El viu vol dels guacamais vermells

Des d’una plataforma a la vora d’un precipici de cent vint-i-set metres de profunditat, podia anar seguint el vol acrobàtic dels guacamais vermells. Però curiosament, per veure aquests ocells no havia de mirar cap amunt, sinó en direcció a l’interior de la dolina més gran d’Amèrica del Sud.

Mentre el seus crits ressonaven per tot arreu, els enormes lloros volaven entre les parets argiloses de la dolina, on construirien els seus nius durant l’hivern. I, mentrestant, jo no podia deixar de fotografiar-los.

Van ser unes quatre hores frenètiques, en què no vaig deixar de seguir amb la mirada i la càmera el vol imprevisible i ràpid d’aquests emblemàtics lloros. Tenia una perspectiva privilegiada, que em permetia apreciat tots els colors i detalls del seu plomatge. Un moment molt visual, i que sóc incapaç de descriure’l millor del que ho fan aquestes fotografies: