Islàndia, juliol 2013 – Dia 6: Sortim a veure balenes i descobrim les grans cascades del nord

Ens despertem a Húsavik ben d’hora. Estem molt il·lusionats, ja que dintre d’unes hores sortirem amb vaixell a buscar balenes. Som uns grans amants dels animals i la possibilitat de veure aquests grans cetacis en llibertat ens apassiona. De fet, sempre que fem un viatge a un país amb mar intentem fer Whale Watching.

Tenim reservat el vaixell que surt a les 8:45. Hem decidit contractar la sortida amb l’empresa Gentle Giants. El tour dura unes tres hores i val poc més de cinquanta euros per persona. Bàsicament es navega per la Skjálfandi Bay, on durant l’estiu hi abunden les balenes geperudes (les humpback whales) que es dirigeixen a aquest territori per la gran quantitat de plàncton que hi ha.

A les 8:30 ja som davant del vaixell de la companyia. És de fusta i força gran. A més, anem gairebé sols (només som nosaltres i un grup de cinc asiàtics). Per tant, si veiem una balena hi haurà espai de sobres perquè tothom la pugui observar i fotografiar. Perfecte! A veure si tenim sort…

A l’hora prevista ens posem en marxa. El dia està molt tapat i hi ha boira. És a dir, estem en les pitjors condicions per poder veure les balenes a la llunyania. Va passant l’estona, cada cop hi ha més boira i no veiem res. El guia ens va repetint que continuem buscant les senyals que indiquen balenes a les proximitats: esquitxades, ocells acumulats a una zona o alguna aleta. Però ja no sabem on mirar… Tot i això, quan ja portem més de dues hores navegant, un altre vaixell ens avisa que han trobat una balena! Visca! Anem ràpidament fins allà i, efectivament, hi ha una balena enorme nedant. A més, és molt juganera. Constantment treu les aletes fora de l’aigua i va fent voltes sobre ella mateixa. Tots estem entusiasmats! Però el millor moment arriba quan decideix submergir-se i després saltar fora de l’ aigua! Quina potència! L’esquitxada que fa al caure és brutal! No ens ho esperàvem i no em pogut fotografiar-ho. Tot i això, la balena està molt animada i decideix que l’exhibició continuï. Salta tres cops més! Per mala sort hem de marxar abans que es submergeixi definitivament, ja gairebé han passat tres hores i hem de tornar al port. Durant el trajecte de tornada ens ofereixen una pasta islandesa típica i un got de xocolata calenta, que ens ajuda a entrar en calor. Tot i anar força abrigats i posar-nos l’overall que ens han deixat, hem passat una mica de fred. Són bàsics els guants i el gorro si no es vol acabar congelat…

És molt juganera: va fent voltes sobre ella mateixa i treient les aletes.

Quan decideix submergir-se ens ensenya la seva enorme cua.

Quin salt!

La balena es despedeix de nosaltres quan marxem. Un plaer!

Després d’aquest fantàstic inici destinarem el que queda de dia a la regió del Parc Nacional Jökulsárgljúfur. Literalment el nom del parc significa  “canyó del riu glaciar”. Així que ja sabem el que ens espera: grans canyons i salts d’ aigua.

Comencem visitant el canyó d’Asbirgi. Per visitar-lo hi ha dues possibilitats: fer un recorregut pel seu interior, on hi ha força vegetació, o bé pujar pel canyó per tenir-ne una panoràmica. Nosaltres optem per la primera opció i fem el camí més “clàssic”. És un passeig de, com a molt, una hora. No és tant espectacular com la majoria de llocs a Islàndia, però si hi ha temps  val la pena anar-hi. Es surt des del punt d’informació i, seguint les marques verdes, s’arriba fins al llac Botnjörn. El camí és molt senzill i transcórrer per un entorn amb molta vegetació. Des del llac agafem un desviament  que ens porta fins a una zona més elevada, des de la que es té una bona perspectiva del canyó.

Agafem un camí que ens porta fins a un punt més elevat. Des d’allà veiem la gran extensió del canyó.

Després ens dirigim cap a dues de les cascades més impressionants del nord d’Islàndia: la Detifoss i la Selfoss. Són conegudes com les cascades del regne del gel, ja que provenen del desglaç del glaciar Vatnajökull.  Per arribar-hi, un cop som al pàrquing, hem de baixar unes escales que ens porten fins al costat de la Dettifoss. És una cascada d’onze metres d’alçada que, sobretot, és famosa pel seu gran cabal. De fet, es considera el salt d’aigua més poderós d’Europa. És brutal! Des d’aquesta cascada surt el camí que ens portarà fins a la Selfoss. Caminant tranquil·lament, ja que parem molt sovint per gaudir del fantàstic entorn en què ens trobem, triguem una mitja hora a arribar-hi. De nou, quedem sorpresos amb la bellesa d’aquest sal d’aigua. Tot i això, hem de tornar ràpidament, abans del que voldríem, perquè el cel està molt tapat i ha començat a tronar.

Al desfer el camí que ens ha portat fins el pàrquing de la Selfoss, ens desviem una mica per anar al mirador d’una altra cascada: la Hafragilsfoss.

Acabem les visites del dia amb la popular Godafoss. Té més de dotze metres d’alçada. Però la seva gran amplada, superior a trenta metres, i el gran cabal que porta fa que sigui molt imponent. Per tenir les millors vistes cal creuar un petit rierol, passant per sobre les pedres. Que nos us faci mandra, ja que la panoràmica des del sortint que hi ha davant de la cascada és impressionant. Ens quedaríem allà assentats hores i hores…

Sobre les set i mitja donem per finalitzades les visites del dia i ens dirigim cap a Akureyri, on tenim reservada una habitació a l’Akureyri Hostel. Abans d’anar a dormir, i com a colofó a un dia tant complert, anem a la gelateria Brynja, que es troba al mateix poble. Pel que hem llegit fan un dels millors gelats d’Islàndia. Ens emportem una gran decepció, doncs només ofereixen gelats de nata als que pots afegir-hi complements (similars a un Mc Flurry). Anem a dormir amb una conclusió clara: els islandesos no dominen l’art dels gelats. Algun defecte havien de tenir…