França amb bicicleta. El final del viatge: del Mont Saint-Michel a Tours

França amb bicicleta. El final del viatge: del Mont Saint-Michel a Tours

Dia 24, 25 i 26: Del Mont Saint-Michel a Tours entre rutes ciclistes

El viatge a França amb bicicleta comença a arribar a la seva fi. Fa més de vint dies que pedalo, i he recorregut més de 2.000 kilòmetres. Estic totalment acostumat a la rutina que he anat assimilant durant els dies previs. Ja no em costa gens llevar-me ben aviat -al voltant de les sis del matí- per esmorzar, recollir la tenda i carregar-ho tot a la bici. Els primers metres sempre són els més durs, necessito una estona perquè el cos s’activi.

Recordo totes les jornades prèvies amb emoció. He aconseguit l’objectiu d’arribar al Mont Saint-Michel amb bicicleta, però ara encara em queden tres dies de ruta. Uns kilòmetres que penso gaudir al màxim.

L’última part del viatge em portarà des del Mont Saint-Michel fins a la ciutat de Tours, des d’on agafaré el tren que em portarà de nou cap a casa. Per arribar a Tours seguiré diferents rutes ciclistes. Durant els primers 80 kilòmetres circularé per la Veloscenic, la ruta ciclista que connecta el Mont Saint-Michel amb la ciutat de París al llarg de 450 kilòmetres. A Domfront, enllaçaré amb la Vélo Francette, un recorregut de 600 kilòmetres ideal per conèixer tots els racons de Normandia, Pays de la Loire i Poitou-Charentes. El meu propòsit és seguir aquesta ruta fins a Angers, des d’on faré els últims kilòmetres del viatge fins a Tours seguint el carril bici de Loire à Vélo. Aquesta és la idea inicial. Però els plans, no sempre es compleixen… 

Normandia en bicicleta: del Mont Saint-Michel fins a Domfront

Despertar-se al costat del Mont Saint-Michel és un regal. Encara no hi ha pràcticament ningú per la zona quan començo a pedalar després d’observar per última vegada la silueta icònica de l’abadia.

Seguint les indicacions de la Veloscenic avanço per una zona rural, plena de camps i bales de palla. Un grup de tres cabirols corren a la llunyania, afegint encara més encant al paisatge. Cada pocs minuts, tinc la sort de continuar gaudint del Mont Saint-Michel. La seva figura es va fent cada cop més petita. Just abans d’allunyar-me’n definitivament, arribo a una zona de prats per on hi pasturen un grup d’ovelles. Havia somiat amb aquesta postal des de l’inici del viatge a França amb bicicleta.

Continuo avançant direcció Ducey. Uns 5 kilòmetres abans d’arribar a aquest poble, la ruta s’incorpora a una via verda. Un carril bici en perfecte estat que aniré recorrent durant la resta del dia. Poder pedalar durant llargs trajectes per carrils bici, sense cotxes i envoltat de vegetació, és el que fa que França sigui un destí ideal pel cicloturisme.

Quan arribo a Ducey faig un passeig pel centre del poble. Com bona part dels pobles de Normandia, la zona més cèntrica d’aquesta localitat encara conserva un esperit medieval. Entre els edificis històrics, el castell de Montgommery és el més famós.

Des de Ducey continuo per la via verda. Encara em queden uns 35 kilòmetres fins al final de l’etapa, a Dumfront. El bosc per on avanço és hipnòtic. M’agrada mirar a la llunyania i veure com el camí es perd entre l’ombra dels arbres.

Arribo a Dumfront a mitja tarda. El centre del poble, on destaca un castell del segle XII, es troba al capdamunt d’un turó. Arribar-hi amb bici és el més dur de l’etapa d’avui. Un cop allà, volto entre carrers empedrats, que em porten fins a l’església Saint Julien i el castell de Domfront.

Per sort, hi ha un càmping molt proper al poble. Faig nit al Camping à la Ferme sous les Poiriers, una petita granja on puc plantar la tenda per només 4 euros.

Normandia i Pays de la Loire en bicicleta: de Domfront fins a Angers

Avui m’incorporo a una nova ruta ciclista: la Vélo Francette. Després d’una llarga baixada arribo al carril bici que vaig recórrer durant els últims kilòmetres d’ahir. Teòricament, des d’allà hi ha el desviament per anar fins a Torchamp, però el camí està en molt mal estat. Per això prefereixo seguir desfent el carril bici durant uns 6 kilòmetres, fins que puc trobar una carretera secundària que em porta fins a Torchamp. Des d’allà el camí avança entre camins i vies verdes pel costat del riu Varenne, fins a arribar al riu Mayenne.

