El Parc Nacional Kibale i els seus ximpanzés (Uganda)

Veure ximpanzés amb llibertat és una experiència inoblidable per qualsevol amant de la naturalesa. Aquests primats es troben distribuïts per un gran nombre de països africans, que van des del Senegal, a l’oest, fins a Tanzània, a l’est. Tot i això, en la majoria de zones és realment complicat veure ximpanzés. Durant els últims anys, el Parc Nacional Kibale, a Uganda, s’ha convertit en un dels millors llocs del món per veure ximpanzés salvatges.

El Parc Nacional Kibale protegeix un bosc selvàtic d’uns 770 km². La densa vegetació que cobreix aquest territori, fa que orientar-se i observar fauna sigui un desafiament. Dins del Parc Nacional Kibale hi viuen més de 1.200 ximpanzés. I encara que són els animals més emblemàtics del parc, hi ha moltes més espècies dins d’aquest bosc: s’han registrat fins a 13 espècies de primats, 300 espècies d’ocells i altres mamífers com l’elefant, el búfal o el lleopard.

Per veure ximpanzés al Parc Nacional Kibale de manera responsable i segura, cal reservar un permís per fer l’activitat de rastreig.

En què consisteix el rastreig de ximpanzés al Parc Nacional Kibale?

L’activitat estrella del Parc Nacional Kibale consisteix a intentar veure un grup de ximpanzés salvatges. Són animals lliures, així que veure’ls mai està assegurat. Tot i això, les probabilitats de de poder-los observar són molt altes: només es visiten grups que han estat acostumats a la presència humana i que estan en constant seguiment.

Resumidament, els passos de l’activitat de rastreig de ximpanzés o chimpanzee trekking són els següents:

– A l’hora d’inici de l’activitat (a les 8:00 o a les 15:00), cal dirigir-se al punt de trobada del parc nacional. Després d’una verificació de permisos i passaport, cada viatger és assignat a un grup i ranger.

– Seguidament, es fa una introducció sobre l’activitat i el grup de ximpanzés que es visitarà.

– Segons la posició dels ximpanzés, es comença a fer el rastreig sortint des de les oficines del parc o bé es fa una aproximació amb cotxe.

– Aleshores comença el moment de buscar els ximpanzés. El ranger és l’encarregat d’anar definint el camí (molts cops bosc a través) a partir dels sons i rastres dels ximpanzés. El ranger va armat, especialment per espantar els elefants i búfals en cas d’un encontre amb ells.

– Un cop es troba el primer individu, està permès passar una hora amb ells.

– Quan han passat 60 minuts és el moment de tornar fins al punt d’inici del parc.

– En general, la duració total de l’activitat varia entre dues i quatre hores. Depèn del temps que es trigui a trobar els primats.

Quantes persones poden fer el trekking de ximpanzés?

El nombre de persones que diàriament poden fer el trekking de ximpanzés està limitat. En concret, a cada grup pot haver-hi un màxim de deu persones.

Encara que es fan dues sortides diàries i hi ha diferents grups, sovint s’acaben els permisos. Sobretot en temporada alta. Per això, és gairebé imprescindible reservar el permís amb antelació.

Com reservar el trekking per veure ximpanzés al Parc Nacional Kibale?

Si es fa un viatge a Uganda a través d’una agència (estrangera o local) no cal preocupar-se per això. Ells s’encarregaran de fer tots els tràmits.

En cas de viatjar al país per lliure, hi ha dues maneres de sol·licitar aquest permís:

– Directament a través de la Ugandan Wildlfe Authority (UWA). Es pot contactar amb ells per correu electrònic i fer el pagament per transferència bancària. No és massa recomanable fer-ho així. Són molt lents contestant, i fer la transferència internacional implica pagar més comissions.

– A través d’una agència local o l’allotjament. Si viatges a Uganda amb cotxe de lloguer, possiblement el personal de l’agència de cotxes t’ajudaran a fer aquest tràmit (a canvi d’alguna comissió). També es pot sol·licitar aquest servei a alguna agència local del país o a algun allotjament de confiança.

El cost d’aquest permís és de 200 USD.

En què consisteix l’habituation experience al Parc Nacional Kibale?

Si es vol viure una experiència més immersiva i llarga amb els ximpanzés, es pot contractar l’habituation experience. En aquest cas, el temps permès per passar amb els ximpanzés és de quatre hores.

A part de la duració, la diferència principal d’aquesta activitat és que es visita un grup de ximpanzés que encara estan en procés d’habituació als humans. Un procés que acostuma a durar fins a tres anys. Per tant, això pot fer més difícil veure’ls de prop. També implica haver de caminar molt més, ja que a mesura que els ximpanzés es van movent, cal anar buscant altres membres del grup.

És una activitat única, ideal per aprendre sobre el comportament dels ximpanzés. Per poder-los veure amb certa proximitat cal ser pacient i guanyar-se la seva confiança.

El preu és una mica més elevat: 250 USD. Hi ha molts menys permisos per fer aquesta activitat, així que és encara més important reservar-la amb la màxima antelació possible.

