• Post category:Sud Amèrica / Xile
  • Reading time:21 min de lectura
  • Post author:
  • Post last modified:gener 11, 2024
You are currently viewing Ventisquero Colgante, un imprescindible al visitar el P.N. Queulat

Queulat és una paraula del llenguatge dels Chonos i es pot traduir com “So de les Cascades”. Quan es contempla l’imponent Ventisquero Colgante és molt fàcil entendre el motiu d’aquest nom. Sobretot quan els blocs de gel es desprenen de la glacera, creant noves cascades efímeres, que ressonen amb força per tota la vall.

El Ventisquero Colgante és el punt més icònic del Parc Nacional Queulat i un dels punts imprescindibles de qualsevol ruta per la Carretera Austral. Es tracta d’una glacera que acaba a la part més alta d’un precipici que supera els 400 metres de caiguda; creant un escènic salt d’aigua que penja des de la gran massa de gel.

detalls de la glacera i la cascada del Ventisquero Colgante

Informació pràctica per visitar el Ventisquero Colgante

Com arribar al Ventisquero Colgante

El Ventisquero Colgante forma part del Parc Nacional Queulat, una àrea de conservació situada a la regió d’Aysén, a la Patagònia xilena. Aquest parc nacional té tres sectors, el sector Angostura, el sector Ventisquero i el sector El Portezuelo. Tal i com es pot deduir pel nom, el Ventisquero Colgante es localitza al sector central, el Ventisquero, que es troba a uns 22 kilòmetres de Puyuhuapi, seguint la Carretera Austral.

Arribar al sector Ventisquero amb vehicle propi és molt senzill. L’entrada al parc està molt a prop de la Carretera Austral. En concret, cal dirigir-se aquí.

Si es viatja amb transport públic, només es pot arribar amb bus fins a Puyuhuapi. Des d’allà, per arribar al parc es pot fer a través d’alguna agència del poble, llogant una bicicleta o fent autostop.

Quant costa l’entrada al Parc nacional Queulat

L’entrada al Parc Nacional Queulat té un cost de $5.000 pels adults nacionals i $11.000 pels adults estrangers.

Encara que el preu de l’entrada cal abonar-lo a la porta d’accés al parc (només es pot pagar amb targeta), és necessari fer una reserva prèvia, indicant el dia d’arribada i les dades dels visitants. El número d’entrades és límitat, així que si es visita el parc durant la temporada alta és millor fer la reserva amb antelació.

La reserva s’ha de fer a través del portal web de CONAF (allà també es poden consultar totes les tarifes d’accés al parc actualitzades).

Quin és l’horari?

L’accés al Parc Nacional Queulat i, per tant, al Ventisquero Colgante, només està obert de dimarts a diumenge de 9:00 a 14:30. En cas d’entrar a última hora, cal haver sortit del parc a les 16:30.

bosc verd del parc nacional queulat durant el camí de pujada al mirador Ventisquero Colgante

Els millors senders per contemplar el Ventsiquero Colgante

Per poder observar l’impressionant Ventisquero Colgante, hi ha tres senders disponibles. Tots comencen des del mateix punt, dins del sector Ventisquero del parc.

1. Sender Mirador del Ventisquero

Aquest és el camí estrella del Parc Nacional Queulat i regala les millors vistes del Ventisquero Colgante. És una ruta lineal, amb un desnivell positiu d’uns 350 metres, però que no té massa dificultat. La distància total de l’excursió (anar i tornar) són 3,4 kilòmetres i es pot fer fàcilment amb unes dues hores.

El camí comença creuant el riu Témpanos, a través d’un pont penjant. Després hi ha una bifurcació, i cal dirigir-se cap al camí de l’esquerre (està molt ben indicat).

el riu que cal creuar amb un pont penjant per pujar al mirador del Ventisquero Colgante

Des d’allà, la major part d’aquesta excursió avança per l’interior d’un bosc sempervient. Caminant amb atenció es pot veure una gran diversitat d’ocells, com el chucao, el colibrí austral o el tapacul gros de capell.

Després de la pujada, s’arriba al mirador de la glacera més fotografiada de la Carretera Austral: el Ventisquero Colgante. Quan no hi ha núvols, es pot veure a la perfecció la vertiginosa glacera, les seves cascades i la Laguna Témpanos. També té un gran encant el frondós bosc que pobla aquesta vall del Parc Nacional Queulat.

Si es té prou temps, és molt recomanable quedar-se al mirador durant mitja hora o, fins i tot, una hora. Passant una estona allà, és habitual poder observar com es desprenen grans blocs de gel pel precipici, creant noves cascades des de la glacera, que només duren uns segons.

