Queulat és una paraula del llenguatge dels Chonos i es pot traduir com “So de les Cascades”. Quan es contempla l’imponent Ventisquero Colgante és molt fàcil entendre el motiu d’aquest nom. Sobretot quan els blocs de gel es desprenen de la glacera, creant noves cascades efímeres, que ressonen amb força per tota la vall.
El Ventisquero Colgante és el punt més icònic del Parc Nacional Queulat i un dels punts imprescindibles de qualsevol ruta per la Carretera Austral. Es tracta d’una glacera que acaba a la part més alta d’un precipici que supera els 400 metres de caiguda; creant un escènic salt d’aigua que penja des de la gran massa de gel.
Informació pràctica per visitar el Ventisquero Colgante
Com arribar al Ventisquero Colgante
El Ventisquero Colgante forma part del Parc Nacional Queulat, una àrea de conservació situada a la regió d’Aysén, a la Patagònia xilena. Aquest parc nacional té tres sectors, el sector Angostura, el sector Ventisquero i el sector El Portezuelo. Tal i com es pot deduir pel nom, el Ventisquero Colgante es localitza al sector central, el Ventisquero, que es troba a uns 22 kilòmetres de Puyuhuapi, seguint la Carretera Austral.
Arribar al sector Ventisquero amb vehicle propi és molt senzill. L’entrada al parc està molt a prop de la Carretera Austral. En concret, cal dirigir-se aquí.
Si es viatja amb transport públic, només es pot arribar amb bus fins a Puyuhuapi. Des d’allà, per arribar al parc es pot fer a través d’alguna agència del poble, llogant una bicicleta o fent autostop.
Quant costa l’entrada al Parc nacional Queulat
L’entrada al Parc Nacional Queulat té un cost de $5.000 pels adults nacionals i $11.000 pels adults estrangers.
Encara que el preu de l’entrada cal abonar-lo a la porta d’accés al parc (només es pot pagar amb targeta), és necessari fer una reserva prèvia, indicant el dia d’arribada i les dades dels visitants. El número d’entrades és límitat, així que si es visita el parc durant la temporada alta és millor fer la reserva amb antelació.
La reserva s’ha de fer a través del portal web de CONAF (allà també es poden consultar totes les tarifes d’accés al parc actualitzades).
Quin és l’horari?
L’accés al Parc Nacional Queulat i, per tant, al Ventisquero Colgante, només està obert de dimarts a diumenge de 9:00 a 14:30. En cas d’entrar a última hora, cal haver sortit del parc a les 16:30.
Els millors senders per contemplar el Ventsiquero Colgante
Per poder observar l’impressionant Ventisquero Colgante, hi ha tres senders disponibles. Tots comencen des del mateix punt, dins del sector Ventisquero del parc.
1. Sender Mirador del Ventisquero
Aquest és el camí estrella del Parc Nacional Queulat i regala les millors vistes del Ventisquero Colgante. És una ruta lineal, amb un desnivell positiu d’uns 350 metres, però que no té massa dificultat. La distància total de l’excursió (anar i tornar) són 3,4 kilòmetres i es pot fer fàcilment amb unes dues hores.
El camí comença creuant el riu Témpanos, a través d’un pont penjant. Després hi ha una bifurcació, i cal dirigir-se cap al camí de l’esquerre (està molt ben indicat).
Des d’allà, la major part d’aquesta excursió avança per l’interior d’un bosc sempervient. Caminant amb atenció es pot veure una gran diversitat d’ocells, com el chucao, el colibrí austral o el tapacul gros de capell.
Després de la pujada, s’arriba al mirador de la glacera més fotografiada de la Carretera Austral: el Ventisquero Colgante. Quan no hi ha núvols, es pot veure a la perfecció la vertiginosa glacera, les seves cascades i la Laguna Témpanos. També té un gran encant el frondós bosc que pobla aquesta vall del Parc Nacional Queulat.
Si es té prou temps, és molt recomanable quedar-se al mirador durant mitja hora o, fins i tot, una hora. Passant una estona allà, és habitual poder observar com es desprenen grans blocs de gel pel precipici, creant noves cascades des de la glacera, que només duren uns segons.
La tornada es fa pel mateix camí. Encara que la ruta està molt ben marcada, es pot consultar el track GPS aquí.
2. Sender Laguna Témpanos
Si no es vol caminar gaire (o com a complement de la ruta fins al Mirador del Ventisquero) es pot recórrer el senzill sender que s’apropa fins a la Laguna Témpanos. És una ruta senzilla, de 1,2 kilòmetres (anar i tornar) i sense pràcticament desnivell.
Des d’on acaba aquesta excursió, es té una perspectiva diferent del Ventisquero Colgante. Es veu des de més lluny, però amb l’afegit de tenir la llacuna en el primer pla. A més, durant la temporada alta (els mesos de l’estiu austral) des del costat de la llacuna es poden contractar navegacions amb llanxa, per apropar-se al Ventisquero Colgante. Aquestes sortides no requereixen reserva prèvia, s’han de pagar amb efectiu i tenen un cost de $16.000 per persona.
🤞 Viatja a Xile amb una bona assegurança de viatge
Davant de qualsevol imprevist durant un viatge a Xile, disposar d’una assegurança de viatges és bàsic per evitar grans maldecaps i tenir les millors cobertures. Jo sempre viatjo assegurat amb Heymondo. Si contractes la teva assegurança de viatge a través d’aquest enllaç, tindràs un 5% de descompte per ser lector de Viatjar és Descobrir.
Si vols aprofundir sobre els motius pels quals recomano Heymondo, et recomano llegir el post Assegurança de viatge de Heymondo: detalls, cobertures i preus.
3. Sender Mirador Panoràmico
Aquesta última ruta per observar el Ventisquero Colgante és la més curta i menys escènica. És un camí de 400 metres en total, que permet veure la glacera des de la confluència dels rius Ventisquero i Desagüe.
Altres rutes per fer al Parc Nacional Queulat
Durant la meva visita al Parc Nacional Queulat, estaven remodelant els accessos al parc i l’accés al sector Angostura estava tancat. Allà la ruta més popular és el sendero Los Pumas.
Dins del parc nacional, just abans de començar la pujada per la Cuesta Queulat, també val la pena visitar el Salto Padre García. És una cascada a la que s’hi pot accedir seguint un camí de només 200 metres. Un passeig senzill per un entorn de bosc encantador. L’accés és gratuït.
Per últim, dins el sector Portezuelo hi ha una de les excursions més boniques d’aquesta zona de la Carretera Austral: el sender del Bosque Encantado. Aquesta excursió travessa un bosc sempervient ple de falgueres i molses. Una autèntica explosió de naturalesa. A més, finalitza a la llacuna Gnomos, des d’on també es pot observar una glacera. Malauradament, durant els últims anys aquesta ruta ha estat tancada per risc d’esllavissada. Tot i això, abans de visitar el parc val la pena revisar si ‘ha reobert el camí. En cas d’estar obert, és un imprescindible de la zona.
On dormir a prop del Ventisquero Colgante
Per visitar el Ventisquero Colgante és suficient amb un dia. Però donat que és un parc força visitat i que només està obert durant el matí, és aconsellable passar la nit anterior a la visita a prop de l’entrada.
En cas de buscar algun hotel, hostal o cabanya, la millor opció és fer nit a Puyuhuapi. Aquest petit poble, assentat al costat del fiord, té una bona oferta d’allotjaments. Algunes opcions ben valorades són les Cabanas Senderos Puyuhuapi, l’Eco Cabañas Wanderlust i l’Hostal Robinson
Si s’opta per dormir a un càmping, una opció excel·lent és el càmping Leotina Fuentes. Es troba a només 1 kilòmetre de l’entrada per visitar el Ventisquero Colgante i té un cost de $8.000 per persona. El càmping disposa d’una zona comuna amb taules, dutxes amb aigua calenta i wifi.
