Islàndia, juliol 2013 – Dia 9: Per fi veiem foques de ben a prop!

Ens llevem a Olafsvik conscients que el viatge comença a acabar-se, avui és el penúltim dia, però tenim ganes d’exprimir al màxim les darreres visites. Així doncs, després d’haver omplert el pap ens posem amb marxa. Encara ens queda la meitat de la península Snæfellsnes i, tal i com ahir vam poder comprovar, està plena de llocs interessants.

Fem la primera parada ben aviat, on s’inicia al camí per veure les roques Lóndrangar, dues roques d’origen volcànic que són uns dels símbols de la escarpada costa de la península. Durant el trajecte fins allà notem que fa molt vent i al baixar del cotxe encara es fa més evident. Hi ha moments en què costa mantenir l’equilibri! Igualment, decidim seguir el camí (d’un kilòmetre aproximadament) que  ens porta fins a les famoses roques, de 75 metres la més alta i 61 l’altre. Segur que alguna llegenda islandesa explica que són trols petrificats…

Continuem avançant, cada cop més lents a causa del vent, en direcció Arnastapi. Fins i tot, durant el trajecte, ens trobem amb un cotxe que porta una caravana travessat al mig de la carretera i que ens fa estar parats una bona estona. Per sort, cap a mig matí el temps és relaxa i quan arribem al poblet, ja es pot caminar amb més tranquil·litat. Allà, ens dirigim al Gatklettur Arch Rock, una roca que, a causa de l’erosió, té forma d’arc i on s’hi concentren moltes aus marines.

Al migdia arribem a un dels llocs que més ganes teníem de visitar: la platja Ytri Tunga, famosa per les colònies de foques que solen haver-hi. Quan arribem descobrim que, a més, des de la platja es tenen molt bones vistes del glaciar Snaefellsjokull, així que abans de començar a buscar les foques decidim dinar amb aquestes meravelloses vistes. Després, decidim explorar la zona dreta de la platja i, quan portem uns deu minuts avançant entre roques,veiem la primera foca! Està només a uns trenta metres, de manera que podem veure-la perfectament. A més, al cap de poc descobrim una petita platja on n’hi ha gairebé deu banyant-se. Sabem que és difícil que s’apropin molt a nosaltres, però entrem una mica dins el mar, fins als genolls, i decidim esperar. Poc a poc, mentre se’ns congelen els peus, van agafant confiança i algunes s’apropen a menys de deu metres. Fantàstic!

Després de descansar una bona estona a la platja, posem rumb cap a Deildartunguhver, que ja no forma part de la península Snæfellsnes. Durant el trajecte fem dues parades:  primer ens desviem fins a Gerduberg, una paret enorme de columnes de basalt; i després anem al cràter Eldborg. A mitja tarda, arribem a Deildartunguhver, el riu d’aigües termals amb més cabal d’Europa. Fem un recorregut per les diferents fumaroles, on l’aigua està a 97 °C, i quedem impregnats de l’olor de sofre tant característica d’aquests llocs.

A mitja tarda anem a veure les cascades Hraunfossar i Barnafoss. La primera, ja es veu des de l’aparcament i a nosaltres és la que més ens agrada. No és una cascada massa alta, ni porta molta aigua. És famosa perquè és una cascada d’aigües subterrànies, de manera que l’aigua surt entre les roques, sense que es vegi cap riu. Des d’allà, caminant una mica, arribem a la Barnafoss, on l’aigua baixa amb molta potència. Aquesta cascada també es coneix com la Cascada dels Nens, perquè una llegenda explica que dos nens que vivien a una granja propera, al intentar travessar el riu per un pont natural, van caure a la cascada i van morir ofegats. Aleshores, la seva mare va fer un encanteri al pont perquè tothom que l’intentés passar també caigués al riu. Actualment, el pont natural ja no hi és perquè va quedar destruït per un terratrèmol.

Després ja ens dirigim a la Kria Guesthouse, a Borgarnes.Un cop arribem, veiem que al patí, amb vistes al mar, hi ha un jacuzzi pels hostes. Sense pensar-nos-ho dues vegades ens posem el banyador i ens hi banyem. Un final perfecte per un dia magnífic.