18 Llacs de Catalunya on gaudir de la naturalesa

Els llacs de Catalunya són els protagonistes d’alguns dels paratges més bonics del territori. Sobretot al Pirineu i al Prepirineu. Molts d’ells no són accessibles amb cotxe, però haver de caminar per arribar-hi és l’excusa perfecta per fer una excursió per la muntanya i endinsar-se en la naturalesa.

Els llacs o estanys a la muntanya tenen quelcom poderós. Ens obliguen a aturar-nos i admirar-los. A apreciar els paisatges que els envolten, i que molts cops es reflecteixen fidelment a les seves aigües durant les albades i postes de sol.

Al visitar-los, és bàsic recordar que a la majoria d’aquests llacs, sobretot els que es troben al Pirineu, no està permès banyar-s’hi. Aquesta prohibició és necessària per preservar el valor paisatgístic i mediambiental d’aquests ecosistemes humits. Els productes que sovint duem a la pell (cremes solars, colònies o desodorants) poden ser tòxics, i fins i tot mortals, per algunes de les espècies que viuen en aquests entorns humits. Algunes d’elles molt amenaçades.

Els 18 Llacs de Catalunya més bonics

Estanys del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Estany Tort de Peguera

La ubicació de l’Estany Tort de Peguera és una de les més excepcionals de Catalunya. Està situat al cor del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a una altitud de 2113 metres.

Aquest llac d’origen glacial es troba envoltat de cims escarpats i pedregosos, tan propis d’aquest parc nacional. El Pic de Monestero és un dels més emblemàtics de la zona.

A la riba de l’Estany Tort de Peguera hi ha un dels refugis del Pirineu més idíl·lics: el refugi Josep Maria Blanc.

Per arribar a l’Estany Tort de Peguera l’opció més curta és sortir caminant des del poble d’Espot. La ruta és lineal, i entre pujar i baixar són uns 14 kilòmetres. Cal superar un desnivell positiu de pràcticament 1.000 metres. El temps estimat d’aquesta ruta és d’unes 6 hores en total.

Estany de Gerber

La Vall de Gerber és una de les zones més boniques de les Valls d’Àneu, un dels entorns més sorprenents del Pallars Sobirà. Al llarg d’aquesta vall d’origen glacial hi ha una vintena d’estanys. És una de les poques valls verges de la zona, no havent patit obres hidroelèctriques.

Forma part de l’àrea perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Remuntar aquesta vall des de l’Aparcament de la Peülla és una excursió senzilla per uns paisatges preciosos. Una successió d’estanys encantadors.

En concret l’Estany de Gerber és el tercer estany on s’arriba. Passant primer per l’estanyola de Gerbera i l’estanyet de Gerber de Baix. L’excursió és lineal, i entre anar i tornar, són uns 9,5 kilòmetres.

Pels excursions amb més experiència, és molt recomanable pujar fins al Refugi Lliure de Mataró. Aquest refugi està situat a la part alta de la Vall de Gerber, en un entorn idíl·lic.

Estany de Colomèrs, un dels llacs de Catalunya més bonics

L’Estany Major de Colomèrs o Estany de Colomèrs és un dels llacs de Catalunya que no podia faltar a aquesta llista. No només per la seva bellesa, si no per l’entorn en què es troba. Aquest estany, situat a la part aranesa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, forma part de circ de Colomèrs. Al llarg d’aquest circ hi ha una de les majors concentracions d’estanys d’origen glacial dels Pirineus.

Fer una ruta circular pel circ de Colomèrs és una meravella. Per arribar-hi, primer cal conduir fins a Banhs de Tredòs. Des d’allà, comença un senzill camí que puja fins a l’Estany de Colomèrs (són uns 4 kilòmetres i 200 metres de desnivell). Un cop s’hi arriba, és el moment d’iniciar la ruta circular pels diferents estanys. Hi ha una volta curta (uns 7 kilòmetres) i una volta llarga (12 kilòmetres).