Quina és la millor època per veure ximpanzés al Parc Nacional Kibale?

Es poden veure ximpanzés al Parc Nacional Kibale durant tot l’any. Tot i això, és més recomanable fer aquesta activitat durant l’estació seca, és a dir, de juny a setembre o de gener a febrer. Quan plou la majoria de ximpanzés acostumen a quedar-se a les copes dels arbres, i és més complicat observar-los.

L’avantatge de l’època de pluges és que sol haver-hi menys gent i els preus dels allotjaments és més baix. A més el paisatge es troba en el seu millor moment.

Altres zones on veure ximpanzés a Uganda

El Parc Nacional Kibale no és l’única zona on es poden veure ximpanzés dins d’Uganda. Tot i això, sí que és la zona amb més densitat d’aquests primats i on les observacions acostumen a ser més exitoses.

Els altres boscos on es poden veure ximpanzés a Uganda són:

– Budongo Forest, dins el Parc Nacional Murchison Falls. Preu: 100 USD.

– Kyamburu Gorge, dins el Parc Nacional Queen Elizabeth. Preu: 50 USD.

– Kalinzu Forest Reserve: 50 USD.

– Ngamba Island. 73 USD.

Consells per veure ximpanzés al Parc Nacional Kibale

Veure ximpanzés en llibertat implica estar en un entorn amb animals salvatges, amb els perills que això comporta. Per tal d’evitar qualsevol complicació o situació imprevista, és important seguir aquests consells:

– Seguir sempre les ordres del ranger-guia, i no separar-se d’ell durant la ruta pel bosc de Kibale.

– No participar en el trekking de ximpanzés ni a l’habituation experience en cas d’estar malalt. Els ximpanzés podrien encomanar-se. A més, durant l’observació és necessari portar mascareta.

– No tirar deixalles.

– Parlar en veu baixa i no fer moviments bruscos.

– Mantenir una distància de vuit metres amb els ximpanzés. Si algun d’ells s’aproxima a tu, aleshores és millor estar-se quiet.

– No imitar els sons dels ximpanzés.

– No fer fotos amb flash.

– No beure ni menjar a prop dels ximpanzés.

– No interaccionar amb ells ni tocar-los.

– Hi ha molta vegetació i insectes. Per evitar picades o reaccions al·lèrgiques és molt millor portar roba de màniga llarga i alguna gorra o barret.

– Portar mitjons llargs i col·locar-los per sobre els pantalons. Així s’evita que els insectes pugui picar-te a les cames.

– Anar equipat amb un bon calçat. Si pot ser, botes de caminar de canya alta.

– Portar un impermeable per si plou durant la sortida.

– Als boscos humits acostuma a haver-hi força mosquits, per això s’aconsella aplicar-se repel·lent de mosquits abans de començar la ruta.

– Portar aigua amb abundància (mínim un litre i mig).

On dormir al Parc Nacional Kibale

El Parc Nacional Kibale és un dels llocs més turístics d’Uganda. A prop del parc hi ha una àmplia oferta d’allotjaments. Amb opcions per tots els pressupostos.

Algunes de les opcions més ben valorades són:

– Kibale Forest Camp. Es troba a uns quinze minuts del punt d’inici del trekking per veure ximpanzés. Aquí és on vaig dormir jo. Les tendes tenen llit i són molt còmodes. A més, l’allotjament té uns jardins per on sovint es poden veure diferents tipus de primats.

– Isunga Lodge. Es troba a uns 20 minuts del Parc Nacional Kibale, en un entorn espectacular.

– Kibale River Camp. Una de les opcions més econòmiques per dormir a prop del bosc d Kibale.

La meva experiència: l’habituation experience al bosc de Kibale

Des del P.N. Murchison Falls fins a Kibale

Després de visitar la part alta de les cascades Murchison, un dels punts imprescindibles del Parc Nacinoal Murchison Falls, vaig iniciar el trajecte fins al Parc Nacional Kibale. Un recorregut llarg, d’unes set o vuit hores de cotxe.

Conduïa el meu guia, el Twaha, que va aprofitar el llarg trajecte per explicar-me coses dels diferents pobles per on anàvem passant. Vam travessar moltes zones rurals, on gran part de la població vivia amb pocs recursos. La majoria d’ells es dediquen a l’agricultura, especialment al cultiu de cafè, té i plàtans.

Al migdia vam arribar a Fort Portal, una ciutat famosa pel seu entorn volcànic, on hi ha un gran nombre de llacs dins dels cràters (crater lakes). Vam aturar-nos a dinar a un restaurant local del centre de la ciutat. Des d’allà estàvem a només una hora del bosc de Kibale.

L’arribada al Kibale Forest Camp

Circulant per la carretera que travessa el Parc Nacional de Kibale ja vaig poder comprovar la frondositat d’aquest bosc. Trobar els ximpanzés sense l’ajuda d’un guia seria gairebé impossible.

Vaig arribar a l’allotjament, el Kibale Forest Camp, a mitja tarda. Encara quedaven algunes hores de llum, i vaig aprofitar per sortir a recórrer un sender d’uns quatre kilòmetres que recórrer els jardins d’aquest allotjament. A part de poder veure una gran varietat d’ocells, per allà també s’hi podien veure còlobs vermells i còlobs blanc-i-negre.

