Viatjar al Canadà a l’hivern: La meva ruta i experiència

No és gaire habitual plantejar-se viatjar al Canadà a l’hivern. És evident que és un país fred, on sovint neva entre els mesos de novembre i març. Tot i això, l’hivern també té alguns avantatges: es poden visitar llocs turístics sense massificacions, els preus solen ser més baixos, es poden veure aurores boreals al nord del país i és un bon moment per observar animals salvatges (excepte ossos, que estan hivernant).

Per mi, viatjar fora de la temporada alta és sempre un aspecte positiu. Per això, durant la meva experiència vivint i treballant al Canadà, vaig decidir dedicar unes setmanes a viatjar al Canadà a l’hivern. En concret, vaig centrar la major part de la meva ruta a explorar les Muntanyes Rocalloses del Canadà. Llocs molt populars (potser massa i tot) durant l’estiu, però que a l’hivern em van regalar molta tranquil·litat i uns paisatges nevats inoblidables.

Després de la meva experiència, puc avançar-te que, si no et fa por el fred ni la neu, és una gran idea viatjar al Canadà a l’hivern. A part de fer rutes per conèixer els espais naturals del país, tal com vaig fer jo, també és un bon moment per explorar les ciutats  i per gaudir de l’esquí o de l’snowboard.

6 motius pels quals viatjar al Canadà a l’hivern és una gran idea

1. És temporada baixa

L’hivern és el pic de la temporada baixa al Canadà, especialment a les zones de muntanya i al nord del país. Això permet visitar les zones més famoses del país sense massificacions.

Per exemple, una de les zones més famoses de l’oest del Canadà, les Muntanyes Rocalloses, reben molts menys visitants a l’hivern. Això fa que puguis estar completament sol en llocs tan extraordinaris com el mirador del llac Peyto o les cascades Athabasca. A més, per visitar el Lake Louise no cal haver de reservar pàrquing ni anar-hi amb bus, i de fet el pàrquing és gratuït a l’hivern.

El baix volum de visitants també fa que sigui més fàcil observar  fauna. No s’acostumen a veure ossos a l’hivern, ja que estan hivernant, però és un moment ideal per veure uapitís, muflons de les Rocoses, cérvols muls i esquirols. També, tot i que cal tenir molta sort, hi ha més possibilitats de veure llops o linxs canadencs. Dos dels mamífers més emblemàtics del Canadà, però també ben difícils de fotografiar.

2. Els hostals estan força buits

Un altre aspecte positiu de la temporada baixa és que els hostals acostumen a estar molt més buits. Els allotjaments al Canadà són cars durant tot l’any, també a l’hivern, i per estalviar una bona opció és dormir als hostals. A l’hivern, les habitacions compartides estan molt més buides i, amb una mica de sort, potser no hi ha ningú més. En el meu cas, en alguns hostals vaig tenir alguna habitació per mi sol i en altres ocasions vaig compartir l’habitació amb només una altra persona, cosa gairebé impossible durant l’estiu.

A més, segons la durada del teu viatge i si vas a les muntanyes rocalloses, pots aprofitar el Season Pass dels Wilderness Hostels de la cadena Hi Hostels. Costa només 400 CAD i permet dormir un nombre  il·limitat de nits als hostals d’aquesta cadena durant set mesos (tot i que només es poden passar 4 nits seguides a cada hostal, i un màxim de 10 nits per hostal cada mes). En qualsevol cas, és una oferta molt bona. Jo vaig dormir a diversos dels Wilderness Hostels d’aquesta cadena, i em van agradar moltíssim. Són com petits refugis de muntanya, però accessibles amb cotxe durant tot l’any.

A Banff i Canmore, especialment als caps de setmana, sí que acostuma a haver-hi gent als hostals, ja que és una zona popular per esquiar.

3. Preus més econòmics

La disminució del turisme al Canadà a l’hivern també fa que els preus siguin més competitius. Sobretot baixen els preus dels allotjaments i dels lloguers dels cotxes. Durant l’estiu, els allotjaments a zones com Banff o Jasper poden arribar fàcilment a preus molt elevats (més de 200 euros l’habitació doble privada), mentre que a l’hivern és més habitual trobar opcions una mica més assequibles o amb més disponibilitat. Tot i això, cal tenir present que els hotels al Canadà són cars durant tot l’any.

A més, el fet que hi hagi menys demanda també permet tenir més flexibilitat a l’hora de reservar, sense haver de planificar-ho tot amb mesos d’antelació com passa a l’estiu. En el meu cas, vaig anar fent les reserves dels hostals sobre la marxa, mentre anava improvisant la ruta. Això és gairebé impossible de juliol a setembre, els mesos de la temporada alta.

Els lloguers de cotxes també són més econòmics en general. Tot i això, segons el tipus de ruta que vulguis fer pot ser recomanable llogar un cotxe AWD i amb rodes d’hivern. Normalment, les rodes d’hivern tenen un suplement de 25 CAD per dia, però per algunes carreteres de les Muntanyes Rocalloses, com la Icefield Parkway, és obligatori anar amb aquestes rodes durant l’hivern. Per tal que ho tinguis de referència, per 20 dies de lloguer d’un SUV AWD amb rodes d’hivern jo vaig pagar 750 euros.

4. Paisatges nevats i un fred gèlid

Des del meu punt de vista, la neu és un dels principals atractius per viatjar al Canadà a l’hivern. Aquest país té paisatges impressionants, i veure’ls coberts de blanc els fa encara més màgics.

A més, per a persones poc acostumades a les temperatures gèlides, és una experiència única poder caminar per llacs gelats, admirar salts d’aigua completament glaçats o simplement perdre’s entre boscos nevats.

També és un bon moment per provar activitats hivernals com raquetes de neu, patinatge sobre gel o esquí de fons en zones menys concorregudes. Només cal anar ben equipat amb roba tèrmica i botes impermeables, ja que les temperatures poden baixar per sota dels -30 ºC.

5. Observar fauna salvatge més fàcilment

L’hivern també acostuma a ser un bon moment per observar i fotografiar bona part de la fauna salvatge dels espais naturals del Canadà.

En concret, és un molt bon moment per veure mussols al sud del Canadà. Per exemple, a Alberta, a l’oest del país, i a Ontario, a l’est, durant l’hivern acostuma a haver-hi diverses espècies emblemàtiques com el mussol nival o el gamarús de Lapònia.

També, a les zones de muntanya, com el Parc Nacional Banff o el Parc Nacional Jasper, és una època adient per observar ants, cérvols o muflons de les Rocoses, ja que la neu fa que aquests animals baixin a cotxes més baixes i utilitzin les carreteres per desplaçar-se. A més, és un dels millors moments de l’any per intentar veure llops, encara que continua sent força complicat. Durant l’hivern, també acostumen a produir-se alguns albiraments de linx canadenc, per exemple a l’àrea de Kananaskis o a la zona del Lake Louise.

Això sí, des del mes de novembre fins a l’abril els ossos estan hivernant, així que és molt poc probable veure un os grizzly o os negre. Tampoc és una bona època per veure orques ni balenes, ni a la costa est ni a la costa oest.

6. Poder esquiar en un paisatge paradisíac

Finalment, un altre atractiu evident de viatjar al Canadà a l’hivern és poder gaudir de l’esquí o l’snowboard envoltat dels paisatges de muntanya impressionants d’aquest país. A més, al Canadà hi ha estacions d’esquí enormes, i les condicions de neu acostumen a ser molt bones.

Jo no esquio, així que no puc donar-te cap consell ni valoració personal en aquest aspecte. Però pels amants dels esports  d’hivern, sé que Canadà és una destinació de referència a nivell mundial.

Turisme al Canadà a l’hivern: els aspectes negatius

1. El fred

El fred i la neu són part dels atractius de visitar el Canadà a l’hivern, però també poden suposar un repte per al viatge. Durant els dies més freds de l’hivern, el termòmetre acostuma a baixar dels -20 ºC, i això pot ser poc alentidor per sortir a fer una excursió o a passejar per alguna ciutat. Per aquest motiu, cal tenir present que el fred pot ser un condicionant a l’hora de planificar i gaudir el viatge.

Tot i això, amb bona roba d’abric el fred es pot resistir perfectament. I, des del meu punt de vista, també és una experiència enriquidora passar un parell de setmanes a temperatures negatives. Viatjar també vol dir exposar-se a experiències i situacions noves!

A més, és possible viatjar durant el desembre o el març, aprofitant la menor afluència de turistes i unes temperatures una mica més agradables, tot i que el fred està present des de finals d’octubre i fins a principis de maig.

2. No es pot veure el color dels llacs

Canadà és el país amb més llacs del món. De fet, aquest país té més de 2 milions de llacs distribuïts per tot el seu territori. Sobretot a les àrees muntanyoses, on hi ha preciosos llacs d’origen glacial, aquests són un dels grans atractius del paisatge. A les Muntanyes Rocalloses, per exemple, el Lake Louise, el Moraine Lake i el Lake O’Hara són visites gairebé obligatòries.

Tot i això, a l’hivern la majoria de llacs es congelen i, molts d’ells, queden coberts per una capa de neu. Això fa que part del seu encant desaparegui, ja que no es pot apreciar el color turquesa de l’aigua ni els reflexes que acostumen a regalar durant les albades i capvespres. Personalment, considero que aquest és un aspecte negatiu a tenir en compte.

Malgrat això, els llacs congelats també tenen un atractiu diferent. Es pot fer patinatge sobre gel per alguns llacs o caminar per altres. Un dels llacs més famosos a l’hivern és l’Abraham Lake, conegut per les bombolles congelades (ice bubbles), que es formen de manera natural quan el gas metà queda atrapat entre les capes de gel.

3. Moltes rutes de senderisme són impracticables

L’hivern tampoc és el millor moment per gaudir de les infinites rutes de senderisme que es poden fer als parcs nacionals del Canadà. Les nevades constants i les baixes temperatures fan que bona part dels camins quedin completament coberts de neu o gel durant mesos. Això provoca que moltes rutes de muntanya siguin impracticables per a la majoria de viatgers, sobretot aquelles que transcorren a més altitud o per terrenys més tècnics, ja que el risc d’allaus sol ser molt elevat.

Pel que fa a les rutes situades a cotes més baixes, sovint també és necessari utilitzar raquetes de neu o esquís de muntanya per poder avançar amb comoditat i seguretat. Caminar sense aquest equip pot resultar molt lent i cansat, ja que la neu pot ser profunda i irregular.

Només algunes de les rutes més populars,normalment excursions curtes i properes a zones molt visitades, es poden fer amb relativa facilitat. El pas constant de visitants acostuma a compactar la neu i crear camins molt més transitables. Tot i així, és molt habitual trobar-hi plaques de gel, de manera que portar grampons és pràcticament imprescindible per caminar amb seguretat.

En definitiva, tot i que l’hivern ofereix paisatges espectaculars i una atmosfera molt especial, també limita bastant les possibilitats de fer senderisme. Per als amants de les excursions llargues i de l’alta muntanya, l’estiu o la tardor, quan no hi ha neu, continuen sent les millors èpoques per explorar els parcs naturals del Canadà.

4. Hi ha menys serveis turístics

La baixa afluència turística també fa que hi hagi menys serveis disponibles durant l’hivern. En moltes zones turístiques del Canadà, especialment als parcs nacionals i a les petites poblacions de muntanya, alguns allotjaments, restaurants i cafeteries tanquen temporalment fins a la temporada alta d’estiu. Això pot reduir les opcions d’allotjament o de restauració en determinats indrets, sobretot fora de les localitats més grans.

A més, hi ha alguns serveis pensats principalment per a la temporada d’estiu que simplement deixen de funcionar durant els mesos més freds. Per exemple, alguns telefèrics o centres d’interpretació tanquen a l’hivern, ja sigui per qüestions de seguretat o perquè el nombre de visitants no justifica mantenir-los oberts. Això pot limitar una mica l’accés a certs miradors o activitats turístiques.

5. No es poden veure ocells marins a l’est del Canadà

Què visitar a Canadà a l’hivern

Des del meu punt de vista, en un viatge al Canadà a l’hivern, els atractius del país són similars als que es visitarien a l’estiu. Ara bé, sempre cal tenir en compte les limitacions d’aquesta època de l’any, que ja he comentat en el punt anterior.

Crec que l’hivern és un bon moment per visitar ciutats i veure-les amb un ambient diferent, però recomano dedicar la majoria dels dies a descobrir les meravelles naturals del Canadà.

Això sí, a l’hora d’organitzar la teva ruta, tingues en compte que Canadà és un país enorme. Si no vols agafar vols interns, et recomano centrar-te en l’oest del país, especialment a l’àrea de les Rocalloses.

Per mi, aquests són alguns dels atractius principals del Canadà a l’hivern:

1. El Parc Nacional Banff

L’hivern és el moment ideal per descobrir els meravellosos paisatges de les Rocalloses del Canadà sense massificacions. El Parc Nacional Banff és, sens dubte, un dels imprescindibles d’aquesta zona d’Alberta.

Les primeres nevades arriben a aquestes muntanyes a principis de novembre, i la neu no es desfà fins a principis de juny. Durant aquest període, a menys que tinguis molta experiència en alta muntanya i en entorns nevats, et recomano centrar-te en les cotes baixes del parc.

• La Minnewanka Road i el Minnewanka Lake. Una zona on es pot gaudir d’un paisatge impressionant sense haver de caminar, però on també es poden fer excursions sortint des del Minnewanka Lake. A més, el Minnewanka Lake acostuma a tenir un bon gruix de gel i es pot caminar o fes patinatge sobre el llac. La Minnewanka Road també és una bona carretera per intentar veure fauna salvatge, sobretot durant les primeres i últimes hores del dia. Això sí, durant l’hivern una part de la carretera està tancada, per evitar interferir sobre la fauna, així que amb cotxe no es pot completar el Minnewanka Loop,
• La Castle Mountain. Aquesta muntanya és una de les més boniques del Parc Nacional Banff. Des d’aquest punt, al riu Bow, es té una vista preciosa de la muntanya.
• El Lake Louise. Aquest llac és un dels més famosos de les Muntanyes Rocalloses del Canadà. A l’hivern sempre hi ha gent, però menys que a l’estiu. Es poden fer excursions curtes, caminar pel llac o fer patinatge.
• La Bow Valley Parkway. Aquesta carretera secundària, que uneix Banff amb Lake Louise, és un dels millors llocs per veure fauna salvatge. Amb sort es poden veure muflons de les Rocoses, ants i uapitís. També és una de les millors àrees per intentar veure llops, encara que els albiraments són poc habituals.
• Johnston Canyon. Aquest canyó és fàcil de visitar a l’hivern, sempre que es vagi ben equipat amb grampons. Amb aquesta excursió es poden observar gorgs i cascades congelades, i també és habitual veure escaladors ascendint els salts d’aigua gelats.

