França en bicicleta. La Ruta dels Dos Mars (III): El Gironde Estuary

(Aquest post correspon al dia 6 i a la meitat del dia 7 del meu viatge a França en bicicleta)

La silueta de Bordeus, elegantment alçada al costat del riu Garonne, m’indica el final de l’etapa del Canal de Garonne. Deixo enrere els senzills i captivadors paisatges del canal. On les infinites rengleres d’arbres, creaven una atmosfera màgica al voltant de l’aigua. Deixo enrere els pobles de l’interior de França, i em preparo per anar descobrint l’atmosfera marítima. Sento que tinc l’Oceà Atlàntic cada cop més a prop, ja que Bordeus també és l’inici de la darrera etapa de la Ruta dels Dos Mars: la ruta del Gironde Estuary, que avançant paral·lelament a l’estuari em portarà fins a l’oceà.

Però abans de posar-me a pedalar de nou, dedico unes hores a descobrir una de les ciutat més boniques de França: Bordeus.

Bordeus

Bordeus és una ciutat que convida a passejar. Sense rumb fix. Improvisant a cada cantonada. Fluint entre la multitud pels seus carrerons del centre històric. Passejant entre cases històriques i descobrint, de tant en tant, els monument més emblemàtics de la ciutat. Els edificis antics i l’arquitectura moderna fan que caminar per aquesta ciutat sigui especial. Per això, des del 2007 Bordeus és Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

gran-hotel-bordeus

Un cop creuat el Pont de Pedra, m’endinso pel Barri de Saint Pierre, el centre històric de la ciutat. Viatjo al passat mentre recorro pintorescos carrers com la Rue des Argentiers – el carrer dels orfebres- o la Rue des Bahutiers – el carrer dels comerciants de baüls. I quedo meravellat mentre contemplo la torre La Flèche Saint-Michel i l’enorme catedral de San Andrés.

bordeus-franca

bordeus-turisme

bordeus-placa

Després de tantes voltes pels carrerons de la ciutat, torno cap al riu Garonne per orientar-me de nou. De camí, passo per la Porta Cailhau, construïda al 1494 i que formava part de les muralles de la ciutat.

porta-cailhau-bordeus

I no puc acabar la visita pel centre de Bordeus sense trepitjar la famosa Place de la Bourse, l’emblema de la ciutat. Aquesta extensa plaça, construïda durant el segle XVIII, té una màgia especial al contemplar-la des de Le Miroir d’Eau, el mirall d’aigua més gran del món. L’aigua, la boira i els reflexes aporten uns contrastos sorprenents i molt fotogènics a la famosa plaça. Regalant una preciosa estampa final de la ciutat.

placa-borse-bordeus

placa-bourse-bordeus

centre-bordeus-turisme

La ruta del Gironde Estuary en bicicleta: de Bordeus a Blaye

Bordeus és captivador. Em quedaria alguna hora més voltant per la ciutat. Però encara haig de pedalar més de cent kilòmetres per arribar al càmping… Així que passades les 11:15, em poso a pedalar de nou. I ho faig amb una mica de pressa. Em proposo recórrer els 46 kilòmetres que em separen de Lamarque amb menys de tres hores, ja que per creuar el Gironde Estuary vull agafar el ferri de les 14:15. Tot un repte per mi i la meva bici.

gironde-estuary-bicicleta

Recorro el trajecte entre Bordeus i Lamarque gairebé sense aturar-me. En part perquè tinc pressa, però també perquè el camí no té un encant especial. Bàsicament avanço per carreteres secundàries i per petites urbanitzacions. Res a veure amb els encantadors paisatges que he anat recorrent. De fet, el camí que segueixo és un itinerari provisional de la ruta del Gironde Estuary, que té com a únic objectiu unir l’estuari amb la ciutat de Bordeus. És el tram ideal per avançar ràpid, tot i la calor sufocant, per poder anar amb més tranquil·litat quan els paisatges em convidin a aturar-me.

bicicleta-franca

Arribo a Lamarque amb el temps just per agafar el ferri cap a Blaye, a l’altra banda del Gironde Estuary. Amb només quinze minuts de trajecte ja sóc a l’altra banda, preparat per seguir avançant.

gironde-estuary-ferry

estuari-gironde

La ruta del Gironde Estuary en bicicleta: de Blaye a Vitrezay

El bonic poble de Blaye, amb el seva ciutadella declarada Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO, em donen la benvinguda a l’altra banda de l’estuari. Contemplo la fortalesa des de l’exterior i volto per aquest petit poble, però tampoc m’entretinc massa, ja que encara haig de fer una bona tirada…

blaye

franca-carril-bici

De nou, els carrils bici i les carreteres secundàries avancen per l’interior, així que abandono l’ambient marítim que es respira al costat de l’estuari. La ruta és molt tranquil·la i senzilla en general, menys quan apareix el temut vent. Durant els últims 10 kilòmetres fins a Vitrezay, bufa un vent de cara que m’obliga a pedalar amb el doble de força. Em canso encara més. Però aquest vent, típic de les zones marítimes, em recorda que cada cop sóc més a prop de les platges atlàntiques.

bicileta-gironde-estuari

esglesia-franca

Arribo a Vitrezay acalorat, amb poca aigua i moltes ganes de descansar. Però descobreixo que, de fet, Vitrezay no és pas un poble. És només un port i una reserva natural. Un petit oasis de naturalesa. M’encanta. Respiro l’olor a salt per primer cop des de que vaig abandonar el Mar Mediterrani. Veig per primera vegada les carrelets, unes petites cases de fusta que es troben a la vora del mar i que són utilitzades per pescar a través d’una xarxa que penja d’una politja i que baixa fins al mar. I m’adono que ja no em queda bateria al mòbil. Així que els últims 20 kilòmetres fins al càmping de Mortagne Sur-Gironde els faré sense la seguretat que dóna el GPS.

vitrezay-franca

carrelets-vitrezay

La ruta del Gironde Estuary en bicicleta: de Vitrezay a Mortagne Sur-Gironde

Abandono Vitrezay recorrent la Pôle-Naturale de Vitrezay, una de les reserves naturals del Gironde Estuary. La calma ho inunda tot. Només sento el vent, que continua bufant, i els crits dels ocells, que abunden en la reserva. Avanço paral·lel a l’ample riu, on hi ha infinites rengleres de carrelets, i em deixo portar per la senzillesa del paisatge.

vitrezay-ruta-bici

Més endavant, el camí torna a allunyar-se de l’estuari i s’endinsa cap a l’interior. De nou, torno a trobar-me envoltat de camps de conreu. Completament sol. I sense bateria al mòbil. Només espero estar avançant en la direcció correcta…

De tant en tant, algunes indicacions m’indiquen que segueixo en el bon camí, cap a Mortagne Sur-Gironde. Però també hi ha moments de confusió. Quan ja no em queda massa per arribar, seguint les indicacions de la ruta ciclista, em planto al mig d’un poble minúscul. No hi ha ningú. I el camí no sembla que continuï. Decideixo fer marxa enrere, tornar al camí principal a veure què passa. Les cames, després d’uns 115 kilòmetres ja em comencem a fer figa, i ja no tinc clar a on acabaré dormint avui…

Però just quan recupero de nou el camí principal, trobo la meva salvació: la dona de la bicicleta. Una dona gran que, quan li pregunto com arribar a Mortagne Sur-Gironde, em convida amablement a seguir-la. Ella també es dirigeix cap al poble i decideix acompanyar-me fins al càmping. S’adapta al meu patètic ritme i intenta mantenir una conversa amb mi, que no tinc ni idea de francès. Entenc ben poc del que em diu i, quan haig de contestar-li, no sé ni per on començar. Però la seva hospitalitat i amabilitat, el seu somriure, els capto a la perfecció. Aquests deu kilòmetres que comparteixo amb ella m’omplen d’energia. I quan finalment després d’un dia tant llarg, m’indica l’entrada del càmping només sento gratitud cap a ella. Per haver decidit esperar-me, per haver-se adaptat a mi, i per haver-me mostrat, segurament sense voler-ho, una nova màgia de viatjar en bicicleta.

mortagne-sur-gironde

La ruta del Gironde Estuary en bicicleta: de Mortagne Sur-Gironde a Royan

Inicio el setè dia del viatge conscient que ha arribat el moment. El primer gran moment de la meva ruta ciclista per França. El moment de tocar l’aigua de l’Oceà Atlàntic. I de contemplar les seves impressionants marees.

franca-camps-cigonyes

esglesia-poble-franca

Després d’una setmana d’haver abandonat el Mar Mediterrani, em queden menys de quaranta kilòmetres per finalitzar la Ruta dels Dos Mars. Surto des de Mortagne Sur-Gironde desitjant arribar a la costa, però abans haig de superar algunes pujades… Avançant per carreteres solitàries. Envoltat d’un paisatge rural minimalista. I contemplant a l’horitzó les aigües, cada cop més blaves, del Gironde Estuary. Junts avançant cap a la costa atlàntica.

gironde-estuari-bicicleta

franca-estuari franca-rural-estuari

Poc a poc, m’apropo més al litoral. I, com no podria haver estat d’una altra manera, recorro els últims kilòmetres pel costat de l’estuari. En un entorn cada cop més marítim. M’impressiona la bellesa d’aquest carril bici. Sentir el mar, després de tant imaginar-lo, segurament hi contribueix. Cada cop ho trobo tot més màgic.

estuari-gironde-final

franca-ruta-dos-mars

carril-bici-franca

Passo pel costat de platges situades a la desembocadura del Gironde Estuary i, finalment, després d’una suau baixada arribo a la immensa platja de Royan. Sota un sol magnífic, la seva sorra i agua llueixen resplendents. I ho contemplo meravellat. Per tot el que significa.

platja-gironde-estuary

carrelets-royan-franca

És moment de parar-me a descansar. D’assaborir la meva primera victòria. I d’escoltar, per fi, com sona l’oceà atlàntic…

royan-platja

Anuncios

One thought on “França en bicicleta. La Ruta dels Dos Mars (III): El Gironde Estuary

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s