Després de veure una fotografia del Lake O’Hara és difícil no voler-hi anar. Tot i això, aquest llac està a una zona molt protegida, i això dificulta una mica les coses. No és possible arribar-hi amb cotxe particular, sinó que cal aparcar a 11 km del llac. Per cobrir la distància hi ha busos, però només en pugen dos cada dia. Poquíssims! Per això, de les 700.000 persones que visiten el Yoho NP cada any, només un 1% acaba anant a aquesta zona.
Nosaltres teníem clar que volíem anar-hi i, per aquest motiu, vam estar ben atents al calendari de reserves. Just al dia en què es van obrir, vam intentar fer-la. Havien passat només tres hores des que es permetia comprar els bitllets…però ja estava tot ple! Ens vam emportar una gran decepció, però res ens atura… Vam veure que també hi ha la possibilitat de pujar a peu (sense límit de persones) i després baixar amb el bus. Doncs som-hi!
El primer bus puja a les 8:30, de manera que arribem allà sobre les vuit. Abans de pujar, preguntem al conductor si hi ha hagut alguna baixa, però, tal i com ens esperàvem, ens diu que no. A més, afegeix: “Be careful during your way up. There is a grizzly bear feeding in the road. It is approximately in the kilometer 2.” Doncs què bé! Sembla que ningú vol que pugem…
Sabem que si l’ós ens sent durant la pujada no hi haurà cap problema. Entre els picarols que portem a les motxilles i els nostres cants, segurament ens sent i s’aparta del camí. Així doncs, recorrem els onze quilòmetres sense cap visita inesperada. És un camí força avorrit, ja que és la carretera de sorra per on passa el bus. Pugem sense aturar-nos massa. Tenim ganes d’arribar al llac i volem fer una excursió un cop hi arribem.
Després d’unes dues hores arribem al Lake O’Hara. Espectacular!
Però la gràcia d’anar fins als peus del llac és iniciar des d’allà algun dels camins més macos del parc. No pretenem fer una excursió massa llarga, ja que hem hagut de pujar caminant… Així doncs, optem per fer una ruta circular que va fins al llac Oesa i, després, voreja el llac O’Hara des de ben amunt.
La primera part de la ruta, de 3,2 quilòmetres, és la que va fins al llac Oesa. El camí comença vorejant el llac O’Hara i llavors va guanyant altitud. Finalment, arriba al llac Oesa, just a la base d’unes muntanyes i una glacera. És un dels llocs més sorprenents dels que hem vist a Canadà. Realment, ha valgut molt la pena arribar fins allà!
Posteriorment, seguim el camí de l’alpine circuit, que segueix vorejant el llac O’Hara des de dalt les altures. No podem evitar parar cada poques passes a contemplar la gran visió que tenim. Després d’uns dos quilòmetres, arribem a la intersecció amb East Opabin Trail. I llavors només hem de seguir aquest camí fins a arribar al punt des d’on hem sortit.
Abans de baixar, fem una visita a la petita cafeteria que hi ha a prop de la parada del bus. Allà per fi hi trobem el pastís de pastanaga canadenc, un dels dolços més típics de la zona. Deliciós! Per tornar al pàrquing si que podem agafar el bus (pagant 10 CAD per persona) i estalviar-nos els onze quilòmetres de baixada.
Llavors, ja ens dirigim cap a la zona del Lake Louise, al Mountaneer Lodge, per demà començar a recórrer la Icefield Parkway. Com que arribem força d’hora a l’allotjament, aprofitem per tornar al Moraine Lake. És un llac tant màgic que ens ve de gust tornar-lo a veure. Pugem de nou al Rockpile, i ens relaxem allà. Ens encanta! Al marxar, quan el sol ja s’ha amagat darrere les muntanyes, no podem evitar girar-nos per fer-li una última ullada. Esperem poder-hi tornar…
Organitza el teu viatge a les Muntanyes Rocalloses i l’illa de Vancouver
✈️ Les millors ofertes de vols a Calgary aquí
✈️ Les millors ofertes de vols a l’illa de Vancouver aquí
🏨 Els millors preus d’allotjaments a Canadà aquí
🚗 Les millors ofertes per llogar un cotxe a Canadá aquí
🚑 Contracte la teva assegurança de viatge amb un 5 % de descompte aquí
💳 La millor targeta per pagar i treure diners a l’estranger sense comissions aquí
💵 La millor manera de fer transferències a l’estranger aquí
