Veure goril·les a Uganda (reserves, preu i millor època)

Veure goril·les a Uganda és una experiència difícil de descriure. Molt emocionant. I un dels motius principals per fer un viatge a Uganda.

És molt especial trobar-se al mig de la selva ugandesa i tenir a pocs metres una família de goril·les de muntanya interactuant entre ells. Només es pot passar una hora amb ells. Però és una de les hores més intenses que es poden viure a la naturalesa.

Veure goril·les a Uganda o a un altre país?

Els goril·les de muntanya són una espècie en perill d’extinció, i actualment només sobreviuen 1.063 exemplars. Es troben distribuïts en tres països: Uganda, Ruanda i la República Democràtica del Congo.

Uganda és el destí escollit per la majoria dels viatgers, perquè és on la combinació del preu i la seguretat és millor.

Pel que fa a la seguretat, en l’actualitat no es recomana viatjar a la República Democràtica del Congo, ja que hi ha situacions de violència i inestabilitat al país. En canvi, a Uganda i Ruanda es viuen condicions acceptables de seguretat, que fan molt més factible els viatges allà.

En referència al preu, a Ruanda és on aquesta experiència és més cara: el preu del permís per veure goril·les de muntanya és de 1.500 $. A Uganda el cost és de 700 $; i a la República Democràtica del Congo és on és més barat: 400 $.

Veure goril·les a Uganda: a quins parcs nacionals es poden veure?

Hi ha dos parcs nacionals on es pot fer el trekking per veure goril·les a Uganda: el Parc Nacional de la Selva Impenetrable de Bwindi i el Parc Nacional del Goril·la Mgahinga.

A la Selva Impenetrable de Bwindi (Patrimoni Mundial per la UNESCO) hi viu la meitat de la població mundial de goril·les de muntanya. Allà hi ha 18 famílies habituades als humans, que són les que es visiten durant els trekkings. A més, en ser un parc molt més gran, hi ha quatre sectors diferents des d’on es pot iniciar el trekking: Buhoma, Ruhija, Rushaga i Nkuringo. El sector està especificat al permís que s’obté al fer la reserva i pagar els 700 $.

Per altra banda, el Parc Nacional del Goril·la Mgahinga és el parc nacional més petit del país. Es troba dins de l’emblemàtic massís de Virunga, just a la frontera amb Ruanda. Allà només hi ha dues famílies de goril·les habituades als humans, la Nyakagezi i la Hirwa. La primera és l’única que es visita diàriament.

L’experiència en els dos parcs és molt similar. Tot i això, el Parc Nacional de la Selva Impenetrable de Bwindi és molt més famós per estar està més a prop del Parc Nacional Queen Elizabeth i d’Entebbe. A més, en haver-hi més famílies de goril·les habituades també pot rebre més turistes.

Jo, en canvi, vaig decidir visitar el Parc Nacional del Goril·la Mgahinga per dos motius. Em feia especial il·lusió poder observar goril·les de muntanya a les muntanyes de Virunga (on el George Schaller i la Dian Fossay van contribuir en l’estudi i la conservació d’aquesta espècie). A més, el P.N. del Goril·la Mgahinga és l’únic parc nacional d’Uganda on es pot veure el cercopitec daurat, un primat endèmic del massís de Virunga.

Preu del trekking per veure goril·les a Uganda?

Veure goril·les a Uganda és una experiència cara. El trekking per veure els goril·les de muntanya (ja sigui al P.N. de la Selva Impenetrable de Bwindi o al P.N. del Goril·la Mgahinfa) costa 700 $. La bona notícia és que aquests diners contribueixen enormement en la contribució d’aquesta amenaçada espècie.

A més, també és esperat que es doni propina als rastrejadors, als ràngers i al guia. És habitual donar uns 10 $ a repartir entre els rastrejadors, 10 $ pel guia i 10 $ a cada rànger.

També cal tenir en compte el cost del desplaçament fins allà i l’allotjament. Es pot viatjar amb cotxe de lloguer (els més senzills costen uns 50 $ per dia); cotxe de lloguer amb conductor (cal afegir un suplement de 40 $ per dia) o amb una agència. Els allotjaments més econòmics costen uns 25 $ per dues persones.

