Islàndia, juliol 2013 – Dia 8: Muntanyes, platges i molt més a la Península Snæfellsnes

Comencem el dia ben aviat, doncs unes quatre hores de cotxe ens separen de la península de Snæfellsnes, on tenim previst passar els últims dies d’aquest fantàstic viatge. Aquesta península, situada a l’oest d’Islàndia, és coneguda com la Islàndia en miniatura, ja que al llarg de la seva petit extensió podem trobar salts d’aigua, petites muntanyes, volcans, glaceres, una costa escarpada… De fet, és una de les regions més famoses i fotogèniques de l’illa. Segur que no ens decebrà!

Durant el trajecte fins a la península fem una parada per estirar les cames a Glaubaert. És un museu, però el que més crida l’atenció són les cases típiques islandeses amb la teulada recoberta d’herba.  De fet, nosaltres no entrem al museu. En tenim prou passejant per l’exterior per estirar una estona les cames.

Glaumbaert
No podiem marxar d’Islàndia sense haver vist les típiques casetes amb el sostre cobert d’herba

Tres hores més tard, arribem a la península. Un dels símbols que indiquen que ja et trobes en aquesta famosa regió de la illa és la muntanya Drapuhlidarfjall. És famosa per tenir una gran varietat de colors, ja que està formada per molts materials diferents. Tot i això, el dia està força tapat, i no podem apreciar gairebé les seves tonalitats.

 la muntanya Drapuhlidarfjall
La muntanya Drapuhlidarfjall ens indica que hem entrat a la península.

Per fi, després d’un matí de força cotxe arribem al primer punt d’interès de la península: la Holy Mountain. Aquesta petita muntanya, de només 73 metres, és molt coneguda per dues raons. Per una banda, ofereix unes vistes espectacular de la Breidafjoudyr Bay. Tot i això, entre els islandesos és popular per una altra raó: la tradició diu que si puges a la muntanya sense parlar ni mirar enrere se’t compliran els tres desitjos que demanis des del cim de la muntanya. Nosaltres no sabem si és cert o no, però com que no perdem res per intentar-ho seguim la tradició al peu de la lletra. Amb menys de deu minuts arribem a dalt, sense haver intercanviat cap paraula ni haver girat el cap. Un cop a dalt, després d’haver deixat clars els nostres desitjos, ens estem una bona estona a contemplar les vistes. Són increïbles! No sabem si es complirà el que hem demanat, però les vistes per sí soles ja es mereixen haver pujat aquesta petita muntanya.

Holy Mountain
La Holy Mountain no és massa alta, però crida l’atenció per la seva forma.
Holy Mountain views
Les vistes des de dalt són espectaculars.

6540 copia

Seguim avançant per la península fins que arribem a una altra muntanya, la Kirkjufell. És una de les parades del dia que més il·lusió ens feia, doncs aquesta muntanya es considera una de les més boniques d’Islàndia. A la xarxa, abans de fer el viatge, havíem vist algunes fotografies fascinants de la muntanya i tenim moltes ganes de veure-la en directe. Passem una bona estona passejant  per l’entorn i descobrint les perspectives més populars que tant ens havien impressionat. Tot i que no fa un dia esplèndid, entenem perfectament perquè es considera la muntanya més bonica d’Islàndia.

Kirkjufell
La muntanya Kirkjufell és una de les més populars d’Islàndia.

Mentre continuem  avançant per la carretera principal, que dóna la vola a la península, cada cop és més visible el volcà del Snafesjnokull Glacier. Aquest volcà, encara actiu, és un dels símbols d’Islàndia, ja que va inspirar a Jules Verne a escriure “Viatge al centre de la Terra”. Tot i això, no ens aturem a fotografiar-lo perquè hem llegit que des de les platges Djupalonssandur i Dritvik es tenen les millors vistes. Abans d’arribar a aquestes dues platges, ens aturem al Saxholl Crater. Aquest cràter, de poca altura, destaca força perquè tota la regió del voltant és molt plana. Com sempre, no deixem passar l’oportunitat de pujar-hi per tenir-ne una visió diferent.

Un cop a baix, tornem a agafar el cotxe per anar a les platges Djupalonssandur i Dritvik, dues platges de sorra negre precioses. Des de la primera tenim unes bones vistes del volcà que va inspirar a Jules Verne. A la platja també hi trobem una filera de roques, cada una més gran que l’anterior. La llegenda diu que els islandesos que no eren capaços d’aixecar-les totes (la més gran pesa 154 quilos), es declaraven com a no vàlids com a pescadors, tot una deshonor per ells. Nosaltres preferim no intentar-ho, ja tenim clar què passaria…Així que anem directament cap a la segona platja. Per accedir-hi caminem un quilòmetre per un camí molt agradable que voreja la costa. La platja de Dritvik és més petita, però té un encant especial.

Rocks
Semblen petites, però no ho són gens!
Djupalonssandur beach
Des de la platja Djupalonssandur tenim molt bones vistes del volcà.
Dritvik
Després de recòrrer un petit camí d’1 km arribem a Dritvik
Dritvik
És el final perfecte, després d’un dia de moltes petites parades.

Acabem el dia desfent part de la carretera fins a l’Hotel Ólafsvík. Demà continuarem recorrent aquesta península, que en molt poc espai concentra moltíssimes coses per veure.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s