Viatge al Pantanal de Brasil per lliure
Itinerari i preparació del viatge
Sempre havia somiat en fer un viatge al Pantanal de Brasil, poder creuar la mirada amb un jaguar salvatge, meravellar-me amb el colorit vol dels guacamais, observar el misteriós caminar dels óssos formiguers i fascinar-me amb l’habilitat nedadora de les llúdrigues gegants.
El Pantanal és l’ecosistema humit més gran del planeta. Un paradís pels amants de la naturalesa. I el millor lloc per observar els grans mamífers d’Amèrica del Sud. Una fauna que també es troba a l’Amazones, però que allà, a causa de la frondositat de la vegetació, és molt més complicada de veure.
Durant aquest viatge al Pantanal per lliure, vaig visitar la regió del Pantanal Nord i la regió del Pantanal Sud, força diferents entre elles, i també vaig aprofitar per conèixer el Parc Nacional Chapada dos Guimaraes, l’entorn de Bonito i les famosíssimes cascades d’Iguazú.
Abans de començar el viatge al Pantanal
Com arribar al Pantanal de Brasil
Durant la preparació d’un viatge al Pantanal de Brasil per lliure, cal tenir present que aquest ecosistema es divideix en dues zones dins del país: el Pantanal Nord i el Pantanal Sud. L’accés a cada una d’aquestes zones és diferent.
Per arribar al Pantanal Nord cal anar fins a Poconé, l’últim poble abans de la carretera Transpantaneira, que és una pista de terra de 150 kilòmetres que s’endinsa pel Pantanal i que arriba fins a Porto Jofre, el millor lloc del planeta on veure jaguars en llibertat. L’aeroport més proper a Poconé és el de Cuiabá. Des de l’estranger, el més habitual és volar fins a Sao Paulo i des d’allà agafar un vol intern fins a Cuiabá.
Per altra banda, la ciutat més propera al Pantanal Sud és Campo Grande, on també hi ha aeroport. Des d’allà, es pot conduir per arribar a les diferents fazendes o pousades des d’on es fan les activitats pel Pantanal Sud.
Com moure’s pel Pantanal
Per conèixer el Pantanal de Brasil el més còmode és llogar un cotxe, especialment si es fa el viatge durant l’època seca (de finals de maig a mitjans de novembre). Quan no plou, les pistes de terra estan en bon estat i no és necessari anar amb 4×4. Únicament, si es té previst conduir per la Transpantaneira fins a Porto Jofre, és recomanable llogar un cotxe una mica alt, però amb un SUV urbà ja seria suficient.
En cas de no voler conduir, o si es visita el Pantanal durant l’època de pluja (quan sí que és necessari anar amb 4×4 i les condicions es compliquen) hi ha moltes agències que organitzen trasllats. També en molts casos es pot organitzar el trasllat directament des de l’allotjament.
Per altra banda, especialment a Porto Jofre, el transport per excel·lència són les barques. Des d’aquest petit poble, els safaris per veure jaguars i l’altra fauna del Pantanal es fan a través del riu.
En cas de llogar un cotxe per fer el viatge al Pantanal, et recomano el buscador Discover Cars, és on vaig trobar els millors preus. També, cal tenir present que la majoria dels cotxes al Brasil funcionen amb benzina i també amb etanol. L’etanol és més barat, però també rendeix menys. Per això, sobretot si es fa el recorregut des de Poconé fins a Porto Jofre és preferible posar benzina a Poconé, ja que no hi ha benzineres durant aquest recorregut. Tot i això, en cas de necessitar es pot aconseguir benzina a Porto Jofre, però molt més cara (uns 15 $R el litre).
Com reservar els safaris al Pantanal Nord
Principalment, al Pantanal Nord cal diferenciar l’àrea de la Transpantaneira i l’àrea de Porto Jofre.
Per una banda, al llarg de la Transpantaneira hi ha un bon nombre de pousades o fazendas, que no deixen de ser antigues granges i grans zones de ramaderia que han reconvertit el seu territori en reserves naturals privades. Això no vol dir que ja no hi hagi pastura d’animals, ja que en moltes d’elles encara hi ha vaques i cavalls, però és una activitat residual. És molt recomanable destinar alguna nit a alguna d’aquestes fazendes, especialment per poder veure ocells (com tucans o guacamais) i també mamífers que a Porto Jofre són més complicats de veure (com el tapir o l’ós formiguer gegant).
Si es viatja per lliure, es pot contactar directament amb aquestes fazendes o pousades per tal de reservar l’estança allà. Les reserves inclouen l’allotjament, el menjar i en molts casos també les activitats (safaris amb 4×4, sortides nocturnes, passejos per observar ocells…). Algunes de les més recomanades són:
- Pouso Alegre Lodge. La fazenda on es troba el Pouso Alegre Lodge té una extensió de 8.000 hectàrees i és una de les millors zones del Pantanal Nord per veure tapirs, óssos formiguers gegants i cérvols dels pantans.
- Pousada Piuval. Aquesta pousada es troba dins una extensa reserva, on són habituals les observacions d’óssos formiguers. També s’acostumen a veure diferents espècies de guacamais.
- Pousada Río Claro. Aquesta pousada és una parada típica al llarg de la Transpantaneira. Té una gran ubicació, just al costat del riu Claro, de manera que moltes de les activitats que ofereixen estan lligades al riu (navegacions amb barca, canoa…). És una molt bona zona per veure aus aquàtiques.
Per altra banda, a Porto Jofre té menys pes la situació de l’allotjament en si, ja que allà els safaris amb barca es realitzen pel riu San Lorenzo i els seus afluents, dins el Parc Estatal Encontro das Aguas. Per organitzar aquests safaris, el més recomanable és contactar amb algun dels allotjaments i reservar directament amb ells els safaris (normalment ofereixen descomptes pels hostes). No tots els allotjaments accepten persones que viatgin per lliure, però alguns dels que sí que ho fan són:
- Dona Onça Jaguar Lodge. És un allotjament senzill i força nou, que ofereix una de les millors tarifes per fer safaris pel Pantanal. És l’opció que jo vaig escollir i vaig quedar força satisfet.
- Pousada Porto Jofre. Aquest allotjament també ofereix opcions econòmiques i, fins i tot, l’opció de fer càmping.
- Pousada Berço Panteneiro. Aquesta opció és més cara que les anteriors, però també ofereix un allotjament amb més comoditats.
A l’hora de reservar els safaris, és preferible concretar alguns aspectes:
- Horari de sortida i arribada. És recomanable sortir entre les 6 i 7 del matí (segons l’hora de l’albada) i que la tornada no sigui abans de la posta de sol.
- Dinar. Hi ha l’opció de dinar a la barca o de tornar a l’allotjament a dinar. Jo crec que és millor la primera opció, ja que al migdia continuen havent-hi bones opcions de veure jaguars i altres animals.
- Tendal. Moltes barques, però no totes, tenen un tendal per protegir-se del sol, que és molt útil durant les hores centrals del dia. És molt recomanable optar per les barques que tinguin tendal, perquè durant les hores centrals del dia fa molta calor.
- Barca privada o compartida. Anar amb una barca petita, però privada, per mi és molt millor que compartir una barca gran, doncs així es té més flexibilitat durant el safari. A més, els jaguars no sempre estan molt visibles, i tenir cert marge de moviment dins la barca pot ser bàsic per veure’ls bé.
Com reservar els safaris al Pantanal Sud
Al Pantanal Sud, la millor zona del Pantanal per veure óssos formiguers gegants, predominen les pousades i fazendas, amb grans extensions de terreny, on es realitzen safaris amb barca, 4×4 o caminant. Les reserves a aquests llocs ja inclouen l’allotjament, el menjar i les activitats. Alguns dels llocs més recomanats on passar alguns dies són:
- Pousada Aguapé. Sens dubte, un dels llocs més populars del Pantanal Sud. Una reserva extensa i poc massificada, on són molt freqüents les observacions d’óssos formiguers gegants i tamàndues. A més, de tant en tant, també s’observen jaguars, pumes, tapirs i una gran varietat d’ocells.
- Fazenda San Francisco. Aquesta és la fazenda més turística del Pantanal Sud, i un lloc on pot haver-hi certa sensació de massificació. He llegit opinions bones, però també de dolentes, així que no tinc clar si és una bona opció. És un dels millors llocs on veure ocelots, durant els safaris de nit.
