França en bicicleta. La Ruta dels Dos Mars (II): El Canal de Garonne

(Aquest post correspon a la meitat del dia 3, el dia 4 i 5 i al matí del dia 6 del meu viatge a França en bicicleta)

La visita de Toulouse, la primera gran ciutat del viatge a França en bicicleta, m’omple d’energia positiva. Ja començo a ser lluny de casa. I haver arribat a una ciutat com aquesta a base de pedalades és una gran satisfacció. La bici ja forma part de mi. La tenda és casa meva. I m’inunda la llibertat.

Al migdia, arriba el moment d’acomiadar-me de la ciutat. M’espera una nova etapa: el Canal de Garonne, i una nova ciutat a l’horitzó: Bordeus.

El Canal de Garonne en bicicleta: de Toulouse a Montech

La ruta ciclista del Canal de Garonne uneix Toulouse i Bordeus a través de 266 kilòmetres de carrils bicis i algunes carreteres secundàries. El nom de la ruta és una mica confús, ja que els últims 60 kilòmetres no es fan pel costat del canal, que s’abandona poc abans d’arribar a La Reole. Ara bé, tot el tram que avança paral·lel al canal és esplèndid: el carril bici està asfaltat i, en tot moment, hi ha indicacions sobre per quin costat del canal haig d’avançar. No té res a veure amb els salvatges camins del Canal du Midi. Per contra, l’entorn per on avança no sempre és tant bonic com el de l’altre canal.

Tot això jo ho desconeixia quan vaig començar a pedalar pel Canal de Garonne. Avanço convençut de que el curs de l’aigua em conduirà fins a Bordeus. No tinc ni idea del que m’espera…

Poc a poc m’allunyo dels polígons industrials de Toulouse i m’endinso de nou cap als bucòlics entorns dels canals. Retrobo les encluses, els  vaixells i les fileres interminables d’arbres. Pedalo immers en una màgica monotonia. Em trobo amb alguns ciclistes que pedalen amb auriculars, a mi en canvi m’agrada anar sense música. Prefereixo sentir com el fregament de les rodes  amb l’asfalt es fusiona amb la remor de les plantes i de l’aigua. Prefereixo sentir la quotidianitat. Gaudir de la senzillesa de pedalar durant cinquanta quilòmetres pel costat del canal de Garonne. Sense res memorable, però sent especial.

canal-garonne-bicicleta

Sobre les cinc de la tarda arribo a Montech. Un petit poble assentat al costat del canal. Després de deixar les coses al Càmping Municipal Montech, dedico la resta de la tarda a visitar aquest tranquil poble. Em sorprenen les enormes esglésies que hi ha a tots els pobles, encara que siguin de pocs habitants.

Montech-esglesia
L’esglèsia Notre-Dame-de-la-Visitation a Montech.
esglesia-romanica-montech
L’esglèsia Notre-Dame de la Feuillade a Montech.

montech

El Canal de Garonne en bicicleta: de Montech a Damazan

Acompanyat d’un cel esplèndid, inicio un nou dia de ruta per l’agradable Canal de Garonne. M’agrada posar-me a pedalar ben aviat, poc després de les vuit, i assaborir el despertar del bosc, mentre encara no ha començat l’activitat humana.

garonne-riu

A mig matí, arribo a Moissac, un dels punts forts del dia. Aquest poble és una de les etapes majors de les rutes de peregrinació fins a Santiago de Compostela gràcies a la seva abadia benedictina del segle IX. Sens dubte, el més destacat de l’Abadia de Moissac és el seu claustre, el més antic del món i declarat Patrimoni Mundial per l’UNESCO. Passejo pel seu interior, sentit el pas del temps, i se’m fa impossible imaginar tot el que han viscut les seves columnes i capitells, que des de fa nou segles no han estat restaurants.

Moissac-esglesia-romanica
L’esglèsia gòtica de Moissac.
abadia-moissac
La famosa abadia de Moissac.
moissac-claustre-unesco
Passejo pel claustre de Moissac, Patrimoni Mundial per l’UNESCO

moissac-unesco-claustre

Moissac, la seva història i els carrers m’atrapen, i m’entretinc més del que voldria al poble. Torno al canal i després d’uns quinze kilòmetres pedalant, arribo a la Valence d’Agent, una petita ciutat fortificada situada a dalt d’un turonet. Perfecte per descansar-hi una estona. Passejo pel centre històric de la ciutat, on cada dimarts s’hi celebra un important mercat a la plaça principal, i aprofito per comprar-me el dinar: una gustosa i cruixent baguette.

esglesia-valence-agen
L’esglèsia de Valence d’Agen.

valence-agen-placa

Sobre les tres de la tarda, arribo a Agen. Passejo pel Boulevar de la République, el carrer principal de la ciutat, on hi ha la majoria de comerços i activitat. Fa una calor escandalosa, així que aprofito per menjar un gelat. Després visito alguns dels monuments històrics més destacats, com l’esgésia de Notre-Dame du Bourg (segle XIII) i la catedral del segle XII.

