Arribar al litoral de la Bretanya Francesa havia sigut un dels meus objectius del viatge a França amb bicicleta. Des de l’inici havia somiat amb els seus penya-segats, les seves postals de sols i els seus fars. I després dels tres primers dies pedalant per la costa bretona en tinc prou per verificar que m’esperen uns dies fascinants…
El litoral de la Bretanya Francesa amb bicicleta: de Perros-Guirec a Paimol
Després d’una nit molt tranquil·la, i encara amb el record de la bonica Costa de Granit Rosa, començo un nou dia del meu recorregut per la Bretanya Francesa amb bicicleta. Seguiré recorrent el litoral cap a l’est, en direcció al Mont–Saint–Michel.
Al sortir de Perros-Guirec, el camí s’allunya de la costa i de nou torno a pedalar entre l’ambient rural de les terres bretones. Avanço sol. Només amb la companyia d’algunes vaques que pasten tranquil·lament per la zona. I no m’aturo massa perquè el camí no té un encant especial. Quan tinc ganes de parar, em desvio de la ruta per tornar a la costa. Paro a esmorzar a la platja del Pointe Royo, una petita platja de roques.
Pocs quilòmetres després arribo al poble de Tréguier. Aquest poble, d’encantadors carrerons de pedres, petites places i cases medievals és famós per la seva enorme catedral del segle XII. Una catedral gòtica imponent, de les més boniques de la Bretanya Francesa.
Des de Tréguier continuo pedalant fins a Paimpol. Em vaig allunyant i apropant a la costa successivament, i puc veure com el mar s’enretira a causa de la marea.
Arribo a Paimpol a les quatre de la tarda, i em dirigeixo cap al seu cèntric port. Des d’allà puc veure una mostra de les cases dels segles XV i XVI que abunden al llarg del poble. I també veig com sobresurt l’agulla de la catedral.
El litoral de la Bretanya Francesa amb bicicleta: de Paimpol a Binic
Després de visitar el centre de Paimpol, em poso amb marxa de nou. Em queden uns 25 km fins a Plouha on tinc previst dormir. Aquest és el tram més bonic del dia. Avanço per carreteres secundàries paral·leles al litoral i les vistes són fantàstiques. L’escarpada costa bretona fa que el recorregut sigui un constant de pujades i baixades. I encara que les pujades amb la bicicleta carregada són dures, sempre em regalen panoràmiques màgiques. Amb el sol de la tarda el mar brilla d’una manera especial. No dubto en aturar-me cada pocs quilòmetres per assaborir les vistes.
Poc abans d’arribar a Plouha em desvio cap al Camping Le Varquez. I quan ja tinc assimilat que he acabat la jornada em trobo que el càmping està abandonat. Així que haig de canviar de plans. Perdo una una estona buscant un altre càmping que m’indica al Google Maps, però acabo arribant a la conclusió que és un càmping fantasma. No apareix enlloc.
Al final avanço fins al càmping del següent poble, el Camping municipal Les Fauvettes (als afores del poble de Binic). Després de moltes pujades i baixades, arribo al càmping. Però la recompensa són les grans vistes de la Badia de Saint-Brieuc que tinc des d’on planto la tenda. Sopo contemplant el moviment del mar. Hipnotitzat. I just abans d’anar a dormir puc veure com la lluna surt ataronjada surt per l’horitzó.
El litoral de la Bretanya Francesa amb bicicleta: de Binic a St Briec
El vint-i-unè dia del meu viatge amb bicicleta per França comença d’una manera espectacular. Just quan surto de la tenda, veig com el sol surt de l’horitzó. Tenyint de vermell la Badia de Saint-Brieuc. Ràpidament, mig adormit busco la càmera. Necessito immortalitzar aquest moment tan especial.
Després d’haver esmorzat, em poso amb marxa. Les primeres pedalades del dia sempre són les més dures. Però ràpidament agafo ritme mentre avanço pel costat del mar. Travesso diversos pobles de costa petits, molt tranquils, fins que a mig matí arribo a la Réserve naturelle nationale de la baie de Saint-Brieuc. Pedalo pel costat de la reserva, allunyat dels cotxes, i gaudeixo del paisatge planer de la badia. La reserva natural, on la badia es fusiona amb la terra creant una zona d’aiguamolls, és un entorn fantàstic per veure-hi ocells. Mentre avanço amb la bici no veig gaires ocells, però sí que n’escolto molts. Un so que em captiva.
El litoral de la Bretanya Francesa amb bicicleta: de St Briec a Erquy
Abandono la reserva per arribar fins a Yffiniac. Un poble petit on no descobreixo res espectacular. Així que després de dinar, pujo de nou a la bici per completar els últims 30 km del dia fins a Erquy. Després d’un tram interior per carrils bici arribo al Port de Dahauet i pocs kilòmetres més endavant em desvio de la ruta per anar a la platja des Vallés (Plage des Vallées). Per arribar-hi gaudeixo d’una llarga baixada. Ideal per sentir l’aire marí mentre em deixo portar.
