França en bicicleta. La Vélodyssée (II): De la costa atlàntica fins la Bretanya Francesa

Arribar a l’oceà atlàntic ha transformat els paisatges que m’acompanyen durant les jornades. Ha transformat els boscos i rius per les platges. Ha transformat els matins solitaris, avançant entre petits pobles, pel caliu de recórrer la costa atlàntica en bicicleta, que bull d’activitat en qualsevol moment del dia. Però la Vélodyssée segueix conservant quelcom que també m’ha acompanyat durant la Ruta dels Dos Mars. No tinc clar què és. Però estic convençut que és el que fa tan especial aquest viatge amb bicicleta.

La costa atlàntica en bicicleta: Les Sables d’Olonne – Illa de Noirmoutier

La tercera etapa per la Vélodyssée comença tranquil·la, entre paisatges senzills. Zones rurals de pas, que s’allunyen de la costa, per tornar-m’hi a portar quan menys m’ho esperi. Quan el camí s’acosta de nou al litoral, molts camins es desvien per arribar fins a les platges i no m’estic d’agafar-ne algun de tant en tant. El vent escampa l’olor de sal per les platges. Ocupades només pels que s’atreveixen a fer surf.

Passo pel centre de petits pobles com Brem-sur-Mer, St-Gilles-Croix-de-Vie, St-Jean-de-Monts. Els seus ports, fars o extenses platges em conviden a parar una estona. A relaxar-me sota la melodia del mar.

Al migdia, abandono St-Jean-de-Monts amb l’emoció de dirigir-me cap a l’Illa de Noirmoutier, on hi ha una de les carreteres més famoses de França. Una carretera que cada dia desapareix durant unes hores…

La costa atlàntica en bicicleta:  L’Illa de Noirmoutier

Uns vint quilòmetres pedalant pels boscos del litoral, em porten des de St-Jean-de-Monts fins al pont d’entrada a l’Illa de Noirmoutier. Una petita illa de 49 km²  amb una gran varietat de paisatges, el pintoresc poble de Noirmoutier-en-l’Île i alguns productes gastronòmics excel·lents, com la sal, les ostres i les patates bonotte.

Durant els vuit quilòmetres que recorro per l’illa només en puc conèixer una petita part. Però en tinc prou per fer-me a la idea de la seva singularitat, mentre contemplo el moviment de la marea. L’Illa de Noirmoutier és molt famosa entre els turistes perquè tot i ser una illa, quan la marea es troba en el seu punt més baix, s’hi pot accedir amb cotxe, caminant o amb bici pel Passage du Gois, una carretera que travessa la Badia de Bourneuf. Aquesta carretera desapareix dos cops al dia, gràcies la màgia de les marees, i més d’un cotxe despistat ha quedat inundat mentre la recorria…

Arribo a l’inici del Passage du Gois quan ja està totalment descobert i hi ha cotxes circulant. Per sort falten unes hores perquè torni a quedar submergida per l’oceà, així que puc recórrer-la tranquil·lament. Mentre pedalo descobreixo com molts cotxes es desvien de l’asfalt, per aparcar just al costat i baixar del cotxe carregats de galledes amb l’objectiu d’omplir-les amb el marisc que abunda per la zona.

El Passage du Gois és un espectacle!

La costa atlàntica en bicicleta: La Barre de Monts- Bouin

Després de travessar els quatre quilòmetres del Passage du Gois entro de nou al continent pel poble de La Barre de Monts. Des d’allà, m’endinso de nou cap a l’interior fins al poble de Bouin, on faig nit al càmping/granja la Ferme Auberge “L’ile Sauvage”.
Tinc tot el camping per mi sol! 😊

La costa atlàntica en bicicleta: Bouin- Fróssay

Abandono Bouin per seguir recorrent la costa atlàntica en bicicleta, seguint el curs de la Vélodyssée. Camps de conreu, pescadors, carrelets, alguna cala solitària. Camps de conreu, pescadors, carrelets, alguna cala solitària. Camps de conreu, pescadors, carrelets, alguna cala solitària. Alguns moments semblen monòtons, però sempre hi ha sorpreses.

Després de passar per alguna urbanització de la costa, distret, immers en els meus pensaments, la panoràmica del port de Pornic centra tota la meva atenció. No m’ho esperava. No recordava haver llegit res d’aquest poble, que des del primer moment trobo preciós.

El tradicional port de Pornic, amb el castell medieval Gilles de Rais presidint-lo, enamora als visitants que com jo hi arriben seguint el litoral. Per acabar de conèixer aquest petit poble de passat prestigiós, no hi ha res millor que passejar i sentir l’ambient pesquer que es respira entre els seus carrers.

