Islàndia, juliol 2013 – Dia 10: Fins aviat, Islàndia!

Encara que ens costi acceptar-ho, arriba l’últim dia del viatge a Islàndia. Tot i això, no agafem l’avió fins a les dotze de la nit, així que encara tenim tot un dia per continuar gaudint d’aquest fantàstic país.

Arranquem la jornada amb la cascada Glanni, una petita cascada que està bastant a prop d’on dormim. Des del pàrquing, arribem a un mirador seguint un curt camí, però tampoc ens entretenim massa, ja que durant el viatge hem vist cascades molt impressionants i ja no ens conformem amb qualsevol cosa…

Després d’aquesta curta parada, anem fins al cràter Grabrok. Aquest cràter, format fa menys de 3000 anys, pot ascendir-se seguint un camí marcat des de l’aparcament. Les vistes de l’interior del cràter i dels camps de lava recoberts de molsa i d’arbustos són magnífiques. Així que val molt la pena fer el recorregut.

A continuació, ja posem rumb cap al sud. Quan portem una hora de trajecte ens desviem fins a les Troll Waterfalls. Són unes petites cascades on haviem llegit que es poden veure els salmons saltant. Sabem que no és la època més adient, però hi anem per si sona la flauta. No en veiem cap, tot i això, descobrim que al costat de la cascada hi ha tot un camí amb explicacions dels trols i les fades i dels jocs tradicionals de la illa. No ens entretenim massa amb les explicacions, segurament això està pensat per un públic una mica més petit, però quan veiem que un dels jocs tradicionals és la xarranca, no podem evitar caure a la temptació. Qui ens hauria dit que acabaríem jugant a la xarranca a Islàndia?

Al migdia arribem a l’àrea d’aparcaments Botnsá, el punt d’inici del camí fins a la cascada Gylmour, la més alta d’Islàndia. Per veure-la es poden agafar dos camins: un s’apropa molt més a la cascada i, entre anar i tornar, té una durada d’unes tres hores i mitja; l’altre ofereix una vista panoràmica de la cascada i dura unes dues hores i mitja. Nosaltres, optem per la segona opció perquè anem una mica justos de temps, encara que la primera és la més recomanada. A l’inici els dos camins coincideixen, però al arribar al riu Bontá, es separen. Per una banda, per continuar pel primer cal travessar el riu passant per sobre un tronc. En canvi, per seguir el segon no s’ha de creuar el riu, ja que va per l’altre banda del canyó. En els dos casos, el camí va guanyant alçada i ofereix unes vistes espectaculars de la cascada i del canyó.

Amb aquesta caminada donem per finalitzades les visites a la impactant naturalesa de Islàndia, i ens dirigim cap a la ciutat de Reykjavík. Aparquem ben a prop del centre, i caminem fins el símbol de la ciutat: l’església Hallgrímskirkja. Després ens deixem portar pels carrers. Passem pel llac Tjornin, ple d’ànecs i cignes, la plaça Austurvóllur, on hi ha la seu del parlament islandès, i pel parc parc Laugardalur. El temps ens passa volant i, com que encara hem de tornar el cotxe i no sabem si ens perdrem, sobre les set ja anem cap a Keflavik, on hi ha l’aeroport.

A mitjanit agafem l’avió, cansants però molt i molt contents. Tornem carregats de records i de fotos. Convençuts que hem descobert un petit paradís. Convençuts que hi tornarem.

Fins aviat, Islàndia!