- Fazenda Barranco Alto. Aquesta exclusiva fazenda, amb només capacitat per sis persones, és una de les més salvatges i inhòspites del Pantanal Sud. Per arribar-hi, cal conduir un 4×4 durant 6 hores o bé anar-hi amb avioneta. És una opció cara, però pels qui s’ho poden permetre, estic segur que ha de ser impressionant. Durant els safaris amb 4×4 d’aquesta reserva són habituals les observacions d’ossos formiguers, tapirs i també, de tant en tant, es veuen jaguars, ocelotes i pumes.
A més, tot hi ser menys popular, també hi ha l’opció de fer safaris amb barca fora d’aquestes reserves privades, en concret pel riu Miranda. Les probabilitats de veure jaguars en aquests safaris són més baixes que al Pantanal Nord, però també hi ha opcions. Per fer els safaris, et recomano contactar amb el Tony de Why not Pantanal Soul.
També al Pantanal Sud hi ha altres projectes interessants com el Projecto Salobra. A més, es pot fer algun safari per lliure per la Estrada Parque (és preferible anar amb 4×4) o també per algunes de les pistes de terra que surten des de Aquidauana (per exemple per la ruta que va fins a la Pousada Aguapé o per la ruta que uneix Aquidauana amb Río Verde).
Telèfons d’emergències
Els principals telèfons d’emergència al Brasil són:
- Emergències: 190
- Ambulància: 192
- Bombers: 193
Vacunes
Tot i que no és obligatòria, la vacuna contra la febre groga és molt recomanable per visitar el Pantanal de Brasil.
També es poden recomanar altres vacunes, així que el més aconsellable és anar un centre de medicina del viatge uns mesos abans del viatge, per així estar ben informat.
Malària
Al Pantanal no hi ha malària, però sí que hi ha dengue i altres malalties que poden transmetre els mosquits, especialment durant l’època de pluges. Per això, és necessari evitar les picades de mosquits. Com sempre, el més pràctic és anar amb roba de màniga llarga i de color clar, dormir amb mosquitera i utilitzar un bon repel·lent.
Targeta SIM
La cobertura al llarg del Pantanal no és massa bona, així que si es fa un viatge al Brasil únicament centrat en el Pantanal, disposar d’una targeta SIM no és massa útil. Els allotjaments tenen wifi (molts cops per satèl·lit) i és el més pràctic per poder-se comunicar.
Igualment, en cas de voler tenir una targeta SIM local, el més còmode és comprar-la a l’aeroport de Sao Paulo o a la ciutat de Cuiabà. En el cas concret de l’aeroport de Sao Paulo, es pot comprar la SIM a una petita botiga que hi ha al passadís que uneix la Terminal 3 amb la Terminal 2, que es diu Print & Scan. Allà venen targetes SIM de la companyia TIM i ajuden a fer l’activació. Tenen un cost de 60 $R i inclou 10 GB per 20 dies.
Idioma
Al Brasil l’idioma oficial és el portuguès de brasil.
En molts llocs no parlen anglès, així que per entendre’s el més útil és parlar a poc amb castellà o fer ús del traductor.
Capital
La capital del Brasil és Brasilia.
Pel que fa al Pantanal, el Pantanal Nord es troba a l’estat de Mato Grosso i la capital és Cuiabá; mentre que el Pantanal Sud forma part de l’estat de Mato Grosso do Sul i la capital és Campo Grande.
Visat
Els ciutadans espanyols no necessiten visat per viatjar al Brasil, per estades inferiors als 90 dies.
Zona horària
La zona horària del Pantanal és la GMT-4 (sis hores menys que a Catalunya).
Cal tenir en compte que al Pantanal hi ha una hora menys que a molts altres llocs del Brasil, com Brasilia, Sao Paulo o Rio de Janeiro.
Clima
El clima és un condicionant important a l’hora d’organitzar un viatge al Pantanal, ja que l’experiència pot canviar dràsticament.
Principalment, cal diferenciar dues estacions: l’estació seca i l’estació de pluges.
- L’estació seca va de finals de maig a mitjans de novembre i pràcticament no hi ha pluges. A mesura que l’aigua escasseja, la vegetació disminueix i els animals es concentren al voltant dels rius i basses d’aigua. Això facilita molt l’observació de fauna, especialment jaguars i altres mamífers. A més, durant aquest període l’estat de les pistes de terra és molt més bo, i és més senzill moure’s durant un viatge al Pantanal per lliure. Durant l’estació seca, especialment durant els últims anys, també són freqüents els incendis al Pantanal, i això pot arribar a condicionar algun viatge.
- L’estació de pluges comença a mitjans de novembre i finalitza a finals de maig. Durant aquest període poden haver-hi pluges abundants i tot l’ecosistema del Pantanal queda completament inundat. És una gran època per l’observació d’ocells, però en general els safaris per veure mamífers (com jaguars, tapirs o óssos formiguers) no són tan productius i molts dels allotjaments estan tancats.
Moneda
La moneda oficial del Brasil és el Real (BRL), que normalment es representa amb el símbol R$. Ara mateix, 1 euro equival a uns 6 R$.Pagaments
Per pagar durant un viatge al Pantanal o altres zones del Brasil, es pot fer servir targeta gairebé sempre. És l’opció més pràctica i econòmica, especialment fent servir alguna de les millors targetes per viatjar, com la N26 o Revolut, que no tenen comissions per pagaments amb moneda estrangera. L’únic aspecte a tenir en compte, és que al Brasil no són infreqüents les clonacions de targetes. Per això, és molt més recomanable i segur fer servir el contactless amb les targetes del mòbil per fer el pagament. Però tampoc cal obsessionar-se, si el contactless no funciona i cal utilitzar la targeta física el més probable és que no tinguis cap problema. Jo no vaig tenir cap inconvenient en els casos en què vaig utilitzar-la. També cal tenir present que totes les targetes estrangeres, a l’hora de fer els pagaments, són interpretades com a targetes de crèdit. Per això, abans de pagar cal dir que faràs el pagament amb targeta de crèdit, encara que sigui de dèbit. Finalment, sí que es pot donar el cas que a algun dels allotjaments del Pantanal només acceptin efectiu (és preferible preguntar-ho abans). En aquest cas, per treure diners, és millor fer-ho a les ciutats (pel Pantanal Nord es poden treure a Cuiabá i pel Pantanal Sud a Campo Grande o a Aquidauana) . La millor opció és fer servir els caixers del banc Bradesco, ja que no apliquen comissions extra per targetes estrangera (així que fent servir la N26 o la Revolut és té el millor tipus de canvi). A l’aeroport no hi ha caixers d’aquest banc, però sí que en el cas de l’aeroport de Cuiabá hi ha un banc a Bradesco a pocs kilòmetres d’allà. Jo vaig treure diners i em va anar perfecte.Preus
Fer un viatge al Pantanal no és barat, encara que s’hi vagi per lliure. La logística de fer els safaris amb barca i de dormir en zones aïllades amb poca competència, fa que els preus siguin força elevats. Aquests són alguns dels preus de referència que vaig pagar durant el viatge: – Els preus de les diferents pousades o fazandes del Pantanal, en general es mouen entre els 1.250 $R i 1.600 $R per l’habitació doble amb pensió completa (i molts cops també inclouen activitats). – 1 dia de safari amb barca des de Porto Jofre: 1.450 $R per barca privada. – 1 dia de safari amb barca pel riu Miranda: 1.200 $R per barca privada. – 1 litre de benzina: 6,05 $R i un litre d’etanol 4,10 $R.Propines
Al Brasil les propines no són habituals, encara que en cas d’estar satisfet amb el servei rebut, especialment amb els guies, sempre són apreciades. En cas de donar propinar, sempre és millor donar-li directament al guia.És cert que al Brasil hi ha zones insegures que és millor no visitar, però tots els destins per on em moc durant aquest viatge al Pantanal i altres zones del sud-oest de Brasil són completament segurs. Em sento còmode a tots els llocs per on passo i no tinc cap mena de problema. El Pantanal de Brasil és una àrea especialment segura.
