L’Atlàntic. L’Oceà Atlàntic. Infinit. Per fi el tinc davant meu. Onejant davant la interminable platja de Royan. Indicant-me que després de sis dies i mig de pedaleig he completat La Ruta dels Dos Mars, i que ara arriba el moment d’enganxar-me a una nova ruta: La Vélodyssée.
La Vélodyssée és una ruta de 1250 kilòmetres que recorre la costa atlàntica de França, des de la frontera amb Espanya fins al nord de la Bretanya. L’estat de la ruta és excel·lent. La senyalització és molt bona i en general s’avança per carrils bici asfaltats o de terra compactada. I se’ns dubte, el millor de la ruta és el seu traçat. Ideal per descobrir alguns dels paratges més bonics de la costa atlàntica francesa i combinar-ho amb la visita a alguna de les ciutats més icòniques. Jo recorreré dues terceres parts de la ruta, uns 850 kilòmetres, des de Royan fins a Roscoff. Només mirant el mapa, ja en tinc prou per saber que un cop iniciï la marxa de nou l’espectacle continuarà…
La Vélodyssée: de Royan a Marennes
Durant els primers kilòmetres que recorro després de deixar enrere Royan, vaig descobrint la bellesa de la Vélodyssée: avanço paral·lel a la costa, per un passeig marítim replet de cases precioses i descobrint una platja rere l’altra.
De tant en tant la ruta s’endinsa per algun bosc, des d’on hi ha multitud de camins que van a la costa, però durant la major part de la ruta les vistes panoràmiques de les platges són les grans protagonistes. Sobretot les de la platja La Palmyre. Una platja immensa que sembla que no tingui final i on la sorra i l’aigua s’alternen hipnòticament.
Gaudeixo una bona estona de les vistes de la platja abans de fer els últims trenta kilòmetres del dia fins a Marennes, on faig nit al Camping Municipal la Giroflée, una petita granja on hi ha una zona per acampar.
La Vélodyssée: de Marennes a La Rochelle
Encara que segueixo estant ben a prop del mar, començo el dia sense veure la platja i avançant entre camps de conreu. Avanço completament sol, sense trobar-me cotxes ni altres ciclistes. Només comparteixo l’estona amb els cavalls que pasturen pels camps i amb alguna cigonya.
Poc abans de les dotze del migdia, arribo a la ciutat de Rochefort. Aquesta ciutat sovint queda eclipsada per les seves ciutats veïnes, de manera que no és de les més visitades de la zona. Però la màgia de viatjar amb bicicleta és la de poder descobrir un país a poc a poc, coneixent també alguns dels indrets menys coneguts o famosos. I parar a passejar per la ciutat de Rochefort és un gran encert.
Aquesta ciutat va ser construïda durant el segle XVII, sota el regnat de Lluís XIV. El rei de França volia potenciar el domini francès als mars i necessitava augmentar la flota de vaixells de l’armada. Per aquest motiu, va decidir que a l’emplaçament on actualment hi ha la ciutat de Rochefort hi construiria un nou arsenal. D’aquesta manera, juntament amb la construcció de l’arsenal es va anar creant la ciutat de Rochefort.
L’origen militar d’aquesta ciutat es respira sobretot a la zona del port, on hi destaca l’enorme edifici de la Corderie Reial, una fàbrica de cordes nàutiques per a tota l’armada francesa.
Donat que no és una ciutat massa gran, hi passejo sense rumb fix. Deixant-me portar pels carrers i els edificis que em criden més l’atenció…
Un cop visitada la ciutat, recupero de nou la Vélodysée i em dirigeixo cap a la famosa ciutat de La Rochelle. Bona part de la ruta passa de nou pel costat del mar. Però em trobo amb unes vistes completament diferents a les d’ahir. La marea està en el seu punt més baix, de manera que l’aigua només la puc intuir a la llunyania. En canvi, descobreixo ports sense aigua i platges infinites i plenes de petxines.
Sobre les cinc de la tarda, arribo finalment a La Rochelle. Després d’un dia molt tranquil, la multitud de gent que em trobo a La Rochelle em deixa perplex. És el dia de la final del mundial de futbol i França està classificada, així que tothom ha decidit sortir al carrer a celebrar-ho…
Tot i la gentada, faig al que més m’agrada quan arribo a una ciutat: seguir pedalant pels seus carrers sense seguir cap ruta, deixant que l’atzar o la intuïció em portin cap als racons amb més encant.
Entrar a la ciutat des del litoral, contemplant les torres medievals que presideixen el port, és fer un salt en el temps. Un salt al passat que s’accentua mentre volto pels estrets carrers del centre històric i quan arribo al davant de l’enorme Torre de Sant Nicolàs.
La ciutat bull d’activitat i per acabar la meva visita, decideixo allunyar-me de nou a la part menys cèntrica del port, per on he entrat a la ciutat, i menjar una deliciosa crep de xocolata mentre m’acomiado de La Rochelle.
Acabo el dia fent uns últims kilòmetres fins al càmping Aire Naturelle Le Verger.
La Vélodyssée: de La Rochelle a Les Sables d’Olonne
Quan la Vélodyssée abandona les platges i les ciutats, ho fa per passar per zones interiors de camps de conreu. Aleshores avanço entre carreteres secundàries on pràcticament no hi trobo a ningú. Només algun ciclista molt de tant en tant.
Avanço entre paisatges senzills però plens de detalls que si viatgés amb cotxe no apreciaria. Camps de gira-sols. Esglésies que sempre destaquen entre les baixes cases dels poblets rurals. Qualsevol cosa em convida a aturar-me de tant en tant per sentir la quotidianitat dels racons per on avanço, mentre aprofito per descansar del vent que avui bufa en contra meu.
Al migdia, després d’haver deixat enrere els petits pobles de Pont du Brault i St-Michel-en-l’Herm, el recorregut torna a arribar a la costa. Pedalo de nou acompanyat del soroll del mar, mentre una gran diversitat de paisatges del litoral va apareixent davant meu.
Sens dubte, el millor tram del dia són els últims 25 kilòmetres des de Jard-sur-Mer fins a Les Sables d’Olonne. El camí passa primer per una zona d’aiguamolls abans d’arribar al carril bici que recorre la costa fins a la ciutat. Passo per davant de cales pedregoses precioses, com la Baie de Cayola, i trobo força gent passejant per la zona i esperant les precioses llums de la posta de sol.
L’únic inconvenient d’anar amb bici és que arribar quan és fosc a un càmping és un problema…així que no em puc quedar a gaudir de la posta de sol. Tampoc tinc massa temps de visitar el centre de Les Sables d’Olonne (però m’agrada deixar-me coses per visitar, perquè així tinc una excusa per tornar-hi 🙂 ). Així que com que se’m fa tard, poso la directa cap al càmping que es troba a les afores de la ciutat, el càmping Les Ormeaux.
Un cop he montat la tenda i he sopat, tinc temps de voltar uns minuts abans que es faci fosc. Agafo la bici de nou i m’endinso per uns camins, buscant quelcom que m’obligui a aturar-me. I tinc la sort d’anar a parar davant d’un petit estany on s’hi reflexen les màgiques llums del final del dia.
Unes llums sorprenents. Com la Velodysée.
(Aquest post correspon al la segona meitat del dia 7 i al dia 8 i 9 del meu viatge a França en bicicleta)
Com sempre…. val la pena dedicar- hi uns minuts a la lectura per adonar -se’n de l avantatge d anar en bici….. Però quina mandra….
Si viatjar amb bici té molts avantatges i descobreixes els països d’una manera diferent. És cansat, però val la pena! Fora la mandra! 😉😉