La tornada es fa pel mateix camí. Encara que la ruta està molt ben marcada, es pot consultar el track GPS aquí.

vista panoràmica del Ventisquero Colgante durant una recomanda excursió per fer a la Carretera Austral

salts d'aigua entre els boscos verds del parc nacional queulat

2. Sender Laguna Témpanos

Si no es vol caminar gaire (o com a complement de la ruta fins al Mirador del Ventisquero) es pot recórrer el senzill sender que s’apropa fins a la Laguna Témpanos. És una ruta senzilla, de 1,2 kilòmetres (anar i tornar) i sense pràcticament desnivell.

Des d’on acaba aquesta excursió, es té una perspectiva diferent del Ventisquero Colgante. Es veu des de més lluny, però amb l’afegit de tenir la llacuna en el primer pla. A més, durant la temporada alta (els mesos de l’estiu austral) des del costat de la llacuna es poden contractar navegacions amb llanxa, per apropar-se al Ventisquero Colgante. Aquestes sortides no requereixen reserva prèvia, s’han de pagar amb efectiu i tenen un cost de $16.000 per persona.

boscos verds del parc nacional queulat per on es camina per accedir als miradors de la glacera del Ventisquero Colgante

laguna témpanos durant un dia de primavera al parc nacional queulat, accedir fins a aquesta llacuna és molt senzill i ràpid

3. Sender Mirador Panoràmico

Aquesta última ruta per observar el Ventisquero Colgante és la més curta i menys escènica. És un camí de 400 metres en total, que permet veure la glacera des de la confluència dels rius Ventisquero i Desagüe.

Altres rutes per fer al Parc Nacional Queulat

Durant la meva visita al Parc Nacional Queulat, estaven remodelant els accessos al parc i l’accés al sector Angostura estava tancat. Allà la ruta més popular és el sendero Los Pumas.

Dins del parc nacional, just abans de començar la pujada per la Cuesta Queulat, també val la pena visitar el Salto Padre García. És una cascada a la que s’hi pot accedir seguint un camí de només 200 metres. Un passeig senzill per un entorn de bosc encantador. L’accés és gratuït.

la cascada Salto Padre García envoltada de vegetació just a l'inici de la cuesta queulat

Per últim, dins el sector Portezuelo hi ha una de les excursions més boniques d’aquesta zona de la Carretera Austral: el sender del Bosque Encantado. Aquesta excursió travessa un bosc sempervient ple de falgueres i molses. Una autèntica explosió de naturalesa. A més, finalitza a la llacuna Gnomos, des d’on també es pot observar una glacera. Malauradament, durant els últims anys aquesta ruta ha estat tancada per risc d’esllavissada. Tot i això, abans de visitar el parc val la pena revisar si ‘ha reobert el camí. En cas d’estar obert, és un imprescindible de la zona.

On dormir a prop del Ventisquero Colgante

Per visitar el Ventisquero Colgante és suficient amb un dia. Però donat que és un parc força visitat i que només està obert durant el matí, és aconsellable passar la nit anterior a la visita a prop de l’entrada.

En cas de buscar algun hotel, hostal o cabanya, la millor opció és fer nit a Puyuhuapi. Aquest petit poble, assentat al costat del fiord, té una bona oferta d’allotjaments. Algunes opcions ben valorades són les Cabanas Senderos Puyuhuapi, l’Eco Cabañas Wanderlust i l’Hostal Robinson

Si s’opta per dormir a un càmping, una opció excel·lent és el càmping Leotina Fuentes. Es troba a només 1 kilòmetre de l’entrada per visitar el Ventisquero Colgante i té un cost de $8.000 per persona. El càmping disposa d’una zona comuna amb taules, dutxes amb aigua calenta i wifi.

La meva experiència visitant el Ventisquero Colgante

Des del Chaitén fins a Puyuhuapi

Durant el sisè dia de la meva ruta per la Carretera Austral, vaig iniciar el recorregut des de Chaitén (on ja havia visitat el Parc Nacional Pumalín) fins al Parc Nacional Queulat. Feia un dia esplèndid, sense cap núvol, i amb les primeres llums del dia va ser una delícia conduir per la Carretera Austral. Constantment anava fent parades, per immortalitzar els arbres, llacs, rius i muntanyes que rodejaven la ruta.

sortida de sol durant un recorregut per la carretera austral a prop del poble de Chaitén

llac, bosc i muntanyes nevades durant el recorregut amb cotxe cap al parc nacional queulat per tal de poder admirar el famós Ventisquero Colgante

Vaig passar pel costat del riu Michimahuida i el llac Yelcho, i cinc kilòmetres després vaig arribar al punt d’inici del camí fins al Ventisquero Yelcho (no està gaire ben indicat, així que és útil posar la localització al Google Maps). Aquest és l’únic sender habilitat actualment pel salvatge Parc Nacional Corcovado. És una ruta curta (una mica menys de 8 kilòmetres entre anar i tornar) i que acaba amb una excepcional vista d’una glacera.

