• Categoria de l'entrada:Europa / França
  • Temps de lectura:7 min de lectura
  • Autor de l'entrada:
  • Última modificació de l'entrada:setembre 3, 2022
Actualment esteu veient França en bicicleta. El Tour de Manche (III): Amb bicicleta fins al Mont Saint-Michel

Començo un dels dies més especials del viatge amb bicicleta per França. Avui és el dia en què arribaré al Mont Saint-Michel.

El símbol d’aquesta ruta. No deixo de pensar que, realment, arribar fins al Mont Saint-Michel era només una excusa. Un petit objectiu per dibuixar una ruta per França amb bicicleta. Des del sud fins al nord del país. Del Mar Mediterrani a l’Atlàntic.

Sé del cert que el millor d’aquest viatge no serà veure aquest monument de postal. El millor ha estat tot el camí. I assaborir els senzills boscos, el litoral i els petits poblets per on he anat passant. Tot i això, tinc ganes d’arribar al Mont Saint-Michel i gaudir de la fotografia. Les postes de sol sobre l’abadia acostumen a ser màgiques.

De Saint Malo a Cancale

Un plugim m’acompanya mentre m’allunyo de Saint Malo, pedalant pel costat de la Grande Plage du Sillon. Les gavines trenquen el silenci que encara es respira a la ciutat, la gent encara dorm.

Recorro els 20 km que separen Saint Malo de Cancale amb molta tranquil·litat. La ruta és molt senzilla. I encara que la primera part del recorregut passa pel costat de la costa, poc a poc s’endinsa per l’interior, entre carreteres secundàries envoltades de camps de conreu.

A mig camí abandono momentàniament la ruta oficial. No puc deixar de visitar el Fort Guesclin, un pintoresc castell construït sobre una petita illa a la platja Guesclin. És un dels llocs més fotogènics de la Bretanya Francesa.

Des d’allà ja poso la directa fins al poble costaner de Cancale. Famós pel seu port i les seves ostres. Des del port, contemplo una activitat frenètica de petits vaixells i pescadors. I visito un dels punts més típics de la zona: les petites parades on comprar i degustar ostres acabades de recollir.

Després de tastar les famoses ostres de Cancales, inicio els últims 50 kilòmetres fins al Mont Saint-Michel. Ja ho tinc això!

De Cancale a Vivier sur Mer

Des de Cancale m’allunyo momentàniament de la costa. Tinc dificultats per trobar la ruta, ja que pràcticament no hi ha indicacions. Però amb l’ajuda del track GPS acabo situant-me. De nou el camí avança per solitàries carreteres secundàries. No tenen un encant especial. Però em preparen per a les grans vistes que gaudiré a l’última part de la ruta.

Quan el camí torna a apropar-se a la costa i miro el mar, descobreixo una silueta inconfusible a la llunyania. El Mont Saint-Michel. Després de quasi 2.000 kilòmetres, és un moment sensacional.

Unes quantes baixades em porten fins al poble de Vivier sur Mer. Una petita localitat que segueix vivint principalment de la pesca de marisc. Des d’allà, comença un carril bici que em portarà fins al Mont Saint-Michel. Un dels recorreguts més bonics que es poden fer a la Bretanya Francesa.

Vivier sur Mer al Mont Saint-Michel

Tot és pla i tranquil. Ideal per gaudir del paisatge i no pensar en res més. Sento el so de les onades. Gaudeixo de la refrescant brisa marina. I m’animo cada cop que miro a l’horitzó i veig la silueta del Mont Saint-Michel cada cop més a prop.

A mig camí, la ruta s’endinsa per un bosc, des d’on no es veu l’abadia. Estic immers en els meus pensaments durant una llarga estona, fins que una ciclista m’avisa que tinc les alforges molt mal posades. Quan em paro a revisar-ho, descobreixo que he perdut el trípode. Bàsicament havia portat el trípode durant tot el viatge pensant en poder fotografiar el Mont Saint-Michel durant el capvespre i la nit, així que decideixo desfer el camí per intentar trobar-lo. Acabo retrocedint 10 kilòmetres fins a l’últim punt on l’he utilitzat. Però no el trobo enlloc. Desisteixo. Ja tinc assumit que no el recuperaré quan veig que una parella de ciclistes que venen cap a mi porten un trípode com el meu. Sospitós. Em diuen que l’acaben de trobar a terra, i jo els hi explico la meva desventura. Efectivament és el meu trípode! 🙂

Tot ha acabat bé. Així que només em queda gaudir dels últims kilòmetres fins al Mont Saint-Michel. L’última recta contemplant la imponent abadia és fascinant.

M’instal·lo al càmping més proper al monument, el Camping du Mont Saint Michelle. És una mica més car, però la seva localització és fantàstica.

Passo la tarda explorant l’entorn de l’abadia. I sobretot gaudeixo dels colors de la posta de sol.  Des d’una passarel·la es pot contemplar perfectament el moviment de la marea, una de les més impressionants de França.

Assaboreixo les últimes llums del dia, rememorant tota la ruta que m’ha portat fins aquí. Aquesta construcció, iniciada per un grup de monges benedictins l’any 966, desprèn una màgia única. Sobren les paraules.

(Aquest post correspon ls dia 23 del meu viatge a França en bicicleta)

Aquest Post Té 1 Comentari

  1. Noemí

    Quines fotos més impressionants del Mont Saint Michele!!😍😍😍

Deixa un comentari

Responsable de les dades: Arnau Duran Gonzàlez. Finalitat de les dades: respondre al teu comentari. Legitimació: el teu consentiment exprés. Destinataris: el servidor on està allotjada la pàgina web (raiolanetworks.es). Drets: en qualsevol moment limitar, recuperar i esborrar informació, així com accedir a totes les teves dades de les que disposem.