La Pica d’Estats (3.143 m) des de la Vall Farrera

L’ascensió a la Pica d’Estats no és una excursió qualsevol. Implica trepitjar el sostre de Catalunya mentre s’estén a l’horitzó la immensitat dels Pirineus. Sentir-se minúscul entre tantes muntanyes. I privilegiat de ser allà després d’haver caminat per alguns dels paisatges més bonics del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Hi ha varies rutes per ascendir a la Pica d’Estats. Tan des de la vessant francesa com la catalana. Però segurament la més popular és la que vam fer nosaltres: l’ascensió a la Pica d’Estats des de la Vall Farrera. Un itinerari perfecte per fer en dos dies. Fent nit al Refugi de Vallfarrera.

Característiques de l’ascensió a la Pica d’Estats des de la Vall Farrera

Caminar per la muntanya mai hauria de ser qüestió de números. Però val la pena tenir en compte aquestes dades abans d’iniciar l’ascensió a la Pica d’Estats:

Lloc Àreu. Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Inici Aparcament de la Molinassa a la Vall Farrera.
Longitud total 20,4 kilòmetres.
Temps efectiu de caminada Unes 10 hores i quart.
Desnivell positiu 1.338 metres.
Dificultat Alta, sobretot quan encara hi queda neu.

Com arribar-hi amb cotxe?

Per iniciar l’ascensió a la Pica d’Estats des de la Vall Farrera, cal començar a caminar des de l’aparcament de la Molinassa. Per arribar-hi cal digir-se als pobles d’Àreu i Força d’Àreu, seguint la carretera L-510 fins al final. Allà s’acaba la carretera asfaltada i cal seguir avançant per una pista de terra durant uns 12 kilòmetres. Es pot consultar l’estat de la carretera al telèfon 973 624 405.

Si no es pot pujar fins a l’aparcament de la Molinassa amb cotxe també hi ha l’opció d’arribar-hi caminant des d’Àreu: són unes 3 hores fins al refugi de Vallferrera.

Dormir al Refugi de Vallfarrera

Passar la nit al refugi de Vallfarrera és la millor opció per ascendir a la Pica d’Estats durant el següent dia. Res millor que dormir a la muntanya, per posar-se a caminar ben aviat al dia de l’ascensió.

Les reserves es poden fer a través del telèfon 973641681 o el correu  feec@refusonline.com.

Pàgina web amb informació i preus del refugi: https://www.feec.cat/refugi/refugi-vallferrera/

L’ascensió a la Pica d’Estats des de la Vall Farrera en 20 fotografies

Ascendir a la Pica d’Estats, als seus3.143 metres sobre el nivell del mar, per tocar el punt més alt de Catalunya, podria ser una opció. Però no va ser la nostra. Vam ascendir a la icònica Pica per gaudir-la. Per somiar entre la bellesa paisatgística del Parc Natural de l’Alt Pirineu. I per meravellar-nos de les llums màgiques que banyen les muntanyes mentre surt el sol.

Podria intentar descriure com és l’ascensió a la Pica d’Estats. Encara que crec que és millor deixar parlar a les imatges…

1. L’arribada al refugi de Vallfarrera

Després de caminar uns quinze minuts des de l’aparcament de la Molinassa arribàvem al refugi de Vallfarrera mentre la foscor començava a inundar els boscos.

2. Inici de l’ascensió a la Pica d’Estats sota la fosca nit

Les tempestes de tarda a la muntanya són freqüents durant l’estiu. I donat que hi havia mala previsió de temps durant la tarda, vam decidir començar a caminar ben aviat. Poc després de les 3 de la matinada vam iniciar la marxa sota les llums dels frontals.

3. Les primeres llums del dia a l’Estany Sotllo

Després de més de dues hores caminant entre la foscor, sentint el soroll del riu que no aconseguíem veure, vam arribar a l’Estany de Sotllo quan la llum començava a dibuixar els paisatges del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Tot era calma. I ja podíem veure la majestuosa Pica d’Estats.

4. Les llums màgiques entre l’Estany Sotllo i l’Estany d’Estats

Vam continuar vorejant l’Estany de Sotllo mentre el cel es tenyia de taronja i les primeres llums del dia il·luminaven els pics de les muntanyes més altes. El paisatge era màgic.

5. L’Estany d’Estats

Uns 45 minuts més tard, ja a 2.465 metres, vam arribar a l’Estany de d’Estats. Un mirall perfecte de la muntanya més icònica de Catalunya.

6. Travessant les gèlides aigües de l’Estany d’Estats

Per seguir progressant amb l’ascensió a la Pica d’Estats vam haver de creuar part de l’estany. Uns 5 metres d’aigua glaçada que van activar-nos abans d’haver de fer front a la pujada al Port de Sotllo.

7.  Ascendint en direcció el Port de Sotllo

El camí avançava tranquil·lament i ja vam trobar les primeres plaques de neu. Només ens calia alçar la vista per veure el Port de Sotllo nevat entre les muntanyes.  No faltava massa per posar-nos els grampons.

8. L’Ascensió final al Port de Sotllo

Vam posar-nos els grampons, i vam iniciar la pujada fins al Port de Sotllo. Guanyàvem alçada ràpidament, i mirar enrere ens regalava unes vistes màgiques. Llacs i muntanyes. Llums i ombres.

9. Les vistes des del Port de Sotllo

Arribats al Port de Sotllo (2893m)  se’ns obria davant nostre un nou paisatge. Noves muntanyes i, de fet, un nou país: França. El Port o Coll de Sotllo marca la frontera entre Catalunya i França.