Igualment, sí que cal ser previsor en zones urbanes i no deixar coses de valor al cotxe ni fer ostentació d’aquestes. Les mesures típiques que cal pendre a qualsevol lloc que no coneixes…
En qualsevol cas, com sempre recomano independenment del destí, és important viatjar acompanyat d’una bona assegurança. És la millor garantia per poder afrontar qualsevol problema de salut, delinqüència o logística. Jo sempre viatjo assegurat amb Heymondo, i si reserves la teva assegurança de viatge amb aquest enllaç tindràs un 5 % de descompte.
Millor època per fer un viage al Pantanal
Millor època
Agost, setembre i octubre
Quan l’època seca avança i la disponibilitat d’aigua disminueix, és cada cop més senzill veure els grans mamífers del Pantanal a prop dels rius o basses d’aigua. Per això, durant aquests mesos els safaris amb barca per veure jaguars des de Porto Jofre són molt productius. Això sí, l’avançamnet de l’època seca molts cops també provoca incendis al Pantanal, un factor imprevisible però que pot acabar condicionant bastant el viatge.
També és una molt bona època per veure óssos formiguers gegants al Pantanal sud, ja que hi ha molta menys vegetació.
A partir de mitjans de setembre i durant el mes d’octubre, acostuma a haver-hi menys turistes i això també facilita que els albiraments de fauna siguin més tranquils.
Temporada alta
De mitjans de juliol a mitjans de setembre
Encara que durant tots els mesos de l’època seca hi ha un bon nombre de visitants al Pantanal, el pic de la temporada alta es produeix des de mitjans de juliol fins a mitjans de setembre, especialment a Porto Jofre. Durant aquests mesos les condicions per veure jaguars són molt bones, ja que després de mesos amb molt poca pluja la majoria d’animals es mouen per l’àrea del riu Sant Lorenzo i els seus afluents.
Si es té previst fer un viatge al Pantanal durant la temporada alta és molt recomanable reservar amb antelació els allotjaments i activitats, preferiblement uns sis mesos abans del viatge.
Temporada baixa
De novembre a mitjans de juny
La temporada baixa al Pantanal coincideix principalment amb l’època de pluges, quan les condicions per moure’s per aquest ecosistema es compliquen i també és més complicat veure animals.
Igualment, això no vol dir que sigui impossible viatjar al Pantanal durant aquesta època. Però en aquest cas sí que és bàsic anar amb 4×4 i també tenir clar quins allotjaments continuen oberts. Durant la primera quinzena de novembre i primera quinzena de juny, les precipitacions ja són menys probables i és un gran moment per conèixer el Pantanal sense massa gent.
Bona meteorologia
De juny a mitjans de novembre
Durant l’època seca al Pantanal, de juny a mitjans de novembre, pràcticament no hi ha precipitacions. Tot i això, durant el dia acostuma a fer molta calor (sobretot a partir del mes de setembre, quan fàcilment es superen els 40 °C). Durant el mes de juny, juliol i agost, també fa calor durant el dia, però els vespres, nit i matinada acostuma a refrescar, així que és necessari portar roba per abrigar-se (especialment si es té previst fer algun safari nocturn).
Per tal de protegir-se de la calor durant els safaris amb barca, és bàsic portar una gorra i crema solar. També és recomanable tenir algun mocador o buf prim per cobrir-se el coll i la cara del sol, sobretot durant les hores centrals del dia.
Temps poc favorable
De mitjans de novembre a finals de maig
L’arribada de les pluges, a mitjans de novembre, marca l’inici de l’estació humida al Pantanal. És un període de fortes precipitacions, que fan que l’ecosistema s’inundi i recuperi tota la verdor que havia perdut durant l’estació seca. Això fa que la fauna es dispersi molt, però també atrau una gran varietat d’ocells.
Les pluges poden complicar els viatges al Pantanal sobretot per la dificultat per moure’s per les diferents pistes de terra, que queden molt malmeses. A més, la falta de visitants fa que molts dels allotjaments tanquin, i això també pot dificultar força la logística del viatge.
Viatge al Pantanal per lliure en 30 dies
Quan vaig descobrir que no era gens complicat fer un viatge al Pantanal per lliure, i que també era molt més econòmic, vaig tenir clar que visitaria aquest ecosistema durant el meu llarg viatge pel món. Inicialment, el meu pla era arribar fins allà amb el cotxe que havia comprat a Xile, però finalment, després d’un canvi de plans, vaig acabar arribant a Cuiabá amb avió. Així que vaig fer la ruta pel Pantanal amb cotxe de lloguer.
Donat que el Pantanal Nord i el Pantanal Sud són força diferents, vaig voler incloure’ls els dos en el meu itinerari. I també aprofitar el viatge per conèixer altres atractius del sud-oest del Brasil (tot i que em quedarien moltes coses per visitar…)
Començaria la ruta pel Pantanal Nord, amb el jaguar com a gran protagonista, endinsant-me per la Transpantaneria en direcció Porto Jofre. Per no fer tot el trajecte seguit (són unes cinc hores de cotxe) durant l’anada faria dues nits al Pouso Alegre Lodge i a la tornada a la Pousada Río Claro. Un cop a Porto Jofre, passaria sis nits a l’allotjament Dona Onça Jaguar Lodge i faria cinc dies de safari complets (reservats directament amb l’allotjament).
Acabada l’etapa del Pantanal Nord, abans d’anar cap al sud, també visitaria el Parc Nacional Chapada dos Guimaraes, situat al nord de Cuiabá. Aquest parc forma part del bioma del Cerrado del Brasil i, donada la proximitat amb el Pantanal, vaig voler incloure’n una petita incursió.
Després, per continuar amb el viatge, volaria fins a Campo Grande, des d’on començaria la ruta pel Pantanal Sud, amb el gran objectiu de veure óssos formiguers gegants, guacamais i, amb sort, poder fotografiar més jaguars. Començaria la ruta per l’àrea d’Aquidauana, on hi ha la famosa Pousada Aguapé, i després avançaria cap a l’oest per visitar la Fazenda San Francisco i posteriorment anar fins al poble Paso do Lontra. Des d’allà faria nous safaris amb barca, pel riu Miranda, amb el gran objectiu de veure jaguars de nou, però d’una manera molt més íntima, sense pràcticament més barques ni turistes.
Continuaria la ruta visitant la zona de Bonito (considerada la capital de l’ecoturisme al Brasil) i la màgica reserva de Buraco das Araras (el millor lloc del país, i segurament del món, on fotografiar guacamais vermells).
Per acabar el viatge, conduiria cap al sud, fins a la frontera amb Argentina, on hi ha una de les set meravelles naturals del món: les Cascades d’Iguazú. Aquests meravellosos salts d’aigua serien la guinda final a un viatge al Pantanal inoblidable.
DATES DEL VIATGE: Faig el viatge al Pantanal (i algun punt més de Brasil) des del 12 de juliol fins al 10 d’agost.
TIPUS DE VIATGE: Viatge per lliure. Road Trip.
TRANSPORT FINS AL PANTANAL: Arribo al Pantanal Nord amb un vol fins a Cuiabá, la ciutat més propera a aquest meravellós ecosistema.
TRANSPORT INTERN: Faig el viatge amb dos cotxes de lloguer, els dos llogats a través de comparador Discover Cars. Pel Pantanal Nord llogo un SUV urbà (en concret em donen un VW Nivus) i pel Pantanal Sud un turisme petit (condueixo un Renault Kwid). Al llogar un cotxe per fer un viatge al Pantanal és molt recomanable contractar l’assegurança, ja que bona part dels trajectes són per carreteres de terra i és fàcil punxar una roda o que alguna pedreta golpegi el cotxe (normalment és més econòmic contractar l’assegurança amb Discover Cars directament). A mi, per exemple, una pedra va esquedar-me el parabrises, però tenint l’assegurança em van tornar els diners amb menys de set dies.
