La Roca de Sigiriya, la Roca més famosa a Sri Lanka

La Roca de Sigiriya o Roca del Lleó, un enorme bloc de pedra de més de 200 metres d’altura, és un dels símbols de la història de Sri Lanka. Contemplar la panoràmica de l’enorme Roca de Sigirya, envoltada de les planícies verdes del centre de Sri Lanka, és una experiència memorable. Però per conèixer la història i cultura d’aquesta antiga fortalesa reial el millor és ascendir-la. Després de moltes escales, i d’un recorregut que passa per racons mil·lenaris, passejar entre les runes del Palau Superior és la gran recompensa.

Aquesta roca d’origen volcànic amaga una història apassionant.

Història de la Roca de Sigiriya: la Roca del Lleó

Segons les cròniques de Sri Lanka, quan el Rei Kashyapa va regnar la antiga illa de Ceilan (entre l’any 473 i el 495), aquest va escollir la Roca de Sigiriya per construir-hi el seu Palau Reial. L’elevació que li proporcionava la roca, més de 200 metres, era ideal per poder controlar la zona i defensar-se dels enemics des d’una posició d’avantatge.

D’aquesta manera al voltant de la Roca de Sigiriya s’hi va construir una enorme fortalesa d’uns 3 kilòmetres d’amplada i 1 kilòmetre de llargada. A l’interior de la fortificació, van edificar-hi els jardins reials, varis palaus secundaris i l’enorme Palau Reial, situat a la part més alta de la roca. Abans d’arribar al Palau Reial, just a l’inici de les últimes escales, el Rei va fer-hi construir un enorme esfinx d’un lleó (del que actualment només queden les urpes). Per això la Roca de Sigiriya va passar a ser coneguda com la Roca del Lleó.

Els enormes jardins construïts al voltant de la roca actualment són els més antics d’Àsia i un dels més antics del món.

Dins la fortificació de Sigiriya, s’hi amaga un altre tresor històric: unes pintures rupestres que tenen més de 1.500 anys. Aquestes pintures, conegudes com les Donzelles de Sigiriya, encara són un misteri. No se sap si representen un ritual religiós o si són representacions de les moltes esposes que va tenir el Rei Kashyapa.

Visitant la Roca de Sigiriya

La visita a tota la Fortificació de Sigiriya, que permet descobrir els Jardins Reials i pujar fins al cim de la Roca del Lleó o Roca de Sigiriya, és una de les més completes de Sri Lanka.El recinte només està obert de les 7 del matí a les 17:30, i cal pagar una entrada de 30 dòlars (la zona d’entrada està situada a la part oest del recinte, al costat del Museu).

Un cop a dins, la visita comença pels Jardins Reials. Un conjunt de jardins i estanys decoren l’entrada i omplen de vegetació tot l’entorn de la Roca de Sigirya. Encara que sol fer bastanta calor, és agradable caminar per aquesta zona. Solen haver-hi bastants ocells, i també alguns monitors o llangardaixos per la zona.

Seguint el camí principal que travessa els jardins, s’arriba al Palau Inferior. D’aquest palau, situat als peus de la roca, només en queden les runes. És interessant observar com la naturalesa ha anat guanyant terreny a les antigues construccions d’aquest petit palau.

Des d’allà ja comencen les escales, una pujada continuada fins al cim de la Roca de Sigiriya. A mig camí s’arriba a la zona dels frescos de les Donzelles de Sigiriya. Ben a prop d’aquestes pintures històriques (està prohibit fotografiar-les), s’arriba a l’anomenada Paret Mirall, un mur de pedra amb missatges escrits fa més de 1.000 anys.

Poques escales després, el recorregut arriba a l’inici de l’últim tram d’escales. Allà les enormes urpes del lleó són l’últim indici que queda del gran esfinx que es va construir a l’entrada del Palau Reial.

Un cop a dalt de la Roca de Sigiriya, és el moment de descobrir les runes del Palau Reial Superior. Una petita ciutat en miniatura construïda a sobre d’aquesta famosa roca. El millor és caminar tranquil·lament entre les runes del palau, els banys o els jardins. I sobretot gaudir de les vistes. És fàcil quedar hipnotitzat per la planícia banyada per tonalitats de verd que envolta la roca. Només algun estany o figura de Buda trenquen la monotonia plana del paisatge, fins que la vista arriba als turons que s’eleven a l’horitzó.

Consells per visitar la Roca de Sigiriya

– Arribar com més aviat millor per evitar la calor i les multituds: el recinte obre a les 7:30.

– Per comprar l’entrada (tenen un cost de 30 dòlars) cal anar a les taquilles de la zona del Museu. És important no confondre’s amb la cua d’entrada al recinte, ja que allà no es poden comprar.

– Portar aigua i bon calçat. Per superar els 200 metres de la Roca de Sigiriya cal pujar moltes escales, així que val la pena anar ben preparat.

– Pels menys amants de la història i que vulguin estalviar-se els 30 dòlars d’entrada per pujar a la Roca de Sigirya, una alternativa és ascendir la Roca de Pidurangala.

Pujant a la Roca de Sigiriya: La nostra experiència

Després d’haver contemplat la panoràmica de la Roca Sigirya des de la Pidurangala Rock, vam començar el cinquè dia del viatge a Sri Lanka amb ganes d’ascendir la Roca del Lleó, un dels jaciments històrics més importants del país.

Des del mateix hotel, vam poder arribar caminant a l’entrada de la Fortificació de Sigiriya. Després de fer cua per comprar a les entrades, poc abans de les 9 del matí ja vam entrar al recinte. Descobrir tot el sistema de regadiu i emmagatzematge d’aigua dels Jardins Reials va ser el més interessant de la primera part de la visita a l’antiga fortificació.

Però el millor va començar quan vam començar a pujar escales. Érem una munió de gent, així que parar a mig camí no era una opció. Seguint l’itinerari vam arribar a les pintures de les Donzelles de Sigiriya, un dels punts amb més controls de la visita. No vam poder passar massa temps observant les pintures, i tampoc vam poder fer fotos. Està completament prohibit.

Unes quantes escales després ja érem a dalt. Caminant entre les restes del Palau que el Rei Kashyapa havia fet construir sobre la Roca de Sigirya. No hi ha cap construcció amb bon estat. Només les runes. Així que el millor de pujar a la Roca del Lleó van ser les vistes panoràmiques, que ens convidaven a imaginar-nos com d’espectacular havia de ser viure al Palau Reial de Sigiriya.

Al migdia, després d’unes tres hores llargues de visita, ja tornàvem a ser a baix. Caminant de nou entre els jardins reials. Per sort havíem evitat les hores de més calor i gent.

De nou vam tornar al poble de Sigiriya caminant, per tornar a dinar al Shenadi Restaurant. A la tarda ens esperava una experiència completament diferent: un safari al Parc Nacional Kaudulla per veure elefants asiàtics salvatges.

(Aquest post correspon al matí del cinquè dia del nostre viatge a Sri Lanka durant l’agost del 2017)