Ruta per la Carretera Austral en 20 dies
Itinerari i Preparatius del viatge
Després d’investigar una mica sobretot el que es pot fer a Xile, vaig tenir molt clar que faria una ruta per la Carretera Austral. Aquesta via uneix Puerto Montt amb Villa O’Higgins en un abrupte recorregut de 1.240 kilòmetres a través dels majestuosos Andes. Un eslàlom entre boscos d’arbres mil·lenaris, volcans, serralades, glaceres i llacs turquesa que semblen irreals.
La primera meitat d’aquesta carretera (anant de nord a sud) és lleugerament menys salvatge. La ruta ja està asfaltada i la infraestructura més desenvolupada. A partir de Cerro Castillo, s’acaba l’asfalt i comencen els trams més agrestos de la ruta. L’estat de la carretera no permet anar massa ràpid, però la lentitud és una aliada per captar la bellesa i la diversitat d’aquests paisatges captivadors.
Quan es fa una ruta per la Carretera Austral no costa gens entendre per què aquesta carretera està catalogada com una de les més boniques del món. El recorregut per si sol ja justificaria un viatge, l’experiència és encara més màgica quan es té temps per endinsar-se pels múltiples parcs nacionals que protegeixen la indòmita naturalesa patagònica.
Abans de començar la ruta per la Carretera Austral
Com arribar a la Carretera Austral
Es pot fer una ruta per la Carretera Austral anant de nord a sud o de sud a nord. Tot i això, el més habitual i senzill és començar la ruta des del nord, és a dir, des de Puerto Montt.
Hi ha vols interns que connecten Puerto Montt amb la majoria de ciutats xilenes. També es pot arribar a Puerto Montt amb cotxe o amb bus. Per exemple, l’itinerari amb cotxe des de Santiago de Xile són poc més de 1.000 kilòmetres i es poden recorrer còmodament en dos dies.
Com moure’s per la Carretera Austral
La Carretera Austral és una de les rutes viatgeres més emblemàtiques del món, i això fa que agrupi moltíssims estils de viatge i tota classe de viatgers.
La manera més còmode de fer una ruta per la Carretera Austral és amb cotxe o amb una camper o autocaravana. Si es busca una mica més d’aventura es pot fer amb moto, bicicleta o amb transport públic. Ara bé, si es va amb transport públic cal tenir molt present que a algunes parts de la ruta (sobretot al sud) hi ha una freqüència molt baixa de busos (de vegades només circulen un o dos cops per setmana). Per això, molts cops acaba sent necessari fer autostop durant algun trajecte. És una pràctica molt habitual a aquesta zona, i en general és senzill i segur.
També hi ha alguns trams de la Carretera Austral pels quals és imprescindible agafar un ferri. En concret hi ha dos ferris inevitables:
- El ferri que uneix Hornopirén amb Caleta Gonzalo. És imprescindible reservar-lo i, si es viatja amb vehicle, es recomana fer-ho amb un mes d’antel·lació com a mínim. Es pot reservar i pagar el bitllet a través d’aquest web.
- El ferri que conecta Puerto Yungay amb Río Bravo, per arribar a l’última part de la Carretera Austral. Aquest recorregut és gratuït i no es pot reservar. Pots consultar els horaris aquí.
A part, també és habitual anar amb ferri des de Caleta La Arena fins a Caleta Puelche (encara que també es pot fer el recorregut amb carretera, però és més llarg). Aquest trajecte no es pot reservar i es paga al moment de pujar a l’embarcació.
Per últim, si es vol unir la Carretera Austral amb el sud de Xile, hi ha l’opció d’agafar un ferri que connecta Puerto Yungay amb Puerto Natales. És un recorregut de 44 hores, i que travessa alguns dels fiords xilens més escènics, passant pel litoral del Parc Nacional Bernardo O’Higgins i el Parc Nacional Kawésqar. És imprescindible reservar-ho amb antelació (a poder ser, dos o tres mesos abans) i es pot fer a través d’aquesta pàgina web.
On dormir
A mesura que la Carretera Austral ha anat guanyant popularitat, també ha augmentat l’oferta turística. Actualment, hi ha allotjaments a la majoria de pobles. Hi ha una oferta àmplia de apartaments, cabanyes, hostals i càmpings. A través de Booking.com es pot trobar una bona selecció, però també hi ha opcions que no apareixen a internet.