10. L’última pujada de l’ascensió a la Pica d’Estats des de la Vall Farrera

Després de seguir avançant resseguint les passes d’altres senderistes sobre la neu, vam iniciar l’última pujada fins a la Pica d’Estats.

11. El cim de la Pica d’Estats

I ja érem a dalt. Al sostre de Catalunya. Vam assaborir el cim de la Pica d’Estats mentre menjàvem uns entrepans amb unes vistes esplèndides.

12. El descens fins al Port de Sotllo

Tocava desfer camí i iniciar el descens fins a la Vall Farrera. De nou vam haver de superar un bon tram nevat fins a arribar al Port de Sotllo.

13. Les grans vistes dels estanys des del Port de SotLlo

Les vistes des del Port de Sotllo cap l’Estany d’Estats i l’Estany de Sotllo era formidable. L’aigua i la neu brillaven amb un sol de migdia resplendent, mentre els cúmuls anaven agafant força i ens avisàvem que faltaven poques hores per la tempesta.

14. El final del tram nevat de l’ascensió a la Pica d’Estats

Un cop superada la baixada des del Port de Sotllo, ja vam guardar els grampons. Havíem superat el tram més dur de l’ascensió a la Pica d’Estats des de la Vall Farrera. Ara era qüestió de seguir caminant, unes 2 hores i mitja, i gaudir dels bonics paisatges dels Pirineus.

15. Un grup d’isards ens va alegrar la baixada

I no només els paisatges ens sorprenien. També ho va fer l’animal més emblemàtic del Parc Natural de l’Alt Pirineu: l’isard.

16. L’Estany de Sotllo sota la llum del migdia

Seguíem desfent camí i vam arribar de nou a l’emblemàtic Estany de Sotllo. Ara sota la llum del migdia brillava resplendent.

17. La descoberta de nous paisatges

Des de l’Estany de Sotllo, vam seguir baixant per on ho havíem fet durant el matí a les fosques. El descens era constant, però no era complicat. I no se’ns feia difícil seguir el camí gràcies a les fites de pedres i les marques de pintura.

18. El descens cap als Plans de Sotllo

Mentre descendíem, la vista panoràmica dels Plans de Sotllo era formidable. Els rierols entortolligats, i el verd resplendent ens recordaven l’antiga presència d’un estany d’origen glacial en aquesta zona.

19. L’última imatge de la Pica d’Estats

Un cop a baix, als Plans de Sotllo, al girar al cap vam gaudir d’una de les últimes vistes de la Pica d’Estats. Només ens faltava poc més d’una hora per arribar fins al refugi.

20. La Vall Farrera abans del descens

La Vall Farrera ja ens indicava que érem a tocar del refugi. Havíem completat l’ascensió a la Pica d’Estats i, per sort, encara teníem una mica de marge abans que comencés la tempesta.

Preparació de l’ascensió a la Pica d’Estats

A la muntanya, no hi ha res més segur que portar el track GPS de la ruta que tenim previst fer. Encara que el camí fins a la Pica d’Estats està ben marcat amb fites de pedres i marques de pintura, en moments de confusió ens pot ajudar tenir la ruta descarregada.

Encara que portem el track GPS, no està de més conèixer els trams bàsics del recorregut:

  • De l’Aparcament de la Molinassa al Refugi de Vallfarrera (uns 20 minuts).
  • Del Refugi de Vallferrera fins a l’Estany de Sotllo ( unes 2 hores).
  • De l’Estany de Sotllo a l’Estany d’Estats (uns 45 minuts).
  • De l’Estany d’Estats al Port de Sotllo (1 hora).
  • Del Port de Sotllo al Coll de Riufred (1 hora).
  • Del Coll de Riufred a la Pica d’Estats (uns 30 minuts).
  • El descens des de la Pica d’Estats fins al Refugi de Vallfarrera (unes 4 hores i mitja).
  • Del Refugi de Vallfarrera a l’Aparcament de la Molinassa (uns 15 minuts)

A més, l’ascensió a la Pica d’Estats es pot completar amb l’ascensió a algun altre cim de 3.000 metres molt proper. És molt habitual fer també el Pic Verdaguer (3.133 metres) i el Pic de Montcalm (3.077 metres).

El material necessari per completar una ascensió a la Pica d’Estats des de la Vall Ferrera durant l’estiu és:

  • Roba còmode de muntanya.
  • Roca d’abric lleugera.
  • Grampons i piolet (a l’estiu també pot haver-hi neu, sobretot en els trams finals. Trucant al refugi de la Vallfarrera es pot consultar si són necessaris o no).
  • Botes de trekking.
  • Menjar i aigua

Encara que les vistes des de la Pica d’Estats són magnífiques, el millor regal és tot el camí fins arribar-hi: veure sortir el sol, sentir el soroll del riu, contemplar els reflexes dels estanys, creuar la mirada amb algun isard… muntanya en estat pur.

 

4 thoughts on “La Pica d’Estats (3.143 m) des de la Vall Farrera

    1. Moltes gràcies!! La Pica d’Estats i els paisatges que l’envolten conviden a fer moltes fotos! 🙂

    1. Moltes gràcies pel comentari! Sí, la Pica d’Estats i l’entorn del Parc Natural de l’Alt Pirineu és una zona preciosa, on caminar-hi i fer fotos és un plaer. Catalunya és màgica! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s