Si es viatja amb agència, és preferible contractar directament una empresa local. Al portal SafariBookings.com es poden comparar les propostes i preus de les agències ugandeses (moltes d’elles ofereixen circuits per tot el país, que inclouen el trekking per veure goril·les). En cas de contractar només un viatge per veure goril·les, acostumen a durar tres dies i tenen un cost mínim de 1.200 $ (això inclou el permís de 700 $). Si es disposa de més dies, val la pena allargar la ruta i fer un viatge d’entre 7 i 12 dies (aleshores el cost per dia acostuma a estar entre els 250 $ i 300 $ per dia, i també inclou el permís de 700 $).

Com reservar el permís per veure goril·les a Uganda

Haver reservat i pagat el permís per veure goril·les a Uganda és bàsic per poder fer aquesta activitat. Donat que el nombre de places és limitat, és recomanable obtenir el permís com més aviat millor. Si es viatja en temporada baixa, acostuma a ser suficient amb uns 3 mesos d’antelació; i si es viatja en temporada alta (de juny a setembre) és millor fer-ho amb uns 5 o 6 mesos d’antelació.

Els permisos els gestiona la Ugandan Wildlife Authority (UWA), però no et recomano fer la reserva i pagament directament amb ells. Són molt poc eficients contestant.

En cas de fer el viatge a Uganda amb agència local, ells s’encarregaran de tot. Només necessitaran el teu passaport i el pagament per avançat.

Si decideixes viatjar a Uganda per lliure, pots preguntar a l’empresa del lloguer de cotxes si acostumen a fer aquesta gestió; també hi ha allotjaments que ho fan; o, si no, es pot buscar una agència local per únicament fer aquest tràmit.

Quina és la millor època per viure aquesta experiència?

Durant cada dia de l’any es fa el trekking per veure goril·les tant a la selva de Bwindi com a Mgahinga. A més, les probabilitats de veure els goril·les acostumen a ser molt altes durant cada mes de l’any, encara que mai està assegurat.

Tot i això, és millor escollir els mesos de l’estació seca. Caminar per la selva i observar els goril·les de muntanya sense pluja és molt més agradable. En general, els mesos de menys pluja a Uganda són el juny, juliol, agost, gener i febrer.

Què portar durant el trekking per veure goril·les?

El trekking per veure goril·les a Uganda requereix caminar per zones selvàtiques amb força pendent i, molts cops, sense seguir cap camí. A més, la duració és incerta, ja que depèn del temps en què es trigui a trobar els goril·les. De vegades es troben amb poc menys d’una hora, però en altres ocasions pot ser necessari caminar unes set hores per trobar la família de primats.

Per aquest motiu, cal anar ben preparat amb material de trekking adient. Aquests són alguns dels imprescindibles:

– Unes bones botes de senderisme, a poder ser de canya alta.

– Mitjons llargs o polaines, per evitar que entrin formigues o altres insectes per sota els pantalons.

– Una motxilla amb aigua (mínim dos litres) i menjar per si el trekking s’allarga.

– Un impermeable.

– Una mascareta (durant l’hora en què s’està observant els goril·les és necessari anar amb mascareta per evitar la transmissió de malalties).

– Repel·lent de mosquits i crema solar (és important aplicar-s’ho abans de començar a caminar).

– Gorra o barret.

Per persones menys acostumades a caminar, abans del trekking es pot contractar un portejador. A part de portar la motxilla, poden ser de gran ajuda per superar trams de pendent o relliscosos. Aquest servei té un cost de 20 $ de base, més la propina que es vulgui afegir.

Consells per veure goril·les a Uganda responsablement

L’activitat per veure goril·les a Uganda està molt regulada per assegurar el benestar dels animals. Com a molt vuit persones poden visitar una família de goril·les diàriament, i passar únicament una hora amb ells. Durant tota l’activitat es va acompanyat d’un guia i dos ràngers del parc, que van armats per si hi hagués algun encontre amb un elefant, búfal o caçadors furtius.

A més, un grup de rastrejadors són els encarregats de localitzar la família de goril·les. També s’asseguren que durant l’observació dels goril·les es mantingui una distància de seguretat òptima.

Abans de començar aquest trekking, els ràngers expliquen detalladament tota la normativa. Alguns dels punts principals són:

– Només es pot passar 1 hora observant els goril·les.

– Cal intentar mantenir una distància de set metres amb els goril·les. Pot ser que els goril·les s’acostin més, en aquest cas és millor estar-se quiet i seguir les indicacions dels ràngers i rastrejadors.