passarel·la de fusta per l'interior d'un bosc del parc nacional corcovado de camí al Ventisquero Yelcho

parc nacional corcovado i el ventisquero yelcho al fons

vistes des del mirador del ventisquero yelcho, que es tracta de l'única glacera accessible dins el parc nacional corcovado i un bon prèambul del ventisquero colgante, molt més famós

A mig matí ja tornava a ser al cotxe, i vaig continuar amb el trajecte cap al Ventisquero Colgante. Una mica més endavant, vaig parar al Mirador Chucao, al costat del Río Frío, on hi havia uns interessants reflexes de les muntanyes nevades que envoltaven la Carretera Austral.

tram de ripio de la carretera austral

riu i muntanyes que envolten la carretera austral a prop del parc nacional queulat

riu turquesa a la patagonia xilena i boscos verds envoltant-lo

Després vaig arribar al poble de la Junta. No vaig veure-hi res especial, però vaig aprofitar per omplir el dipòsit de benzina del cotxe. Tenint en compte que de vegades hi ha problemes de subministrament de benzina (sobretot a la part sud de la Carretera Austral) sempre que veia una gasolinera aprofitava per omplir el dipòsit.

Vaig continuar conduint, i quan faltava poc per arribar a Puyuhuapi ja vaig veure un cartell que indicava l’inici del Parc Nacional Queulat, en concret del sector Angostura. Des d’allà, el bosc que envoltava la carretera era cada cop més frondós i verd. La llàstima és que la carretera no era massa ampla i no es podia parar pràcticament a cap lloc. Vaig passar també pel costat del Llac Risopatron, envoltat de muntanyes nevades que engalanaven encara més el paisatge.

De Puyuhuapi al Parc Nacional Queulat

Un cop arribat a Puyuhuapi, vaig apropar-me fins al petit port del poble, situat al costat del fiord. Allà començava un camí fins a un mirador, el Sendero el Canelo, que travessa una propietat privada i té un cost de $2.000 per persona. Anava bé de temps, així que vaig caminar fins a la casa que hi ha a l’inici de la propietat, per pagar l’entrada. Després d’una bona estona esperant i sense rebre resposta, vaig decidir fer mitja volta i no fer la pujada al mirador. No volia tenir problemes per haver accedit a una propietat privada sense permís…

A la sortida de Puyuhuapi la carretera va deixar d’estar asfaltada durant uns kilòmetres. Estaven fent obres. Tot i això, el mal estat de la carretera quedava compensat per les boniques vistes del fiord. Pel que havia llegit, de vegades es podien veure dofins durant aquest tram de la ruta, però no vaig ser capaç de veure’n cap.

el fiord i la carretera austral a la sortida de Puyuhuapi, el poble més proper al Ventisquero Colgante

vistes del fiord Puyuhuapi i de les muntanyes nevades que l'envolten

A mitja tarda vaig arribar a l’àrea del sector Ventisquero del Parc Nacional Queulat. Però només estava obert al matí, així que vaig anar directament cap al càmping Leontina Fuentes. Les vistes des del càmping, situat ben a prop del Ventisquero Colgante, eren una meravella.

posta de sol sobre la part menys coneguda de la glacera que acaba sobre el precicipi i forma el ventisquero colgante

posta de sol i la llunya a la carretera austral a la regió d'aysen de la patagonia xilena

Entrant al Parc Nacional Queulat

L’endemà al matí, va arribar el moment de visitar el Ventisquero Colgante del Parc Nacional Queulat. A diferència del dia anterior, en què no hi havia hagut cap núvol, el dia es va llevar completament tapat. Ja no es veien les muntanyes i, amb aquella boira, semblava improbable poder gaudir d’una bona vista de l’emblemàtica glacera de la Carretera Austral.

Tot i això, vaig ignorar els núvols i em vaig dirigir cap al sector Ventisquero del Parc Nacional Queulat, per tal de ser allà a l’hora d’obertura, a les nou del matí. A l’entrada van revisar la reserva i vaig pagar amb targeta els $11.000 que costava l’accés al parc.

Aprofitant que hi havia pocs cotxes, vaig poder conduir fins a l’últim pàrquing (allà només hi ha espai per uns cinc vehicles), situat just a l’inici dels senders. A causa de les obres que estaven fent al parc, només estaven oberts el sender Mirador Ventisquero i el sender Laguna Témpanos.