Quan arribo a la Plage des Vallées quedo meravellat amb la seva extensió. És infinita. I a l’haver-hi marea baixa provo d’avançar amb bicicleta per la platja. Així m’estalviaré les pujades i baixades de la ruta pel litoral. Pedalo durant dos kilòmetres per la platja. Escoltant les onades i gaudint del paisatge. Un moment màgic.
Al final de la platja, torno de nou a l’esfalt i em dirigeixo cap a Erquy. En concret vaig als afores del poble, al càmping Camping CahuteLab Le Guen on m’instal·lo abans d’anar cap a un dels punts més bonics de la Bretanya Francesa: el cap Erquy.
Visitar el Cap Erquy durant la posta de sol és un dels moments més espectaculars del dia. Els penya-segats, combinats amb els colors blaus de l’oceà i el rosat de les brugueres que floreixen durant l’estiu fan d’aquest paisatge un dels més admirats d’aquesta zona.
El litoral de la Bretanya Francesa amb bicicleta: de Erquy a Matignon
Durant els primers quilòmetres del dia m’espera un dels trams de costa més bonics de la Bretanya Francesa: el Cap Frehel. La ruta ciclista d’Erquy a Matignon no passa exactament per allà, però és totalment recomanable anar-hi.
Pedalar pel Cap Frehel és sinònim de calma i de paisatges impressionants. Cada pocs minuts m’aturo a contemplar i fotografiar els penya-segats i els dos fars que senyalitzen el cap.
A només 4 quilòmetres del Cap Frehel, hi ha un dels monuments històrics més importants de la Costa Maragda: el Fort-la-Latte. Aquest castell va ser construït durant el segle XIII a una petita península de la badia de Fresnaye. La seva posició estratègica va ser clau per controlar els vaixells que s’apropaven a Saint-Malo. Encara que actualment aquest fort està habitat, és possible visitar-lo (l’entrada 5,20 €). Jo em limito només a contemplar-lo des de l’exterior.
Al migdia arribo a Matignon, un petit poble sense res especial. Des d’allà poc més de 30 quilòmetres em separen de la famosa ciutat de Saint-Malo.
El litoral de la Bretanya Francesa amb bicicleta: de Matignon a Saint-Malo
La ruta ciclista de Matignon fins a Saint-Malo encara no està finalitzada. Això fa que si s’hi vol arribar directament amb bicicleta, s’hagi de pedalar per algunes de les carreteres principals que arriben a la ciutat. Pedalar envoltat de cotxes, sense poder-me aturar on em vingui de gust no té cap sentit per mi. Per això opto per l’opció recomanada a la pàgina oficial del Tour de Manche amb bicicleta: anar fins a Dinard i des d’allà agafar el ferri fins a Saint-Malo.
El camí fins a Dinard és per l’interior, entre carreteres secundàries i camins. Els últims 15 quilòmetres són per carrils bicis per on avanço tranquil·lament. Un cop a Dinard, només m’haig de dirigir a la zona des d’on surt el vaixell i allà mateix puc comprar el bitllet (8,30 €) del ferri fins a Saint-Malo. Un cop arriba el vaixell, amb 10 minuts em porta a Saint-Malo. I em regala unes vistes superbes de la ciutat.
El litoral de la Bretanya Francesa amb bicicleta: Passejant per Saint-Malo
Abans de dirigir-me al centre de Saint-Malo pedalo fins al Càmping de la Fontaine, situat als afores. I aprofita per deixar la bicicleta allà i visitar la ciutat de Saint-Malo a peu. Passejant tranquil·lament.
El camí des del càmping fins a la zona d’Intramuros són uns 30 minuts caminant per un passeig marítim fins a la zona del centre de la ciutat. Quan la marea baixa, les platges sembles enormes, i són una zona ideal per caminar lluny de l’asfalt.
Passejar per la zona d’Intramuros, el centre històric de Saint-Malo, és fer un viatge en el temps. Alguns dels edificis del centre són del segle XVI, i les muralles les segueixen envoltant. Pujar a les muralles és excel·lent per tenir una perspectiva diferent de la ciutat. Des d’allà es pot veure perfectament Fort National, una fortalesa només accessible a peu durant la marea baixa.
M’acomiado de la ciutat assaborint unes galettes i creppes al centre de la ciutat. Cada cop són més a prop del Mont–Saint–Michel!
(Aquest post correspon als dies 20, 21 i 22 del meu viatge a França en bicicleta)