La meva experiència visitant el Ventisquero Colgante
Des del Chaitén fins a Puyuhuapi
Durant el sisè dia de la meva ruta per la Carretera Austral, vaig iniciar el recorregut des de Chaitén (on ja havia visitat el Parc Nacional Pumalín) fins al Parc Nacional Queulat. Feia un dia esplèndid, sense cap núvol, i amb les primeres llums del dia va ser una delícia conduir per la Carretera Austral. Constantment anava fent parades, per immortalitzar els arbres, llacs, rius i muntanyes que rodejaven la ruta.
Vaig passar pel costat del riu Michimahuida i el llac Yelcho, i cinc kilòmetres després vaig arribar al punt d’inici del camí fins al Ventisquero Yelcho (no està gaire ben indicat, així que és útil posar la localització al Google Maps). Aquest és l’únic sender habilitat actualment pel salvatge Parc Nacional Corcovado. És una ruta curta (una mica menys de 8 kilòmetres entre anar i tornar) i que acaba amb una excepcional vista d’una glacera.
A mig matí ja tornava a ser al cotxe, i vaig continuar amb el trajecte cap al Ventisquero Colgante. Una mica més endavant, vaig parar al Mirador Chucao, al costat del Río Frío, on hi havia uns interessants reflexes de les muntanyes nevades que envoltaven la Carretera Austral.
Després vaig arribar al poble de la Junta. No vaig veure-hi res especial, però vaig aprofitar per omplir el dipòsit de benzina del cotxe. Tenint en compte que de vegades hi ha problemes de subministrament de benzina (sobretot a la part sud de la Carretera Austral) sempre que veia una gasolinera aprofitava per omplir el dipòsit.
Vaig continuar conduint, i quan faltava poc per arribar a Puyuhuapi ja vaig veure un cartell que indicava l’inici del Parc Nacional Queulat, en concret del sector Angostura. Des d’allà, el bosc que envoltava la carretera era cada cop més frondós i verd. La llàstima és que la carretera no era massa ampla i no es podia parar pràcticament a cap lloc. Vaig passar també pel costat del Llac Risopatron, envoltat de muntanyes nevades que engalanaven encara més el paisatge.
De Puyuhuapi al Parc Nacional Queulat
Un cop arribat a Puyuhuapi, vaig apropar-me fins al petit port del poble, situat al costat del fiord. Allà començava un camí fins a un mirador, el Sendero el Canelo, que travessa una propietat privada i té un cost de $2.000 per persona. Anava bé de temps, així que vaig caminar fins a la casa que hi ha a l’inici de la propietat, per pagar l’entrada. Després d’una bona estona esperant i sense rebre resposta, vaig decidir fer mitja volta i no fer la pujada al mirador. No volia tenir problemes per haver accedit a una propietat privada sense permís…
A la sortida de Puyuhuapi la carretera va deixar d’estar asfaltada durant uns kilòmetres. Estaven fent obres. Tot i això, el mal estat de la carretera quedava compensat per les boniques vistes del fiord. Pel que havia llegit, de vegades es podien veure dofins durant aquest tram de la ruta, però no vaig ser capaç de veure’n cap.
A mitja tarda vaig arribar a l’àrea del sector Ventisquero del Parc Nacional Queulat. Però només estava obert al matí, així que vaig anar directament cap al càmping Leontina Fuentes. Les vistes des del càmping, situat ben a prop del Ventisquero Colgante, eren una meravella.
Entrant al Parc Nacional Queulat
L’endemà al matí, va arribar el moment de visitar el Ventisquero Colgante del Parc Nacional Queulat. A diferència del dia anterior, en què no hi havia hagut cap núvol, el dia es va llevar completament tapat. Ja no es veien les muntanyes i, amb aquella boira, semblava improbable poder gaudir d’una bona vista de l’emblemàtica glacera de la Carretera Austral.
Tot i això, vaig ignorar els núvols i em vaig dirigir cap al sector Ventisquero del Parc Nacional Queulat, per tal de ser allà a l’hora d’obertura, a les nou del matí. A l’entrada van revisar la reserva i vaig pagar amb targeta els $11.000 que costava l’accés al parc.