2. Icefield Parkway

El Parc Nacional Banff continua al llarg de la primera meitat de la famosa carretera Icefield Parkway, fins que s’arriba al Parc Nacional Jasper. Aquesta carretera es considera una de les rutes de muntanya més boniques del món. I conduir per allà a l’hivern és una experiència brutal. Una de les millors activitats per fer durant un viatge al Canadà a l’hivern. Això sí, et recomano tenir certa flexibilitat en el teu itinerari, per tal de poder conduir per aquesta carretera durant un dia amb bona meteorologia. Quan neva molt, la situació pot ser perillosa, i acostumen a tancar-la.

Conduir pels 230 kilòmetres d’aquesta carretera durant l’hivern, quan pràcticament no hi ha cotxes, és molt diferent a fer-ho durant l’estiu. A l’hivern, s’aprecia l’aïllament d’aquestes muntanyes. A més, sempre hi ha algun tram amb gel o neu, que fan més emocionant la conducció.

Les parades més destacades de la Icefield Parkway a l’hivern són:

• El Bow Lake. Aquest llac, situat a quasi 2.000 metres d’altitud, acostuma a estar gelat i cobert de neu durant tot l’hivern. Està envoltat de muntanyes, i l’entorn és ideal per apropar-se al llac, dedicant una estona a contemplar i fotografiar el paisatge.
• El Peyto Lake. El Peyto Lake, amb la seva silueta que recorda un llop, és un dels llacs més espectaculars de la zona durant tot l’any. A l’hivern, el llac està cobert de neu, però té també moltíssim encant.
• Les glaceres del Columbia Icefield. El Columbia Icefield és un dels camps de gel més grans per sota del cercle polar àrtic. A l’hivern és espectacular veure aquesta zona. Això sí, no hi ha serveis turístics. Per tant, està tancat el mirador de l’Skywalk i tampoc es poden fer els recorreguts amb l’Ice Explorer. Tot i això, des de la carretera es té una molt bona vista de les glaceres.
• Les Sunwapta Falls. Aquestes cascades són també un punt molt interessant de la Icefield Parkway, ja dins el Parc Nacional Jasper. A prop del pàrquing hi ha un primer mirador, però val la pena caminar 1 kilòmetre i mig fins a les Lower Sunwapta Falls.
• Les Athabasca Falls. Des del meu punt de vista, les Athabasca Falls són els salts d’aigua més bonics del Parc Nacional Jasper. Aquests salts d’aigua cauen entre un canyó molt pintoresc, i a més tota la zona està envoltada de muntanyes impressionants. A l’hivern les cascades estan congelades, però el paisatge continua sent molt interessant.
• El mirador Goats and Glaciers Viewpoint. Aquest mirador, situat a cent metres de l’aparcament, ofereix una panoràmica fantàstica d’algunes de les muntanyes que envolten la Icefield Parkway. A més, just al costat del mirador hi ha una paret on, sobretot a la primavera, és habitual veure-hi cabres blanques, que baixen fins allà per llapar els minerals de les roques. A l’hivern és poc habitual veure les cabres, però el paisatge segueix sent un motiu suficient per parar una bona estona a aquest mirador.

3. El Parc Nacional Jasper

El Parc Nacional Jasper és un dels imprescindibles en un viatge a les Muntanyes Rocalloses en qualsevol moment de l’any. Aquest parc encara s’està recuperant dels últims incendis, i algunes zones continuen tancades, però igualment val molt la pena visitar-lo.

A l’hivern, un dels grans atractius de Jasper és fer una ruta guiada pel Maligne Canyon, per caminar sobre el riu gelat i veure els salts d’aigua congelats. Tot i això, aquesta és una de les parts del parc que encara pot estar tancada, així que si t’interessa aquesta activitat et recomano comprovar abans si l’accés ja està permès.

A part d’això, als voltants de Jasper hi ha molts atractius interessants per visitar durant l’hivern:

• El Patricia i Pyramid Lake. Aquests dos llacs es troben a uns 10 kilòmetres del poble de Jasper, i són un bon lloc per passar-hi una tarda o un matí. El paisatge és fantàstic!
• El Maligne Canyon. El Maligne Canyon és un tresor natural de Jasper, i a l’hivern es pot caminar per l’interior del canyó, ja que el riu està congelat.
• La Maligne Road. La carretera de la Maligne Road s’endinsa pel Parc Nacional Jasper, i és una de les millors per intentar veure fauna. A part, la carretera passa pel costat del Medicine Lake, que normalment està congelat a l’hivern, i finalitza al Maligne Lake.
• El Maligne Lake. El Maligne Lake és un dels símbols del Parc Nacional Jasper, i a l’estiu es pot navegar pel llac fins a l’Spirit Island. A l’hivern no es pot fer aquesta activitat, ja que el llac està gelat, però es pot passejar pel voltant del llac. És una zona preciosa.
• L’Edith Lake i l’Annette Lake. Aquests dos altres llacs, també es troben molt a prop de Jasper. És una zona molt excessible, amb camins asfaltats i on normalment hi ha poca neu. Per tant, si a l’hivern vols caminar una mica i no tens raquetes de neu, és un bon lloc on anar. Això sí, el paisatge encara està molt cremat, després dels incendis del 2024.
• Els muflons de les Rocoses de la Highway 16. Per veure muflons de les Rocoses a Jasper, la Highway 16 en direcció Edmonton, és una de les millors opcions. En concret, s’acostumen a veure a les roques que hi ha a aquest punt de la carretera i també a aquest. Al segon punt, també es veuen cabres blanques de vegades (sobretot a la primavera).

4. La regió de Kannanaskis

La regió de Kananaskis, situada al sud del Parc Nacional Banff, engloba un conjunt de parcs provincials i àrees naturals. És una zona amb poc turisme, sobretot a l’hivern, i això fa que sigui ideal per intentar observar i fotografiar fauna salvatge.

En concret, sortint des de Canmore, és molt recomanable conduir per la carretera Smith Dorrien Trail. Tot i ser una carretera sense asfaltar, durant l’hivern la neu ajuda que la conducció sigui més agradable que a l’estiu, quan hi ha molta més pols i forats. Tot i això, si just acaba de nevar, normalment cal esperar mig dia perquè la carretera estigui neta.

Conduint per aquesta carretera des de Canmore no és estrany veure cérvols muls i muflons de les Rocoses durant la primera part del recorregut. Després, un cop s’arriba als Spray Lakes, si es té sort, es poden veure ants o, fins i tot, llops i linxs. Aquests dos últims mamífers són difícils de veure, però durant l’hivern a Kananaskis és un dels moments de l’any en què hi ha més possibilitats de veure’ls.

Jo vaig tenir la sort de veure dos llops, i també petjades molt fresques de linxs, creuant aquesta carretera.

Independentment de la fauna, els paisatges de Kananaskis són espectaculars. Dels meus preferits de la zona. A l’hivern es poden fer moltes rutes amb raquetes de neu o esquí de fons. També, si no hi ha hagut cap nevada recent, es pot caminar fins als Grassy Lakes o pujar el Ha Ling Peak. Per fer aquestes dues excursions, en general només és necessari portar grampons.