Els últims 20 kilòmetres abans d’arribar al poble de Mayenne són una delícia. Pedalo per un camí envoltat d’arbres, i que va seguint el mateix traçat que l’antiga via del tren. Arribo a Mayenne al migdia. Aquest poble històric conserva un imponent castell medieval i dues esglésies amb molta història: la basílica de Notre-Dame i l’església de Saint-Martin. El riu Mayenne, que travessa el poble, li dóna encara més encant.

Un cop surto de Mayenne m’esperen uns 35 kilòmetres de carril bici fins al poble de Laval, un dels pobles més bonics de la zona i que durant anys va ser el punt d’enllaç entre les províncies de Normandia, Bretanya, Anjou i Maine. El camí fins allà és molt fàcil. Completament pla i pel costat del riu.

Tot i això, quan porto uns 10 kilòmetres pedalats, la cosa es complica. M’explota la càmera de la roda del darrere, i jo sense donar-li més importància la canvio per continuar cap a Laval. El problema arriba quan, després de pocs minuts, descobreixo que la nova càmera també s’ha punxat. Els meus coneixements mecànics de les bicis són pràcticament nuls. Però no em costa gens veure que l’origen del problema és la coberta de la roda: s’ha foradat, i una part de la càmera ha quedat completament descoberta. El camí està ple de pedretes punxegudes. La combinació perfecta.

Només em queda una càmera de recanvi. Així que haig de pensar bé què faig. Necessito arribar a Laval, que encara està a 25 kilòmetres. Just quan decideixo canviar de nou la càmera, tinc la sort de trobar-me amb un grup de cicloturistes molt més experimentats. Un d’ells em recomana fer-li una protecció a la roda a partir d’una bossa i les restes de l’altre càmera punxada. Ja m’assegura que no serà irresistible, però, si tinc sort, podré arribar a Laval.

Em poso a pedalar de nou, amb l’esperança que la roda aguanti. Ja tinc clar que Laval serà el final del meu viatge amb bicicleta per França. El meu pla inicial era acabar l’endemà i arribar pedalant fins a Tours, però la roda no aguantarà tants kilòmetres.

Assaboreixo els últims kilòmetres amb bicicleta. Sens dubte aquest és el viatge més especial que he fet. Ha sigut dur, però molt satisfactori. I mentre rememoro tot el camí recorregut, descobreixo que la roda se m’ha punxat de nou. Per sort, ja estic arribant a Laval, des d’on agafo un tren fins a Angers.

Després de molts dies sense dormir a un llit, avui per celebrar el final del viatge em prenc el luxe de llogar una senzilla habitació a l’Hotel Iena.

Descobrint Angers a peu

Després de 24 dies consecutius recorrent França amb bicicleta, fent uns 100 kilòmetres diaris, avui la deixo aparcada per conèixer la ciutat d’Angers a peu. No he investigat massa sobre aquesta ciutat, així que em dedicaré a explorar els seus carrers, a veure què hi trobo…

El Castell d’Angers  és el primer que em crida l’atenció. Aquesta construcció medieval del segle XIII és un dels emblemes de la ciutat. Entrar dins el castell, i recórrer les seves sales i jardins, és fer un viatge en el temps. A més, des de les muralles puc apreciar una de les millors panoràmiques de la ciutat. Tot i això, el que més em sorprèn de la visita són els Tapissos de l’Apocalipsi. Dins una enorme sala del castell hi ha exposats un conjunt de tapissos que il·lustren l’Apocalipisis segons Sant Joan. Aquests tapissos van ser teixits durant nou anys a finals del segle XIV. És una obra d’art única en el món.

A mig matí surto del castell, i aprofito per visitar el centre de la ciutat. Se’m fa estrany anar sense bicicleta…

Al centre d’Angers visito la Catedral d’Angers i els barris que l’envolten, la plaça Railliement, la Maison Blueue, i molt altres carrers cèntrics per on volto desordenadament.

A la tarda, després de passejar pels parcs de la ciutat, dono per finalitzada la visita. Conèixer la ciutat d’Angers a peu ha sigut una bona manera d’acabar el viatge a França amb bicicleta. No sé quan tornaré a fer un viatge així, però sé del cert que aquest el recordaré tota la vida…

(Aquest post correspon als dies 24,25 i 26 del meu viatge a França en bicicleta)

Deixa un comentari

Responsable de les dades: Arnau Duran Gonzàlez. Finalitat de les dades: respondre al teu comentari. Legitimació: el teu consentiment exprés. Destinataris: el servidor on està allotjada la pàgina web (raiolanetworks.es). Drets: en qualsevol moment limitar, recuperar i esborrar informació, així com accedir a totes les teves dades de les que disposem.