ALLOTJAMENT: Durant el viatge al Pantanal dormo als següents allotjaments:
🏡 Pousada Haras Santa Rita (Poconé). Un allotjament correcte per dormir a Poconé, abans de començar a conduir per la Transpantaneira, tot i que potser una mica massa car pel que ofereix. Valoració: ⭐⭐⭐
🏡 Pouso Alegre Lodge (Transpantaneira). Un allotjament rural, situat a una zona excepcional del Pantanal Nord, on les observacions de tapirs i óssos formiguers són força freqüents. El menjar és casolà i molt bo. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐
🏡 Dona Onça Jaguar Lodge (Porto Jofre). Un petit allotjament, gestionat per un home de la zona, i que tot i ser senzill és suficient per gaudir d’una estança còmode a Porto Jofre. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Pousada Río Claro (Transpantaneira). Una bona opció per conèixer altres racons del Pantanal, tot i que no és tan autèntic com el Pouso Algre Lodge. La proximitat amb el riu Claro fa que sigui una molt bona zona per observar ocells aquàtics. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Sossego Homestay (Chapada dos Guimarães). Una casa particular d’una familia molt amable i servicial. Té cuina compartida, piscina i habitacions netes i senzilles. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Hotel Beira Río (Aquidauana). Un hotel correcte per dormir a Aquidauana, amb un esmorzar molt complet. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Pousada Aguapé (Aquidauana): És una de les pousades més populars del Pantanal Sud per veure i fotografiar fauna, especialment óssos formiguers gegants. És un allotjament recomanable, tot i que les activitats (safaris amb 4×4, safaris amb barca…) crec que són millorables. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Pantanal Jungle Lodge (Passo do Lontra): Aquest allotjament també és força popular dins el Pantanal Sud i està ben situat al costat del riu Miranda. Les habitacions són rústiques però l’ubicació val molt la pena. També ofereixen activitats, tot i que jo únicament vaig dormir-hi i vaig contractar els safaris per buscar jaguars a part. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Pousada do Joca (Bonito): Una opció econòmica i força senzilla dins de Bonito, amb l’avantatge de tenir aparcament privat. Valoració: ⭐⭐⭐
🏡 Hotel Jardim (Jardim): Un hotel recomanable per dormir durant la nit prèvia a visitar la dolina de Buraco das Araras. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Hotel Na Chácara (Dourados). Aquest allotjament, als afores de Dourados, és una bona opció per dormir si s’està fent un trajecte amb cotxe per la zona. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Hotel Imperial (Mundo Novo). Una de les poques opcions per dormir a Mundo Novo, de camí a Foç do Iguazú. És un hotel còmode i net, tot i que senzill. Valoració: ⭐⭐⭐
🏡 Pousada Rio das Águas (Foç do Iguazu). Aquest allotjament és una petita pousada gestionada pels propietaris de la casa, una gent molt amable. L’esmorzar és molt complet i les habitacions estan molt bé. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐
🏡 Si Mi Capitán – Cabañas & Habitaciones (Puerto Iguazú). És un allotjament econòmic, tot i que també força senzill, tot i que sufiecient. Està molt ben situat, a menys de deu minuts a peu de l’estació de busos. Valoració: ⭐⭐⭐
Dia a dia del viatge al Pantanal de Brasil
Dia 1: L’arribada a Cuiabá
L’arribada a Cuiabá, després d’un vol des de Sao Paulo, marca l’inici del viatge al Pantanal per lliure. Després de fer els tràmits per agafar el cotxe de lloguer (reservat a través de Discover Cars amb l’empresa Unidas,) per fi em poso amb marxa. Abans d’anar cap a Poconé, faig una curta parada al banc Bradesco, per treure l’efectiu que necessitaré durant els dies al Pantanal Nord. Després, condueixo durant una hora fins al petit poble de Poconé, on dormo abans de començar a endinsar-me pel Pantanal Nord.
Dia 2: L’inici de la Transpantaneira
Només aixecar-me del llit, escolto uns ocells que em resultan familiars i a l’obrir la finestra puc veure els primers tucans toco del viatge. Després, mentre esmorzo, veig una parella de guacamais ararauna. El viatge pel Pantanal promet, no només per veure grans mamífers, també per la varietat d’ocells que, amb una mica d’atenció, podré fotografiar.
Després de posar benzina abans de sortir de Poconé, em dirigeixo cap a l’inici de la Transpantaneira. Un gran cartell indica l’inici d’aquesta icònica carretera de quasi 150 kilòmetres i que té 122 ponts. Abans tots aquests ponts eren de fusta, però ara molts d’ells ja són de ciment. Molt més estables, resistents i segurs.
Durant els primers kilòmetres pel Pantanal, faig parades constantment per fotografiar caimans, jabirús, aligots de collar negre, becplaners rosats i molts més ocells.
Trigo una mica més d’una hora a arribar al camí que es dirigeix cap al Pouso Alegre Lodge, on hi passaré les pròximes dues nits. Pels arbres del voltant de l’allotjament puc veure els primers coatís i captuxins d’Azarara. També aprofito per pujar a una torre d’observació de 24 metres, des d’on tinc una panoràmica de la gran extensió del Pantanal.
A la tarda, amb un dels guies de la Pousada, faig una espera a una bassa d’aigua situada a uns 3 kilòmetres de l’allotjament. Allà, sovint s’hi veuen tapirs i óssos formiguers. Però avui no estic de sort…
Dia 3: Un dia de sorpreses al Pouso Alegre Lodge
Els matins als voltants del Pouso Alegre Lodge són sempre un espectacle. Els treballadors del lodge posen una mica de gra i fruita a unes menjadores, i això fa que una gran varietat d’ocells s’acostin allà, inclosos tucans toco i araçaris.
Després de mitja hora frenètica, quan ja han marxat la majoria d’ocells, vaig a esmorzar i després dedico el matí a caminar per la pista que travessa la propietat d’aquesta antiga granja. Durant el recorregut puc veure més coatís, caputxins d’Azarara, caimans, capibares i moltes més aus.
Quan comença a fer calor és el moment indicat per descansar una mica. A la tarda, torno a la bassa on vaig anar ahir, per intentar veure algun tapir o ós formiguer gegant. Finalment, quan ja comença a fosquejar, apareix el mamífer més gran d’Amèrica del Sud: el tapir. S’acosta a poc a poc a la bassa i durant un parell de minuts beu tranquil·lament. Després, sigilosament, desapareix. Com un fantasma. Per sort, les fotografies em confirmen que no ha sigut una il·lusió…
Al vespre tenia previst fer un safari nocturn amb un dels guies del lodge, però a causa del fred m’informa que no s’estan veient animals a la nit, i que no em recomana fer l’activitat. Així que finalment ho cancel·lo. El dia ja ha sigut prou emocionant, i el viatge al Pantanal per lliure només acaba de començar.
Dia 4: Recorrent la Transpantaneira fins a Porto Jofre
Després d’un nou matí gaudint dels tucans pels voltants del Pouso Alegre Lodge, començo a conduir fins a Porto Jofre. És un trajecte llarg, d’unes quatre hores, i a mesura que m’acosto al final, cada cop hi ha més ponts de fusta. Però tots estan en bon estat i no tinc cap problema.
Al llarg del trajecte, continuo veient molts caimans i diverses espècies d’ocells. També veig algun cérvol dels pantans i un agutí que creua la Transpantaneira.
Al migdia, arribo a Porto Jofre i m’instal·lo a l’allotjament on passaré les properes sis nits: el Dona Onça Jaguar Lodge. En aquest cas, l’allotjament té només un petit jardí i no hi ha massa ocells. Així que aprofito la tarda per descansar.
Dia 5: El primer safari amb barca pel Pantanal
Comença una de les parts més esperades del viatge al Pantanal: els safaris amb barca pel Parc Estatal Encontro das Aguas, l’àrea de conservació on les observacions de jaguars són més freqüents. El més habitual és poder veure més d’un jaguar durant el dia, però l’observació de fauna salvatge sempre és imprevisible…
A les set comença el safari, amb una petita barca, mentre el sol comença a il·luminar el paisatge. Per arribar a la zona amb més densitat de jaguars cal navegar durant uns 20 minuts.
Un cop arribem allà, comença l’espectacle. Durant el primer dia de safari puc fotografiar sis jaguars diferents, i en una de les observacions puc veure com un enorme mascle s’enfronta amb una femella i la seva cria de sis mesos. També, per primera vegada, veig l’habilitat dels jaguars per nadar i creuar el riu.
Tot i la calor, gaudeixo moltíssim de les deu hores i mitja que passo a la barca, inmmers en una naturalesa salvatge i inhòspita. I el millor és que encara em queden quatre dies de safari!