5. L’Abraham Lake

En un viatge al Canadà a l’hivern, l’Abraham Lake també és una parada molt destacada. Durant els últims anys, aquest llac que es troba a unes tres hores de Calgary ha anat guanyant popularitat, sobretot a través de les xarxes socials.

L’Abraham Lake realment es tracta d’un embassament, és a dir, és un llac artificial creat per tal d’emmagatzemar aigua. Però es troba en una zona molt ventosa, que fa que la neu que s’acumula sobre el llac durant l’hivern acostumi a desaparèixer ràpidament, deixant el llac glaçat completament al descobert.

Caminant per aquest llac, és molt fàcil trobar les vistoses bombolles gelades, que es formen durant la congelació de l’aigua amb els gasos de metà. És un fenomen molt curiós i que val la pena veure. A més, caminar per sobre d’un llac gelat és sempre una experiència inoblidable…

Això sí, caminar per un llac gelat pot ser perillós, així que per fer-ho amb seguretat és important que el llac estigui ben glaçat (es recomana que el gruix sigui de 15 centímetres com a mínim), i caminar per les zones més segures. En general, els dos llocs més estables on veure les bombolles gelades a l’Abraham Lake són:

• Abraham Lake Ice Bubbles Viewpoint. Hi ha una àrea d’aparcament a uns dos-cents metres d’aquest punt. Des d’allà només cal seguir un camí que s’apropa al llac. Un cop s’arriba a l’aigua gelada, no cal caminar gaire per veure les primeres bombolles congelades.
• Abraham Slabs. Des d’aquesta zona, on hi ha una àrea d’acampada, també es té accés a una zona del llac on acostuma a ser segur caminar pel gel i normalment hi ha bastantes bombolles congelades. Es pot aparcar al costat de la carretera o continuar el camí i aparcar al costat del llac. Tot i això, si hi ha molta neu o gel, és millor deixar el cotxe al costat de la carretera.

6. Els mussols de la Grand Valley Road

Si t’agrada l’observació i fotografia d’ocells, un altre atractiu per visitar Canadà a l’hivern és l’oportunitat de veure diverses espècies de mussols al sud del país. Tot i això, cal tenir present que el nombre de mussols i les espècies que es poden veure a cada zona canvien força anualment. Per aquest motiu, a no ser que facis un viatge específic per veure mussols amb un guia, no et recomano fer un viatge centrat únicament en això.

Tot i així, si durant el teu itinerari visites alguna zona amb certa fama de presència de mussols durant l’hivern, pot ser una bona idea dedicar un parell de dies a intentar veure’n algun.

Per exemple, a Alberta, a prop de Calgary, hi ha diferents llocs que acostumen a ser bons per fotografiar mussols a l’hivern. Un d’aquests punts és la Grand Valley Road, una carretera rural que comença a prop de Cochrane. Jo vaig estar-hi dos dies i no vaig veure cap mussol. Però després vaig descobrir que durant l’any de la meva visita el nombre de mussols en aquesta zona d’Alberta havia sigut sorprenentment baix.

Igualment, a les zones rurals d’Alberta sempre hi ha fauna. I durant els dies que vaig passar allà vaig poder veure cérvols, ants i un coiot.

7. Vancouver

Vancouver és una de les ciutats més interessants per visitar durant un viatge al Canadà en qualsevol moment de l’any. A l’hivern, si es vol escapar de la neu i el fred gèlid de l’interior del país, és una bona idea passar uns dies en aquesta ciutat. Això no vol dir que a Vancouver hi faci calor, però les temperatures rarament baixen dels 0 ºC.

Alguns dels imprescindibles d’aquesta ciutat són:

• L’Stanley Park. És un enorme parc urbà situat al costat del centre de la ciutat, ideal per passejar, anar amb bicicleta o gaudir de bones vistes de la badia i les muntanyes.
• El barri de Gastown. La zona més històrica de Vancouver, coneguda pels seus carrers empedrats, edificis antics i el famós rellotge de vapor.
• El barri de Chinatown. Un dels barris xinesos més grans d’Amèrica del Nord, amb botigues tradicionals, restaurants asiàtics i jardins tranquils per descobrir.
• La Granville Island i el Public Market. Una zona molt animada plena de botigues locals, galeries i un mercat cobert.
• El Vancouver Lookout. Un mirador panoràmic que permet obtenir una vista de 360 graus sobre la ciutat, el port i les muntanyes que envolten Vancouver.

8. Whistler

La ciutat de Vancouver es pot combinar fàcilment amb uns dies d’esquí a una de les estacions d’esquí més emblemàtiques del Canadà: Whistler Blackomb. De fet, Whistler Blackomb està catalogada en molts llocs com la millor estació d’esquí d’Amèrica del Nord.

Jo no puc opinar, ja que no m’agrada esquiar, però sí que he visitat Whistler i puc confirmar que és una zona de muntanya molt extensa i espectacular. Així que m’imagino que pels amants de l’esquí ha de ser un lloc espectacular on practicar aquest esport.

Això sí, els preus dels forfaits per esquiar a Whistler són molt elevats, especialment el forfait diari. En concret, actualment un forfait diari per a un adult costa més de 300 dòlars canadencs.

9. Els boscos boreals de British Columbia

Els boscos boreals cobreixen casi un 60 % de Canadà i són l’habitat d’un gran nombre d’espècies animals i vegetals. Com ja he comentat, l’hivern és un gran moment per intentar observar i fotografiar les espècies més esquives, com els llops i els linxs. I, en concret, a la província de British Columbia hi ha algunes zones molt propícies per intentar veure aquestes espècies, juntament amb altres animals com els bisons o caribús.

Un dels meus somnis en el meu viatge al Canadà a l’hivern era veure un linx canadenc en estat salvatge. Després d’intentar-ho per lliure durant diversos dies a Kannanaskis, en què vaig estar veient rastres molt recents però no en vaig veure cap, vaig anar a una zona de British Columbia per continuar la recerca, en aquest cas amb l’ajuda d’un guia expert en aquests animals.

Donat que no vaig descobrir jo la zona, sinó que és fruit de la recerca i del temps dedicat pel guia amb qui vaig anar, no compartiré més detalls sobre quin és el millor lloc per veure fauna a British Columbia a l’hivern. Però si t’interessa aquesta experiència i t’agradaria intentar veure un linx canadenc, em pots escriure i et compartiré el contacte del meu guia.

10. Les Cascades del Niàgara

L’hivern també és un bon moment per visitar les Cascades del Niàgara, ja que permet descobrir aquest indret icònic amb molta menys gent que durant la resta de l’any. Tot i el fred intens, l’experiència és especialment única: les cascades estan mig congelades i envoltades de neu i gel. Un paisatge completament diferent del que es veu a l’estiu.

Cal tenir en compte que les cascades pràcticament mai es congelen del tot. Només algunes seccions queden parcialment glaçades mentre l’aigua continua baixant amb una força impressionant sota capes de gel. De fet, segons els registres oficials, l’última vegada que el flux d’aigua es va aturar completament va ser l’any 1848, un fet excepcional que no s’ha repetit des d’aleshores.

