França en bicicleta. El Tour de Manche (I): La Costa de la Bretanya Francesa

Després de pedalar del Mar Mediterrani fins a l’Oceà Atlàntic, de recórrer més de 900 kilòmetres fins al final de la Velodyssée aRoscoff, inicio l’etapa del viatge  a França a bicicleta que més em va seduir durant la preparació del viatge. Una ruta pels paisatges més bonics de la costa bretona. El mar em tornarà a acompanyar durant els pròxims sis dies. Tornaré a gaudir de fantàstiques postes de sol , d’alguns dels paisatges marítims més bonics de França, de les marees…

frança bicicleta roscoff

Encara que la meva ruta per la costa de la Bretanya Francesa acabarà al Mont Saint Michelle, decideixo dedicar un dia a pedalar en direcció contrària, cap a l’est. I ho faig amb un objectiu ben clar: contemplar una posta de sol des del Far de Pontusval. Un dels fars més bonics de la Bretanya Francesa.

La Costa de la Bretanya Francesa amb bicicleta: de Roscoff al Far de Ponstusval

La ruta que uneix Roscoff amb el Far de Pontusval forma partde la Ruta 5 -Coastal Cycle Path de la Bretanya Francesa. Aquesta ruta encara està amb construcció, però l’objectiu és construir un traçat per poder recórrer tota la costa bretona amb bicicleta. Actualment només hi ha alguns trams amb indicacions,  com el que uneix Roscoff amb Goulven (ben a prop del Far de Pontusval).

tram litoral costa bretona amb bicicleta

M’espera una jornada tranquil·la: només hauré de recórrer uns 50 kilòmetres. Quan després d’haver deixat enrere alguns pobles i camps de carxofes arribo al litoral de nou, deixo la bici una estona per caminar per la platja. La marea encara no ha arribat al punt més alt, i trobo una extensa platja de sorra blanca. Tot brilla sota un sol resplendent.

platja amb marea baixa a la bretanya francesa amb bicicleta

bretanya francesa amb cotxe

Segueixo pedalant al costat del mar, sentint les onades, i gaudint del fantàstic litoral que forma part del patrimoni de Plouescat. Aquest poble és sobretot famós per la bellesa paisatgística del seu entorn. Extenses platges de sorra fina, roques de granit i zones de dunes que sempre estan en moviment. El poble, on m’hi apropo per dinar, també té un encant especial. Segueix conservant la seva identitat històrica, sobretot a la plaça central on hi ha l’estructura d’un mercat cobert construït al segle XVI.

Plouescat té un centre amb molta història

carrers del centre de Plouescat

Abandono Pontusval per seguir recorrent la Côte de Léon entre carreteres secundàries. Em desvio de la ruta per visitar les dunes i platges de la zona protegida de Keremma i pocs kilòmetres després arribo al petit poble de Goulven. La ruta amb bici finalitza aquí, però val la pena recórrer els poc menys de 10 kilòmetres que separan Goulven del Far de Ponstusval. Les carreteres són molt tranquil·les i s’hi pot circular amb bici còmodament.

la zona protegia de Keremma destaca al nord de la bretanya francesa

Abans d’arribar al Pointe de Pontusval, on hi ha el far, passo per Brignogan-Plage, un petit poble erigit al voltant d’una petita platja amb molt encant. M’allunyo del poble mentre pedalo els últims kilòmetres fins al Càmping du Phare.

la platja de Brignogan-Plage sense marea

Ja amb la tenda muntada, camino fins la famosa platja i m’assento a contemplar la bellesa d’aquest racó de la costa bretona. La melodia de l’onatge, els colors i formes de les roques de granit i el contrast amb el blanc del far de Pontusval em recorden que no hi ha res com contemplar aquests racons en primera persona. Un sentiment que s’intensifica quan comença la posta de sol i els núvols contribueixen a fer l’escena encara més màgica.

el bonic Far de Pontusval

posta de sol al Pointe de Pontusval després d'un dia amb bicicleta

moments de la bretanya francesa amb bicicleta: posta de sol al Far de Pontusval

Després de moltes fotos, i mentre la majoria de la gent abandona la platja, m’assento a contemplar com el cel es va apagant poc a poc. I quan l’aigua comença a enretirar-se a causa de la marea, s’encén la llum del far i em recorda que és hora d’anar a dormir. Demà, com cada dia des que he començat el viatge, m’haig de llevar a les 6:15 …

posta de sol a la costa de la bretanya francesa

el far de pontusval sota la foscor de la nit

La Costa de la Bretanya Francesa amb bicicleta: del Far de Pontusval a Prestin les Greves

Quan m’aixeco i trobo un grup de conills voltant entre les tendes, tinc clar que avui serà un gran dia. M’esperen més de 100 kilòmetres amb bicicleta, però alguns dels paisatges més bonics del viatge.