carrer-argen

L'esglèsia Notre-Dame du Borg a Agen.
L’esglèsia Notre-Dame du Borg a Agen.

argen-esglesia

riu-garonne

Al marxar d’Agen, uns trenta kilòmetres em separen del càmping. I quins kilòmetres… És un dels trams més bonics per on he pedalat fins el moment. Enormes arbres, situats a les dues bandes del carril, el moviment de la llum jugant amb les fulles i el constant cant dels ocells em transporten al mig de la natura. Fa res caminava pels carrers d’una ciutat, però no trigo a sentir-me complement allunyat de la civilització. Pedalo feliç, i se’m fa difícil no parar cada pocs minuts per fotografiar l’harmonia del camí per on circulo.

carril-bici-canal-garonne

bicicleta-franca-carril

Arribo a Damazan sobre les sis de la tarda. El poble és minúscul, pràcticament no hi ha res per visitar. Aprofito per comprar una mica i em retiro cap al Càmping Municipal de Damazan, situat a les afores del poble.

camping-damazan

El Canal de Garonne en bicicleta: de Damazan a Creon

Inicio els darrers kilòmetres pel Canal de Garonne per un entorn tant màgic com el que vaig trobar-me ahir a la tarda. Gaudeixo de la vida que s’acumula al voltant de l’aigua del canal i mentre pedalo observo moltíssims gaigs i, fins i tot, algun conill. La senzilla bellesa d’aquests carrils bici continua captivant-me. Però ja arriba el moment d’acomiadar-me. Poc abans de La Reole, el camí es separa definitivament del Canal de Garonne. Sona estrany estar fent la ruta ciclista del Canal de Garonne i no anar pel costat del canal…

canal-de-garonne-carril-bici

canal-garonne

La ciutat fortificada de La Reole està assentada sobre un turó al costat del riu Garonne. Haig de superar una forta pujada per arribar-hi, però la vista que tinc des de les muralles és molt bonica. Una postal perfecte del riu Garonne i el seu entorn.

la-reole

panoramica-garonne

la-reole-esglesia

Després de voltar durant una estona pels carrers empedrats del centre de La Reole, em dirigeixo cap a Sauvette-de-Guyenne. Avanço envoltat de camps de vinyes, per carreteres secundàries sense gairebé trànsit (durant tot el trajecte només em trobo dos cotxes). El paisatge per on passa el camí és bonic, però també un dels més durs de la ruta (almenys per mi). Segurament perquè pedalo durant el migdia, just després de dinar, i per un asfalt que, sota el radiant sol, es converteix en un autèntic forn.

la-reole-carrer-centre

Ben a prop de la Reole hi trobo un castell del segle XII.
Ben a prop de la Reole hi trobo un castell del segle XII.

camps-vinyes-franca

M’ho prenc amb calma i celebro l’arribada a Sauvette-de-Guyenne, encara que el poble no tingui massa per visitar. Després d’un petit descans, vaig a buscar l’inici del carril bici Roger Lapébie, que connecta Sauvette-de-Guyenne amb Bordeus.  Al entrar al carril bici, veig un cartell que m’indica que només em queden 55 kilòmetres fins a Bordeus. Ja no em queda res!

sauvetterre

Després de la calor que he passat al migdia, gaudeixo molt tot el recorregut de la tarda. El camí tornar a ser planer i ombrívol, gràcies a l’abundant vegetació que envolta al carril bici. És un luxe pedalar-hi. I encara que em plantejo arribar avui fins a Bordeus, finalment decideixo aturar-me a Creón, fent nit al Càmping Bel-Air Creón.

carril-bici-a-bordeus

El Canal de Garonne en bicicicleta: de Creon a Bordeus

Inicio un dels dies més llargs del meu viatge (tinc previst fer 130 kilòmetres) ple d’energia. Em queda ben poc per arribar a una de les ciutats més atractives de França: Bordeus.

Recorro l’última part del carril bici Roger Lapébie frisant per arribar a la ciutat. Amb moltes ganes de contemplar-la. Em queda una hora i mitja de recorregut. Aleshores, un cop arribi a la ciutat, hauré completat l’etapa del Canal de Garonne. L’Atlàntic és cada cop més a prop.

Poc a poc, la vegetació abandona el carril bici i m’endinso a la zona de polígons industrials. A la llunyania ja puc divisar el famós Pont de Pedra, que travessa el riu Garonne i que em conduirà cap al centre de Bordeus. Tinc ganes de voltar sense rumb pels seus carrers, de contemplar l’ambient de la plaça de Bourse i de descobrir totes les meravelles arquitectòniques de la ciutat. Però això ja serà al proper post…

bordeus-panoramica-pont

Anuncios

4 thoughts on “França en bicicleta. La Ruta dels Dos Mars (II): El Canal de Garonne

    1. Moltes gràcies pel comentari! 🙂
      Aquest va ser el meu primer viatge amb bici i crec que va ser un encert començar per la Ruta dels Dos Mars. És un camí força senzill però amb un encant especial. També es pot visitar tota la regió del Canal de Garonne amb cotxe. Hi ha molts pobles i ciutats que valen molt la pena.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s