Estany Negre de Cabanes

Dins l’àrea perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estant de Sant Maurici, la Vall de Cabanes tampoc té cap mena de construcció hidroelèctrica. Dins d’aquesta vall, l’estany Negre de Cabanes és un dels punts amb més encant.

A més, l’excursió que arriba fins aquest llac de Catalunya és una de les més boniques de la zona. El terreny és senzill, i passa per l’interior de la Mata de València, una de les avetoses més extenses de la Península Ibèrica. Això sí, cal estar preparat per superar un desnivell positiu de quasi 800 metres. El recorregut comença des del Refugi de Gerdar, i es pot completar una ruta circular d’uns 8 kilòmetres amb unes 4 hores i mitja.

Estany de Sant Maurici, el llac de Catalunya més icònic

L’Estany de Sant Maurici és un dels llacs de Catalunya que no necessita presentació. És l’emblema del parc nacional. I és una fama totalment merescuda.

Aquest estany, amb el cim dels Encantats com a taló de fons, és una imatge que convida a visitar aquesta zona del Pirineu.

L’accés habitual a l’estany de Sant Maurici és del poble d’Espot. Des d’allà es pot conduir fins al pàrquing del Prat de Pierró, des d’on surt el camí de pujada fins a l’estany. La ruta són uns 5 kilòmetres i 330 metres de desnivell. També hi ha l’opció d’arribar a l’Estany de Sant Maurici amb un dels 4×4 oficials del parc nacional.

Estany de Colomina

A 2.415 metres d’altitud, l’Estany de Colomina és un dels protagonistes de la Vall Fosca. Aquest llac d’origen glacial es troba a una zona ideal per fer senderisme. I de fet, igual que alguns dels llacs citats anteriorment, format part del recorregut de trekking de Carros de Foc.

Per arribar a aquest llac de Catalunya és necessari caminar una mica. La ruta més curta surt des del Pantà de Sallent: la pujada són uns 680 metres de desnivell i uns 6,5 kilòmetres. El camí no és complicat, i es pot fer amb unes 2 hores i mitja.

Durant els mesos d’estiu (juliol, agost i setembre) es pot simplificar una mica la ruta amb el telefèric de la Vall Fosca, que puja fins a l’Estany Gento.

Quan s’arriba a l’Estany de Colomina és molt recomanable fer alguna ruta circular per la Vall Fosca, on es poden trobar altres estanys. Es pot dormir al Refugi de Colomina, en un ambient d’alta muntanya immillorable.

Estanys al Parc Natural de l’Alt Pirineu

Estany de Sotllo

L’estany de Sotllo és un dels llacs protagonistes de l’ascensió a la Pica d’Estats des de la Vall Farrera. Aquest estany, també d’origen glacial, es troba a una altitud de 2.343 metres. Les aigües transparents d’aquest estany, on sovint es reflecteix el cim més alt del Pirineu català, conviden a aturar-se.

Per arribar a aquest famós llac de Catalunya, l’excursió més habitual surt des de l’aparcament de La Molinassa, al final de la Vall Ferrera. Per arribar a l’estany des d’allà cal seguir un camí d’uns 5,5 kilòmetres, i quasi 700 metres de desnivell positiu. Un cop s’arriba a l’estany de Sotllo, es pot pujar fins a l’estany d’Estats.

Llac de Certascan

El llac de Certascan o estany de Certascan és el llac d’origen glacial més gran dels Pirineus catalans. Es troba a 2.236 metres d’altitud, i envoltat per diversos pics de l’Alt Pirineu. Un dels més coneguts és el Pic de Certascan, des d’on es té una panoràmica excel·lent del llac i la resta del massís.

Per arribar-hi, una opció és conduir per la pista forestal que va des de Tavascan fins a la Presa de Montalto. Des d’allà només cal caminar uns 7 kilòmetres, que es poden fer per una pista, per arribar fins a l’estany.

Una altra opció, més llarga i també més bonica, és sortir caminant des de Tavascan. El camí des del poble fins a l’estany de Certascan són uns 17 kilòmetres. Per això, en aquest cas la millor opció és fer nit al Refugi de Certascan, i tornar al poble a l’endemà.