Aprofitant que hi havia pocs cotxes, vaig poder conduir fins a l’últim pàrquing (allà només hi ha espai per uns cinc vehicles), situat just a l’inici dels senders. A causa de les obres que estaven fent al parc, només estaven oberts el sender Mirador Ventisquero i el sender Laguna Témpanos.
Donat que el camí fins a la llacuna eren només uns 600 metres, primer vaig anar fins allà per veure si el Ventisquero Colgante estava destapat. Un cop vaig arribar al final, tal com m’imaginava, vaig trobar-hi només una densa capa de núvols que amagava tot el paisatge. Només es veia l’aigua del llac…
La pujada fins al Mirador del Ventisquero Colgante
Per aprofitar el temps, i amb l’esperança que l’escalfor del sol acabés dissipant la boira, vaig començar el camí fins al mirador Ventisquero. Vaig caminar sense pressa, gaudint de la frondosa vegetació i de l’observació d’un parell de colibrís. Al voltant de les 11 del matí, vaig arribar al mirador. Continuava havent-hi molts núvols, i només es veia la part inferior de les cascades. Com si caiessin directament del cel.
El paisatge era maco, però ho podia ser molt més. Només necessitava que els núvols pugessin lleugerament. Aprofitant que tenia temps vaig decidir esperar-me una estona allà, per veure si la meteorologia millorava. Gràcies a això, vaig poder observar diverses vegades com queien enormes blocs de gel pel precipici on acabava la glacera. Era espectacular veure-ho però sobretot escoltar-ho. Semblaven trons!
Quan ja feia quasi dues hores que era allà dalt, sobtadament els núvols van començar a desplaçar-se i, al cap de pocs segons, la glacera va quedar completament descoberta. Em vaig sentir enormement privilegiat d’estar veient l’emblemàtic Ventisquero Colgante. Era un paisatge brutal! Un imprescindible en qualsevol ruta per la Carretera Austral.
Després d’una bona estona retratant el paisatge del Ventisquero Colgante, vaig començar a desfer el camí. Un cop a baix, vaig apropar-me de nou a la Laguna Témpanos, per poder veure la llacuna amb la glacera i les cascades de fons. Una perspectiva que també em va agradar moltíssim.
La Cuesta Queulat i la Vall del riu Simpson
Al migdia vaig arribar al cotxe de nou, i vaig iniciar el trajecte cap al sud, fins a la vall del riu Simpson. La primera part del recorregut, passant per la Cuesta Queulat, va ser una de les més boniques de la Carretera Austral. Aquesta famosa pujada, de carretera de ripio i plena de revolts, estava envoltada d’un verd i impenetrable bosc. Per sobre dels arbres, sobresortien muntanyes verticals, per on queien cascades i la neu es resistia a fondre’s. No hi havia massa espai on parar, però mentre conduïa no vaig poder deixar d’analitzar aquell escenari.
Un cop a dalt de la Cuesta Queulat, la baixada també va ser molt i molt bonica. Tot i això, la carretera estava asfaltada i es perdia l’encant salvatge que havia viscut durant l’ascens. A mesura que vaig anar conduint, les muntanyes van anar perdent verticalitat i alçada, mentre els rius i la vegetació anaven guanyant protagonisme.
Al voltant de les sis de la tarda vaig arribar a un tranquil càmping a la vall del riu Simpson, el Camping Refugio Las Torres del Simpson. Un entorn immillorable per acabar un nou dia per la Patagònia xilena.
(Aquest post correspon als dies sis i set de la meva ruta per la Carretera Austral)
Organitza el teu viatge a Xile
✈️ Les millors ofertes de vols a Xile aquí.
🏨 Els millors preus en allotjaments a Xile aquí.
🚗 Les millors ofertes amb cotxes de lloguer a Xile aquí.
🚑 Contracta la teva assegurança de viatge amb un 5 % de descompte aquí.
💳 La millor targeta per pagar i treure diners a l’estranger sense comissions aquí.
