Després d’iniciar el viatge a Sri Lanka amb dos emocionants safaris al Wilpattu National Park, arribava el moment d’endinsar-nos en la seva cultura i tradició. El viatge a Sri Lanka era el primer viatge a l’Àsia que fèiem, així que tot era nou per nosaltres. Ens feia especial il·lusió la visita dels punts més importants per la tradició budista del país. I vam decidir començar pel punt on el budisme va néixer a Sri Lanka: el turó de Mihintale.

Com anar del Wilpattu National Park a Mihintale?

El Wilpattu National Park està bastant allunyat d’algun poble més o menys gran, per això és complicat abandonar el parc utilitzant transport públic. Així doncs, la millor opció és reservar algun taxi o tuk-tuk per moure’ns fins al següent punt del viatge.

En el nostre cas, vam demanar-li al Tiuder, amb qui havíem contractat el safari, si ens podria portar fins a l’hotel d’Anuradhapura quan acabéssim el safari. Ell va acceptar encantat a canvi de 4000 LKR, és a dir, uns 20 euros.

Un cop instal·lats al Hotel White House, i després d’un bany a la piscina i de dinar, ens preparem per anar a Mihintale. Mihintale és a només tretze kilòmetres d’Anuradhapura, així que la millor opció per arribar-hi és agafar un tuk-tuk. En general el tuk-tuk ens portarà fins a Mihintale, s’esperarà a que fem la visita i ens tornarà fins a Anuradhapura. El preu dependrà de la nostra capacitat de regatejar, a nosaltres ens va costar 2000 LKR (uns 10 euros) per tuk-tuk.

Des de Anuradhapura, també es pot arribar a Mihintale amb bus (http://www.lovely-plans.com/sri-lanka-mihintale/ )

Mihintale, una visita imprescindible a Sri Lanka

Quan l’emperador de la Índia, Ashok, es va convertir al budisme, va proposar-se construir 84.000 stupes budistes pel seu imperi i estendre les ensenyances del budisme tant com li fos possible. Per això, a l’any 242 a.C va enviar al seu fill Mahinda a Sri Lanka, amb l’objectiu de reunir-se amb el rei Devanamapiya Tissa. La trobada entre Mahinda i el rei va tenir lloc al turó de Mihintale, i després d’aquesta conversa tant el rei com 40.000 habitants d’Anuradhapura (aleshores la capital del país) van convertir-se al budisme. Per aquest motiu, actualment Mihintale és un lloc sagrat de peregrinació pels budistes de Sri Lanka.

Quan vam arribar a la part inferior del temple de Mihintale només hi veiem escales. En concret els 1840 esglaons que separen la part inferior del temple de la part més alta. Durant la pujada ens vam creuar bàsicament amb peregrins i també amb alguns grups de macacos, sempre atents per intentar robar alguna cosa de menjar.

Al finalitzar el primer tram d’esglaons, hi vam trobar esplanada on vam comprar els tiquets per accedir a la zona amb els temples més importants (costen 500 LKR, és a dir, 2 euros i mig). Allà també hi ha les runes d’un hospital i les runes d’un antic monestir, i una mica més amunt s’hi troba l’dàgoba Kantaka Cetiya i el refetor.

Abans d’arribar a l’esplanada del cim, el punt més sagrat, ens vam haver de descalçar i tapar les espatlles i les cames, com a símbol de respecte. Aleshores vam arribar al punt més màgic de Mihintale. Davant nostre teníem la dàgoba Ambasthale, situada al punt on es van trobar Mahinda i el rei. Vam contemplar amb silenci les peregrinacions dels budistes mentre rodejàvem la construcció, sempre amb sentit horari.

Des d’aquest punt, podíem veure els altres tres punts d’interès: la dàgoba Maha Seya, Aradhana Gala i l’Estàtua de Buda. Cadascun d’aquests punts es troba sobre una roca, de manera que vam haver de seguir pujant escales per accedir-hi.

Vam decidir començar pujant fins a la roca coronada per l’estàtua de Buda.

Vam continuar pujant a la roca Aradhana Gala o roca de les invocacions. Els pelegrins visiten aquesta roca, fins i tot durant els dies més ventoses, perquè és on hi va meditar per primera vegada Mahinda. Segurament és el punt on costa més arribar-hi, les escales són força irregulars i estretes, de manera que s’hi poden formar algunes cues quan hi arriba molta gent de cop. Però amb paciència segur que podrem arribar a dalt i gaudir d’unes vistes espectaculars.

Vam acabar la visita pujant fins als peus de la dagoba Maha Seya. Aquesta enorme dàgoba, mesura 107 metres d’alçada i 92 de diàmetre, va ser restaurada als anys setanta perquè es trobava amb molt mal estat. Al seu interior hi atresora un cabell de Buda.

Mentre finalitzàvem la visita a la doba, van començar a caure les primeres gotes. El cel s’havia anat enfosquint, cosa ben habitual a Sri Lanka a algun moment del dia, i faltava poc perquè arribés una forta tempesta. Per això, vam començar a baixar les escales amb més presses de les que ens hauria agradat. I quan van arribar a les tuk-tuk, ja plovia amb moltes ganes.

Vam tornar cap a l’hotel acompanyats d’una forta tempesta, i desitjant que el temps millorés per l’endemà. Durant el tercer dia a Sri Lanka, teníem previst visitar Anuradhapura. Mihitantale havia estat només l’aperitiu ideal per començar a conèixer la cultura cingalesa.

(Aquest post correspon a la tarda del dia 2 del nostre viatge a Sri Lanka durant l’agost del 2017)