Els mesos de gener i febrer solen ser els millors moments per visitar-les si es vol veure aquest aspecte més hivernal, especialment després de diversos dies consecutius de temperatures sota zero. A més, visitar-les en aquesta època també implica avantatges pràctics: és més fàcil trobar aparcament, els allotjaments acostumen a ser més econòmics i es pot gaudir dels miradors sense aglomeracions.

Només cal tenir present que durant l’hivern els recorreguts amb barca o llanxa no estan disponibles.

11. Toronto

Pels amants de les grans ciutats, Toronto és una altra parada molt interessant durant un viatge al Canadà a l’hivern. A més, es pot combinar molt fàcilment amb una visita a les Cascades del Niàgara, a les quals s’hi pot arribar fàcilment amb bus (el trajecte dura unes 2 hores i costa 20 dòlars canadencs).

Toronto és una ciutat plena de vida i moviment durant tot l’any. Durant l’hivern destaca especialment el mercat de Nadal i també les pistes sobre gel a l’aire lliure.

Però a més, si vols refugiar-te del fred canadenc, Toronto és una ciutat ideal per això. A aquesta ciutat van crear el PATH, el centre comercial subterrani més gran del món. Són 30 kilòmetres de túnels i galeries on s’hi pot trobar de tot: restaurants, botigues i estacions de metro.

Alguns dels imprescindibles de Toronto a l’hivern són:

• La CN Tower, amb vistes panoràmiques sobre la ciutat i el llac Ontario.
• El barri històric de Distillery District, especialment bonic durant l’època nadalenca.
• El St. Lawrence Market, perfecte per refugiar-se del fred mentre es descobreix gastronomia local.
• Passejar pel Harbourfront, quan el llac Ontario queda envoltat d’un ambient hivernal molt especial.
• Els museus principals, com el Royal Ontario Museum o l’Art Gallery of Ontario.
• El Hockey Hall of Fame, una visita imprescindible per entendre la importància de l’hoquei al Canadà i viure experiències interactives relacionades amb aquest esport.

12. Quebec

Per molta gent, la ciutat de Quebec és la més bonica del Canadà. A l’hivern, aquesta ciutat també té un encant molt especial, a més d’un gran nombre d’experiències culturals. Per exemple, una de les més destacades és el carnaval d’hivern de Quebec. Es tracta d’un dels festivals d’hivern més grans del món: durant dues setmanes (normalment de finals de gener a principis de febrer), els carrers de la ciutat s’omplen d’activitats i desfilades.

El centre històric, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO, conserva intactes les muralles, portes i fortificacions que envolten la ciutat des de fa segles. A l’hivern, aquests espais es converteixen en escenaris ideals per explorar a peu, descobrir la història francòfona del Canadà i gaudir d’un ambient especialment acollidor malgrat el fred. Els carrers s’omplen de música, llums i petites cafeteries on refugiar-se amb una beguda calenta o algun dolç típic.

Més enllà del centre històric, als voltants de la ciutat també es poden visitar les cascades de Montmorency, que a l’hivern queden parcialment congelades i ofereixen un paisatge espectacular.

13. Yellowknife

Un dels destins més famosos del Canadà a l’hivern és la població de Yellowknife, situada a la província dels Territoris del Nord-oest. Aquesta localitat de 20.000 habitants es troba al subàrtic canadenc, i els hiverns allà són molt freds. És habitual que les temperatures baixin dels -40 ºC, així que si es visita aquesta zona del Canadà és molt important anar molt ben abrigat.

Les aurores boreals són les grans protagonistes de Yellowknife. Gràcies al seu clima i a la poca presència de núvols durant l’hivern, aquest poble i el seu entorn es consideren un dels millors llocs del planeta per veure aquest màgic fenomen.

A part de veure aurores boreals durant la nit, algunes activitats interessants per fer durant el dia són:

• Conduir per la Dettah Ice Road. Es tracta d’una carretera que es forma únicament a l’hivern i que travessa els llacs gelats de la regió.
• Fer l’excursió fins a les cascades Cameron. Una ruta curta però molt bonica, especialment amb el gel i la neu cobrint el paisatge.
• Caminar per l’entorn del Frame Lake, a prop de l’aeroport de Yellowknife, ideal per fer fotos d’un paisatge subàrtic urbà.
• Fer un tour cultural per aprendre sobre les cultures indígenes de Yellowknife i de l’àrtic.

14. Churchill

Viatjar a Churchill és especialment popular durant els mesos d’octubre i novembre, quan aquest poble de Manitoba es converteix en el millor lloc del planeta per veure ossos polars. Tot i això, a l’hivern Churchill també és un destí excel·lent per veure aurores boreals i algunes espècies d’animals que viuen tot l’any per l’entorn d’aquest poble.

Durant l’hivern, la millor manera d’arribar a Churchill és amb tren des de Winnipeg, un trajecte de 44 hores a través de la tundra canadenca.

Un cop al poble, hi ha moltes opcions per veure aurores boreals cada nit. Durant l’hivern, el clima a aquesta zona de Canadà és molt sec, i durant la majoria de nits el cel està descobert.

Durant el dia, es poden fer diverses activitats interessants:

• Aprofundir en la cultura inuit, coneixent tradicions, història i artesania local.
• Fer un tour per veure fauna, com llebres àrtiques, guineus vermelles o guineus àrtiques.
• Fer sortides amb raquetes de neu, una manera fantàstica de gaudir del paisatge hivernal i del silenci de la tundra.

Consells per viatjar al Canadà durant l’hivern

Durant la meva llarga estada al Canadà, vaig tenir temps de viatjar durant els mesos més freds de l’any. A partir de la meva experiència, et recomano seguir aquests consells si tens previst viatjar al Canadà durant l’hivern:

• Si llogues un cotxe, és molt més segur si esculls un SUV AWD o 4×4, per conduir amb més seguretat si hi ha neu. També et recomano pagar el suplement per poder tenir rodes d’hivern. Recorda que a l’hivern, a algunes carreteres d’Alberta i British Columbia, les rodes d’hivern són obligatòries, encara que no estigui nevant.
• Portar roba d’abric de qualitat és imprescindible per poder gaudir de les activitats a l’exterior sense passar massa fred. En general, vestir-se amb capes és la millor opció, i segurament no passaràs fred al cos. La part crítica són les mans i els peus. Per les mans, et recomano comprar escalfadors recarregables, que són molt pràctics quan fa molt fred. Pels peus, unes bones botes d’hivern són bàsiques, i si ets molt fredolic, pots considerar comprar uns mitjons calafectables.
• A l’hora de planificar el viatge al Canadà a l’hivern, tingues en compte que els dies són més curts. Quan jo vaig fer la meva ruta per les Rocalloses, el sol sortia al voltant de les vuit i es posava una mica després de les cinc de la tarda.
• Si neva durant el viatge, intenta no fer llargs desplaçaments amb cotxe. Encara que tot segueixi funcionant amb normalitat i netegin les carreteres ràpidament, conduir durant una nevada pot ser perillós. La visibilitat disminueix i és més fàcil que el cotxe patini. En cas que hagis de conduir, et recomano baixar la velocitat. Des de la meva experiència, els canadencs són bastant agressius al volant i condueixen ràpid, per això quan neva és fàcil veure algun cotxe accidentat.
• Si durant o després d’una nevada has de conduir, et recomano revisar les webs oficials on actualitzen l’estat de les carreteres. Per exemple, aquesta és la web d’Alberta i aquesta la de British Columbia.
• Si fas alguna ruta de senderisme, és important tenir el track del camí descarregat, ja que amb la neu és molt fàcil desorientar-se.
• Per fer qualsevol ruta a peu, és bàsic portar grampons. No han de ser grampons d’alpinisme, sinó uns petits grampons de goma, que pesen poc, són econòmics i fàcils de portar. Això sí, no es poden portar a l’avió com a equipatge de mà.
• Encara que a l’hivern les probabilitats de trobar un ós són molt baixes, hi ha altres animals que podrien comportar una situació de perill si vas a peu, com llops, pumes o óssos. Per això, si fas alguna ruta de senderisme per l’interior dels parcs nacionals, sempre és preferible portar esprai per a óssos.
• Encara que faci fred, és fàcil deshidratar-se. Porta sempre aigua i algun snack energètic, especialment si fas senderisme o excursions llargues.