Dia 6: El segon dia buscant jaguars
Amb el record del gran èxit del primer dia de safari amb barca del viatge al Pantanal, les expectatives per la segona jornada són altes. Però estic convençut que el dia no defraudarà.
Quan portem uns quinze minuts de navegació trobem un grup de barques parades i quan afino la vista veig que uns metres més endavant hi ha un jaguar nadant, deixant-se portar pel corrent. El puc fotografiar durant una bona estona, fins que finalment surt de l’aigua i s’endinsa entre els matolls.
Després d’aquest bon inici, trobem tres jaguars més. I, casualment, avui tots els jaguars que veig acaben ficant-se a l’aigua per avançar pel riu o creuar a l’altra banda d’aquest. No deixa d’al·lucinar-me la capacitat i facilitat per nadar d’aquests felins.
Com ahir, al migdia, parem a un racó a ombra per dinar i descansar una mica. I a continuació continuem amb la recerca dels jaguars. La tarda és menys productiva pel que fa a els felins, però a un tranquil afluent del riu Sant Lorenzo puc contemplar i fotografiar amb tranquil·litat una parella de llúdrigues gegants mentre pesquen. És una escena de documental i un moment inesborrable de la meva experiència al Pantanal del Brasil.
Dia 7: Un nou dia de safari des de Porto Jofre
Avui triguem més a localitzar el primer jaguar, però això també em permet passar per afluents que encara no coneixia, mentre inspeccionem els territoris més freqüentats per aquests felins.
Després de més de tres hores de recerca trobem un mascle mentre camina per la riba del riba. Tot i això és una observació força curta. Uns minuts més tard, puc veure un nou jaguar, en aquest cas una femella. La localitzem just quan acaba de caçar un caiman que descansava a una platja i se’l emporta cap a l’interior dels arbustos, per començar a menjar-se’l. L’única llàstima és no haver arribat allà uns minuts abans, per veure tota l’escena completa.
Mentre seguim navegant observo de nou capibares, tucans i llúdrigues gegants. Però tot està força tranquil avui. A més, el conductor de la barca avui no porta ràdio i, per tant, no rebem notícies dels altres albiraments.
Per sort, el dia acaba d’una manera espectacular. Quan queden pocs minuts per la posta de sol trobem un grup de barques. Ens avisen que han vist un jaguar allà, però l’han perdut de vista. Ens esperem una estona, amb tensió i esperança de poder veure el felí abans de que comenci a fosquejar. Finalment, als últims minuts, el jaguar apareix en escena i puc viure un dels millors moments del dia. Poder fotografiar un jaguar amb la llum del capvespre és una delícia!
Dia 8: El quart safari buscant jaguars
El quart dia de safari des de Porto Jofre comença d’una manera espectacular: amb un jaguar estirat a la branca d’un arbre. Un escenari màgic, que encara millora més quan el felí s’aixeca i camina amb parsimònia entre les branques, com un equilibrista. Un altre moment fascinant d’aquest viatge al Pantanal per lliure, que no deixa de meravellar-me.
Quan perdem el felí de vista, continuem amb la navegació. Ja començo a tenir més clares les diferents zones per on ens movem i vaig identificant els diferents punts on ja hem vist jaguars.
No passa gaire estona fins que una acumulació d’unes deu barques (sí, l’inconvenient de fer safaris amb barca des de Porto Jofre és que de vegades s’acumulen bastants barques a un mateix punt) ens indica que hi ha un jaguar a prop. Veig el felí mentre camina, prestant molta atenció a l’aigua, a la recerca d’alguna presa. Uns minuts més tard, es queda immòbil i, després d’uns segons que se’m fan eterns, salta amb gran potència cap a l’aigua, per capturar un caiman. Entre esquitxades, puc anar veient les potes del jaguar i la cua del caiman. Encara que es fa difícil intuir el que està passant sota l’aigua. Després d’uns segons, el caiman aconsegueix escapolir-se i el jaguar es queda sense menjar.
Després d’això hi ha poca activitat. I com que comença a fer calor és el moment ideal per dinar i començar a navegar cap a alguna altra zona.
Quan ha passat més d’una hora, ens trobem amb un jaguar inesperadament a l’endinsar-nos cap a un petit afluent del riu. El veig quan està a dos o tres metres de la barca, amb mig cos dins de l’aigua, i se m’accelera el cor quan creuo la mirada amb ell. Per sort, els humans no formem part de la seva dieta, si no crec que m’hauria convertit en el seu sopar.
Un cop hem reculat una mica la posició, i ja des d’una distància prudencial, puc veure que el jaguar es tracta de l’Ousado, un dels mascles més grans i resistents d’aquesta àrea. És un jaguar fàcil d’identificar, ja que porta un collaret GPS, per diferents estudis que s’estan duent a terme. Puc observar-lo durant uns vint minuts, mentre descansa a una petita platja i fa un intent fallit de caça.
Aquesta és l’última observació de jaguar del dia. Però com sempre, els ocells i les visites fugaces de les llúdrigues gegants fan que cada hora al Pantanal sigui memorable.
Dia 9: L’últim safari a Porto Jofre
La meva teoria és que després de diversos dies de safari (sigui a Amèrica del Sud o a Àfrica) l’últim dia és sempre molt bo o molt dolent. Mentre comencem a navegar, una mica abans de les set del matí, encara no sé que avui es complirà la meva teoria. I que serà un dels dies més brutals del viatge al Pantanal.
Puc veure el primer jaguar del dia quan fa poc més de vint minuts que hem sortit de Porto Jofre. Després d’una estona allà, quan el perdem de vista, tornem a moure’ns pel riu Sant Lorenzo fins que arriba el moment estel·lar de la jornada: presenciar una escena completa de caça d’un jaguar. Puc veure tota la preparació, el salt, la lluita entre el jaguar i el caiman i, finalment, com el jaguar s’emporta el rèptil en una gran demostració de força i potència.
Després, d’això, encara puc gaudir de tres observacions de jaguar més. I com porto fent des del segon dia, registro tots els albiraments a un formulari de ciència ciutadana de l’ONG Jaguar Id Project, que els hi permet fer el seguiment dels diferents jaguars que viuen a aquesta àrea del Pantanal. Si tens previst fer un viatge allà, t’animo a contribuir-hi.
Dia 10: Des de Porto Jofre fins a la Pousada Río Claro
Amb la pena de saber que s’acaba una de les parts més emocionants del viatge al Pantanal per lliure, ben aviat al matí començo a conduir direcció a Poconé i m’acomiado de Porto Jofre. Prefereixo matinar per iniciar el trajecte per la Transpantaneira just a la sortida de sol, així sé que tinc algunes opcions de trobar algun dels felins més buscats d’aquesta regió del Brasil: jaguars, pumes o ocelots.
No tinc tanta sort com m’hauria agradat i no puc observar cap d’aquests felins, però sí que trobo les petjades recents d’un jaguar a la carretera. Crec que ha anat per pocs minuts.
Avui condueixo només fins a la Pousada Río Claro, on passaré l’última nit dins del Pantanal Nord. A la tarda, puc fer una sortida amb un dels guies de la pousada pel riu Claro, centrada sobretot en veure ocells. Tot i no despertar-me les mateixes emocions i sensacions que els safaris per veure jaguars, gaudeixo molt d’aquesta navegació, sobretot perquè el guia coneix molt bé tots els ocells i m’ajuda a identificar-los i apreciar els petits detalls de l’ecosistema del pantanal.
Quan ja fosqueja, i després d’haver aconseguit veure cinc espècies diferents d’alcedínids (els kingfisher amb anglès), arribo de nou a la pousada i dono per acabat el dia.
Dia 11: Del Pantanal al P.N. Chapada das Guimaraes
Ben a prop de l’entrada de la Pousada Río Claro, hi ha un enorme arbre amb un niu de jabirús, l’au voladora més alta d’Amèrica del Sud. Aprofitant que hi ha lluna plena, surto ben aviat de l’habitació per poder fotografiar aquests emblemàtics ocells amb la lluna de fons. Un moment màgic.
