, i a l’any 1960 es va ampliar fins a la longitud actual.  La carretera transcórrer per alguns dels paratges més impressionants de les Rocalloses, on, tal i com el seu nom indica, hi predominen els glaciars. La primera meitat de la carretera forma part del Banff National Park i després,  a la zona de l’Athabasca Glacier, entra al Jasper National Park.

Al recòrrer la Icefield Parkway es veuen molts glaciars, muntanyes i llacs de les Rocalloses.
Al recòrrer la Icefield Parkway es veuen molts glaciars, muntanyes i llacs de les Rocalloses.

Nosaltres volem prendre-s’ho amb calma. És una carretera plena d’atractius. Per això, decidim travessar-la amb dos dies.  Pocs minuts després d’haver inicial el recorregut fem la primera parada al Herbert Lake, on les vistes del llac reflectant les muntanyes són precioses. Després passem pel costat de l’Hector Lake amb el cotxe, tot i que els arbres el tapen bastant. Intentem buscar un punt de vista millor entrant al Mosquito Creek Campground, però no aconseguim res de bo…

L'Herbert Lake és famós perquè les seves aigües són com un mirall.
L’Herbert Lake és famós perquè les seves aigües són com un mirall.

Mentre seguim avançant, estem ben atents per veure algun animal. Al llarg de la carretera hi ha forces possibilitats de veure la majoria dels grans mamífers de Canadà: bighorn sheeps, mountain goats, elks, mooses, mule deers, i coyotes. També és l’hàbitat d’óssos negres, óssos grizzly i llops, encara que sigui menys freqüent veure’ls. Tot i això, nosaltres no veiem res de res. Però ens conformem amb els magnífics paisatges que se’ns presenten cada pocs quilòmetres. Com el Crowfoot Glacier i el Bow Lake. Les vistes des del Crowfoot Glacier Viewpoint són magnífiques!

Des del Crowfoot Glacier Viewpoint es veu un paisatge impressionant.
Des del Crowfoot Glacier Viewpoint es veu un paisatge impressionant.

Crowfoot Glacier Viewpoint

Per explorar una mica més aquesta zona, deixem el cotxe al pàrquing del Bow Lake i fem el Bow Glacier Fall Hike. És un camí molt senzill de 9,2 km entre anar i tornar, que va fins unes cascades que provenen del desglaç del glaciar Bow. El camí no té pèrdua i està senyalitzat darrera del Num-Ti-Jah Lodge.  Durant l’excursió tenim unes vistes precioses del llac i dels diferents glaciars. A més, fa un dia esplèndid!

Bow Lake
Des de l’inici del camí, ben a prop del pàrquing del llac, tenim grans vistes del Bow Lake. El color de les aigües és brutal!

IMG_6220

Bow Lake hike
Pocs minuts després d’iniciar el camí, ja podem veure la cascada fins la que volem arribar.

Bow Lake

Bow Lake Hike
Quanta naturalesa!
Bow Glacier Fall
La Bow Glacier Fall indica el final del camí.

IMG_6282 copia

IMG_6300 copia

IMG_6312

IMG_6314

Al acabar la caminada, agafem el cotxe per dirigir-nos cap a un dels símbols de la carretera: el Peyto Lake. El pàrquing està al Bow Summit, el punt de la Icefield Parkway que està a més altura (2085 metres). Des d’allà, cal caminar uns deu minuts fins al mirador del Peyto Lake. És una zona força transitada, ja que és de molt fàcil accés. Però les vistes del llac ens fan oblidar la multitud. Extraordinari! Les aigües del llac, d’origen glaciar, tenen un color turquesa molt viu a causa dels sediments dipositats.El color de l’aigua i la seva forma d’ós fan que sigui un dels llacs més adorats del país.

Peyto Lake
El Peyto Lake.
Peyto Glacier
El Peyto Glacier.

Continuem avançant i ens aturem al Upper Waterfowl Lake. No està tant ben indicat com els altres llocs més populars, així que hem d’estar atents per no passar-nos la sortida. Arribem al llac després de caminar uns cinc minuts. I estem allà sols! És un entorn magnífic per relaxar-nos una estona mentre mirem si veiem algun moose, ja que de vegades es passegen per l’entorn d’aquest llac.

IMG_6342 copia IMG_6352

L’última parada del dia la fem al Mistaya Canyon, senyalitzat perfectament des de la carretera. Com sempre, ens encantem mirant les roques esculpides per l’aigua. Al·lucinant amb la bellesa d’aquest paratge.

El Mistaya Canyon és una obra d'art del pas del temps.
El Mistaya Canyon és una obra d’art del pas del temps.

MIstaya Canyon

MIstaya Canyon

Dormim al Crossing Resort, segurament l’únic hotel que hi ha a aquesta part de la carretera. Tot i tenir poca competència, té una molt bona relació qualitat-preu. A més, al restaurant ofereixen un buffet molt complet, amb uns postres força bons.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s