L’estany Pudo o del Muntanyó d’Àrreu

Situat dins la Vall d’Àrreu, l’estany Pudo o estany Muntanyó d’Àrreu és un llac d’origen glacial que es troba a 2.205 metres d’altitud.

Aquest llac de Catalunya té un del paisatges lacustres més singulars. És dels pocs estanys del Pirineu que es troba en una conca calcària.

Per arribar-hi una bona opció és sortir caminant des d’un petit aparcament a prop del Port de la Bonaigua. Després d’una intensa pujada, el camí és força còmode i arriba finalment a aquest preciós llac de Catalunya. L’entorn acostuma a ser poc visitat, així que la ruta és sinònim de tranquil·litat. També es pot fer una ruta circular, passant per l’extens Estany de Garrabea i l’estany Rosari d’Àrreu.

Estany d’Airoto

Situat per sobre els 2.000 metres d’altitud, l’estany d’Airoto és el gran tresor de la Vall d’Airoto, una de les més solitàries i tranquil·les de les Valls d’Àneu.

Aquest estany és un dels més grans del Pirineu català, i es troba als peus del Tuc de Bonabé.

La ruta més famosa per arribar a l’estany d’Airoto surt des del poble d’Isil. Des d’allà, és necessari superar un fort desnivell (uns 1.100 metres) per arribar fins a l’estany. La ruta és lineal, i entre anar i tornar són uns 13,2 kilòmetres que s’acostumen a fer amb unes 8 o 9 hores.

Llacs i Estanys a la Cerdanya

Estany de Malniu

L’estany o llac de Malniu és indiscutiblement un dels llacs més bonics de la Cerdanya. Envoltat d’una frondosa pineda, l’entorn d’aquest llac és ideal per caminar. Es poden fer moltes excursions, des de petites passejades fins a rutes circulars que coronen el cim del Puigpedrós, el més alt de la Cerdanya.

L’accés a l’estany de Malniu no té cap complicació. Es pot conduir fins al Refugi de Malniu, seguint una pista de muntanya (una mica estreta) que només està oberta quan no hi ha neu i el refugi està obert. Per circular per la pista cal pagar 4 € per vehicle.

Un cop s’arriba al Refugi de Malniu, només és necessari caminar 1 kilòmetre i mig per accedir a l’estany. A l’estiu és una zona força concorreguda, així que val la pena arribar-hi ben aviat per gaudir-ne al màxim.

Llac de la Bollosa

El llac de la Bollosa (o lac des Bouillouses) és un llac de 149  hectàrees situat a la Catalunya Nord. Aquest és un dels llacs més populars de la Cerdanya Francesa, ja que s’hi pot arribar molt fàcilment amb cotxe (fora de la temporada alta) o amb el bus llançadora que surt des de l’aparcament del Pla de Barrés (durant els mesos d’estiu surt un bus cada 15 minuts des de les 7:00 fins a les 19:00. Preu: 5 € per adult).

Des d’aquest llac l’entorn és excel·lent, i si no vols caminar massa és una bona zona on simplement fer un passeig o un pícnic.

Si t’agrada caminar i veure llacs, la ruta circular pels 12 estanys de les Bulloses és una excursió ideal. La ruta són uns 13,42 kilòmetres i es pot fer amb menys de 6 hores.

Llacs de Camporells

Dins el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, i ben a prop del Llac de les Bulloses, s’hi amaguen dos estanys: els estanys de Camporells. Arribar-hi no és gens complicat.

La ruta comença al pàrquing de l’estació d’esquí de Formiguera. Des d’allà el camí ascendeix fins al Serrat de la Calmasella, i amb uns 6,5 kilòmetres porta fins als estanys. Després de l’ascensió fins al Serrat, cal continuar avançant per un camí ample i còmode fins arribar a un bonic mirador sobre el circ de Camporells. Els dos estanys de Camporells apareixen davant nostra, amb els bonics Pics Perics com a taló de fons.

Per allargar l’estada entre els estanys de Camporells, es pot fer nit al refugi de Camporells, o bé acampar a la vora dels estanys. Si optem per aquesta opció, podem aprofitar la tarda per pujar fins als Pics Perics. Des del refugi fins al Puig Peric (2.810 m) són uns 4 kilòmetres i 560 metres de desnivell. Una excursió ideal per descobrir la multitud d’estanys que banyen la zona, i que també ens portarà pel cim del Petit Peric (2.690 m).

Estanys al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Estany Blau de Carançà

A prop de la Vall de Núria, hi ha un grup d’estanys que mereixen una visita: els estanys de Carançà. D’aquests estanys, el més proper és l’estany Blau, situat a 2.605 metres d’altitud.

Aquest estany, que es troba als peus del Pic de l’Infern, forma part d’un dels racons més bonics del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. A més, per aquesta zona és habitual trobar-hi isards, marmotes o veure volar algun trencalòs.

Un bon moment per visitar-lo és a finals de maig o principis de juny. Durant aquestes setmanes, és quan el glaç i la neu comencen a desaparèixer de l’estany, i l’aigua llueix un color turquesa molt intens.

Per arribar-hi, el més comú és pujar a la Vall de Núria amb cremallera, i des d’allà iniciar l’excursió. La ruta són uns 12 kilòmetres i quasi 1.000 metres de desnivell positiu.

Estany Dels Bacivers

Dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, el circ de Bacivers és una zona poc freqüentada i de gran bellesa. Allà l’estany dels Bacivers és una petita bassa d’aigua, al voltant de la que no és gens difícil trobar-hi algun isard.

Apropar-se fins a aquest petit llac de Catalunya, és una bona oportunitat per fer una ruta circular entre les muntanyes que envolten Vallter. L’excursió que puja fins a l’estany dels Bacivers, continua pujant fins al cim del Bastiments i finalment baixa a Vallter pel coll de la Marrana, tot i no ser complicada i ser força popular, és una ruta que val molt la pena.

Llacs de Catalunya a fora dels Pirineus

Lluny de les muntanyes i els estanys més inaccessibles, hi ha llacs de Catalunya situats en zones menys escarpades. Fins i tot, ben a prop de poblacions. Però els llacs sempre són un racó de naturalesa.

Estany de Banyoles

L’estany de Banyoles és el llac no litoral més gran de Catalunya. Es tracta d’un llac natural, que es va originar a partir de les filtracions del riu Fluvià.

L’àrea de l’estany de Banyoles és excel·lent per caminar, anar amb bicicleta o intentar veure la fauna salvatge que hi habita. És una zona molt adient per veure-hi diferents espècies d’ànecs, com la fotja vulgar, el xatrac menut, l’ànec collverd o el cabussó emplomallat. També, amb molta sort, es pot veure la llúdriga durant la matinada o el capvespre.

Estany d’Ivars i Vila-sana

Situat al cor del Pla d’Urgell, en un territori de secans, l’estany d’Ivars i Vila-sana és un petit oasi d’aigua. Allà s’hi concentren una gran varietat d’ocells aquàtics.

Després de la dessecació d’aquest estany, l’any 1951, es va iniciar la recuperació de l’espai el 2005. Des d’aleshores la biodiversitat ha anat amb augment i s’ha convertit en un punt imprescindible de les terres de Lleida.

Llacuna de la Tancada

Tot i no ser exactament un llac, ja que es tracta d’una llacuna litoral, dins aquesta llista de grans masses d’aigua de Catalunya, no podia faltar una de les llacunes principals del Parc Natural del Delta de l’Ebre: la llacuna de la Tancada.

En concret, la llacuna de la Tancada té 250 hectàrees d’extensió, i constitueix un espai excepcional per l’observació d’ocells. De fet, és un dels millors llocs on veure flamencs al Delta de l’Ebre.

L’entorn d’aquesta llacuna convida a caminar, circular amb bicicleta o contemplar l’activitat dels ocells des d’algun dels miradors habilitats.

Mapa amb els Llacs de Catalunya més destacats

Per acabar de resumir aquesta llista, res millor que un mapa amb aquests espectaculars llacs de Catalunya: