Setmana 17

Hola, pingüins

Vaig començar a conduir per Ciutat del Cap en un entorn completament diferent. Havia canviat el Suzuki Jimny per un petit Renaul Twingo. Les polsegoses pistes del Kalahari, per l’asfalt inert de la ciutat. El silenci i quietud del desert, pel soroll i les presses d’una de les ciutats més frenètiques de Sud-àfrica.

Però no vaig trigar massa a allunyar-me del bullici. El que m’interessava d’aquesta zona eren els espais naturals de la Península del Cap. Per això em vaig allotjar a l’últim poble de la península, Simon’s Town.

Vaig passar-me diversos matins i tardes fotografiant els pingüins africans de la platja de Boulders. Assentat a una roca, contemplava a pocs metres de mi com aquestes divertides criatures es banyaven o netejaven les ales. No semblava que tinguessin cap mena de pressa.

s17-quinuituq-pingui
s17-quinuituq-pingui-africa
s17-quinuituq-platja
s17-quinuituq-boudlers

També vaig aprofitar un dels dies per conduir fins al final de la Península del Cap. Un enclavament temut durant anys pels mariners, a causa de les fortes onades i vents que s’apoderaven de la zona.

Vaig acabar la setmana conduint fins a la petita ciutat de George, a l’inici de la Garden Route. Allà m’esperaven l’Andy i la Sandy, una parella de Sud-àfrica que havia conegut al desert, i que m’havien convidat a sopar i a dormir a casa seva. La seva amabilitat em deixava sense paraules.

Aquest post forma part del resum setmanal del meu llarg viatge, un viatge que he anomenat Quinuituq.