Abandono Pornic conscient que no em queden massa quilòmetres per allunyar-me de l’Atlàntic, que no tornaré a veure fins al nord de la Bretanya francesa. Contemplo les últimes platges i m’acomiado de l’oceà a St Brevin Les Pints, a la desembocadura del Loira. Un enorme pont travessa el riu fins a Saint-Nazaire, però no el travesso. Segueixo pedalant pel costat del Loira fins a Paimboeuf, per després seguir pel carril bici que voreja el Canal de la Martinière. Torno als boscos. A la seva calma. I recordo els canals de la Ruta dels Dos Mars mentre arribo al Càmping Municipal de Fróssay.

La costa atlàntica en bicicleta: La màgica ciutat de Nantes

Només quaranta quilòmetres em separen de la ciutat més icònica de l’oest francès: Nantes. Avanço amb certa impaciència entre els camins: carril bici asfaltats i trams més salvatges entre boscos. I a mig matí, arribo a la ciutat. Disposat a perdre’m pels seus carrers, per descobrir l’encant de la ciutat que va veure néixer a Julio Verne.

Començo a visitar Nantes des del cor de la ciutat, la Place Royale i des d’allà volto per alguns dels carrers més cèntrics. La ciutat és plena de detalls, l’arquitectura és preciosa, i em sorprèn la tranquil·litat que s’hi respira.

L’atzar fa que descobreixi una pastisseria al·lucinant. L’Aux Mervelleous, on fan uns pastissos amb merengue al·lucinants. El desgast de pedalar cada dia uns cent quilòmetres em fan pensar amb menjar constantment, i no puc resistir-me a tastar una d’aquestes meravelles. L’aspecte, la textura i el gust fan honor al seu nom. Impressionant!

Encara amb el regust deliciós del dolç, m’allunyo del centre per anar a visitar un dels monuments més mítics de Nantes, el Castell dels Ducs de la Bretanya. L’energia dels castells, la història de les seves parets, atrauen l’atenció de tots els qui passegen pels afores d’aquesta ciutat tan verda.

Acabo la volta per Nantes contemplant la seva catedral, la catedral de St Pierre et St Paul. Un edifici majestuós, des d’on m’acomiado de la ciutat dirigint-me cap al Canal de Nantes a Brest.

La costa atlàntica en bicicleta: El Canal de Nantes Brest

Seguint el curs del Canal de Nantes a Brest m’allunyo de la ciutat. Ràpidament els edificis es converteixen en arbres, i torno a respirar la tranquil·litat de la França més rural.
Seguir el curs del Canal de Nantes a Brest, construït durant el segle XIX per iniciativa de Napoleó, em permetrà conèixer el centre de la Bretanya francesa mentre segueixo avançant cap a la costa del nord de França. Avançant entre la verdor característica dels canals, el curs de l’aigua s’endinsa per alguns dels pobles més bonics de la regió. Racons on sembla que el pas del temps s’hagi aturat.

Des de l’inici, arribar a la Bretanya francesa havia estat un dels grans al·licients de la ruta, i quan surto de Nantes només cent quilòmetres em separen d’aquesta regió. No queda res.
Després de passar la tarda avançant per carrils bici solitaris, deixant enrere encluses, ocells i la melodia de les fulles, arribo al petit poble de Nort-sur-Erdre i faig nit al Càmping Port Mulon.

Un nou matí pedalant mentre el bosc es desperta, sorprenent algun conill, aligot i cavall, em porta fins al Castell de la Groulais, al poble de Blain. Aquesta fortalesa medieval, que pertany a la família Goulaine des de fa més de mil anys, s’eleva majestuosa ben a prop del canal. El contemplo impressionant des de l’exterior, i imagino l’emoció de passar una nit a una de les dues habitacions que poden ser llogades.

Sento l’encant de la Bretanya francesa cada cop més a prop. I després d’un dia ben relaxat, recorrent camins sense cotxes, sense desnivell i en perfecte estat, arribo finalment a Redon. En altres paraules, ja sóc a les terres bretones!! 😊

L’enclusa de Redon i els vaixells que s’acumulen a l’entrada d’aquesta petita ciutat m’indiquen que comença una nova etapa de la ruta. Encara que seguiré recorrent la Vélodyssé, l’entrada a una nova regió de França és sinònim de novetats. I més quan aquesta regió és la Bretanya Francesa…

(Aquest post correspon al dia 10, 11, 12 i al matí del dia 13 del meu viatge a França en bicicleta)