Després de la llarga segona etapa de Muntanyes de Llibertat, passar la nit a la Gîte d’Étape Le Presbytère ens va permetre recuperar energies. L’aire tranquil del petit poble d’Aulus-les-Bains, envoltat de frondosos boscos i muntanyes, va contribuir-hi enormement. Però no negarem que el deliciós i abundant sopar, juntament amb l’esmorzar, van ser claus perquè, al matí de la tercera etapa de Muntanyes de Llibertat, l’expectació i ganes per començar a caminar de nou fossin enormes.
Muntanyes de llibertat és un trekking de contrastos. D’emocionants camins pintats entre paisatges ben diversos. Passar de pedregosos terrenys a boscos amb una vegetació resplendent, mentre deixem enrere llacs i cascades, és habitual en cadascuna de les etapes. Una varietat d’entorns sorprenent i amb un clar origen: la meteorologia. Una meteorologia que, quan decideix apoderar-se dels paisatges, és l’única protagonista…
Tercera etapa de Muntanyes de Llibertat: De la Gîte d’Êtape Le Presbytère (Aulus-les-Bains) a la Gîte d’Êtape l’Escolan (Bidous)
Desnivell: +950 m, -940 m ; Distància: 16,6 km. ; Durada: 6,5 hores
Quan vam iniciar la marxa, poc després de les 7:30, ja vam notar la gran humitat de l’ambient. La boira es passejava pels pics de les muntanyes més altes i, havent mirat la previsió del temps, sabíem que probablement la pluja no trigaria a arribar. Però encara ens quedaven unes hores tranquil·les…
Un cop travessat el poble, vam agafar el sender del GR 10 francès, que seguiríem durant tota l’etapa fins al poble de Bidous. Ràpidament vam quedar immersos en la penombra del bosc atlàntic. Hipnotitzats pels verds de les molses, les falgueres i els faigs. Pujàvem per un camí cada cop més costerut mentre seguíem el curs del riu, on es succeïen petites cascades. Pujàvem en silenci. Assaborint la melodia de la natura. Les fulles cruixien amb el pas dels ocells i sota els nostres passos. Convidant-nos a seguir avançant fins a la Cascada du Fouillet.
Després d’un ascens d’uns 800 metres, un cop superada la cascada, el camí abandonava el bosc per endinsar-se pels prats alpins. Des d’allà, les vistes se’ns van obrir de nou. Però la panoràmica va durar poc. La boira va inundar-nos en un moment i el camp de visió va reduir-se a pocs metres. Fent desaparèixer tot el paisatge.
Vam seguir ascendint, encara que menys pronunciadament, fins al Coll d’Escolts (1.618 metres), el punt més elevat del dia. El camí seguia sent senzill i fàcil de seguir, ja que únicament havíem de seguir les marques del GR 10, que apareixien constantment. Però el temps es va complicar i a la boira s’hi va unir la pluja, que amenaçava des que ens havíem llevat.
Sabent que el temps no milloraria, vam aturar-nos a posar-nos les capelines i vam iniciar el descens fins el poble de Bidous. Avançàvem intuint que ens envoltaven preciosos paisatges, però seguíem sense veure res. Seguint les marques del GR, que avançava per la carena, vam arribar fins l’estació d’esquí de Guzet-Neige, que vam abandonar a la dreta per endinsar-nos novament al bosc. Un bosc que, a causa de la pluja, estava molt enfangat i on el camí cada cop dibuixava un descens més inclinat.
En alguns trams el traçat de la ruta coincidia amb les pistes negres de descens de bicicletes. La baixada per sí sola ja era considerable, però unit al fangueig ocasionat per la pluja, es va convertir en una pista de patinatge. Vam seguir avançant lentament, assegurant-nos amb els arbres i, en algun moment de distracció, vam acabar d’esquena a terra. Se’ns dubte el temps havia complicat l’etapa senzilla del trekking de Muntanyes de Llibertat, fent-la més emocionant. I no negarem que va ser divertit…
Després d’uns 400 metres de descens, vam abandonar el tram més complicat. Seguint les indicacions del GR que ja indicaven el poble de Bidous, el camí s’endinsava de nou pel bosc. Amb les botes completament xopes, vam seguir caminant, una mica aixoplugats gràcies a les fulles dels arbres. La pluja no ens convidava a aturar-nos així que vam preferir completar l’etapa sense llargues parades.
El sender ja no va abandonar el bosc i, encara que en general les baixades no eren tant pronunciades, de tant en tant hi havia algun tram on, degut a la pluja, era fàcil relliscar-hi. Per sort no hi havia testimonis ;). Només el soroll de la pluja alterava la calma del preciós bosc per on seguíem baixant.
Poc abans de les 14:30 vam arribar a la Gîte d’Étape l’Escolan, al poble de Bidous. Havia arribat el moment de treure’ns les motxilles, les botes i de refugiar-nos de la pluja. Un descans merescut i necessari per afrontar la quarta i última etapa de Muntanyes de Llibertat. A fora continuava plovent, però confiàvem en què l’endemà gaudiríem dels paisatges en tota la seva esplendor…
Informació pràctica sobre Muntanyes de Llibertat
Pàgina web oficial: http://www.muntanyesdellibertat.com/index.htm
GPS de la ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4971226
Crònica de la primera etapa: https://viatjaresdescobrir.cat/muntanyes-de-llibertat-1
Crònica de la segona etapa: https://viatjaresdescobrir.cat/muntanyes-de-llibertat-2
Com sempre…és viure-ho un altre cop🙃😉.