No vaig trigar massa a trobar un grup de còlobs vermells, que es movien entre les copes dels arbres. No semblaven massa còmodes amb la meva presència, així que no vaig estar-me massa estona amb ells.

A l’arribar al final del camí, vaig trobar-me un grup de còlobs blanc-i-negre. Estaven menjant a un enorme arbre, just a davant de la recepció de l’allotjament. Era una de les espècies que més ganes tenia de veure. Vaig estar fotografiant-los fins a la posta de sol.

La preparació de l’habituation experience

Vaig esmorzar ben aviat, ja que a les 6:30 havia d’arribar al point center de Kibale, on revisarien el meu permís abans de començar l’habituation experience. Un cop revisat el meu permís i el de l’altra gent que també faria aquesta activitat, en total érem sis, ens van indicar el ranger del parc que seria l’encarregat de guiar-nos.

Abans de començar a caminar ens van explicar en què consistiria l’experiència. Podríem passar quatre hores amb un grup de ximpanzés en procés d’habituació als humans. Un procés que dura fins a 3 anys. El grup que se’ns va assignar, ja portava uns mesos d’habituació. Un aprenentatge que es fa a través d’acostumar-los a la presència humana, però sense cap mena d’interacció ni d’alimentació. Poder col·laborar en aquesta fase, és una bona manera de contribuir en la conservació d’aquesta espècie. Un cop els grups han estat habituats als humans, aleshores es visiten durant l’activitat més habitual: elchimpanzee trekking. Amb aquesta activitat s’ingressen la majoria de diners, que després es destinen en gran part a la conservació d’aquesta espècie i a ajudar a les comunitats locals.

Començant la cerca dels ximpanzés al Parc Nacional Kibale

Poc després de les set del matí, quan ja començava a clarejar, vam començar a caminar. Vam seguir la carretera principal, en fila índia i darrere de l’Edison, el ranger que ens acompanyava. Anava armat per si durant el recorregut ens topàvem amb algun elefant, búfal o lleopard. A l’interior del bosc els animals són especialment agressius, ja que la falta de visibilitat fa que no puguin anticipar els encontres.

Quan feia una mitja hora que caminàvem, encara per la carretera, vam escoltar el primer xiscle d’un ximpanzé. Estaven a prop, a l’interior del bosc. El nostre ranger es va endinsar cap a la vegetació, per confirmar si es trobaven allà. Uns minuts més tard va aparèixer de nou, i ens va indicar que el seguíssim sigil·losament. A partir d’aquest moment ja vam començar a caminar per l’interior de la selva. No seguíem cap camí. Així que calia anar apartant les branques, fulles i arrels. I no pensar massa en la quantitat d’insectes i aranyes que hi havia per allà.

El primer encontre amb un ximpanzé

Sobtadament l’Edison es va aturar, i va assenyalar amb el dit una silueta negra. Encara hi havia poca llum, però no vaig tenir cap dubte. Era un ximpanzé. El primer que veia. Estava assentat a terra, observant-nos. Tot i que ens vam quedar quiets i en silenci, al cap de pocs segons va marxar. Era la reacció normal tenint en compte que encara no estaven acostumats als humans.

A partir d’aquest moment ja començaven a contar les quatre hores.

Caminant entre ximpanzés al Parc Nacional Kibale

Les hores següents van ser molt intenses. No vam deixar de moure’ns. Els crits dels ximpanzés ressonaven a l’interior de la selva. Era estremidor. En funció de l’origen dels sons i el tipus de xiscle, el ranger anava escollint el millor itinerari per anar trobant nous exemplars del grup, que segons el que havien pogut estudiar tenia uns 70 individus.

Les observacions en general van ser força curtes. Quan veiem algun ximpanzé, no acostumava a estar-se quiet massa segons abans de marxar. En aquests casos, no seguíem mai aquest exemplar, sinó que ens allunyàvem i en buscàvem un altre. En algunes ocasions, algun ximpanzé va tolerar millor la nostra presència, i ens va estar mirant durant alguns minuts.

També vaig poder veure força ximpanzès a dalt dels arbres del Parc Nacional Kibale. Movent-se amb una agilitat fascinant. Alguns s’estaven quiets, menjant tranquil·lament.

Just quan va fer quatre hores des que havíem vist el primer ximpanzé, ens van avisar. Havíem de marxar.

Jo no tenia ni idea d’on érem. Estava completament desorientat. Per sort, el ranger ho tenia molt clar. I no va trigar massa a trobar un camí que ens portaria fins a fora del bosc de Kibale.

En total vaig caminar més de dotze kilòmetres per l’espessa selva. La majoria d’ells sense seguir cap camí. Va ser una de les experiències de naturalesa més màgiques que he viscut. Veure ximpanzés en aquell entorn, mentre ressonaven els seus crits entre les copes dels arbres, va ser inoblidable.

(Aquest post correspon a la tarda del quart dia i al cinquè dia del viatge a Uganda)