Després, abans de començar a marxar definitivament del Pantanal Nord, aprofito per caminar una mica per un dels senders que surten des de prop de la pousada. Un camí ample i senzill per on segur que es poden veure animals. Veig diversos ocells i també una petita cria de cérvol dels pantans amb la seva mare.
Quan ja comença a fer calor, torno a l’allotjament i pujo al cotxe per conduir fins al poble de Chapada das Guimaraes. El trajecte fins allà se’m fa una mica llarg, ja que són unes quatre hores i cal travessar la ciutat de Cuiabá, però al migdia ja arribo a l’allotjament.
A la tarda, aprofito per fer una de les poques visites al Parc Nacional Chapada des Guimaraes que es poden fer per lliure: el camí fins a la cascada Velo du Novia. És un camí força curt, de menys d’un kilòmetre, i que permet arribar a un dels punts més icònics d’aquesta zona del Cerro del Brasil. Tot i que no cau massa aigua per la cascada, les parets vermelloses que l’envolten, doten el paisatge de molta bellesa.
M’estic allà una bona estona, esperant veure algun dels guacamais vermells que nidifiquen a les parets del canyó. Però no hi ha sort fins a l’últim moment, quan una parella d’aquests ocells passa volant ràpidament per sobre meu.
Dia 12: Recorrent el P.N. Chapada das Guimaraes
Per poder visitar la majoria dels punts interessants del Parc Nacional Chapada des Guimaraes és necessari anar amb guia i amb 4×4. Per això, abans de començar el viatge ja vaig contactar amb un guia de la zona per poder fer un recorregut pel parc nacional, i gaudir de les millors vistes d’aquesta regió, un gran exemple de la sabana del Brasil.
Poc després de les vuit, arriba el guia a l’allotjament i començo el recorregut. La primera parada és al mirador de la Cidade de Pedra, des d’on es té una panoràmica d’unes formacions rocoses sorprenents. A més, també és la millor zona del parc on veure guacamais vermells. Quan el sol ja comença a escalfar, ja sento els primers ocells i no triguen massa a aparèixer en escena. Tot i que els veig de força lluny, el seu color vermell destaca clarament en el paisatge i es poden fer fotografies molt interessants.
Després de fer un passeig d’uns dos kilòmetres, torno al 4×4 amb el guia i anem fins al següent punt de la sortida: el mirador del Morro de Crista do Galo, des d’on es té una perspectiva diferent de les formacions rocoses d’aquest parc nacional i de la vegetació de sabana que el cobreix. Des d’allà, les dues següents parades són al Poço das Antas i el Poço Verde, dos punts del riu on està permès banyar-se.
Amb això s’acaba la sortida per aquesta àrea de conservació del nord de Cuiabà. Ha sigut interessant per poder conèixer aquest ecosistema tan predominant al Brasil, però també tinc molt clar que no té punt de comparació amb tot el que he vist als primers dies de ruta. Així que és una part del viatge al Pantanal que es pot excloure sense remordiments en cas d’anar just de dies.
Dia 13: De camí cap al Pantanal Sud
Dia de desplaçament, per moure’m des del Pantanal Nord fins al Pantanal Sud. Per fer aquest trajecte condueixo fins a l’aeroport de Cuiabá i deixo el cotxe de lloguer allà.
Al migdia volo fins a Campo Grande (només a alguns dies de la setmana hi ha vol directe) i allà llogo un nou cotxe (de nou, els millors preus els trobo amb el comparador Discover Cars, i en aquest cas és un lloguer amb l’empresa Localiza d’un Renault Kwid).
Un cop solucionats tots els tràmits per recollir el cotxe condueixo un parell d’hores fins a Aquidauana, la porta d’entrada al Pantanal Sud.
Dia 14 i 15: Buscant óssos formiguers
Poder veure un ós formiguer gegant era un dels grans motius per visitar el Pantanal Sud. I durant els primers dies allà, decideixo allotjar-me a Aquidauana per intentar buscar aquests fascinants i curiosos animals per lliure. Recorreré algunes de les pistes de terra properes a aquesta petita ciutat (en concret, part de la pista que va fins a la Pousada Aguapé i també la primera part de la pista que uneix Aquidauana amb Río Verde).
Al primer dia, ja veig que l’opció d’anar per la pista que va fins a la Pousada Aguapé és molt millor. Sobretot perquè estan asfaltant el camí que uneix Aquidauana amb Río Verde, i això fa que hi hagi més trànsit i també que hagi de conduir més per arribar a la zona bona. Així doncs, em centro en conduir per la primera pista durant els matins i les tardes.
Especialment, les tardes són molt productives i puc veure els primers óssos formiguers gegants del viatge al Pantanal per lliure. Són uns animals impressionant! Durant una tarda puc observar fins a cinc exemplars diferents.
Dia 16: L’arribada a la Pousada Aguapé
Després de dos dies a Aquidauana i amb la sorpresa de ja haver vist óssos formiguers, em dirigeixo cap a la Pousada Aguape. Aquesta pousada és una de les més famoses i ben valorades del Pantanal Sud. Un imprescindible pels amants de la vida salvatge i de la fotografia. És un lloc excel·lent per veure óssos formiguers gegants, però també per veure armadillos, tucans, guacamais i, amb sort, algun ocelot o puma.
Per arribar fins allà cal conduir uns 60 kilòmetres per una carretera de terra, la mateixa per on he estat buscant els óssos formiguers durant els dies anteriors. Tot i ser el migdia, durant el trajecte fins a la pousada puc veure tres exemplars més d’aquests curiosos mamífers.
Un cop arribo, em donen la benvinguda els guacamais que acostumen a moure’s per l’entorn de la pousada (a canvi d’algunes pipes). Així que aprofito per treure la càmera i fotografiar durant una estona diversos guacamais jacints i guacamais araraunes.
A la tarda, surto a fer la primera activitat: una passeig amb barca pel riu Aquidauana. Jo havia demanat explícitament poder fer les sortides més enfocades en veure óssos formiguers (els safaris a peu i amb cotxe), però no vaig reservar cap activitat privada (és més car) i, per tant, sabia que em podia tocar fer alguna altra activitat.
La sortida amb barca està bé, però res comparable amb les altres navegacions que he fet durant el viatge al Pantanal. Puc observar els animals més abundants de l’ecosistema com capibares, caimans, tucans, caputxins d’Azara… De vegades es veu algun tapir durant aquestes sortides, però no tinc tanta sort…
Dia 17: Un nou dia a la Pousada Aguapé
Començo un nou dia d’aquest meravellós viatge al Pantanal envoltat d’ocells a la Pousada Aguapé. Amb la llum de l’albada puc fotografiar diversos tucans tucó, guacamais jacints i guacamais araraunes, a part d’altres tipos de lloros i petits ocells.
A les 7:30, surto amb un dels guies de la pousada a fer un recorregut a peu, centrat en buscar ocells i, potser, algun mamífer. Alguns dels ocells protagonistes de la ruta són l’aligot becgrós i el cocut esquirol menut. Pel que fa als mamífers, gaudeixo especialment amb un grup de capibares on hi ha un bon nombre de cries ben petites. També puc veure caputxins d’Azara i un aluata negre. Però no hi ha sort amb el gran protagonista de la Pousada Aguapé: l’ós formiguer.
Quan ja comença a fer calor torno a l’allotjament. Allà, mentre vaig cap a la meva habitació, aprofito per fotografiar diversos armadillos.
Després de dinar i un llarg descans, a les quatre de la tarda surto de nou per fer un safari de tarda pels terrenys de l’antiga fazenda. Vaig amb altra gent que també està allotjada a la pousada, i anem amb un petit camió obert. La mida del vehicle i la seva alçada fa que no siguin les millors condicions per fer fotos dels animals. Així que, després de l’experiència, crec que és millor contractar un fotosafari privat, sobretot pels interessants en la fotografia.
En qualsevol cas, durant el recorregut de tres hores (una d’elles de nit), puc veure una bona varietat de mamífers típics del Pantanal: tres óssos formiguers gegants, un tamàndua meridional, dues guineus menjacrancs, quatre cérvols de les pampes i moltes capibares . També fem una parada a una bassa amb moltíssims caimans. Allà ens esperem fins que fosqueja i, amb l’ajuda d’una llum, podem veure com s’il·luminen els ulls d’aquests rèptils.
