Per fi, després d’uns dies de moltes preparacions i incertesa, l’inici de la meva aventura per França en bicicleta ja és a aquí. Em dirigeixo amb tren cap a Port la Nouvelle, un petit poble del mediterrani on comença la primera part del meu viatge: la Ruta dels Dos Mars. Aquesta ruta de 800 kilòmetres que uneixen el mediterrani amb l’atlàntic serà el meu objectiu durant els següents set dies. M’espera una setmana memorable…
Després de forces hores de tren, sobre les dues del migdia arribo a Port la Nouvelle. Sóc conscient que ja no hi ha marxa enrere. Em toca començar a pedalar i afrontar la meva nefasta experiència en el món de les bicis. És el meu primer viatge en solitari i en bici. Així que la cosa promet. Per sort, en tinc moltes ganes i sé que el cansament dels primers dies no m’impedirà continuar. Espero que els problemes mecànics tampoc m’ho impedeixin.
Carrego la tenda, les alforges i totes les bosses a la bici. Poso el GPS en marxa. I em dirigeixo cap a l’inici del Canal de la Robine, que em portarà fins a Narbonne. Abans de trobar-lo, faig unes quantes voltes pel poble, fent valer la meva gran capacitat d’orientació. Per sort, Port la Nouvelle no és massa gran i, finalment, trobo l’inici del canal.
El canal de la Robine en bicicleta
Uns 25 km em separen de Narbonne. Els primers kilòmetres del meu viatge. Recórrer aquest canal és bonic i cansant. L’entorn per on avanço és encantador, ja que el camí avança entre dos enormes llacs de costa. Tot i això, la proximitat al mar fa que el vent bufi amb moltes ganes a aquesta zona. I bufa en contra meu, dificultant-me bastant el trajecte. De fet, fa tant vent que cada cop que em paro a fer una fotografia se’m cau la bici a terra. Un desastre…
Arribar a Narbonne em suposa una nova injecció de moral. Contemplo la immensa catedral gòtica de Saint-Just, l’ajuntament i altres boniques mostres de la seva herència arquitectònica. Després segueixo pedalant. Abandono el Canal de la Robine i durant uns 10 km avanço per carreteres secundàries que transcorren entre petits pobles i camps de conreu. Després ja arribo al famós Canal du Midi.
El Canal du Midi en bicicleta
El Canal du Midi té un encant especial. És una màgica combinació de bonics boscos, pobles pintorescos i belles ciutats que atrau a moltíssimes viatgers durant tot l’any. Segurament per això és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1996.
Jo també quedo sorprès amb la bellesa d’aquest canal. M’agrada la tranquil·litat que s’hi respira. I m’agrada anar veient els preciosos vaixells que hi naveguen. Tot i això, l’estat del camí per les bicis deixa bastant que desitjar. L’única part ben condicionada són els últims 60 kilòmetres abans d’arribar a Toulouse, on fins i tot hi ha trams asfaltats. Durant la resta del canal, encara que hi ha alguns trossos amples on es circula força bé, abunden els camins estrets (amb molta vegetació i arrels) on es fa complicat avançar. Sobretot al anar carregat amb tot el pes de les alforges. A més, la ruta no està senyalitzada i això fa que mai tinguis clar per quin dels marges del canal has d’anar.
Aquest estil de camí salvatge és el que em toca recórrer durant el primer dia. Avanço força lentament i la bici es desestabilitza molt a causa del mal estat del terreny. Em costa de creure que no acabés queien al canal…
Passo pel petit poble de Le Somail i em trobo amb les primeres encluses. És entretingut observar el seu funcionament mentre descanso una mica. Sobre les set de la tarda i després d’un dia força cansat, arribo a Homps, un antic poble vinícola sense un interès especial. Ben a prop del poble hi ha un enorme llac. Perfecte per relaxar-se una estona. Acabo el dia pedalant fins a Pepieux (a 6 km de Homps) on hi ha un càmping municipal ben barat.
L’endemà segueixo pedalant pel Canal du Midi. Continuo trobant-me amb alguns trossos amb un estat bastant lamentable per anar amb bici i que se’m fan una mica pesats. Però quan arribo a camins més amples i avanço sota l’ombra dels arbres, les bones sensacions tornen a mi. Els navegants dels vaixells em saluden constantment mentre fan el vermut, multitud d’aus es mobilitzen quan passo pel seu costat i la remor de l’aigua crea una melodia de fons encisadora. Sento la llibertat de descobrir França en bicicleta. I, immers en els meus pensaments, al migdia arribo a Carcassone.
Contemplar la ciutadella medieval de Carcassone és impressionant. És la fortalesa més gran d’Europa i un dels punts més visitats de França. M’encanto contemplant la vista panoràmica de la ciutat medieval i del Pont Vell (s. XIV), mentre assaboreixo una deliciosa baguette francesa.
Amb un sol que pica de valent, continuo pedalant. El camí millora bastant, de manera que puc avançar més ràpidament. Les encluses són perfectes per anar-me distraient. A més, en moltes d’elles hi ha fonts i puc omplir els bidons d’aigua. Després d’unes tres hores de pedaleig, arribo a l’altre punt fort del dia: la ciutat de Castelnaudary.
La petita ciutat de Castelnaudary està assentada al costat del Canal du Midi. Se’ns dubte el millor de la ciutat és la visió que obtinc des del canal. Acompanyat d’alguns cignes, em relaxo observant el moviment dels vaixells amb la ciutat com a teló de fons. Això és el Canal du Midi. Tranquil·litat. No hi ha res impressionant, però tot té un encant especial. M’hauria quedat una bona estona allà (en part també pel cansament), però encara em queden uns quants kilòmetres més per completar l’objectiu del dia.
Avanço uns 20 kilòmetres més fins al càmping municipal de Radel, segurament per un dels trams més agradables del canal. El carril està en perfecte estat i és molt ample. Tot un luxe si ho comparo amb els camins per on he passat…
Arribo al càmping just abans de que es posi a ploure i entro a la tenda desitjant que el temps em respecti demà. Toulouse m’espera! 🙂
Quan em llevo segueix tot tapat. De manera que faig els últims quilòmetres fins a Toulouse sota la pluja. Però gaudeixo moltíssim. El carril bici està asfaltat i la pluja m’impulsa a avançar cada cop més ràpid (quasi volo 😉 ). Sento com el bosc, ple de bernats pescaires i gaigs, es desperta mentre passo. Durant gran part del trajecte pràcticament no em trobo ningú, només alguns pescadors agosarats. Després d’unes dues hores pedalant, començo a veure més gent i m’adono que ja sóc a les afores de Toulouse, la primera gran ciutat del meu viatge. Mentre m’hi aproximo, desitjo que el sol comenci a sortir…
I el desig se’m compleix! Mentre vaig entrant a la ciutat i el cel comença a obrir-se, m’endinso cap al centre de la ciutat seguint els nombrosos carrils bicis que la recorren. Un cop sóc al centre històric, deambulo tranquil·lament pels carrers. Contemplant monuments històrics com La Torre d’Homanatge del Capitole, el Capitole i la Basícila de Sant Saturní. Acabo la visita dirigint-me cap el riu Garonne. Des d’allà, puc veure la part moderna de la ciutat mentre la melodia de l’aigua em recordo que encara queda molt camí per recórrer.
Toulose significa el final del Canal du Midi i l’inici del Canal de Garonne, que em portarà fins a Bordeus. Sabia que el camí continuaria sorprenent-me, però no em podia imaginar la bellesa del que vindria a continuació…
(Aquest post correspon al dia 1, 2 i la meitat del dia 3 del meu viatge a França en bicicleta)