Què fer des de Tolmin? Les primeres excursions al P.N. Triglav

Som-hi! A descobrir Eslovènia! Per fi comença la nostra ruta per aquest petit i desconegut país. Ens espera una deliciosa gastronomia, una interessant cultura i, sobretot, uns paratges naturals espectaculars. Dignes de les millors postals. Dels que costen d’oblidar. Volem començar descobrint els paisatges d’Eslovènia, deixant les ciutats i pobles per més endavant. I escollim com a punt de partida Tolmin.

Tolmin, un petit poble de menys de 13.000 habitants, és la localitat més gran de la regió Zgornje Posočje i el centre econòmic, administratiu i cultural de la vall del riu Soca. Envoltat de muntanyes i boscos, la seva situació és ideal per conèixer les meravelles que amaga el sud del Parc Nacional del Triglav, l’únic parc nacional d’Eslovènia.

Caminant fins al llac Krn, el llac alpí més alt d’Eslovènia

Sens dubte, el senderisme és l’activitat per excel·lència d’Eslovènia. Una selecció excepcional de senders travessen la seva exuberant naturalesa. Hi ha més de 10.000 kilòmetres de camins senyalitzats! Des de senzilles i curtes caminades, que ens portaran fins a algunes de les cascades més boniques del país, fins a exigents rutes per les escarpades i pedregoses muntanyes eslovenes.

Després de reflexionar-ho molt, decidim que l’excursió fins al llac Krn serà la primera del viatge. Tres motius són els que ens convencen per fer aquesta ruta:

• Tot i no ser una excursió curta, és molt senzilla. No hi ha cap pujada forta i el camí és molt tranquil. Preferim no començar amb els trekkings més exigents des del primer dia.
• Ens permetrà endinsar-nos pel cor dels Alps Julians, dins del Parc Nacional del Triglav.
• És una de les rutes més populars entre els eslovens. Tenim ganes de veure quins són els seus gustos…

El punt de partida de la ruta és el refugi Klement Jug, situat a la vall de Lepena. Des de Tolmin, triguem una hora a arribar-hi. Avancem per estretes carreteres plenes de revolts, d’aquelles que fan goig de conduir amb les finestres baixades. Respirant l’aire pur de les muntanyes. Travessem per primera vegada el riu Soca, i no podem evitar aturar-nos, impressionats pel color turquesa de les seves aigües. Arribem al refugi abans de les nou, i ja tenim certes dificultats per aparcar. Es nota que és diumenge i que els eslovens són uns grans senderistes…

Bona part de la ruta transcórrer per l’interior d’un bosc. Gradualment anem ascendint i les vistes milloren cada cop més. Encara que trobem força gent, en cap moment tenim sensació de massificació. Bàsicament ens trobem amb gent del país. I això ens encanta! Ens sentim totalment integrats entre els eslovens, que en saluden amablement amb un Dober Dan (Bon dia en eslovè).

L’última part del camí abandona el bosc i avança tranquil·lament entre prats alpins. Contemplem els pics de les muntanyes més pròximes i, finalment, arribem al llac Krn. Aquest llac, situat a 1391 metres d’alçada, és el llac alpí més alt d’Eslovènia. Les seves aigües transparents, amb el cim Krn al fons, pinten una postal magnífica.

Les Gorges de Tolmin

Al migdia, arribem al cotxe de nou i ens dirigim cap a les Gorges de Tolmin, la meravella natural del poble de Tolmin. Aquest paratge natural està situat a només dos kilòmetres del poble, i és una visita obligatòria si voltem per la zona.

Les Gorges de Tolmin, on conflueixen el riu Tolminka i el Zadlascica, són el punt d’entrada més al sud del Parc Nacional del Triglav. Un sender circular permet recórrer-les i admirar la bellesa d’aquest paisatge, on la fusió entre l’aigua i les roques és impressionant. Comencem el camí per la zona més agresta del canyó. El blau turquesa de l’aigua contrasta amb la foscor de les parets. I entre les dues parets, hi destaca una enorme pedra encallada, coneguda com el Cap de l’Ós.