La meva ruta per Canadà a l’hivern: Calgary, les Muntanyes Rocalloses i els boscos boreals de British Columbia

Després d’estar 20 dies a Yellowstone a l’hivern, vaig tornar al Canadà per fer també un tast d’aquest país durant els mesos més freds de l’any. Durant el meu viatge al Canadà a l’hivern em vaig centrar amb l’oest del país, i només vaig visitar les províncies d’Alberta i British Columbia.

Vaig començar la ruta a Calgary, llogant un cotxe amb rodes d’hivern, i aquest és l’itinerari que vaig seguir:

Dia 1: De Calgary a l’Abraham Lake

El meu viatge al Canadà a l’hivern vaig començar-lo a Calgary. Després de llogar un cotxe amb rodes d’hivern, vaig començar la ruta conduint fins a l’Abraham Lake, a l’entrada de les Muntanyes Rocalloses.

Vaig arribar al llac una hora i mitja abans de la posta de sol. No feia un gran dia. Hi havia molts núvols i feia molt vent, així que no eren les millors condicions per fer fotos. A més, durant els dies previs hi havia hagut una onada de calor que havia fet que les bombolles de gel no estiguessin en el seu millor moment.

Tot i això, vaig aprofitar la tarda per conèixer la zona i buscar els millors punts des d’on fotografiar les bombolles de gel que encara es podien veure. Primer vaig anar a la zona propera a aquest punt, i després vaig anar a la zona de l’Abraham Slabs. Em va agradar molt més el segon lloc. Això sí, no hi havia gairebé ningú a tot el llac, i la veritat és que caminar pel gel (i sobretot tenint en compte la calor dels dies previs) em feia una mica d’impressió. Per això no vaig arriscar-me a anar als llocs més profunds. Però no em va costar gaire trobar llocs molt fotogènics, amb les sorprenents bombolles gelades.

Un cop es va pondre el sol, vaig conduir fins a Nordegg, on hi ha una petita benzinera. Allà vaig dormir a l’hostal Hi Nordegg Shunda Creek. No hi havia pràcticament ningú, així que vaig tenir una de les habitacions compartides per mi sol.

Dia 2: De l’Abraham Lake a Jasper

L’endemà al matí, vaig matinar per arribar a l’Abraham Lake abans de la sortida de sol, i poder aprofitar els moments amb millor llum del dia per fotografiar el llac i el seu entorn. L’albada va ser espectacular, amb un cel ben rogent, tot i que també feia molt fred a causa del vent.

Quan els colors dels núvols es van apagar, vaig tornar ràpidament al cotxe per entrar en calor. Després, ja vaig començar a conduir cap a Jasper, travessant la Icefield Parkway.

Feia deu anys que havia conduït per la Icefield Parkway durant l’estiu. I a l’hivern l’experiència va ser molt diferent. Encara hi havia trams de neu i gel a la carretera, i pràcticament no hi havia cap altre cotxe. Cada cop que parava per fotografiar el paisatge, no s’escoltava res. Només el vent i alguns corbs.

Durant tota la conducció vaig estar ben atent per intentar veure alguna cabra blanca. Però no va haver-hi sort. Durant el recorregut, vaig parar a alguns dels punts més emblemàtics d’aquest tram: el Columbia Icefield, les Sunwapta Falls i les Athabasca Falls.

Un cop vaig arribar al tranquil poble de Jasper, vaig fer el check-in al Jasper Downton Hostel, que de nou estava molt buit. Després vaig conduir fins al Patricia Lake i el Pyramid Lake, i em vaig quedar allà fins a la posta de sol.

Dia 3: Explorant el Parc Nacional Jasper (la Maligne Road i les Athabasca Falls)

Dins el Parc Nacional Jasper, la Maligne Road es considera la millor carretera per veure fauna durant tot l’any. És un bon lloc on veure ossos (quan no estan hivernant) i a l’hivern en teoria és una àrea propícia pels albiraments de mufló de les Rocoses, ants i, molt de tant en tant, algun llop.

Per això vaig dedicar el primer matí a conduir per allà. Normalment les primeres hores del dia, quan encara no ha passat cap cotxe, són un bon moment per veure els animals a prop del camí. Però en el meu cas no va haver-hi sort. No vaig veure cap animal.

Tot i això, el paisatge era una meravella. Totes les muntanyes estaven ben nevades. I les vistes del Medicine Lake, cobert de neu, també em van sorprendre molt.

Un cop vaig arribar al Maligne Lake, vaig aprofitar per caminar una mica. Vaig fer primer el Mary Schäffer Loop i després el Moose Lake Loop. Durant el segon camí, vaig tenir la sort de trobar-me un grèvol del Canadà.

A la tarda, vaig conduir de nou per la Icefield Parkway per anar de nou a les Athabasca Falls. Aprofitant que no hi havia núvols, em va venir de gust tornar allà i fotografiar les cascades gelades durant la posta de sol. És un dels paisatges més bonics per veure al Canadà a l’hivern.

Dia 4: Una nova jornada al Parc Nacional Jasper

Després del primer dia sense massa sort conduint per la Maligne Road en busca de fauna, vaig decidir repetir durant la segona jornada a Jasper. Un dels meus objectius durant el viatge al Canadà a l’hivern era poder fotografiar la fauna salvatge de l’oest del país. Per això no m’importava repetir les mateixes rutes. Sé que la paciència i la persistència són importants per veure animals.

A més, durant aquest dia va estar nevant des de bon matí, així que l’ambient era ideal per fotografiar fauna. Quan vaig arribar a la Maligne Road ja estava coberta d’uns tres o quatre centímetres de neu. Encara no havia passat la màquina llevaneu, així que podia anar veient com les rodes del cotxe anaven deixant petjada. Per sort, portava rodes d’hivern i un cotxe AWD, i no vaig tenir cap problema.

També la nevada recent era ideal per poder veure les petjades recents dels animals. Però no va haver-hi sort. No vaig veure ni rastre de fauna. De fet, no vaig veure cap mamífer. Sí que vaig veure un ocell: una majestuosa àguila americana, que vaig poder fotografiar.

Després d’una estona conduint sense èxit, vaig decidir tornar a Jasper i anar a visitar dos dels llacs propers al poble: el llac Edith i el llac Annette. Durant l’hivern és una zona molt tranquil·la. Vaig aparcar a prop del llac Annette, i vaig fer la volta al llac a peu i després em vaig apropar al llac Edith. Aquesta zona encara està recuperant-se dels incendis, i a més bona part del camí és asfaltada, així que el paisatge no és tan bonic com a l’interior del parc nacional. Tot i això, vaig gaudir del passeig, i a més vaig poder veure un grup de cérvols muls, un esquirol i un pica-soques.

