Com arribar a les Illes Lofoten. Primers dies del viatge per la Laponia Noruega

Com arribar a les Illes Lofoten. Primers dies del viatge per la Laponia Noruega

(Aquest post correspon als tres primers dies del nostre viatge a les Illes Lofoten)

Situades per sobre el Cercle Polar Àrtic, les Illes Lofoten tenen un dels paisatges més sorprenents de la Lapònia Noruega. Les muntanyes s’eleven verticalment des de la costa, desembocant sobre el Mar de Noruega entre precioses platges que a l’hivern es tenyeixen de blanc. Un paisatge salvatge i molt agresta, que va dificultar la construcció de carreteres entre les vuit illes principals de l’arxípelag: Hinnøya, Austvågøy, Gimsøya, Vestvågøy, Flakstadøy, Moskenesøy, Værøy i Røst. Actualment, per sort, es poden visitar les Illes Lofoten seguint la majestuosa carretera E-10, la Carretera del Rei, que uneix les illes amb inverosímils ponts i túnels. L’últim tram d’aquesta carretera, acabat a l’any 2007, conecta les illes amb el continent. Fent possible arribar a les Illes Lofoten amb cotxe, sense necessitat d’avions ni ferris.

Sabiem que conduir per la Laponia Noruega durant l’hivern seria tan bonic, que vam optar per arribar a les Illes Lofoten amb cotxe des de Tromsø . Un trajecte aparentment llarg, però que se’ns va passar volant…

Com arribar a les Illes Lofoten: Conduïnt des de Tromso fins a Offersoy

Després d’arribar a Tromsø a la nit anterior, i de les primeres experiències amb les gèlides temperatures de l’hivern noruec -quan arribem a la ciutat estem a -12 ºC- iniciem el trajecte amb cotxe des de Tromsø fins a les Illes Lofoten.

Ens acomiadem del Tromso Camping, on hem passat la primera nit del viatge, i pocs minuts després ja som a fora de la ciutat. Recorrem el litoral del fiord Balsfjorden amb emoció i ganes de parar a qualsevol punt de la carretera per gaudir del magnífic paisatge que ens envolta. Les muntanyes cauen verticalment sobre el fiord i creen uns reflexes sorprenents. Tot està tenyit de blanc, i només el color d’alguna casa vermella trenca amb la monotonia del blanc.

Conduir per les carreteres noruegues durant l’hivern ens impressiona una mica, sobretot quan passem per trams completament blancs. Però poc a poc anem agafant confiança i descobrint que les rodes de contacte dels cotxes de lloguer són fantàstiques. Sense corre més del compte, la sensació de seguretat és sorprenent.

Durant el primer dia de ruta, tenim previst  conduir des de Tromsø fins a Offersoy, un poble costaner situat a l’illa Hinnøya, just a l’entrada de les Illes Lofoten. En total són unes cinc hores de conducció, entre carreteres blanques, solitàries i paisatges captivadors.

Sobre les dotze del migdia arribem a Bjerkvik, on comença la carretera E-10, la carretera que durant els pròxims dies ens portarà fins a Å, l’últim poble de les Illes Lofoten.  A Bjerkvik gaudim d’unes bones vistes del fiord Ofotfjord, poc abans que els núvols i boires arribin i el dia quedi completament tapat.

Les últimes hores de conducció les fem sota una nevada important. Les muntanyes desapareixen i només veiem els metres més pròxims de la carretera. L’àrtic en estat pur.

A les quatre de la tarda arribem a la petita casa, propera a Offersoy, on passarem la nit. I aprofitem la tarda per recórrer les afores del poble de Lødingen, on de tan en tan és possible veure-hi ants caminant entre la neu. Mentre busquem ants el paisatge és fantasmagòric: desapareix sovint entre la boira i el blanc de la neu. Amb tanta neu, només podem tornar a l’allotjament i esperar que el dia aclareixi durant la nit.

Fotografiant ants a Offersoy

La llum daurada dels matins a l’àrtic noruec s’allarguen durant varies hores, així que al llevar-nos tenim una vista fascinant del paisatge nevat que envolta la petita casa de fusta on hem dormit. No ens entretenim massa i anem directament a Offersoy. Allà ens espera un guia de l’oficina de turisme que ens portarà per les zones més freqüentades pels ants, els mamífers més grans d’aquesta zona de la Lapònia Noruega.