Durant la primera part del dia haig de desfer el camí que he fet durant els dies anteriors. Haig d’anar fins a Roscoff de nou, i des d’allà tornar fins a Morlaix. Aprofitant que estic desfent camí, pràcticament no faig parades fins a Morlaix. Prefereixo tenir més temps durant la tarda. Només m’aturo a Roscoff, per menjar una deliciosa galeta bretona i gaudir del port sense pràcticament aigua per última vegada.

menjant una gelelta bretona a Roscoff

el port de Roscoff amb marea baixa

Un cop a Morlaix busco les indicacions d’una nova ruta: el Tour de Manche (que de fet comença a Roscoff i comparteix el tram de Roscoff a Morlaix amb la Vélodyssée). Aquesta ruta forma part de la Eurovelo 4, i uneix Roscoff amb el Mont Saint Michele amb 359 kilòmetres. És una de les rutes amb bicicleta més boniques de França, sobretot pels seus paisatges. Però té una pega: moltes pujades i baixades.

la badia de Morlaix té un gran encant

M’allunyo de Morlaix per l’interior d’un bosc de pins, que no triga a obrir-se per oferir-me unes grans vistes de la Badia de Morlaix. Avanço sense deixar de pujar i baixar paral·lelament al litoral. I encara que la majoria de la ruta passa per carreteres secundàries, també hi ha trams en què passo per camins estrets de sorra en força mal estat. Més d’un moment penso que perdré les alforges, però s’aguanten millor del que creia…

vaixells a la badia de morlaix

la bretanya francesa té un gran encant

A Plougasnou no m’aturo a passejar pels seus carrers, però si que aprofito per contemplar la seva platja més famosa: la platja de Trégastei, amb molta bona fama per practicar-hi surf.

surfistes a la platja Trégastei

Els últims 15 kilòmetres del dia des de Plougasnou fins a Prestin les Greves els faig per una carretera secundària que voreja la costa. Algunes de les pujades són mortals. Sobretot després dels kilòmetres que ja porto acumulats. Però sé que unes grans vistes m’esperen sempre per compensar l’esforç.

ciclistes contemplant la costa de la bretanya francesa

paisatges de la costa bretona amb bicicleta

Mentre el sol comença a tenyir el cel, arribo al Camping Municipal du Fond de la Baie, just davant del mar. M’estic acostumant a dormir sota el so de les onades…

posta de sol i velers a la costa bretona

carretera pel costat de la costa amb bicicleta

La Costa de la Bretanya Francesa amb bicicleta: de Prestin les Greves a Perros-Guirec

Començar el dia ben aviat, pedalant pel costat del mar, no deixa de sorprendre’m. Encara que el dia està molt tapat, no fa gens de vent i els pocs rajos de sol que s’esmunyeixen entre els núvols creen reflexes sorprenents. Tot i això, no trigo massa a abandonar el mar. Després de creuar el Pont du Douron, el camí s’endinsa dins un bosc i el silenci s’apodera de nou de l’ambient.

petit castell a la badia de morlaix

Circulo en solitari mentre confirmo mentalment el que m’havien comentat altres ciclistes sobre el Tour de Manche per la costa bretona. No és una ruta tan tranquil·la com la major part de la Ruta dels Dos Mars, que passa sobretot per carrils bici i no té desnivell. Si no que gairebé totes les etapes passen per carreteres secundàries on també hi circulen cotxes. Tot i això, m’ha sorprès el poc trànsit d’aquestes carreteres i el gran respecte dels vehicles sobre les bicicletes. Sempre és més idíl·lic pedalar sense cotxes al costat, però en aquest cas els paisatges compensen el soroll dels cotxes…

cami pel bosc amb bicicleta a la bretanya francesa

A mig matí arribo a la petita ciutat de Lannion, situada a l’estuari del Riu Léguer. Tot i no trobar-se al costat del mar, aquesta ciutat emana un gran ambient marítim. És dia de mercat, així que aprofito per dirigir-me al centre per comprar una mica, i per voltar una pels seus carrers més històrics.