A la tarda, vaig conduir per la Highway 16, la carretera que va de Jasper a Edmonton, ja que havia llegit que hi ha dos punts en què sovint es veuen muflons de les Rocoses. En concret, s’acostumen a veure a les roques que hi ha a aquest punt de la carretera i també a aquest. Vaig trobar un grup força nombrós de muflons de les Rocoses al primer punt, i vaig estar fotografiant-los una bona estona. També vaig anar al segon punt, ja que allà de vegades es veuen cabres blanques (crec que sobretot a la primavera), però allà no vaig veure cap animal.

Al vespre vaig tornar novament a Jasper, per passar l’última nit en aquest poble.

Dia 5: De Jasper a Castle Mountain

Com sempre, em vaig llevar ben aviat, abans de la sortida de sol, i en aquest cas vaig conduir fins al mirador Glaciers & Goats de la Icefield Parkway. A l’hivern no s’acostumen a veure cabres des d’aquest punt (normalment només es veuen a la primavera, quan baixen de les cotes altes de les muntanyes per llepar els minerals de les roques). En qualsevol cas, les vistes des d’aquest mirador són un espectacle, i vaig voler fer fotos de les muntanyes nevades durant la sortida de sol.

Va ser una sortida de sol gèlida però preciosa. I després de moltes fotos, vaig tornar al cotxe per continuar conduint per la Icefield Parkway. Durant aquesta jornada vaig recórrer tota aquesta carretera, ja que a l’hivern no hi ha cap servei a mig camí.

Durant el recorregut per la Icefield Parkway, un cop vaig ingressar al Parc Nacional Banff, vaig visitar el pintoresc llac Peyto, que estava tot nevat, i també el Bow Lake.

Vaig acabar el dia conduint per la Bow Valley Parkway, una de les millors carreteres a Banff per veure fauna (tot i que durant aquest dia no vaig veure res), fins a Castle Mountain. Allà hi ha un hostal de muntanya molt recomanable, on em vaig allotjar durant les següents nits.

Dia 6: Castle Mountain i el Johnston Canyon

La Castle Mountain, situada al Parc Nacional Banff, és una de les muntanyes més boniques de la zona. I donat que dormia just al costat, vaig aprofitar el primer matí per apropar-me al riu Bow, des d’on es té una perspectiva excel·lent de la muntanya. Vaig estar fent fotos durant la sortida de sol des d’aquesta localització.

Vaig continuar el matí conduint per la Bow Valley Parkway fins al Johnston Canyon. Aquest canyó és espectacular durant l’hivern, ja que tots els salts d’aigua estan congelats i creen un paisatge meravellós. A més, al final del camí, on hi ha les Upper Falls, és habitual veure gent escalant la cascada gelada. Això sí, per fer tot el recorregut amb comoditat és bàsic portar grampons, ja que tot el camí està gelat.

A la tarda vaig estar conduint per la Bow Valley Parkway, ja que l’hivern és un dels moments de l’any en què hi ha més opcions de veure llops per aquesta carretera, encara que les probabilitats continuen sent molt baixes. No vaig tenir sort, però igualment conduir per aquesta carretera a l’hivern sempre és especial. També vaig aprofitar per visitar els Vermilion Lakes i recórrer la Minnewanka Road, una altra zona recomanada per veure fauna.

Dia 7: La Bow Valley Parkway i l’Emerald Lake

Després d’haver vist llops durant la meva experiència a Yellowstone a l’hivern, seguia amb l’objectiu de veure llops al Canadà. Per això vaig dedicar un nou matí a conduir lentament per la Bow Valley Parkway. Hi ha molt poc trànsit a aquesta carretera, especialment a l’hivern, així que és ideal per buscar fauna.

No vaig veure cap llop, però sí que vaig veure un ant i un mufló de les Rocoses.

A la tarda, vaig decidir visitar el Parc Nacional Yoho, aprofitant que feia un dia radiant. Allà vaig fer una curta parada al Natural Bridge, tot i que el camí estava tancat. Després vaig anar fins al punt més famós d’aquest parc nacional: l’Emerald Lake. El llac estava completament congelat i cobert de neu. I durant aquesta època, en lloc de caminar per l’interior del bosc, el més recomanable és caminar directament per sobre del llac.

Després d’una bona estona caminant per allà, quan ja s’aproximava l’hora de la posta de sol, vaig tornar a l’inici del camí i vaig estar fotografiant les muntanyes i l’Emerald Lake Lodge reflectits a l’única part del llac que no estava congelada.

Dia 8: El Lake Louise i el Marble Canyon

Durant el vuitè dia del viatge al Canadà a l’hivern vaig anar fins al Lake Louise. A l’hivern, el pàrquing d’aquest famosíssim i turístic llac és gratuït, i no cal fer cap reserva prèvia. Vaig arribar allà a primera hora del matí, i em va sorprendre veure que hi havia una pista de gel al llac, i que fins i tot hi havia gent jugant a hoquei allà. Sens dubte, el Lake Louise és el lloc on més gent hi vaig trobar.

Aprofitant que feia bon dia i que no havia nevat gaire durant les setmanes prèvies, vaig fer l’excursió fins al Lake Agnes. Aquest camí passa per alguns trams amb risc d’allaus, així que si ha nevat molt prèviament és millor no anar-hi. En el meu cas, el risc d’allau era molt baix, i el camí estava molt ben marcat per tota la gent que ja havia passat per allà durant els dies previs. Vaig poder fer tota l’excursió amb uns petits grampons, sense haver de necessitar raquetes de neu. Arribar al Lake Agnes, sense ningú més allà, va ser una delícia. I em va recordar quan havia estat allà a l’estiu, amb molta més gent i un paisatge completament diferent.

Quan vaig arribar a baix vaig aprofitar per caminar fins al Fairview Lookout, un mirador molt accessible. El camí fins allà passa per l’interior d’un bosc, i vaig estar ben atent a veure si veia algun rastre de linx canadenc, ja que l’àrea del Lake Louise és una de les que té més presència de linx dins les Muntanyes Rocalloses del Canadà. Vaig trobar petjades de linx a prop del camí. Les primeres que vaig veure durant el viatge!

Quan vaig acabar l’excursió, vaig decidir conduir fins al Marble Canyon, dins el Parc Nacional Kootenay. Tot i això, un cop allà vaig descobrir que el camí estava tancat, pel risc de caigudes a causa del gel i la neu. Així doncs, només vaig poder caminar fins al primer pont.

Per això, vaig tornar al Parc Nacional Banff i vaig acabar el dia conduint novament per la Bow Valley Parkway, la Minnewanka Road i vaig anar fins als Vermillion Lakes.

Dia 9: De Castle Mountain a Canmore

Després d’haver vist petjades de linx a la zona del Lake Louise vaig decidir tornar allà durant l’albada. Sabia que les probabilitats de veure aquest esquiu felí eren molt baixes, però sempre hi ha alguna opció. Novament, vaig estar caminant pel sender que puja al Fairview Lookout, però no va haver-hi sort.

