El Llac Bled i l’ascensió al millor mirador del Triglav

Despertar-nos al costat del Llac Bled, submergits en la màgia imperant a aquest paradís d’Eslovènia, era un dels moments més somiats de la nostra ruta. I per fi el moment havia arribat. Només necessitàvem  la complicitat del cel…

Veient sortir al sol des del Llac Bled

Quan poc després de les cinc del matí sona el despertador, ens apropem al balcó del Apartment Vila Pavlovski per comprovar que no plogui, i un cop vist que de moment el temps aguanta, ens aixequem ràpidament sabent que falten pocs minuts per la sortida del sol.

Agafem el cotxe per apropar-nos a la zona del llac més propera a l’església central i, un cop allà, deixem passar els minuts. Assaborim com l’ambient canvia a cada segon. Les llums ataronjades que s’escolen entre els núvols tenyeixen de màgia el Llac Bled, que tímidament es va despertant.

Les aigües glaciars d’aquesta icona d’Eslovènia es transformen en un mirall cada cop més nítid. Poc a poc tot encaixa. L’aigua i els núvols es mouen harmònicament. Fluint. I contemplem hipnotitzats un de les postals més boniques d’Eslovènia.

Ascendint al Debela peč, el cim més accessible del P.N. Triglav

Les muntanyes que coronen el Parc Nacional Triglav, el tresor natural d’Eslovènia, són les més inaccessibles del país. La majoria dels seus cims pedregoses i escarpats són complicats de superar i en molts casos és necessari anar equipat amb material d’escalada per anar completament segur.

Durant les infinites excursions que vam fer pel cor del Parc Nacional Triglav no vam incloure-hi l’ascensió al cim més elevat del país i que dóna nom al parc: el Triglav. La part final de l’ascensió és complicada, cal anar equipat amb cordes i preferiblement amb la companyia d’algun guia experimentat. Així que vam obviar aquesta excursió dins dels nostres plans.

Però igualment teníem ganes de contemplar des de les alçades els escarpats cims del parc nacional. I no volíem marxar del país sense haver pogut veure la muntanya més estimada pels eslovens.

Després de investigar una mica vam trobar l’excursió ideal: l’ascensió al Debela peč. Aquesta muntanya de 2014 metres és un dels pics més accessibles del Parc Nacional Triglav i també és un dels millors miradors. Les vistes prometien. Havia arribat el moment d’atacar el cim.

Desnivell positiu: 750 metres ; Distància: 13 km. ; Durada: Entre 4 i 5 hores

Iniciem el recorregut des de l’Sport Hotel, situat a Pokljuka i un cop trobat el camí, ens endinsem pels boscos del Parc Nacional Triglav. Els primers quatre kilòmetres són ben tranquils. Sense pràcticament desnivell. Recorrem primer l’interior d’un bosc que ens condueix cap als prats alpins Lipanca des d’on podem veure les escarpades muntanyes dels Alps Julians.

Les vaques pasturen en aquest entorn tan idíl·lic, on encara hi ha les antigues cases dels pastors, algunes encara habitades.

Aproximadament al kilòmetre quatre, el desnivell s’accentua. Entrem de nou a un bosc, on ens sorprenen les senyalitzacions indicant la presència d’óssos. Però ja tenim experiència amb aquests animals, que vam veure de ben a prop a Canadà, així que per evitar sorpreses fem soroll constantment…

El camí és ben senzill, però puja amb ganes. Després d’un kilòmetre llarg de pujada, arribem al refugi Blejska Koca. Un bon lloc per fer-hi una parada si estem cansats.

Nosaltres seguim amb ganes de fer el cim, així que no ens aturem massa. El camí guanya cada cop més alçada i és cada cop més estret i propi de l’alta muntanya. Avancem a bon ritme, conscients que falta poc perquè les icòniques muntanyes del Triglav se’ns apareguin davant nostra.

Després d’un parell de revolts apareix davant nostra un pic majestuós. No ho dubtem ni un instant. És el Triglav. La meca dels Eslovens. El seu pic més estimat.

Fem l’última pujada amb certa pressa. Sense poder contenir la impaciència de fer el cim. Conscients de que estem apunt d’arribar a un dels millors miradors del Parc Nacional Triglav…

Les vistes des de dalt no ens defrauden. El pic del Triglav i del Rjavina se’ns mostren llunyans i inaccessibles. Veiem les vessants més escarpades de les muntanyes. Parets pràcticament verticals. Imponents. L’essència del Parc Nacional Triglav.

