Oest de Canadà, juliol 2015 – Dia 2: Ens neva a Sunshine Meadows i veiem el primer ós

Quan vam veure les fotos de Sunshine Meadows i que Lonely Planet la classificava com una de les millors caminades de Canadà, no vam dubtar en reservar el bus que ens portaria fins allà. El preu per persona d’anar i tornar són 27 CAD.

Vam reservar l’autobús de les 9:00, que surt des de Sunshine Village. Arribem allà quinze minuts abans i ens donen els tiquets. El bus surt puntual i amb menys de trenta minuts arriba fins a Sunshine Meadows. A l’hivern és una estació d’esquí, però durant l’estiu es converteix en una zona preciosa de prats alpins i llacs.

A l’arribar a dalt, estem només a cinc graus. I alguns de nosaltres no anem massa abrigats… Crec que ens vam confiar massa amb el Sunshine. Per entrar amb calor ens posem a caminar ràpidament. Volem fer el recorregut circular més típic. Els punts principals per on passa són: el Monarch Viewpoint, l’Standish Viewpoint, el Grizzly Lake, el Larx Lake i el Rock Isle Lake. I té una durada d’uns deu quilòmetres.

A mesura que caminem, sembla que el dia va obrint-se. De manera que cada cop és més agradable caminar. Les vistes que tenim de les muntanyes del voltant i de totes les flors florides, amb la companyia dels esquirols, són fantàstiques.

Per mala sort, quan arribem a la zona dels llacs el temps es complica. Apareixen els núvols i ràpidament es posa a ploure. De fet, la temperatura baixa tant que, fins i tot, se’ns posa a nevar! Per no acabar congelats, retallem una mica el recorregut previst i, després d’haver vist els tres llacs, tornem cap al punt de sortida del bus. Allà hi ha un bar, on podem refugiar-nos i entrar en calor de nou. Ens sap greu haver hagut de córrer i no poder gaudir al màxim del recorregut, però tots coincidim en la gran bellesa paisatgística de l’entorn.

De baixada, el cel torna a obrir-se (el temps canadenc està ben boig) i quan arribem al cotxe torna a fer sol. A més, poc després d’arrencar tenim la sort de veure un grup de Bighorn sheeps (dues femelles i una cria).

Després anem cap al Kootenay National Park, que es troba bastant a prop de Banff. És un parc poc famós. Però a nosaltres, que ens agrada molt l’aigua, ens crida l’atenció el Marble Canyon i les Numa Falls. Per dirigir-nos fins a la única carretera que travessa el parc, passem per primera vegada per la Bow Valley Parkway. És una carretera secundària que connecta Banff i Lake Lousie, molt famosa per les altes possibilitats de veure-hi fauna. Nosaltres tenim moltes ganes de veure óssos i altres animals, per això preferim agafar aquesta carretera i no anar per l’autopista.

Tot i avançar lentament i amb tots els sentits alerta, no veiem cap animal abans d’arribar fins a la carretera que creua el Kootenay National Park, a l’alçada de la Castle Mountain. La millor manera de conèixer el parc és anar seguint la carretera i parant als punts marcats al llarg del trajecte.

Primer parem al Marble Canyon. És un canyó per on hi passen grans quantitats d’aigua provinents del desgel.. La millor manera de conèixer aquest canyó és recorrent el camí que passa pel seu costat i que el travessa (amb ponts) un gran nombre de cops. Les vistes durant el recorregut, que fa menys d’un quilòmetre, són fantàstiques. Al final del camí hi  trobem un salt d’aigua que millora encara més l’entorn.

De camí a les Numa falls, ens criden l’atenció els Paint Pots. Són tres llacs de color ocre força coneguts perquè van ser utilitzats durant molts anys pels aborígens, que els utilitzaven per obtenir el color ocre. Des del pàrquing cal caminar 1,1 quilòmetres fins arribar a la zona dels llacs. Ens deceben una mica, segurament perquè els trobem menys plens del que esperàvem.

Després ja anem fins a les Numa falls, però ens trobem amb la desagradable sorpresa que l’entrada està ballada perquè el pont va caure recentment. Quina llàstima! Ens hem de conformar amb el riu just abans del salt d’aigua.

A mitja tarda ja ens dirigim cap a Baker Creek, on dormirem les dues properes nits. Aquestes casetes són a la Bow Valley Parkway, així que seguim recorrent aquesta famosa carretera. A mig camí veiem el primer ós! És un ós negre de color marró, que està menjant ben a prop de la carretera. Un cop l’ós marxa, també veiem un grup de cérvols muls.

Durant la vesprada, aprofitem que és el moment idoni per veure fauna i tornem a recórrer una part de la carretera. Estem de sort i veiem un mascle  majestuós de cérvol mul i un ós, també un negre de color marró. Un final perfecte pel dia. Ens encanta veure nous animals en llibertat!