Si es viatja amb camper és legal dormir a qualsevol lloc i, amb una mica de sentit comú, també és molt segur. Si no, els càmpings acostumen a costar entre $5.000 i $10.000 per persona i nit.
Telèfons d’emergències
Davant de qualsevol emergència durant una ruta per la Carretera Austral, cal trucar als números d’emergència de Xile: 133 (policia), 131 (ambulància) i 132 (bombers).
Aigua
A la Carretera Austral, igual que a la majoria de zones de Xile, l’aigua de les aixetes i fonts és potable.
Targeta SIM
Per tenir connexió a internet durant un viatge a la Carretera Austral, és molt útil adquirir una SIM local. A molts supermercats es poden comprar targetes de prepagament, que són les més pràctiques durant els viatges. Les companyies amb millor cobertura al llarg d’aquesta ruta són Entel i Movistar.
Tipus d’endoll
A Xile els endolls són de tipus C i L. Són compatibles amb els d’Espanya, així que no és necessari portar cap adaptador.
💡 Targetes per viatjar sense comissions
Per no pagar comissions i tenir sempre el millor tipus de canvi durant una ruta per la Carretera Austral a Xile, et recomano utilitzar la targeta Revolut i la targeta N26. Són les que jo faig servir quan viatjo. El procés d’alta és online, ràpid i gratuït.
Si vols saber tots els detalls, et recomano llegir el post sobre les millors targetes per viatjar.
Idioma
L’espanyol és l’idioma oficial de Xile.
Capital
La Carretera Austral travessa dues regions xilenes:la regió de Los Lagos i la regió d’Aysén. A la primera, la capital és Puerto Montt i a la segona és Coyhaique.
Visat
Els ciutadans espanyols no necessiten visat per entrar a Xile per estades inferiors als 90 dies. Per tant, només és necessari portar el Passaport per poder accedir al país i començar una inoblidable ruta per la Carretera Austral.
Zona horària
La zona horària de Xile és la GMT-3.
Clima
El clima a la Patagònia i, conseqüentment, a la Carretera Austral és imprevisible i molt canviant. Les precipitacions són força abundants i el clima és fresc durant tot l’any (sobretot a la meitat sud de la ruta).
Durant els mesos d’hivern (de finals de juny a finals de setembre) la neu i la pluja tenen un gran protagonisme. Per això, en cas de fer un viatge durant aquesta època és imprescindible portar cadenes pel cotxe. També hi ha menys hores de llum (els dies més curts tenen poc menys de 9 hores de llum) i la temperatura mitjana ronda els 2ºC.
Amb l’arribada de la primavera la temperatura puja lleugerament i també plou una mica menys. A finals de primavera comença a haver-hi dies en què fa molt més vent.
A l’estiu (de finals de desembre fins al març) la temperatura continua sent fresca (amb màximes al voltant dels 20ºC i mínimes de 10ºC a les zones més càlides), però el temps és molt canviant i sempre cal anar ben preparat pel fred i la pluja. El vent pot ser un condicionant durant aquests mesos, no és extrany que hi hagi ratxes de vent que superin els 100 km/h.
Amb l’arribada de la tardor de nou torna la pluja i el fred més intens. També, les muntanyes comencen a tenyir-se de blanc.
Moneda
La moneda oficial de Xile és el peso xilè. Sovint s’abrevia com a CLP i el símbol que s’utilitza és el $ (s’escriu sempre abans de l’import).
Aproximadament, $1.000 equivalen a 1 €.
Preus
En general, els preus a Xile són força similars als d’Espanya. Al llarg de la Carretera Austral, sobretot a mesura que s’avança cap al sud, els preus dels supermercats i la benzina pugen lleugerament, ja que són zones força aïllades.
Aquests són alguns exemples dels preus que pots trobar durant una ruta per la Carretera Austral:
- Preu d’un plat combinat a un restaurant local: $12.000.
- Preu d’una empanada a una cafeteria o forn de pa: $2.500.
- Preu d’un cafè: Entre $1.800 i $2.350.
- Un litre de benzina: $1.450.
- Allotjament per dues persones a una cabanya o apartament: $65.000.
- Dormir amb tenda de campanya o camper a un càmping: Entre $5.000 i $10.000.
- També s’ha de pagar entrada per accedir a alguns dels parcs nacionals (tot i que alguns encara són gratuïts). Els preus pels adults estrangers es mou entre els $5.000 i $13.000.
Al llarg de la Carretera Austral es pot pagar amb targeta als restaurants i supermercats. Als càmpings i allotjaments sí que és habitual que només acceptin pagaments amb efectiu. També, a alguns dels parcs nacionals només es pot pagar l’entrada amb efectiu.
Propines
A Xile no hi ha obligatorietat per haver de deixar propina. Tot i això, als restaurants es recomana deixar un 10% de propina, en cas d’estar satisfet amb el servei.
Durant una ruta per la Carretera Austral és molt poc comú tenir problemes de seguretat o delinqüència. És una zona molt tranquil·la, amb una densitat de població baixa, i on l’hospitalitat i l’amabilitat són un dels seus distintius.
Ara bé, això no implica que no s’hagin de prendre mesures bàsiques (les mateixes que a qualsevol lloc). Especialment cal anar amb una mica més de compte a Puerto Montt i Coyaique, les dues localitats més grans de la ruta.
Durant un viatge a la Carretera Austral els dos factors que poden ocasionar més problemes són les condiciones atmosfèriques i els terratrèmols (amb la possibilitat de tsunamis). Per això és important estar sempre ben informat i seguir tots els consells de les autoritats locals.
🤞 Viatja a Xile amb una bona assegurança de viatge
Davant de qualsevol imprevist durant un viatge a Xile, disposar d’una assegurança de viatges és bàsic per evitar grans maldecaps i tenir les millors cobertures. Jo sempre viatjo assegurat amb Heymondo. Si contractes la teva assegurança de viatge a través d’aquest enllaç, tindràs un 5% de descompte per ser lector de Viatjar és Descobrir.
Si vols aprofundir sobre els motius pels quals recomano Heymondo, et recomano llegir el post Assegurança de viatge de Heymondo: detalls, cobertures i preus.
Millor època per fer una ruta per la Carretera Austral
Millor època
Desembre, febrer, març
Durant aquests mesos les probabilitats de gaudir de bon clima són més altes. Per això, són bons mesos per explorar la Carretera Austral, sobretot si es volen fer excursions pels parcs nacionals (especialment durant el febrer i el març, quan ja queda molt poca neu).
Tot i això, a partir de finals de desembre i fins a mitjans de febrer és la temporada alta a aquesta zona de Xile i això requereix més planificació pel que fa a la reserva d’allotjaments, cotxe…
Temporada alta
Finals de desembre, gener i febrer
Quan s’acosten les vacances de Nadal també arriba la temporada alta per fer una ruta a la Carretera Austral. El clima sol acompanyar durant aquests mesos, però a les zones més populars pot haver-hi certa massificació.
Si es viatja durant aquests mesos és imprescindible fer les reserves dels ferris amb mesos d’antelació. Els allotjaments també acostumen a omplir-se. Per això, si es vol tenir més flexibilitat una bona opció és viatjar amb camper o dormir als càmpings.
Temporada baixa
De març a novembre
Quan l’estiu arriba al seu final, l’afluència de visitants a la Carretera Austral també baixa significativament. Viatjar per aquesta zona amb poc turisme és una experiència formidable. Es poden fer excursions sense trobar-se a ningú i realment copsar la tranquil·litat d’aquest racó de la Patagònia xilena. A més, els preus dels allotjaments, càmpings i activitats turístiques també solen ser més baixos.
Bona meteorologia
Desembre, gener, febrer i març
Amb el final de la primavera i l’inici de l’estiu comença el període de temps més agradable a la Patagònia i, en concret, a la Carretera Austral. Són mesos en què els dies són llargs, acostuma a fer més sol i les temperatures agradables durant el dia. Tot i això, al vespre i a la nit acostuma a refrescar i també poden haver-hi dies de pluja i vent intens. Per això, sempre és indispensable portar roba impermeable i per abrigar-se.
Temps poc favorable
Juny, juliol, agost, setembre i octubre
Els mesos de l’hivern austral són els que acostumen a tenir la pitjor meteorologia. Hi ha més probabilitats de pluja i neu. A més, molts dels camins dels parcs nacionals estan tancats a causa de les nevades. És un període amb poc turisme i encara que això pot fer que hi hagi menys serveis, també permet trobar ofertes més econòmiques i gaudir de racons únics sense massificacions.
