Els trekkings als Pirineus són sempre sinònim de majestuositat. Caminar entre llacs i muntanyes durant diversos dies és una oportunitat perfecta per descobrir nous paisatges i sentir la calma de la muntanya. Allunyat de les multituds, amb poca cobertura i carregant una motxilla pesada a l’esquena.
Després de diversos trekkings als Pirineus Catalans, com Carros de Foc i Muntanyes de Llibertat, vam decidir fer la següent travessa a la zona del Parc Nacional dels Pirineus, a la part central dels Pirineus Francesos. Disposàvem només de 5 dies, i vam escollir una ruta tranquila entre els Pirineus Francesos i el Pirineu de Huesca.
La ruta de poc més de 50 kilòmetres, ens va portar pels següents refugis:
– Etapa 1: Del poble de Fabrègues al Refuge de Migouélou
– Etapa 2: Del Refuge de Migouélou al Refuge de Larribet
– Etapa 3: Del Refuge de Larribet al Refugio de Respomuso
– Etapa 4: Del Refugio de Respomuso al Refuge d’Arrémoulit
– Etapa 5: Del Refuge d’Arrémoulit al poble de Fabrègues
Aquest trekking als Pirineus és una modalitat escurçada del Trekking de los 3000 Ibones, i els creadors de la ruta l’anomenen el Trekking del Sarrio. Tot i això, no és una ruta gaire popular així que durant les etapes no vam trobar ningú que fes la mateixa ruta circular que nosaltres.
5 Dies de Trekking als Pirineus: La ruta del Sarrio
Dades de la ruta
– Kilòmetres totals: 50,5 km
– Desnivell positiu: 3.122 metres
– Desnivell negatiu: 3.784 metres
Etapa 1: Fabrègues – Refuge de Migouélou
Resum de la primera etapa
– Kilòmetres: 6,7 km
– Desnivell positiu: 740 metres
– Desnivell negatiu: 340 metres.
Sortint del poble de Fabrègues
Vam començar el trekking des del petit poble de Fabrègues, a França, dins de la preciosa vall d’Ossau. L’inici d’aquesta ruta és especial perquè els primers quilòmetres no es fan a peu, sinó amb el tren més alt d’Europa: Petit Train d’Artouste. Després de pujar amb telecabina fins a 2.000 metres d’altitud, vam agafar el primer tren del dia a les 9 del matí.
El recorregut amb tren, de 10 kilòmetres i 1 hora de duració, ens va portar entre les muntanyes que envolten la Vall d’Ossau. Les vistes de la vall amb les muntanyes de fons segur que eren espectaculars, però no vam poder veure res. La boira ho inundava tot. Plovia sense descans. I la previsió de temps no prometia que deixés de fer-ho. Seria una primera etapa passada per aigua…
Del Llac d’Artouste al Col d’Artouste
Des del Llac d’Artouste vam iniciar el trekking de 5 dies pels Pirineus. Entrant dins el Parc Nacional dels Pirineus, vam començar a pujar en direcció el Col d’Artouste. Els núvols ens tapaven les vistes, per això quan algun pic sobresortia entre el mar de boira, aprofitàvem per parar a admirar el paisatge.
Després de passar pel costat dels Lacs de Carnau vam iniciar la pujada forta del dia fins al Col d’Artouste. Algun tram era força inclinat, però en general el camí no va tenir complicacions. Poc abans de les 12 del migdia ja havíem arribat al coll. Des d’allà teòricament havíem de veure el Lac de Migouélou i el refugi, però tot estava tapat.
Baixant fins al Lac de Migouélou
Va començar a ploure amb més ganes mentre descendíem. Per sort no llampegava ni tronava, així que no hi havia perill. Una hora més tard ja érem dins del refugi. I la pluja continuava… Només podíem esperar que el temps millorés l’endemà.
Etapa 2: Refuge de Migouélou – Refuge de Larribet
Resum de la segona etapa
– Kilòmetres: 11,2 km
– Desnivell positiu: 760 metres
– Desnivell negatiu: 900 metres.
Baixant del Refuge de Migouélou al Plan d’Aste
Al matí ens esperava una baixada de quasi 1.000 metres fins a Plans d’Aste. Vam iniciar l’etapa mentre els núvols i la boira començaven a pujar amb l’escalfor del sol. Un joc de llums extraordinari que ens recordava que les sortides de sol a la muntanya sempre valen la pena.
Del Plan d’Aste al Refugi de Larribet
Des del Plan d’Aste, després de caminar per una tranquil·la pista, vam arribar a l’inici del camí fins al Refugi de Larribet, ens faltaven 2 hores i 45 minuts per arribar-hi. Un camí ample i senzill per un bosc ombrívol i ple de fruits del bosc ens va portar fins al Lac de Suyen. L’aigua del llac era un mirall del preciós paisatge que l’envolta.
A partir del llac el camí seguia el riu Arrens, i vam estar caminant per una vall encantadora. Plena de flors, salts d’aigua i alguna bucòlica cabanya de pastors. Un tram per gaudir, gens complicat.
Al arribar a la desviació per anar fins al refugi, començava la pujada. Des d’allà el camí era una mica més tortuós i no vam deixar de pujar. Després d’uns 30 minuts pujant, van aparèixer davant nostre noves muntanyes i pics de parets granítiques. Allà hi sobresortia el mític Balaïtous (3.145 metres), i 1.000 metres més a baix ja podíem veure el refugi camuflat entre les roques.
Vam passar la tarda envoltats de marmotes. Es podien veure des de les finestres del refugi. Però no vam poder gaudir de la posta de sol. A mitja tarda la boira va tornar a esborrar el paisatge. Tot era gris.
Etapa 3: Refuge de Larribet – Refugio de Respomuso
Resum de la tercera etapa
– Kilòmetres: 13,4 km
– Desnivell positiu: 892 metres
– Desnivell negatiu: 804 metres.
Ascendint fins al Port de la Peyre de Saint Martín
La tercera etapa d’aquest trekking al Pirineu va començar amb un temps esplèndid. No hi havia cap núvol. La sortida del sol, amb els pics tenyint-se de taronja, va ser màgica.
Amb energies renovades, vam començar desfent l’última pujada del dia anterior fins la Cabanya de Doumblas. Encara que el camí era el mateix, la llum era totalment diferent i semblava un nou paisatge. Un cop vam arribar a la vall, vam començar a seguir el curs del riu Arrens, en direcció el Port de la Peyre de Saint Martín.
Després d’una lleugera pujada vam arribar a la planícia de Labassa. El sol encara no l’il·luminava. Tot era silenci. I vam tenir la sort de trobar un grup d’isards que encara no havien pujat a les cotes més altes.
Des de la planícia de Labassa podíem veure el traçat del camí sobre la vessant de la muntanya. Ens esperava una pujada amb zig-zag fins als Lacs de Remoulis (2.040 m) on el pendent tornava a suavitzar-se. Vam deixar enrere els llacs, on ja hi havia alguns pescadors, i després de superar una última pujada vam arribar al Port de la Peyre de Saint Martín.
Del Port de la Peyre de Saint Martín a Respomuso
Superat el port, tocava baixar. Vam descendir fins al petit Ibón de Campo Plano, ja en territori aragonès. Un cop a baix, el camí fins al Refugi de Respomuso era ben senzill. Vam passar per l’Ibón deras Ranas, des d’on hi ha una excel·lent vista dels pics del Gran Facha, Campo Plano, Llena Cantal i Pedrafita. I quinze minuts més tard ja vam arribar al refugi. Dormiríem a un emplaçament idíl·lic, just al costat de l’Ibón de Respomuso.
Al vespre, després de sopar, el sol i els núvols van regalar-nos un espectacle de llum. Un espectacle curt, però preciós. Durant uns minuts els pics ataronjats del Circ de Pedrafita es van reflectir sobre els petits estanys que envolten l’Ibón de Respomuso, creant una atmosfera màgica. I efímera. A poc a poc la llum es va anar apagant i la foscor es va apoderar de la muntanya…
Etapa 4: Refugio de Respomuso – Refuge d’Arrémoulit
Resum de la quarta etapa
– Kilòmetres: 7,4 km
– Desnivell positiu: 504 metres
– Desnivell negatiu: 376 metres
Del Ibón de Respomuso als Ibones de Arriel
El cel serè amb el qual ens havíem acomiadat del dia havia desaparegut. Quan vam començar l’etapa tot eren núvols, i no vam poder gaudir d’una bonica sortida de sol al voltant de l’Ibón de Respomuso. Ens esperava una etapa molt senzilla i força curta.
Després de caminar durant una hora vam arribar als Ibones de Arriel, un conjunt de llacs envoltats d’un entorn molt rocós on sobresortien els pics de l’Arriel, el Palas i el Balaïtous. Des de l’últim estany vam iniciar la pujada fins al Col d’Arrémoulit. Curta però intensa. El vent ja començava a bufar i els núvols i la boira començaven a dominar el paisatge. No quedava gaire perquè arribés la pluja. Així que tocava afanyar-nos.
Entre la boira fins al Refugi d’Arrémoulit
Des del Col d’Arrémoulit només ens faltava 1 hora per arribar al llac i al refugi homònims. Una hora de caminar entre la boira, sense poder gaudir del preciós entorn que ens envoltava.
Durant la tarda la pluja i la boira van seguir dibuixant el paisatge. Vam passar la tarda dins el petit refugi, jugant a cartes i esperant el sopar… Semblava que durant la nit els núvols desapareixerien.
Etapa 5: Refuge d’Arrémoulit – Fàbregues
Resum de la cinquena etapa
– Kilòmetres: 11,8 km
– Desnivell positiu: 256 metres
– Desnivell negatiu: 1274 metres.
Última pujada fins al Col d’Arrious
L’última etapa d’aquest trekking de 5 dies al Pirineu era de sobretot baixada. Però abans ens esperava una última ascensió fins al Col d’Arrious. Havíem començat el dia amb la sortida de sol somiada: veient com els núvols agafaven colors ataronjats i enlluernaven encara més la perspectiva del refugi a la vora del llac. L’entorn era fabulós. I el dia esplèndid ens convidava a començar a caminar.
La pujada fins al Col d’Arrious, des d’on podíem veure tota l’extensió del Lac d’Arrious, ja tenia regust de comiat. Ja només ens quedaria la baixada pel Ruisseau d’Arrious per arribar de nou a la civilització. Tornariem a tenir cobertura després de 5 dies. Així que vam assaborir els últims passos fins a ascendir al coll, just quan el sol ens començava a il·luminar-nos.
Últim descens fins a Fàbregues
Ja només ens quedava baixar. Uns 1000 metres de desnivell amb unes vistes impressionants d’una de les muntanyes més icòniques dels Pirineus: el Pic du Midi d’Ossau. A poc a poc vam anar allunyant-nos del paisatge pedregós de l’alta muntanya i la vegetació va anar guanyant terreny. Els últims kilòmetres fins a la carretera, a Soques, els vam fer per un tranquil bosc de pins.
Des de Soques, només ens quedaven un parell de kilòmetres fins a Fàbregues. El final del trekking. Havíem deixat enrere una munió d’estanys o ibones, valls precioses i alguns dels paisatges més bonics del Pirineu francès. Caminar per la muntanya uns quants dies és sempre una delícia…
Recomanacions i consells
– Durant tota la ruta no hi ha cobertura, tampoc als refugis.
– Convé portar el track GPS de les etapes. Hi ha moltes aplicacions pel mòbil per poder seguir els tracks.
– La majoria de refugis francesos són molt senzills i austers. En general no hi ha endolls, ja que només tenen energia solar. Per això convé portar bateries externes per poder carregar els móvils, GPS o càmeres.
– És imprescindible reservar els refugis amb antelació, sobretot durant la temporada alta de l’estiu.
– A la majoria dels refugis francesos hi ha una àrea propera on està permès dormir-hi amb tenda de campanya. És gratuït.
