Islàndia, juliol 2013 – Dia 5: El llac Myvatn i el seu preciós entorn

Després de la segona nit al cottage, on s’ hi està de meravella, decidim canviar la ruta prevista per avui. Inicialment volíem anar a la península de Langanes, on es poden veure molts ocells àrtics. Tot i això, a la oficina de turisme ens van dir que la carretera no estava en condicions molt òptimes per anar-hi amb un turisme. Com que no volem arriscar-nos, ens saltem aquesta part del viatge i anem directament a la regió del llac Myvatn. Després d’una hora amb cotxe, fem la primera parada del dia a Leirhnjúkur, una zona amb una gran activitat geotèrmica. Només baixar del cotxe ja notem l’olor a sofre tant característica d’aquests llocs. Comencem a caminar per la ruta circular que travessa aquesta zona i quedem realment sorpresos de la bellesa paisatgística de l’entorn. Les muntanyes tenen un ampli ventall de colors de gran intensitat. És sorprenent veure com la força de les erupcions del volcà Krafla, als anys 1975 i 1984, van poder formar un paisatge tant delicat i fotogènic. Durant la passejada també destaca un petit llac, de color blau cel molt intens. Per cert, vigileu on poseu les mans o us asseieu, hi ha roques que estan molt calentes!

Molt a prop de l’aparcament hi ha el cràter Viti, que conté aigua calenta al seu interior. Fem la volta pel seu contorn i de nou quedem meravellats amb el color intens d’aquestes aigües.

Després agafem el cotxe  uns quinze minuts per anar fins a Námaskard, on seguim amb els fenòmens geotèrmics. Es tracta d’una gran extensió de terreny on hi ha fumaroles i petits llacs d’aigua bullint. Caminem per les passarel·les habilitades, que ens permeten descobrir de ben a prop les maravelles d’aquest lloc. És impressionant la gran quantitat de vapor que emana del terra!  Quanta energia desprèn! De fet, els islandesos, van voler aprofitar l’escalfor d’aquesta zona per cultivar patates més eficientment. Efectivament van aconseguir que els tubercles creixessin més ràpid. Tot i això, no van pensar en què l’escalfor també les couria…Llàstima! Actualment, gran part d’aquesta energia s’utilitza en una central geotèrmica.

Continuem la ruta per la regió del llac Myvatan anant cap a Hofdi. És un parc amb molta vegetació que voreja el llac. Només arribar entenem el per què del nom d’aquest llac ( Myvatan significa “el llac de les mosques”): La multitud de petites mosques que ens dóna la benvinguda és molt molesta. Tot i això, ens deixem perdre una bona estona pels camins que recorren aquest parc.  Hi ha punts amb unes vistes fantàstiques! A més, fa un dia esplèndid i l’aigua adopta un color turquesa preciós.

Després d’aquesta primera visita al llac, ens dirigim cap a Dimmuborgir. És una zona àrida, completament diferent al llac, on destaquen les columnes i formacions roses d’origen volcànic. Quan arribem a l’aparcament, des d’on tenim unes grans vistes del llac a l’horitzó, veiem que hi ha un cartell on s’indiquen les rutes possibles. Cada ruta té un color, que s’ha d’anar seguint durant el trajecte. Tots els recorreguts estan molt ben indicats. Nosaltres decidim fer-ne un que dura aproximadament una hora. Al llarg del camí veiem algunes roques realment curioses. Quan les mirem no ens sorprenen les creences dels islandesos amb els ogres i les bruixes…

Després anem fins als Skútustaðir pseudocràters, on hi ha diversos camins que voregen el llac i que passen per varis pseudocràters. Caminem sense presses, gaudint de les vistes del llac, i parant-nos a fotografiar els ànecs, de vàries espècies diferents. L’única pega són les mosques, acabem bastant farts d’elles…

Finalitzem la visita a aquesta regió tant fructífera de la millor manera possible. Anem a banyar-nos al Myvatan Nature Baths(el preu per entrar són uns 25 euros per persona). Són piscines d’aigua calenta, similars al famós Blue Lagoon, però més petit. L’entorn és preciós i les aigües estan a una temperatura ideal. Per cert, no us oblideu de treure-us les joies, ja que les altes concentracions de  sofre fan que es quedin de color negre. Ara bé, si us oblideu,  no patiu: a l’entrada tenen un producte per solucionar-ho amb cinc segons. Quan ja comencem a estar arrugats es posa a ploure. Fem cas a la senyal del temps i sortim. Acabem el dia amb una mica de carretera fins a Húsavik. Es tracta d’un dels pobles pesquers més famosos d’Islàndia, ja que és un dels millors punts de partida d’Europa per veure balenes. Demà anirem a buscar a aquests grans cetacis!