L’hivern a la Carretera Austral és una estació especial, però s’ha d’estar ben preparat i conscienciat pel fred i les precipitacions.
Ruta per la Carretera Austral en 20 dies: la meva experiència
La ruta per la Carretera Austral ha sigut la primera etapa del meu viatge a Xile. Després de comprar un cotxe a Santiago i de fer una camperització senzilla (amb un llit plegable del Decahtlon i una esterilla inflable); vaig dedicar dos dies a conduir fins a Puert Montt. Allà vaig començar la meva ruta per la Carretera Austral en 20 dies, anant de nord a sud.
Amb la flexibilitat que dóna dormir al cotxe i viatjar fora de la temporada alta, vaig gaudir al màxim dels paisatges d’aquest recorregut. Encara que conduir ja és una experiència per sí mateixa, ja que el paratge que envolta la carretera és al·lucinant, per mi el millor va ser poder fer excursions pels diferents parcs nacionals. Endinsar-me pels diferents boscos i muntanyes i captar com els ecosistemes van variant a mesura que s’avança cap al sud.
Vaig acabat aquesta ruta enamorat dels paisatges i les grans extensions de naturalesa. Tots els parcs nacionals em van semblar imprescindibles. Però n’hi ha hagut tres que em van semblar espectaculars: el Parc Nacional Queulat, el Parc Nacional Cerro Castillo i el Parc Nacional Patagònia. A aquest últim és la millor zona de la Carretera Austral on intentar veure pumes. No és gens fàcil, però de vegades la sort somriu a la persistència.
DATES DEL VIATGE: Del 19 de novembre al 8 de desembre de 2023.
TIPUS DE VIATGE: Viatge per lliure. Road Trip amb un cotxe camperitzat.
TRANSPORT FINS A L’ILLA: Vaig arribar a Xile volant des de Barcelona fins a l’Aeroport de Santiago de Xile amb Level. Després d’una setmana visitant la capital del país i fent gestions per la compra del cotxe, vaig conduir fins a Puerto Montt per començar la ruta per la Carretera Austral.
TRANSPORT INTERN: Vaig fer tot el viatge amb un Honda Pilot de l’any 2006 que havia comprat a Santiago. Amb un fogonet, un llit plegable i una garrafa d’aigua vaig tenir la llibertat per poder dormir a qualsevol zona al llarg de la Carretera Austral.
ALLOTJAMENT: Durant els 20 dies de ruta per la Carretera Austral, vaig fer algunes nits d’acampada lliure (dormint al cotxe) i altres nits de càmping. En cas de fer un viatge amb un cotxe de lloguer, es poden reservar la majoria d’allotjaments a Booking.com.
En el meu cas, no vaig fer cap reserva prèvia als càmpings on vaig fer nit. En concret, aquesta és la llista de punts on vaig dormir:
🏡 Hostal Campo Santy (Lenca). Vaig fer nit al càmping d’aquest hostal. Està una mica allunyat del poble i és senzill, però té aigua calenta i el propietari és amable. Preu: $10.000 per persona. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Camping Doña Martina Hornopirén (Hornopirén). Un petit càmping al pati d’una casa del poble, però ben equipat amb lavabos, aigua calenta i una petita pica. Preu: $5.000 per persona. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping lliure al Parc Nacional Pumalín. Tots els càmpings estaven tancats, i vaig dormir a una petita esplanada a prop del pàrquing del camí que puja al volcà Chaitén. Una localització molt bonica i tranquila. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping lliure a la platja de Santa Bárbara (dues nits). La platja de Santa Bárbara és un dels millors llocs on acampar a prop de Chaitén. Les vistes són fantàstiques i hi ha lavabos. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping Leontina Fuentes (P.N. Queulat). És el càmping més proper a l’entrada del Parc Nacional Queulat per visitar el Ventisquero Colgante. Té un espai cobert i comunitari i lavabos i dutxes molt nets. Tot i que no hi ha cobertura, el càmping disposa de wifi. Preu: $8.000 per persona. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping Las Torres del Simpson (a 20 km de Puerto Aysen). Un càmping a una de les zones més traqnuil·les de la Carretera Austral: la vall del riu Simpson. El càmping té una cuina comunitària i lavabos i dutxes molt nets. Preu: $10.000 per persona. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping lliure als afores de Villa Cerro Castillo (tres nits). Villa Cerro Castillo és un petit poble envoltat d’un entorn extraordinari. Es pot dormir sense problema a algun dels miradors o dels aparcaments que hi ha al camí que va al parc nacional. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping lliure a Puerto Río Tranquilo (tres nits). Just davant del Lago General Carrera, al poble Puerto Río Tranquil, hi ha una zona on és molt habitual trobar campers i autocaravanes. És completament segur dormir-hi. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping Bellavista (Puerto Río Tranquilo). Algunes nits agraeixo tenir un càmping per poder rentar roba, cuinar més còmodament, dutxar-me… Aquesta opció és excel·lent, té una zona coberta i lavabos i dutxes nets. Preu: $5.000 per persona. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping West Winds (Parc Nacional Patagonia) (3 nits). Aquest càmping està gestionat per CONAF, l’organisme públic que s’encarrega de les àrees de conservació xilenes. És senzill, però està situat a un entorn espectacular i de vegades es poden veure pumes a prop del càmping. Preu: $8.000 per persona. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping lliure a Caleta Tortel. A Caleta Tortel només hi ha un pàrquing a l’entrada del poble, allà s’hi pot passar la nit sense problema. A més, es poden utitlitzar els lavabos de la benzinera. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping lliure a Villa O’Higgins. Villa O’Higgins és un poble molt tranquil i es pot dormir a qualsevol punt del poble o dels afores. El pàrquing de l’aerodrom és una bona opció. Valoració: ⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping Los Pioneros (Villa O’Higgins). La segona nit a Villa O’Higgins la vaig passar a aquest càmping per poder rentar roba (es pot fer servir la seva rentadora per $5.000). És un càmping petit però ben equipat amb lavabos còmodes i una zona comuna per cuinar. Preu: $6.000 per persona. Valoració: ⭐⭐⭐⭐⭐
🏡 Càmping lliure a Puerto Yungay. A Puerto Yungay no hi ha res més que una petita zona d’aparcaments i una cafeteria al costat de la rampa del ferri. Allà vaig passar l’última nit de la ruta per la Carretera Austral abans d’agafar el ferri fins a Puerto Natales. Valoració: ⭐⭐⭐
Dia a dia de la ruta per la Carretera Austral
Dia 1: L’arribada a Puerto Montt i al Parc Nacional Alerce Andino
Puerto Montt no és ciutat amb massa interès, així que no m’hi vaig entretenir massa. És un bon lloc on parar per comprar menjar al supermercat, posar benzina i treure diners amb efectiu, però poca cosa més.
Allà, amb la il·lusió de començar un viatge per una de les rutes més mítiques del planeta, ja vaig incorporar-me a la Carretera Austral i em vaig trobar per primera vegada amb els fiords de la Patagònia xilena.
No vaig trigar massa a allunyar-me de la costa, per visitar el Parc Nacional Alerce Andino i la Reserva Nacional Llaiquima. Dos zones excel·lents per caminar entre la frondosa vegetació dels boscos plujosos del nord de la Patagònia.
Vaig acabar el primer dia de ruta per la Carretera Austral conduint fins al petit poble de Lenca, on vaig fer nit al càmping l’Hostal Campo Santy.
Dia 2: Del sector Chaicas del Parc Nacional Alerce Andino a Hornopirén
A set kilòmetres des de Lenca hi ha l’entrada del sector Chaicas del Parc Nacional Alerce Andino. Encara que quan em vaig llevar plovia una mica, vaig voler visitar aquesta zona del parc nacional. No volia perdre’m l’oportunitat de veure un dels alerços mil·lenaris que sobreviuen a aquesta part del parc.
Només vaig poder fer una ruta de 8 kilòmetres, ja que el camí travessava un riu que baixava amb massa aigua, però em va meravellar aquesta part del parc. Sempre és sorprenent caminar per un bosc primari tan exuberant. A més, just abans de marxar vaig tenir la sort de veure una guineu grisa.
A partir del migdia no va deixar de ploure, però no em va influir massa. Per arribar fins a Hornopirén vaig conduir fins a Caleta la Arena, des d’on vaig pujar al ferri per arribar a Caleta Puelche. Des d’allà, només vaig haver d’anar seguint la Carretera Austral durant 55 kilòmetres per arribar fins a Hornopirén. El fred i la pluja no convidaven a fer res més, així que vaig passar les últimes hores de la tarda al càmping Doña Martina Hornopirén.
Dia 3: Ruta amb ferri fins a Caleta Gonzalo
El recorregut des d’Hornopirén fins a Caleta Gonzalo dura pràcticament cinc hores. El trajecte comença amb el ferri que conecta Hornopirén amb Leptepu (el trajecte dura 3 hores i mitja), després cal conduir 10 kilòmetres fins a Fiordo Largo i finalment es fa una segona part amb ferri fins a Caleta Gonzalo. Cinc hores pot semblar molt, però a mi el trajecte no se’m va fer gens pesat. Vaig poder admirar amb calma la bellesa dels fiords xilens, on els boscos dels Andes arriben pràcticament al mar i innumerables cascades cauen des dels pics més verticals.
Vaig arribar a Caleta Gonzalo poc després de les quatre de la tarda, amb temps suficient per fer alguna excursió pel Parc Nacional Pumalín Douglas Tompkins. Vaig fer el sender Los Alerces (un camí curt però que travessa un tram de bosc excepcional, dels més bonics del parc) i també el sender Las Cascadas Escondidas (només fins a la primera cascada).
Amb la llibertat que dóna dormir al cotxe, vaig seguir avançant mentre buscava algun lloc on dormir, ja que tots els càmpings del parc nacional no obrien fins al desembre. Finalment, vaig dormir a una petita esplanada que hi havia abans del camí fins al volcà Chaiten.
Dia 4: La pujada al volcà Chaiten (P.N. Pumalín)
L’ascensió al volcà Chaitén és l’excursió més famosa del Parc Nacional Pumalín Douglas Tompkins i de la Carretera Austral. És una ruta curta, però amb un fort desnivell (619 de desnivell positiu en 2,45 kilòmetres). La meteorologia no em va acompanyar mentre pujava i, de fet, vaig estar a punt de no arribar a dalt. Per sort, vaig acabar completant la ruta. Des del mirador del final, les vistes del volcà i els llacs que l’envolten eren una meravella.
Un cop completada l’excursió del dia, vaig conduir fins al poble de Chaitén. Poc abans d’arribar-hi, la carretera ja estava asfaltada. Potser no tenia tant encant, però era molt més còmode circular-hi.
Després de comprar i fer algunes gestions, vaig anar a la platja de Santa Bárbara, per passar-hi la tarda i la nit. L’entorn d’aquesta platja de sorra negra és ideal per dormir amb camper o amb tenda. És un lloc molt tranquil, i de vegades es poden veure dofins i lleons marins sud-americans.
Dia 5: El sector Amarillo del Parc Nacional Pumalín
Els núvols del dia anterior m’havien impossibilitat gaudir d’un dels grans atractius del poble de Chaitén: les vistes del volcà Corocavado. Aquesta muntanya és una de les més boniques de la Patagònia. Quan, després de la sortida de sol, els núvols van començar a dissipar-se i va aparèixer la figura del Corcovado a l’horitzó vaig tenir clar que m’havia de quedar allà una nit més per fotografiar aquesta muntanya durant el capvespre i l’albada.
Durant el dia, vaig aprofitar per visitar el sector Amarillo del Parc Nacional Pumalín Douglas Tompkins, la part més aïllada i menys visitada. Una petita carretera molt escènica s’endinsa per aquest sector i em va permetre arribar amb cotxe fins al Camping Grande. Des d’allà vaig començar a caminar amb la idea d’arribar fins al Ventiquero Amarillo. Una excursió de 26 kilòmetres (anar i tornar), però per un terreny senzill. Malauradament, només vaig poder fer-ne uns 12 (anar i tornar), ja que a partir d’un punt el camí estava completament inundat (havia plogut molt durant les últimes dues setmanes) i no vaig veure com continuar.
A la tarda, vaig dirigir-me al port del Chaitén i vaig estar veient com el sol anava caient sobre l’horitzó mentre il·luminava el cim punxegut del volcà Corcovado.