El vent pràcticament no bufa mentre estem al cim, però els núvols ens indiquen que s’aproxima una tempesta. No ens entretenim massa i comencem a desfer el camí per on hem vingut. La baixada és molt menys cansada i senzilla, i amb menys de dues hores tornem a ser al cotxe de nou.

Després de la bonica excursió fins al Debela Pec. Després d’haver contemplat una de les millors panoràmiques del Parc Nacional Triglav. Voltem completar el dia voltant pel Llac Bled. Un lloc amb infinites possibilitats per passar-hi una tarda, un dia o fins i tot una setmana!

Què fer al Llac Bled durant una tarda?

Arribem al Llac Bled al migdia, conscients de les infinites possibilitats que ofereix el llac, però plou a bots i barrals així que decidim esperar una estona a veure si el temps ens acompanya una mica més…

Quan la pluja es calma una mica, ens posem les capelines i pugem fins al famós castell del Llac Bled. Dubtem entra entrar-hi o no, ja que l’entrada és força cara (10 euros els adults) i finalment decidim arriscar-nos. Les vistes que tenim des del patí del castell són impressionants. Tot i això, la resta de la visita del castell ens decep bastant, sobretot tenint en compte el preu que hem pagat… La majoria de les sales són petites sales d’exposició, de manera que no tenim la sensació d’estar viatjant en el temps mentre trepitgem aquest castell que va ser mencionat per primera vegada l’any 1011.

Marxem convençuts que el millor de la visita del castell és el seu exterior i les vistes del llac, però per tenir vistes panoràmiques del llac no és necessari pagar l’entrada al castell. És molt millor pujar a algun dels turonets que voregen el llac, com l’Ojstrica i l’Osojnica.

Després de visitar el castell i per recuperar-nos una mica del fred, ens apropem a la pastisseria Slascicarna Smon, un dels llocs més recomanats per provar el tradicional pastís de Bled, el Blejska Kremna Rezina o Bled Cream Cake.  El Bled Cream Cake és un dels altres símbols del llac. Pocs visitants es resisteixen a la temptació d’aquest pastís que entre dues capes de pasta fullada conté una bona quantitat de nata i vainilla. És deliciós! I molt contundent. Però tot i que estem ben tips també ens animem a provar un dels altres dolços típics de la zona: el Grmada. Aquest pastís el fan amb les restes de pastís del dia anterior, a les que l’hi afegeixen rom, llet, natilles, panses i ho recobreixen de nata i xocolata. Una bomba calòrica! Però també està boníssim…

Volem acabar el dia agafant una barca per anar fins al centre del llac, però tanquen a les set i se’ns ha fet massa tard… Però tenim solucions per tot. Enlloc de visitar amb barca l’església central del llac, decidim pujar al turó Osojnica per tenir-ne una nova vista panoràmica.

L’Osojnica és el turó preferit dels fotògrafs. La majoria de fotografies del llac estan fetes des d’allà perquè les vistes del llac i de les muntanyes del fons és immillorable. Així que no volem marxar sense haver-ho vist amb directe. Després d’uns 45 minuts caminant per un bosc amb un pendent bastant pronunciat s’arriba a Mala Osojnica (685 metres), des d’on hi ha una primera vista panoràmica del llac. Tot i això, caminant uns 25 minuts més s’arriba fins a Velika Osojnica, on la visió és sublim.

Nosaltres, donat que a causa de la pluja el terra està molt relliscós i que no anem massa ben equipats, només pugem fins a Mala Osojnica. Des d’allà ja tenim una bona perspectiva, diferent a la que teníem ahir, i ens esperem tranquil·lament a gaudir de l’espectacle de les últimes llums del dia…

El Llac Bled és un racó màgic sempre. Però les albades i les postes de sol són capaces d’encantar-lo encara més.

Informació pràctica:

• Track GPS per l’ascensió al Debela Pec. (També hi ha l’opció de començar una mica més endavant per escurçar la ruta: track GPS)
• Pàgina web oficial del castell Bled.
• Pàgina web de la pastisseria Slascicarna Smon.
• Track GPS per ascendir al turó Osojnica.

(Aquest post correspon al dia 4 del viatge a Eslovènia durant l’agost del 2016)