Abans de viatjar a Islàndia, no coneixíem cap postra típic de la illa. De fet, vam descobrir el pastís típic entre els islandesos per casualitat. Al sopar al restaurant de l’Engimyri guesthouse, a l’hora dels postres ens van oferir el Hjonabandssaela cake. El nom no ens deia res, així que vam preguntar-li a la cambrera. I aleshores vam descobrir tota la història d’aquest pastís.
Fes clic per seguir llegint l’entrada
Encara que ens costi acceptar-ho, arriba l’últim dia del viatge a Islàndia. Tot i això, no agafem l’avió fins a les dotze de la nit, així que encara tenim tot un dia per continuar gaudint d’aquest fantàstic país.
Arranquem la jornada amb la cascada Glanni, una petita cascada que està bastant a prop d’on dormim. Des del pàrquing, arribem a un mirador seguint un curt camí, però tampoc ens entretenim massa, ja que durant el viatge hem vist cascades molt impressionants i ja no ens conformem amb qualsevol cosa…
Ens llevem a Olafsvik conscients que el viatge comença a acabar-se, avui és el penúltim dia, però tenim ganes d’exprimir al màxim les darreres visites. Així doncs, després d’haver omplert el pap ens posem amb marxa. Encara ens queda la meitat de la península Snæfellsnes i, tal i com ahir vam poder comprovar, està plena de llocs interessants.
Comencem el dia ben aviat, doncs unes quatre hores de cotxe ens separen de la península de Snæfellsnes, on tenim previst passar els últims dies d’aquest fantàstic viatge. Aquesta península, situada a l’oest d’Islàndia, és coneguda com la Islàndia en miniatura, ja que al llarg de la seva petit extensió podem trobar salts d’aigua, petites muntanyes, volcans, glaceres, una costa escarpada… De fet, és una de les regions més famoses i fotogèniques de l’illa. Segur que no ens decebrà!
Ens llevem sense tenir gens clar què farem avui. A la nostra ruta inicial havíem previst anar a la zona del llac Myvatn avui, però ja hi vam anar fa dos dies al no poder visitar la Peninsula de Langanes a causa del mal estat de la carretera. Amb la panxa plena fullegem les mini guies d’Islàndia que hem agafat als punts d’informació. Pensem que una bona opció pot ser recórrer la península Vatnsnes , on és molt habitual veure foques a prop de les platges. Tot i això, hem de canviar de plans. Per mala sort, havíem reservat la guesthouse d’aquesta nit per Booking i ja no podem cancel·lar la reserva. Per tant, haurem de pensar alguna cosa per fer a prop d’Akureyri. Mirem el mapa, les guies, internet… i no acabem de trobar res proper massa destacat. Finalment ens deixem anar i decidim que sortirem a veure balenes de nou! A veure si ens treiem la sensació agredolça que ens va deixar la sortida d’ahir… Aquest cop reservem la sortida amb una empresa que ofereix excursions des d’un port proper a Akureyri. És una zona menys turística i els preus són més econòmics. Concretament l’empresa es diu Whale watching Hauganes i asseguren un 98% d’èxit a les seves excursions.
Ens despertem a Húsavik ben d’hora. Estem molt il·lusionats, ja que dintre d’unes hores sortirem amb vaixell a buscar balenes. Som uns grans amants dels animals i la possibilitat de veure aquests grans cetacis en llibertat ens apassiona. De fet, sempre que fem un viatge a un país amb mar intentem fer Whale Watching.
Després de la segona nit al cottage, on s’ hi està de meravella, decidim canviar la ruta prevista per avui. Inicialment volíem anar a la península de Langanes, on es poden veure molts ocells àrtics. Tot i això, a la oficina de turisme ens van dir que la carretera no estava en condicions molt òptimes per anar-hi amb un turisme. Com que no volem arriscar-nos, ens saltem aquesta part del viatge i anem directament a la regió del llac Myvatn. Després d’una hora amb cotxe, fem la primera parada del dia a Leirhnjúkur, una zona amb una gran activitat geotèrmica. Només baixar del cotxe ja notem l’olor a sofre tant característica d’aquests llocs. Comencem a caminar per la ruta circular que travessa aquesta zona i quedem realment sorpresos de la bellesa paisatgística de l’entorn. Les muntanyes tenen un ampli ventall de colors de gran intensitat. És sorprenent veure com la força de les erupcions del volcà Krafla, als anys 1975 i 1984, van poder formar un paisatge tant delicat i fotogènic. Durant la passejada també destaca un petit llac, de color blau cel molt intens. Per cert, vigileu on poseu les mans o us asseieu, hi ha roques que estan molt calentes!
Després de la gran quantitat de quilòmetres que vam fer ahir (quasi 500), avui tenim previst un dia una mica més relaxat. De fet, és l’únic dia que repetirem allotjament. Tot i això, volem llevar-nos força d’hora perquè volem anar fins a Bakkagerði, a la zona del port, ja que és una de les millors zones per veure frarets sense haver d’agafar cap vaixell Aquests ocells són un dels símbols d’Islàndia més divertits i curiosos i no volíem marxar d’Islàndia sense haver-ne pogut veure de ben prop.
Un dels atractius principals d’Islàndia és l’aigua, que apareix de totes les maneres possibles envoltada per entorns fascinants, on l’erosió i el pas del temps han construit obres pròpies dels millors escultors i arquitectes. Durant el tercer dia ha estat la gran protagonista.
Ens despertem força d’hora, ja que a les vuit en punt volem sortir de l’hotel per arribar quan abans millor a la cascada Seljalandsfoss. És una de les més singulars d’Islàndia i, per aquest motiu, visitar-la a mig matí pot fer que et trobis amb una gran quantitat de gent. En canvi, els matiners tenen l’oportunitat de fer aquesta visita sols. Tot un privilegi! El gran al·licient d’aquest salt d’aigua de 60 metres és la possibilitat de poder-hi passar per darrera i tenir-ne una perspectiva totalment diferent. Són unes vistes sorprenents! Ara bé, cal anar en compte i portar calçat adequat, ja que el terra està mullat i rellisca força. Durant la nostra visita ens plou una mica, tot i això, després d’haver donat la típica volta per la cascada, decidim passejar una estona per l’entorn. És una zona molt verda, que contrasta amb l’entorn volcànic dels guèisers que vam visitar ahir. A més, hi ha altres salts d’aigua, que, tot i no ser tant impressionants com el primer, també valen la pena.