La naturalesa és meravellosa!
Dia 6: De Chaitén al Parc Nacional Queulat
Des de finals de primavera i durant l’estiu, les sortides de sol a la Carretera Austral són ben aviat, però matinar acaba tenint les seves recompenses. Sabent que hi havia bona previsió de temps, em vaig aixecar de matinada per fotografiar novament el Corcovado. Aquest cop durant la sortida de sol.
Després d’aquest moment tan màgic, vaig començar un recorregut de poc més de 200 kilòmetres fins al Parc Nacional Queulat. Conduir per la Carretera Austral sense pressa és una delícia, sobretot quan la llum càlida del matí il·lumina el paisatge. Constantment anava fent parades, per immortalitzar els arbres, llacs, rius i muntanyes que rodejaven la ruta. Després de deixar enrere el riu Michimahuida i el llac Yelcho, vaig arribar al punt d’inici del camí fins al Ventisquero Yelcho. Aquest és l’únic sender habilitat actualment pel salvatge Parc Nacional Corcovado. És una ruta curta (una mica menys de 8 kilòmetres entre anar i tornar) i que acaba amb una excepcional vista d’una glacera.
Acabada l’excursió, vaig continuar conduint per la Carretera Austral i gaudint del meravellós entorn. Una estona abans d’arribar a Puyuhuapi, la carretera ja entrava a l’àrea del Parc Nacional Queulat. Vaig fer una parada al petit poble de Puyuhuapi, on es té una vista privilegiada del fiord homònim.
Deixant enrere el poble, vaig fer els últims kilòmetres del dia fins al càmping Leotina Fuentes, situat al costat del Parc Nacional Queulat. Estaven fent obres al parc i només estava obert durant el matí, així que m’hauria d’esperar a l’endemà per descobrir un dels paisatges més sorprenents de la ruta per la Carretera Austral.
Dia 7: El Ventisquero Colgante i la Cuesta Queulat
A les nou, just quan obrien l’accés al Parc Nacional Queulat, ja estava preparat per entrar-hi i començar l’excursió fins al famós mirador del Ventisquero Colgante. Sens dubte, aquesta glacera, de la que hi cauen diverses cascades, és un dels imprescindibles en qualsevol ruta per la Carretera Austral.
Quan vaig començar a caminar la boira tapava la part alta de les muntanyes. I un cop vaig arribar al mirador, després d’uns tres kilòmetres de ruta, continuava exactament igual. Només podia veure la part baixa del salt d’aigua. Res més. Els núvol seguien aferrats a ocultar aquella meravella de la naturalesa.
Vaig decidir esperar-me. Al cap d’un parell d’hores, gràcies a l’escalfor del sol, els núvols van començar a dissipar-se i va aparèixer el famós Ventisquero Colgante. Aquesta glacera acabava just on hi havia un precipici d’un centenar de metres; fent que l’aigua caigués a baix en forma de cascada. Era impressionant.
Després d’una bona estona fotografiant la glacera i podent contemplar (i escoltar) com es desprenien i queien blocs de gel, vaig començar la baixada. Abans de marxar del parc nacional, vaig seguir un curt camí d’uns sis-cents metres fins a la Laguna Tempanos. Des d’allà vaig tenir una nova perspectiva de la glacera i el seu salt d’aigua.
A primera hora de la tarda vaig pujar al cotxe per conduir fins a la Vall del riu Simpson. Els primers kilòmetres van ser uns dels més impressionants de la Carretera Austral: primer passant per la icònica Cuesta Queulat, envoltada de boscos i muntanyes verticals; i després recorrent la pintoresca vall del riu Cisnes. Va ser un tram que vaig fer amb molta calma, parant constantment per assaborir el paisatge.
Sobre les set de la tarda vaig arribar a la Vall del Riu Simpson, i vaig fer nit al càmping Las Torres del Simpson.
Dia 8: Des de la Vall del riu Simpson fins a Villa Cerro Castillo
El vuitè dia de viatge per la Carretera Austral va ser un dia de bastant cotxe. Vaig recórrer uns dos-cents kilòmetres, però fent parades constantment.