mercat a Lannion

Després ja em dirigeixo de nou cap a costa. On avui m’espera un dels paratges naturals més bells de la zona: la Costa de Granit Rosa. Al migdia arribo a Trébeurden, el poble que marca l’inici de la Costa de Granit Rosa. Des d’allà les platges tenen un encant especial: en totes hi ha formacions rocoses de formes impossibles i amb un color rosat preciós.

costa de granit rosa a Trébeurden

Pedalo pel costat de la costa, i sobretot em meravella el tram que hi ha just després de Trégastel. La marea està baixa, i puc caminar per terrenys que quedaran coberts d’aigua, mentre em deixo sorprende pel paisatge. A la llunyania hi puc veure el famós Far de Ploumanac’h, el gran emblema de la Costa de Granit Rosa.

Costa de Granit Rosa amb bicicleta a la bretanya francesa

Un cop m’allunyo de Trégastel, el tram fins a Perros-Guirec ja no passa pel costat del mar. Perdo les vistes meravelloses de la costa. Però no m’hi desvio amb la bicicleta. Prefereixo arribar al Càmping de Trestraou (Perros- Guirec) i sortir a caminar per Le Sentier des Douaniers (La Senda dels Duaners) per descobrir amb tranquil·litat els punts més bonics de la Costa de Granit Rosa.

La Costa de la Bretanya Francesa amb bicicleta: la Costa de Granit Rosa

Sobre les set de la tarda, un cop he plantat la tenda al càmping, surto a descobrir a peu la Costa de Granit Rosa. La millor manera de conèixer aquesta part del litoral bretó és seguint la Senda dels Duaners, el GR que recorre tota la costa bretona.

platja de la costa de granit rosa

Els 4,5 kilòmetres que separan Perros-Guirec de la punta de Ploumanac’h, m’entretenen durant quasi dues hores. Els imponents penyasegats i les roques de color rosat són hipnòtiques. I no és difícil veure-hi alguna forma reconeguda: el barret de Napoleó, la tortuga, el bolet…

platja de la costa de granit rosa a bretanya francesa

Escoltar el mar, resseguir amb la mirada els velers navegant a l’horitzó i recordar que la bellesa de la Costa de Granit Rosa és el resultat de l’erosió de l’aigua i el vent durant més de 300 milions d’anys és terapèutic. Em podria passar hores entre els camins que recorren aquesta costa.

veler i la costa de granit rosa

veler i formacions rocoses a la bretanya francesa amb bicicleta

Arribo al far de la punta de Ploumanac’h quan el sol comença a tenyir la costa de daurat. El color rosat de les pedres s’intensifica i el temps sembla que s’aturi. Només necessito parar-me i assaborir l’instant.

far de Ploumanac'h a la costa de granit rosa durant la posta de sol

el mar i el far de Ploumanac'h

el far Ploumanac'h a la costa de la bretanya francesa

Quan ja comença a fosquejar, recordo que encara haig de caminar 4,5 kilòmetres per tornar fins al càmping de Perros-Guirec. M’afanyo a tornar, mentre gaudeixo de l’últim passeig per la Costa de Granit Rosa.

la costa de granit rosa durant la posta de sol

Arribo al càmping quan ja és fosc, i sopo amb silenci sota la llum del meu frontal. La tranquil·litat m’inunda mentro penso en com recomforta l’energia del mar. Havia dipositat moltes expectatives sobre la costa de la Bretanya Francesa. I amb només tres dies ja han quedat superades…

posta de sol a la costa de la bretanya francesa i un veler

Anuncis

2 thoughts on “França en bicicleta. El Tour de Manche (I): La Costa de la Bretanya Francesa

  1. Feia dies que no tornàvem a pedalar….
    Unes fotos precioses i unes descripcions de luxe!! Ja espero seguir llegint. Jo no me’n perdo ni .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s