– No es poden tocar els goril·les.

– Les fotografies s’han de fer sense flash.

– És important parlar baix durant tot el trekking, però especialment quan s’està davant dels goril·les. També és bàsic no imitar cap soroll que podrien fer els goril·les, ni fer gestos sobtats.

– No es pot beure aigua, menjar ni fumar durant l’observació dels goril·les.

– Cal evitar mirar els goril·les als ulls.

On dormir abans d’aquesta activitat

L’activitat de veure goril·les a Uganda és una de les experiències més famoses del país, i hi ha una variada oferta d’allotjaments als dos parcs nacionals on es pot fer aquesta activitat.

En cas de fer el trekking al P.N. de la Selva Impenetrable de Bwindi, és recomanable buscar un allotjament proper al sector assignat, ja que l’activitat comença de matinada. Aquestes són algunes opcions ben valorades:

– Bwindi Forest Lodge (sector de Buhoma) g

– Gorilla Mist Camp (sector de Ruhija)

– Broadbill Forest Camp (sector de Ruhija)

– Rushaga Gorilla Lodge (sector de Rushaga)

– Chamaleon Hill Lodge (sector Nkuringo)

En cas de fer el trekking per veure goril·les al P.N. del Goril·la Mgahinga, segons vaig entendre durant la meva experiència, la porta d’entrada al parc es decideix durant el vespre anterior en funció de la posició de la família Nyakagezi. A més, en aquest cas tots els sectors estan més a prop. Algunes opcions recomanades on dormir són:

– Travellers Rest Hotel

– Mount Gahinga Lodge

La meva experiència: veure goril·les al Parc Nacion Mgahinga (Uganda)

Del P.N. Queen Elizabeth fins al Llac Mutanda

Després de l’última nit al Parc Nacional Queen Elizabeth, vaig iniciar el recorregut cap al Parc Nacional del Goril·la Mgahinga. Allà, l’endemà, faria l’activitat amb què feia molt temps que somiava: el trekking per veure goril·les.

Segons la planificació del viatge, estava previst avançar cap al sud passant pel sector d’Ishasha del P.N. Queen Elizabeth. Tot i això, el meu guia em va dir que l’estat de les carreteres estava força malament i que havent de conduir fins al Parc Nacional Mgahinga se’ns faria molt tard. Vaig tenir dubtes de si m’ho deia per aquest motiu o per estalviar-se el preu de l’entrada al parc, però vaig decidir confiar en ell. Estava content amb com m’estava anant el viatge a Uganda i també era cert que, encara que passés pel sector d’Ishasha, tindria molt poc temps per fer un safari per allà.

Així doncs, vaig acabar anant cap al sud per la carretera principal, ja a fora del parc nacional. Tot i això, encara vaig poder veure un parell d’elefants, per acomiadar-me de la millor manera dels safaris per Uganda.

El trajecte amb cotxe va ser força llarg. Unes set hores i mitja de ruta, parant a dinar a un restaurant local a Kabale. Crec que va haver-hi algun problema amb el meu allotjament, i vam acabar anant al Mutanda Lake Resort. Estava una mica allunyat de l’entrada del Parc Nacional Mgahinga (1 hora i mitja amb cotxe), així que hauria de matinar l’endemà. Però tampoc era un gran problema.

Vaig poder aprofitar la tarda per gaudir d’unes vistes fascinants del llac Mutanda amb el massís de Virunga al fons. Un paisatge de postal.

El trajecte fins a la Muhabura Gate

Quant de temps portava somiant amb veure goril·les de muntanya? Quants cops havia mirat viatges a Uganda pensant en poder viure aquesta experiència? Avui per fi era el dia.

A les 6:30 del matí ja estàvem sortint de l’hotel, per anar fins a la Muhabura Gate del Parc Nacional del Goril·la Mgahinga, on començaria el trekking per veure un dels primats més amenaçats del món. El camí amb cotxe fins allà se’m va fer etern. Hi havia moltes pedres al camí, i avançàvem lentament. Per sort, anàvem amb temps.

Vam haver de deixar el cotxe al pàrquing del Mount Muhabura Lodge. Només es pot arribar a peu a la Muhabura Gate, a uns 2.200 metres d’altitud. Van ser uns deu minuts de pujada, que em van anar bé per suar una mica i alliberar la tensió del moment.

L’inici del trekking per veure goril·les

A la porta d’entrada del parc nacional vaig conèixer el guia i els dos ràngers que acompanyarien al grup. Després de revisar els permisos i passaports, ens van fer una explicació de l’activitat i les normes que hauríem de complir. També ens van presentar la família de goril·les de muntanya que intentaríem veure. Era la família Nyakagezi, que és la família de goril·les de muntanya amb més mascles d’esquena platejada. En concret, ens van dir que era una família de 9 membres: 4 mascles d’esquena platejada, 2 femelles adultes, 2 juvenils i una cria.

Abans de començar a caminar, va venir un grup de persones de la comunitat local i ens van regalar uns càntics i balls tradicionals. Va ser un moment emocionant i el preludi d’una experiència màgica del viatge a Uganda.

Caminant pel P.N. del Goril·la Mgahinga

Finalment, va arribar el moment de començar a caminar. El grup l’obrien i el tancaven els rangers, que anaven armats. El guia era el segon de la fila i, a part d’anar explicant curiositats de la selva, també s’encarregava que tot el grup caminés a prop i de fer les parades necessàries per descansar.

Avançàvem a un ritme força lent, fent parades constanment. Tots teniem l’incertesa de si veuríem els goril·les. Els rastrejadors que havien sortit feia més d’una hora encara no els havien localitzat.

Mitja hora més tard va sonar el telèfon del guia: els rastrejadors havien trobat els goril·les. Ja sabíem cap a on havíem d’anar. A més, estaven força a prop. Vam caminar uns minuts cap a la direcció que li havien dit, i quan els rastrejadors van escoltar-nos van començar a fer uns sorolls per tal que el guia els localitzés.

Després d’una petita pujada selva a través vaig trobar-me a pocs metres d’una femella de goril·la de muntanya…

Complint el somni de veure goril·les a Uganda

Des del moment en què tot el grup va arribar a la zona en què es trobaven els goril·les de muntanya, va començar a contar l’hora en què se’ns permetria estar allà.

Van ser seixanta minuts molt emocionants i que van passar-me volant. Després d’haver vist una de les femelles, un dels rastrejadors ens va portar fins a davant d’un dels mascles d’esquena platejada. Un individu enorme que, després d’analitzar-nos amb indiferència, va estirar-se a dormir. Ràpidament, vaig veure que al seu darrere hi havia l’única cria de la família, que estava saltant de branca a branca i jugant amb els seus dos germans.

Després vam apropar-nos a una zona en què hi havia un altre mascle i les dues femelles. Estaven a uns cinc metres, ja que hi havia molta vegetació i el desnivell del terreny no ens permetia estar més lluny. En tot moment, m’havia de col·locar a on m’indicaven els rastrejadors, que són les persones que més coneixen a aquesta família de goril·les de muntanya.

Mentre fotografiava una de les femelles, va començar a moure’s en la meva direcció. Un rastrejador em va xiuxiuejar que no em mogués i això és el que vaig fer. El goril·la va passar-me pel costat, mentre jo em quedava immòbil.

Durant l’última estona vaig estar observant i fotografiant dos dels mascles d’esquena platejada. Estaven menjant tranquil·lament, a una zona força inaccessible. El desnivell del terreny i la frondositat de la vegetació feia que fos força difícil tenir una bona posició per veure’ls clarament. Això em va dificultar una mica les fotos, però no va restar gens de màgia al moment.

De sobte, el guia em va avisar que ja havia passat una hora. Havíem de marxar.

Amb certa pena i una gratitud infinita, vaig desfer les meves passes per agafar la meva motxilla i començar el descens fins a la porta d’entrada al parc.

Vaig marxar molt feliç del Parc Nacional del Goril·la Mgahinga. No només havia complert un dels meus somnis viatgers. No només havia tingut l’oportunitat de veure diversos exemplars de goril·les de muntanya. Si no que, a més, amb els diners que havia pagat per fer aquesta activitat estava contribuint en la conservació d’aquesta espècie. Un exemple de turisme sostenible i amb un impacte positiu.

Vaig acabar el dia a l’històric hotel Travellers Rest Hotel. Un allotjament on també s’hi havia allotjat l’investigador George Schaller i que va servir de refugi a la Diane Fossay quan va haver de fugir del Congo.

(Aquest post correspon al setè i vuitè dia del viatge a Uganda)