Després d’això vaig marxar cap a Canmore, on passaria els últims dies de la meva ruta hivernal per les Rocalloses. A la tarda vaig anar als Grassy Lakes, situats dins de l’àrea de Kananaskis.

Dia 10: La Minnewanka Road i els Vermilion Lakes, i una sorpresa a Kananaskis

Durant els dies previs, el clima havia sigut molt més càlid del que és habitual durant l’hivern al Canadà, però durant aquest dia la meteorologia va canviar completament. Va arribar de nou el fred i la neu. La temperatura va baixar fins als -15 ºC i va estar nevant durant tota la nit i el matí. Era una nevada força intensa, així que vaig decidir anar a la Minnewanka Road, ja que és una carretera senzilla.

Sota la nevada vaig poder veure un grup de mascles de uapitís, un grup de muflons de les Rocoses i també dos cérvols de cua blanca. M’encanta fotografiar animals quan neva, i em recorda la gran resistència que necessiten per sobreviure als durs hiverns d’Amèrica del Nord.

Al migdia, va deixar de nevar, així que vaig decidir anar a Kananaskis i conduir per l’Smith Dorrien Trail. No tenia clar si la carretera estaria neta de neu, però per sort la màquina llevaneus ja havia netejat la primera part del camí, fins al Mount Engadine Lodge.

Gràcies a la nevada, la carretera estava desèrtica. Les condicions ideals per veure animals…

Durant el trajecte fins al Mount Engadine Lodge no vaig veure cap animal. A prop del lodge vaig haver de fer la volta, ja que la carretera tenia molta neu. Però va ser el “timing” perfecte. De tornada, de sobte vaig veure un animal creuant la carretera a uns dos-cents metres d’on era jo. Era un cànid, però primer vaig pensar que era un coiot. Tampoc volia emocionar-me massa.

Un cop vaig ser més a prop, l’animal es va girar i vaig poder veure què era: un llop! Em va dedicar una mirada, estant només a uns vint metres d’on era jo. I després es va amagar al bosc. Va ser un instant fugaç, però màgic!

A més, sabia que possiblement el llop no estava sol, així que vaig quedar-me allà parat, dins el cotxe. Uns segons més tard, vaig començar a escoltar udols de llop. N’hi havia tres. Dos ja havien creuat la carretera, però un d’ells encara no. Tot i això, els llops acostumen a evitar els humans tant com poden, així que tot i que em vaig quedar assegut dins del cotxe i en silenci, el llop segurament sabia que jo era allà. Finalment, va creuar molt lluny d’on jo era, així que no li vaig poder fer cap foto.

Però després de tants dies buscant llops sense èxit, va ser un moment inoblidable! Llàstima que va ser un albirament massa curt com per poder fer bones fotos.

Dia 11, 12, 13 i 14: Kananaskis

Ja havia llegit que Kananaskis era una bona zona per buscar fauna salvatge, però després d’haver vist llops allà, vaig decidir dedicar els següents quatre dies a conduir pel Smith Dorrien Trail en busca d’animals. A més, gràcies a la nevada del dia anterior, era molt més còmode conduir per aquesta carretera sense asfaltar, ja que la neu omplia els forats de la carretera i feia que tampoc hi hagués pols.

No vaig veure cap linx ni llop durant aquests quatre dies, però crec que vaig estar molt a prop de veure’ls. Sobretot els linxs. Vaig trobar un tram en què cada dia hi havia petjades recents, però no vaig tenir la sort de coincidir amb ells.

Igualment, em va agradar molt aquesta zona, amb molt poca gent i uns paisatges preciosos. Si hagués tingut raquetes de neu, estic convençut que hauria pogut fer alguna ruta molt interessant.

Dia 15: El Grotto Canyon i els mussols de Cochrane

Durant l’últim dia a Canmore vaig aprofitar per visitar el Grotto Canyon, que és un punt molt recomanable per visitar a l’hivern, ja que es pot recórrer tot el canyó gràcies a que el riu està congelat. A més, és un camí senzill i no gaire llarg, uns 5 kilòmetres entre anar i tornar.

Després de visitar el canyó, vaig conduir fins a Cochrane, ja acostant-me a Calgary. A prop d’aquest poble, situat en una zona molt rural, hi ha algunes àrees amb fama de ser bons llocs on veure mussols durant l’hivern, especialment gamarussos de Lapònia i també mussols nivals.

En concret, havia llegit que la carretera del Grand Valley Road era molt bona. Durant la tarda, vaig conduir per allà, però sense sort…

Dia 16 i 17: Cochrane buscant mussols

Durant els dos dies següents vaig seguir amb la meva recerca de mussols. Ja havia vist un mussol nival a Churchill, el millor lloc on veure ossos polars al Canadà, però tenia moltes ganes de veure un gamarús de Lapònia.

Però no va haver-hi sort. Vaig trobar zones que semblaven molt bones, trams de bosc que acabaven just davant de camps, que són les zones on acostumen a caçar aquests mussols. Però ni rastre dels mussols… Pel que vaig llegir després, no va ser un bon any pel que fa a la presència de mussols a Alberta.

Però així tindré una excusa per tornar a viatjar al Canadà a l’hivern…

Dia 18: De Cochrane a Calgary

Amb aquests dies a Cochrane vaig acabar la primera part de la meva ruta pel Canadà a l’hivern. Al matí vaig conduir fins a Calgary i vaig tornar el cotxe de lloguer.

Vaig passar la resta de la jornada a la capital d’Alberta, per agafar un avió a l’endemà, cap al nord de British Columbia.

Dia 19: Volant des de Calgary als boscos boreals de British Columbia

Veure un linx canadenc en estat salvatge era un dels meus grans somnis per aquest viatge. Sabia que veure’l per lliure seria difícil, i tot i que havia estat molt més a prop del que esperava, tindria una segona oportunitat. En aquest cas, m’esperava l’ajuda d’un guia, amb qui aniria als boscos boreals del nord de British Columbia per intentar veure linx canadencs i més fauna de la zona.

Per poder arribar fins allà, vaig agafar un vol des de Calgary. No donaré més detalls sobre la zona on vaig anar, per protegir-la i respectar la feina del guia, que és qui em va ensenyar l’àrea. Però em pots escriure si t’interessa el contacte del guia.

Dia 20 al 27: Buscant el linx canadenc als boscos boreals del Canadà

L’experiència d’estar set dies buscant el linx canadenc va ser brutal. Van ser dies de molt fred, amb temperatures de -40 ºC, però va ser màgic.

Vaig poder veure sis exemplars de linx canadenc: dos individus adults solitaris i una femella adulta amb els seus tres cadells. No tots van col·laborar per a les fotos, però vaig tenir algunes oportunitats que no vaig desaprofitar.

A part, durant la cerca del linx vaig poder veure caribús, bisons americans bosquins (una subespècie diferent de la de Yellowstone), uapitís, ants, una vintena de mussols esparverencs i moltes altres espècies d’ocells.

Dia 29: Vol de tornada a Calgary i final del viatge al Canadà a l’hivern

Amb el vol de tornada a Calgary vaig acabar la meva ruta pel Canadà a l’hivern. Em va encantar descobrir una petita part d’aquest país durant l’època en què tot està molt més tranquil, silenciós i salvatge. Si busques una experiència diferent, et recomano molt animar-te a fer un viatge durant aquesta època. El viatge és completament diferent del que pots fer a l’estiu… és com anar a un destí nou.