Donat que el camí fins a la llacuna eren només uns 600 metres, primer vaig anar fins allà per veure si el Ventisquero Colgante estava destapat. Un cop vaig arribar al final, tal com m’imaginava, vaig trobar-hi només una densa capa de núvols que amagava tot el paisatge. Només es veia l’aigua del llac…

la laguna tempanos coberta de boira durant un dia de primavera al parc nacional queulat

La pujada fins al Mirador del Ventisquero Colgante

Per aprofitar el temps, i amb l’esperança que l’escalfor del sol acabés dissipant la boira, vaig començar el camí fins al mirador Ventisquero. Vaig caminar sense pressa, gaudint de la frondosa vegetació i de l’observació d’un parell de colibrís. Al voltant de les 11 del matí, vaig arribar al mirador. Continuava havent-hi molts núvols, i només es veia la part inferior de les cascades. Com si caiessin directament del cel.

el camí que travessa l'interior d'un bosc sempre verd del pn queulat

El paisatge era maco, però ho podia ser molt més. Només necessitava que els núvols pugessin lleugerament. Aprofitant que tenia temps vaig decidir esperar-me una estona allà, per veure si la meteorologia millorava. Gràcies a això, vaig poder observar diverses vegades com queien enormes blocs de gel pel precipici on acabava la glacera. Era espectacular veure-ho però sobretot escoltar-ho. Semblaven trons!

el ventisquero colgante cobert de boira de manera que només es pot apreciar la part baixa de la cascada

boires recobrint els boscos verds i frondos del parc nacional

Quan ja feia quasi dues hores que era allà dalt, sobtadament els núvols van començar a desplaçar-se i, al cap de pocs segons, la glacera va quedar completament descoberta. Em vaig sentir enormement privilegiat d’estar veient l’emblemàtic Ventisquero Colgante. Era un paisatge brutal! Un imprescindible en qualsevol ruta per la Carretera Austral.

detalls del blau de la glacera i el salt d'aigua del Ventisquero Colgante

el Ventisquero Colgante fotografiat moments després del despreniment d'un enorme bloc de gel de la glacera

Després d’una bona estona retratant el paisatge del Ventisquero Colgante, vaig començar a desfer el camí. Un cop a baix, vaig apropar-me de nou a la Laguna Témpanos, per poder veure la llacuna amb la glacera i les cascades de fons. Una perspectiva que també em va agradar moltíssim.

La Cuesta Queulat i la Vall del riu Simpson

Al migdia vaig arribar al cotxe de nou, i vaig iniciar el trajecte cap al sud, fins a la vall del riu Simpson. La primera part del recorregut, passant per la Cuesta Queulat, va ser una de les més boniques de la Carretera Austral. Aquesta famosa pujada, de carretera de ripio i plena de revolts, estava envoltada d’un verd i impenetrable bosc. Per sobre dels arbres, sobresortien muntanyes verticals, per on queien cascades i la neu es resistia a fondre’s. No hi havia massa espai on parar, però mentre conduïa no vaig poder deixar d’analitzar aquell escenari.

carretera austral a la zona de la cuesta queulat i envoltada de vegetació

muntanya que envolta la cuesta queulat

vistes de la part alta de la cuesta queulat al final del parc nacional

Un cop a dalt de la Cuesta Queulat, la baixada també va ser molt i molt bonica. Tot i això, la carretera estava asfaltada i es perdia l’encant salvatge que havia viscut durant l’ascens. A mesura que vaig anar conduint, les muntanyes van anar perdent verticalitat i alçada, mentre els rius i la vegetació anaven guanyant protagonisme.

llac i muntanyes a l'arribada cap a la tranquila zona de la vall del riu simpson

vistes panoràmiques durant el recorregut amb cotxe per la carretera austral durant un dia plujós de la primavera

un llac en primer pla i cascades al fons entre els boscos que cobreixen la vall del riu simpson i que són un dels refugis principals de l'amenaçat huemul

Al voltant de les sis de la tarda vaig arribar a un tranquil càmping a la vall del riu Simpson, el Camping Refugio Las Torres del Simpson. Un entorn immillorable per acabar un nou dia per la Patagònia xilena.

(Aquest post correspon als dies sis i set de la meva ruta per la Carretera Austral)

Organitza el teu viatge a Xile

✈️ Les millors ofertes de vols a Xile aquí.

🏨 Els millors preus en allotjaments a Xile aquí.

🚗 Les millors ofertes amb cotxes de lloguer a Xile aquí.

🚑 Contracta la teva assegurança de viatge amb un 5 % de descompte aquí.

💳 La millor targeta per pagar i treure diners a l’estranger sense comissions aquí.

Deixa un comentari

Responsable de les dades: Arnau Duran Gonzàlez. Finalitat de les dades: respondre al teu comentari. Legitimació: el teu consentiment exprés. Destinataris: el servidor on està allotjada la pàgina web (raiolanetworks.es). Drets: en qualsevol moment limitar, recuperar i esborrar informació, així com accedir a totes les teves dades de les que disposem.