Poc abans d’arribar al poble, trobem un petit grup de rens pasturant per la neu. La majoria dels rens de les Illes Lofoten són semisalvatges, és a dir, pertanyen a algun granger però pasturen lliurament per la zona.

Un cop ens trobem amb el guia, comencem la cerca dels ants amb un recorregut circular a peu. Al estar tot nevat, és més fàcil localitzar-los gràcies a les petjades. Però la nevada recent a fet que desapareguessin tots els rastres. Només trobem alguna petjada de conill. Així que el guia ens convida a pujar al seu 4×4 per explorar algun altre camí.

Circulem a poc a poc, per una pista completament blanca, i intentant distingir la silueta d’algun moose – tal i com es coneixen els ants amb anglès- entre els arbres i arbustos. És complicat, tenen el mateix color que arbres. A més, són animals molt tímids amb els humans i solen amagar-se quan senten els cotxes. El guia ja ens avisa: les probabilitats d’èxit són d’un 50 %.

Però estem de sort, molta sort, i durant el recorregut veiem sis exemplars diferents! Són uns animals fascinants, i veure’ls a pocs metres del cotxe envoltats del blanc de la neu és una postal màgica.

Abans de marxar d’Offersoy, ens apropem a la zona del port a gaudir de les meravelloses vistes. Tot és tranquil·litat. Només els corbs i el so de les onades trenquen el silenci d’aquest petit poble.

Els primers kilòmetres amb cotxe per les Illes Lofoten

A mig matí ja posem direcció Svolvær, la capital de les Illes Lofoten. Per mala sort, poc després de començar a conduir el dia es tapa de nou i començ a nevar. Neva amb moltes ganes i els paisatges desapareixen sota la boira. Estem convençuts que la carretera circula entre fiords i muntanyes impressionants, com les del Parc Nacional Moysalen, però ens ho hem d’imaginar. No es veu res.

Al migdia ja arribem a Svolvær, i aprofitem per voltar una mica per allà (per fi ha deixat de nevar!). El port d’aquest poble és perfecte per veure-hi la gran activitat pesquera de les Lofoten, i també per agafar algun vaixell per veure àguiles o recòrre els fiords.

Seguim conduïnt per la Carretera del Rei, fins que ens desviem per anar a la Rørvika Beach. La combinació de la sorra fina de la platja, amb les muntanyes nevades, els núvols i la llum càlida que sobresurt a l’horitzó ens regala una vista fascinant. Tot és silenci i la quietud de l’àrtic, que ens hipnotitza fins que el fred ens retorna a la realitat. Ha començat a nevar de nou!

Comença a fosquejar, així que tornem al cotxe perquè encara hem de conduir uns 50 kilòmetres (50 minuts) fins a Leknes, on hem reservat una cabina a les afores del poble per les pròximes dues nits. Els paisatges per on avança la carretera impressionen, igual que el l’enorme pont de Gimsøystraumen,que connecta l’illa Vestvågøy amb l’illa Vågan.

Uns 20 minuts avanç d’arribar a Leknes, fem una parada a un punt imprescindible de la Carretera del Rei: el mirador Torvdalshalsen. És fosc i fa fred, però la panoràmica del llac Torvdalshalsen nevat i de les muntanyes de l’illa Vestvågøy és majestuosa.

Durant els últims kilòmetres del dia, els núvols s’apoderen de nou del cel. I encara que hi havia prevista certa activitat solar durant la nit, un punt bàsic per veure les aurores boreals a les Illes Lofoten, els núvols ens priven de la màgia d’aquest fenòmen. Durant la nit ens aixequem varis cops, però el cel està completament tapat. Ens tocarà esperar algun dia més per veure la dama de verd…

This Post Has 0 Comments

  1. noemí

    Unes fotos incrreibles, i unes descripcions encara millors. Un viatge fantàstic : un país increible, una nova experiència amb la neu, i molts grans moments per recordar.

Deixa un comentari