Durant el camí de tornada, el millor moment per veure animals nocturns, tinc l’esperança de trobar algun ocelot (és força difícil), però no en veig cap. Hauré de tornar a fer un viatge al Pantanal per buscar aquest petit felí.
Dia 18: De la Pousada Aguapé fins a Aquidauana
Pel divuitè dia del viatge al Pantanal tenia previst conduir fins a la Fazenda San Francisco (a prop del poble de Miranda). Aquesta fazenda és una de les més populars i turístiques del Pantanal. Segurament les activitats que proposen durant el dia no són les més interessants, però sobretot tenia ganes de fer un safari nocturn, ja que és una de les millors zones per veure ocelots.
Tot i això, haig de canviar de plans perquè el gran incendi que hi ha al Pantanal Sud (més d’1,3 milions d’hectàrees cremades) durant la meva visita, s’està apropant descontroladament a la Fazenda San Francisco i durant el vespre anterior m’avisen que han decidit tancar la fazenda durant quatre dies.
Davant d’això, decideixo tornar a Aquidauana, per dedicar una nova tarda i matí a buscar óssos formiguers gegants. Després de l’èxit dels dies anteriors, i tot i que ja he vist forces exemplars d’aquests animals, crec que és la millor opció. De nou, gaudeixo d’una exitosa tarda i puc veure sis óssos formiguers gegants, tot i que només un d’ells està prou a prop per a poder-li fer algunes fotografies.
Dia 19: Buscant jaguars al Pantanal Sud
Abans d’acomiadar-me del Pantanal Sud, faré un nou intent de veure jaguars. Des de l’inici, tinc clar que les probabilitats de veure aquests fascinants felins són més baixes que a Porto Jofre, però la part positiva és que hi ha molta menys gent buscant-los. Per tant, sé que si tinc la sort de veure algun jaguar, possiblement gaudiré d’un albirament molt tranquil i inoblidable.
Per buscar els jaguars, he contractat els safaris amb barca amb el Tony, un home del petit poble Paso do Lonta que durant els últims anys s’ha especialitzat en conèixer els jaguars del riu Miranda i ha creat l’agència Why not Pantanal Tour Jaguar Tour.
Em trobo amb el Tony a l’allotjament Pantanal Jungle Lodge, on passaré les pròximes tres nits. I començo el primer safari amb barca a les tres de la tarda. És un safari poc productiu, i que ja anuncia que no serà fàcil veure els jaguars allà. Ja és difícil normalment, però a més està plovent i les temperatures han baixat dràsticament amb un dia. Això és ideal per ajudar a extingir l’incendi, que també pot haver condicionat en els patrons dels jaguars, però també pot haver contribuït a fer que els jaguars es dispersin.
L’única sorpresa del safari de tarda és una parella de llúdrigues cuallarga, que passen nadant ràpidament per davant de la barca, sense temps per deixar-se fotografiar.
Dia 20: Un dia màgic al riu Miranda
A diferència dels safaris des de Porto Jofre, on passava tot el dia a la barca, aquí al riu Miranda faig un safari de quatre hores al matí i un de quatre hores a la tarda, parant per dinar al lodge.
Durant la sortida del matí, continuo sense estar de sort i no localitzem cap felí. Però sí que puc veure capibares, caimans, jabirús i la fauna característica del Pantanal. A més, al tornar a l’allotjament puc fotografiar una parella de guacamais jacints, l’espècie de lloro més gran del planeta.
A la tarda, arriba el gran moment del dia. Després d’una hora i mitja navegant lentament, amb molta atenció per intentar localitzar algun felí, finalment trobem una parella de jaguars (una mare amb el seu fill d’un any) a una petita platja del riu. Estan allà descansant, tranquils.
Donat que aquests jaguars estan menys acostumats a les barques i, sobretot, al seu soroll; ràpidament el Tony para el motor de la barca i llancem l’àncora per quedar-nos quiets. Tot i que els jaguars ens miren una mica, després es relaxen i durant més d’una hora els puc observar i fotografiar amb calma. No hi ha ningú més, no se senten sorolls, i l’experiència és màgica. Sobretot quan la llum ataronjada del capvespre comença a il·luminar-los mentre passegen per la platja i s’acosten a l’aigua.
Quan ja queden pocs minuts per la posta de sol, hem de marxar. Tenim un trajecte de quasi una hora i mitja fins al lodge. Mentre tornem es fa nit, i naveguem sota la llum de les estrelles i la lluna. Un moment de molta pau i també una mica de fred. Però l’esforç ha valgut la pena.
Dia 21: Més jaguars al Pantanal Sud
Encara amb el record recent de la gran experiència d’ahir a la tarda, un dels grans moments del viatge al Pantanal, començo un nou dia de safari amb barca pel riu Miranda. Torno a estar de sort: després d’una hora de navegació localitzem dos nous jaguars. De nou, una femella adulta amb la seva cria de quasi un any.
La seva posició i la llum no són tan interessants com ahir, i a més estan descansant, però totes les observacions de jaguar són apassionants. Sobretot quan no hi ha ningú més i noto que no estem molestant-los.
Quan han passat uns trenta minuts, els jaguars s’aixequen i s’endinsen cap a la malesa. Així que els perdo de vista. Encara tenim un parell d’hores i naveguem una estona més riu a baix, però ja no veiem més felins. Però sí que puc veure un grup de quatre llúdrigues gegants, uns mamífers que no deixen mai de sorprendre’m.
A la tarda, desafortunadament, no puc veure cap més jaguar.
Dia 22: Del Pantanal Sud fins a Bonito
L’últim matí buscant jaguars al riu Miranda no m’ofereix cap moment especial. Sempre és bonic navegar pel riu, observant els florits ipés rosats, encara que m’hauria agradat acomiadar-me del Pantanal amb un nou albirament de jaguar. Però no em puc queixar. Sobretot després de la fabulosa observació que vaig gaudir durant la segona tarda al riu Miranda. Després de dinar a l’allotjament, m’acomiado del Tony i marxo cap al poble de Bonito. Aquest poble és famós per les cristal·lines aigües dels rius que l’envolten, per les coves i cavernes i per les nombroses cascades. És un punt molt turístic de Brasil i on tot és gestionat per les agències locals. No es pot fer res per lliure, ni sense pagar, així que aprofito la primera tarda allà per comprar les entrades les activitats per als dies vinents. Jo faig les reserves amb l’agència Ygarapé Tour, però totes tenen els mateixos preus i funcionen igual.
Dia 23: Les grutes calcàries de Bonito
Durant el primer matí a Bonito visito dues de les grutes més populars d’aquesta zona i força properes entre elles. Primer, vaig fins a Gruta do Lago Azul, el símbol turístic de Bonito. A aquesta gruta calcària hi ha una sorprenent llacuna de color blau turquesa. La visita no és massa llarga, una hora i mitja aproximadament, i es fan amb grup i amb l’acompanyament d’una guia, que ens va explicant (amb portuguès) tota la informació relacionada amb aquesta gruta.
Al voltant de les onze acabo la visita, i vaig directament fins a l’accés de les Grutes de São Miguel. Allà faig també una visita guiada per conèixer aquestes grutes, on hi ha un gran nombre d’estalagmites i estalactites. És una visita molt diferent de la primera, i que tinc la sort de fer tot sol amb la companyia d’un guia.
Al migdia torno a Bonito a dinar i aprofito per revisar els milers de fotografies que he fet durant el viatge al Pantanal. Encara tinc ganes de veure més animals, i a la tarda surto amb el cotxe a recórrer la pista de terra que va fins a la Gruta do Lago Azul. Durant el matí, he vist que és una zona tranquil·la i que no seria estrany veure-hi algun ós formiguer gegant… I així és! No trigo massa a localitzar-ne un exemplar, que realment creia que ja no veuria més durant aquest viatge.
Dia 24: Un matí Entre cascades a Bonito
Durant el segon matí a Bonito dubto quina activitat fer. Aquí és molt popular fer snorkel pel riu, per veure sobretot peixos i de vegades alguna anaconda, però no vinc gens preparat per fer activitats aquàtiques. Així que al final visito el Parque das Cachoeiras, una reserva privada on es pot fer un circuit a peu d’uns dos kilòmetres que passa per vuit cascades. També està permès banyar-se, i de nou tota l’activitat es fa amb l’acompanyament d’un guia.
És un racó bonic i amb la gestió de torns (cada visita té un horari assignat) s’eviten massificacions als salts d’aigua; tot i això, ho trobo excessivament car (uns trenta euros).
Al migdia, ja marxo de l’àrea de Bonito, per mi una zona no massa interessant i excessivament cara. Condueixo fins a Jardim, el punt més proper a la reserva natural que demà visitaré.
Dia 25: Fotografiant guacamais al Buraco das Araras
Des que vaig veure algunes fotos de guacamais vermells fetes a la reserva de Buraco das Araras, vaig tenir clar que volia incloure aquest punt dins el meu itinerari del viatge al Pantanal per lliure. És el millor lloc del país per fotografiar aquests bonics ocells, sobretot mentre volen.
El més característic d’aquesta reserva és la seva dolina (la més gran d’Amèrica del Sud, amb 500 metres de diàmetre i 127 de profunditat) on nidifiquen els guacamais vermells. El matí és el moment ideal per visitar-la i veure els guacamais en plena activitat.
Jo arribo a la reserva a les vuit del matí, i faig una visita de quatre hores (és obligatori anar acompanyat d’un guia). Durant aquesta estona em deixo sorprendre pel vol acrobàtic dels guacamais vermells i pels contrastos dels seus colors amb les ombres que es creen a l’interior de la dolina. És un paradís pels amants de la fotografia.
Al migdia, ja marxo de la reserva i començo la conducció de quasi 800 kilòmetres fins a Foç do Iguazu. Avui condueixo poc més de tres hores fins a un allotjament als afores de Dourados.
Dia 26 i 27: Conduint fins a Foç do Iguazu
Durant aquests dos dies de ruta, no visito cap atractiu ni res especial. Són dies principalment de cotxe, unes quatre hores al dia. Hauria pogut fer-ho tot en una sola jornada, però no tenia pressa i prefereixo dividir-ho en dues etapes. La majoria de les carreteres d’aquesta zona del Brasil estan en bon estat, però acostuma a haver-hi un únic carril i molts camions. Això fa que s’hagin d’anar fent avançaments constantment, i és força cansat i pesat conduir per aquí. Per això, en cas de voler fer aquest trajecte amb cotxe, crec que el millor és dividir-ho tal com faig jo, fent una parada per dormir al poble de Mundo Novo.
A l’endemà, quan arribo a Foç d’Iguazú em dirigeixo fins a l’aeroport de la ciutat i deixo el cotxe de lloguer, que no faré servir durant aquests dies. Per moure’s per Foç d’Iguazú i Puerto Iguazú és molt pràctic i econòmic utilitzar Uber (al Brasil) i bus (a Argentina).
Dia 28: Les cascades d’Iguazú (Brasil)
Les cascades d’Iguazú, una de les set meravelles naturals del món, em permeten acabar el viatge pel Pantanal coneixent un ecosistema completament diferent i un dels paisatges més captivadors que he vist mai.
Donat que les cascades ocupen una part del Brasil i una d’Argentina, per visitar-les bé és necessari fer-ho des dels dos països.
Primer començo pel Brasil, des d’on es té una perspectiva una mica més allunyada, però molt fotogènica. Arribo fins al Parc Nacional do Iguazú amb Uber per entrar al parc a les vuit del matí, just quan obren. Ja havia comprat l’entrada per internet, així que m’estalvio la cua.
A dins del parc, per arribar al camí que avança pels diferents miradors amb vistes a les cascades, primer cal fer un trajecte amb bus de deu kilòmetres. Puc pujar al primer, i això em permet poder començar el camí quan encara no hi ha pràcticament ningú.
La primera visió de les cascades és sorprenent, però a mesura que avança la perspectiva és cada cop millor. Al final del camí, on hi ha les passarel·les que s’apropen a la caiguda de la Garganta del Diablo, és on tot és més espectacular. I tot i que està una mica ennuvolat, just a aquell moment surt el sol i crea un arc de Sant-Martí que enlluerna encara més el paisatge.
El camí no és massa llarg (1,7 km) i l’he completat amb poc més d’una hora. Per això, decideixo tornar-lo a fer. Però hi ha molta més gent i el sol s’ha tapat, així que la primera experiència ha sigut molt millor.
Després d’això ja agafo el bus de tornada per anar fins a la porta d’accés al parc. Per tornar al centre de Foç d’Iguazu ho faig amb bus (té un cost de 5 $R per persona).
Dia 29: Les cascades d’Iguazú (Argentina)
Començo el dia agafant un bus per creuar des de Foç d’Iguazú fins a Puerto Iguazú, a Argentina. Faig el trajecte amb el bus de l’empresa Río Uruguay i la part positiva d’anar amb bus és que pràcticament no cal fer cua. La negativa és que normalment no s’espera durant el control migratori i cal esperar que vingui el següent bus.
Passo la frontera sense problemes i un cop arribo a Puerto Iguazú em dirigeixo cap a l’allotjament per deixar part de l’equipatge. Després agafo un altre bus per anar fins al Parc Nacional Iguazú, també de l’empresa Río Uruguay (té un cost de $4.000 ARS per trajecte).
Un cop comprades les entrades per accedir al parc nacional, ja puc començar la visita. Camino primer pel Sendero Verde, per arribar a l’àrea des d’on comencen els diferents camins pels miradors dels salts d’aigua. Allà faig primer el Sendero Superior, des d’on es tenen unes vistes espectaculars i es passa pràcticament per sobre d’alguns dels salts d’aigua.
Després, vaig a peu cap al punt estrella de la banda argentina de les cascades d’Iguazú: la passarel·la que s’apropa fins a la caiguda de la Garganta del Diablo. Per arribar fins a l’inici del camí s’hi pot anar amb un tren (està inclòs en el preu), però jo prefereixo anar-hi a peu per fer temps i entrar al sender de la Garganta del Diablo el més tard possible (a última hora és un dels millors moments per trobar menys gent).
La vista des del final d’aquesta passarel·la és espectacular. Naturalesa en estat pur, en tota la seva potència i esplendor. És la millor manera d’acabar el primer dia al costat argentí de les Cascades d’Iguazú.
Dia 30: Repetint al Parc Nacional Cascades d’Iguazú
Donat que a l’àrea de les Cascades d’Iguazú que pertany a Argentina és més extensa i també hi ha més camins, avui torno a visitar el parc nacional (i aprofito que l’entrada és un 50% més barata al segon dia).
La meva idea era arribar al parc just a l’hora d’obertura (a les 8), però perdo el bus que volia agafar i finalment arribo al parc a les 8:30. Això fa que ja hi hagi força gent. Tot i això, intento anar al sender de la Garganta del Diablo el més ràpid possible, però un cop arribo allà ja hi ha un gran volum de persones. El lloc és espectacular igualment, però vaig gaudir molt més durant la visita d’ahir a la tarda.
Després, faig el Sendero Inferior, que encara el tenia pendent. Des d’aquest recorregut es veuen les cascades des de baix, i també des d’una mica més lluny, però les vistes també són molt boniques. La perspectiva llunyana permet assimilar la gran dimensió d’aquestes cascades.
Per acabar de completar els passejos per tots els camins del parc nacional argentí, continuo fent el Sendero Macuco. Aquest camí no està tan centrat en els salts d’aigua, sinó que és un recorregut que passa per l’interior de la selva i és ideal per veure ocells i micos caputxins. Al final del sender (d’uns 3,5 kilòmentres l’anada) s’arriba a un salt d’aigua conegut com a Salto Arrechea.
Amb això, ja dono quasi per completada la meva visita al Parc Nacional Iguazú, però abans de sortir del parc, i aprofitant que encara tinc temps, decideixo anar una última vegada fins a la Garganta del Diablo. Aquest cop faig tot el trajecte fins a l’inici del sender amb el tren ecològic. Un cop allà, camino novament fins al mirador final, on el soroll i les vistes creen un escenari memorable.
Mig xop per l’aigua de la cascada, arriba el moment de donar per acabat aquest viatge pel Pantanal i alguns racons més del Brasil. Un territori on encara queden grans espais de naturalesa i on desitjo que tota la fauna que he pogut veure pugui continuar sobrevivint i augmentant durant els propers anys.