La segona part del camí s’allunya una mica del congost i ens porta fins la Gruta de Dante, una cova amb més de 1.100 metres de longitud. Només podem endinsar-nos uns pocs metres abans de trobar-nos una tanca que prohibeix el pas. Però en tenim prou per impregnar-nos de la negror que inunda el seu interior. Una foscor inquietant, que segons explica la llegenda, va inspirar a l’escriptor Dante Alighiere, que va visitar la cova durant el segle XV, a escriure l’Infern de la Divina Comèdia.

Després d’un petit ascens, arribem al punt més alt del camí i creuem el famós Pont del Diable, que es troba suspès a 60 metres sobre el riu Tolminka. La perspectiva perfecte per acabar la visita i acomiadar-nos d’aquesta obra d’art.

La cascada Beri

Sí, és cert. Durant el primer dia del nostre viatge per Eslovènia no parem ni un moment. Però aquest país té molts i molts atractius, molt a prop els uns dels altres. Sabent que, a només cinc minuts amb cotxe, hi havia l’inici del camí per anar a veure la cascada Beri, no podem resistir-nos a anar-hi…

Encara que la cascada Beri no és la més famosa de les infinites cascades d’Eslovènia, ens encanta conèixer racons menys populars i poder-los gaudir sense ningú. L’únic inconvenient sol ser la manca d’indicacions per arribar a aquests llocs… Així que ens costa una mica trobar l’inici del camí. Per arribar-hi, sortint des de Tolmin hem de dirigir-nos cap al petit poble de Poljubinj. Un cop creuat el poble, s’arriba a un petit pont de pedra que creua el riu Godica. Allà hem de deixar el cotxe i començar a caminar. Hem d’agafar el camí que hi ha a l’esquerre de l’inici del pont (venint des de Poljubinj) i seguir el curs del riu. Després d’uns cinc minuts, ja trobem un cartell que ens indica el salt d’aigua.

El camí és molt senzill, avança paral·lel al riu Godica i s’endinsa al bosc poc a poc. Finalment, sense esperar-nos-ho ens trobem davant del salt d’aigua. Assentants sobre una pedra, contemplem, completament sols, la cascada Beri. Elegant. Fina. La gran protagonista d’aquest petit racó d’Eslovènia.

Quan veiem que comença a fer-se tard, desfem el camí amb una mica de pressa. Encara ens espera una nova sorpresa abans de que fosquegi…

Pugem fins al Kozlov rob Castle, el castell de Tolmin

No podem marxar de Tolmin sense visitar el seu castell del segle XII. No tant pel castell en sí, que tampoc és massa espectacular, sinó perquè no ens volem perdre la màgica vista que es té des del turó coronat pel castell.

Hi pugem a última hora de la tarda, el moment ideal per veure com la vall del riu Soca i les muntanyes del Parc Nacional del Triglav es tenyeixen de taronja.

Durant la pujada al turó, uns tres kilòmetres, ens hem d’afanyar per no perdre’ns les llums més màgiques del dia. Arribem a dalt esbufegant. Però només ens cal aixecar el cap i contemplar l’horitzó per deixar enrere el cansament. De nou, tornem a estar completament sols envoltats d’un paratge de postal.

La lluna és cada cop més visible, comença a fer-se fosc… I no podem apurar si no volem quedar-nos a les fosques al mig del bosc. Baixem amb silenci, apurant la claror, i rememorant tot el que el dia ens ha deparat. Tot el que hem vist de la veritable Eslovènia.

Informació pràctica:

• Track GPS de l’excursió fins al Llac Krn.
• Tríptic oficial de les Tolmin Gorges.
• Preu d’entrada a les Tolmin Gorges: 4 euros.
• Les altres activitats que fem durant el dia són gratis.

(Aquest post correspon al dia 1 del viatge a Eslovènia durant l’agost del 2016)