Oest de Canadà, juliol 2015 – Dia 5: L’Emerald Lake i les grans cascades del Yoho NP

El Parc Nacional Yoho, fundat al 1885, és un dels parcs nacional de les Rocalloses més famós entre els senderistes. No sol ser tant visitat com Banff o Jasper, però té racons espectaculars. De fet, el nom Yoho és una expressió en llengua chippewa-cree que expressa sorpresa i meravella. I nosaltres volem conèixer de primera mà els motius d’aquest nom.

Avui preferim escollir aquells llocs del parc de més fàcil accés. Ens ve de gust fer passejades més curtes, per així poder anar amb tranquil·litat, explorar tots els racons i fer moltes fotos. I no trobem millor inici del dia que l’Emerald Lake.

A mig camí cap al llac, seguint l’Emerald Road, hi trobem el Natural Bridge. El seu nom, ja descriu perfectament el que és: un pont de roques format per l’erosió del riu Kicking Horse. En tenim prou caminant per allà durant deu minuts. És un lloc curiós, però tenim massa curiositat per arribar al llac més famós del parc. Volem veure’l en directe!

Quan arribem a l’Emerald Lake, quedem fascinats per les seves aigües turquesa i el reflexa de les muntanyes. Segurament experimentem la mateixa sensació que l’explorador Tom Wilson, qui va descobrir i batejar el llac l’any 1882. Brutal!

La millor manera de conèixer-lo és seguir el camí d’uns cinc quilòmetres que dóna la volta al llac. A primera hora del matí és un trajecte màgic. No hi ha gairebé ningú i, a més, l’aigua és pràcticament un mirall.

Un cop feta la volta, ens ve de gust seguir al llac i decidim que és el moment ideal per fer una de les activitats típiques a Canadà: navegar amb canoa per un llac. El lloguer val 40 CAD per canoa i ens deixen la canoa una hora. És temps suficient per fer una altra volta al llac, aquest cop dins de l’aigua.

Dediquem la tarda a descobrir dues de les cascades més impressionants de les Rocalloses. Primer anem gairebé fins a la part inferior del Yoho National Park, per arribar fins a les Wapta Falls. Després de forces dificultats per trobar el camí correcte (la indicació cap a les cascades només apareix en el sentit de la carretera que va direcció Banff), podem aparcar el cotxe a la zona correcte. Des d’allà, només cal seguir un camí senzill de dos quilòmetres fins a les cascades. Primer s’arriba a un petit mirador, però ens agraden molt més les vistes al final del camí. Des del peu de la cascada, just al costat del riu, podem contemplar millor la grandesa del salt d’aigua, fa 30 metres d’alçada i 150 metres d’amplada. Això si, l’aigua encara està molt i molt freda. No fa massa il·lusió quan el vent es gira i tot el vapor d’aigua ens cau a sobre…

Acabem el dia desfent la carretera de nou i desviant-nos cap a les Takkakaw falls. La carretera que ens condueix fins el pàrquing és curiosa, ja que un petit tram té revolts tant tancats que les autocaravanes i busos han de fer-ne una part marxa enrere perquè no hi ha espai per girar. Nosaltres anem amb cotxe i si que podem fer el gir. Al arribar al pàrquing, ja podem veure les cascades. Però el millor és apropar-s’hi, com més millor, per poder gaudir de la seva bellesa. En la llengua dels natius Takkakaw significa “és meravellós”. I no els hi falta raó! La cascada, amb una caiguda de 254 metres, és extraordinària!

Tornem cap a Field molt contents. Ens encanten les cascades i els llacs, i avui hem pogut veure alguns dels més preciosos de Canadà. Demà, tot i no haver pogut reservar el bus, intentarem pujar fins a un dels llacs més protegits del parc: el llac O’Hara.