De bon matí, quan pràcticament no hi havia ningú circulant, vaig travessar la Vall del riu Simpson. Allà hi ha dues cascades just al costat de la carretera: la cascada la Virgen i la cascada Velo de la Novia.
Des d’allà ja vaig dirigir-me cap a Coyhaique, la localitat més gran de la Carretera Austral després de Puerto Montt. Aquesta petita ciutat és un bon lloc on comprar, ja que cap al sud els pobles són més petits i tot és més car. Per això, vaig aprofitar per omplir el rebost del cotxe abans de continuar amb la ruta.
Uns vuitanta kilòmetres després, quan feia poc que havia vist el cartell que indicava l’inici del Parc Nacional Cerro Castillo, vaig tenir la immensa sort de veure tres huemuls menjant a prop de la carretera. Aquesta espècie de cèrvid és endèmica d’aquesta àrea de la Patagònia i està en greu perill d’extinció. Vaig veure que no tenien por del vehicle, així que em vaig aturar i vaig estar-los fotografiant i admirant durant una llarga estona.
L’última part del trajecte abans d’arribar a Villa Cerro Castillo també va ser formidable. Les vistes des del mirador Cerro Castillo, just abans de baixar per la Cuesta del Diablo, em van donar la benvinguda a un dels entorns alpins amb més encant d’aquesta ruta per la Carretera Austral.
Tenia previst caminar pel parc nacional durant l’endemà, així que vaig aprofitar la tarda per conduir fins a Puerto Ibañez. La carretera que va fins aquest poble és molt escènica. Un cop allà, vaig apropar-me al salt del riu Ibañez, a només 5 kilòmetres del poble.
Al vespre vaig arribar novament a la Villa Cerro Castillo, on vaig estar fotografiant les muntanyes fins que la llum va desaparèixer. Vaig fer nit a un petit pàrquing als afores del poble, de camí al parc nacional.
Dia 9: excursió a la Laguna Duff (pn cerro Castillo)
Un dels meus objectius durant la ruta per la Carretera Austral era fer un trekking de quatre dies al Parc Nacional Cerro Castillo: el trekking de Las Horquetas. Pel que havia pogut veure i llegir els paisatges per on passa són una meravella. Malauradament, vaig haver de canviar els meus plans. Hi havia massa neu i encara no permetien l’accés al camí.
Per sort, un dia abans havien obert el sender fins a una de les llacunes del parc: la Laguna Duff. Em van avisar que hi trobaria una mica de neu, però que el camí estava ben marcat i que podria fer-lo sense problema.
Va ser una excursió llarga, de quasi 24 kilòmetres, i mentre caminava per la neu i se’m congelaven els peus no podia deixar de pensar en com devien ser els hiverns aquí. Per sort, anava ben preparat pel fred i la pluja; i el temps va ser millor del que m’esperava. Vaig gaudir moltíssim dels paisatges agrestos tan característics d’aquest parc nacional. I, malgrat que la Lagunda Duff encara estava nevada i glaçada, em va alegrar haver-hi pogut anar.
Vaig acabar el dia amb un intent fallit de fotografiar els colors de la posta de sol des del mirador Río Ibáñez. Hi havia massa núvols com per poder apreciar les tonalitats del capvespre.
Dia 10: De Villa Cerro Castillo fins a Puerto Río Tranquilo
Amb una sortida de sol ben acolorida, vaig acomiadar-me de l’entorn de Cerro Castillo. Semblava que la pluja arribaria en qualsevol moment, així que em vaig afanyar per poder començar a conduir abans que el temps empitjorés.
Poc després d’haver sortit de Villa Cerro Castillo va acabar-se la part asfaltada de la Carretera Austral. Els 450 km de ruta que quedaven serien tots de “ripio” tal i com diuen aquí. Un motiu més per conduir lentament, per tenir el temps suficient com per assimilar la varietat de paisatges que anava deixant enrere. Com el de la Vall del riu Ibáñez, que em va rebre amb un arc-de-sant-marti.
Vaig anar fent parades constantment, als múltiples miradors que hi havia al costat de la carretera, fins que va començar a ploure amb força. Aleshores, tot el paisatge va desaparèixer. No em va quedar més remei que conduir directament fins a Puerto Río Tranquilo, un petit poble assentat al costat del Lago General Carrera, que amb 1.800 km2 és el més gran de Xile.
Dia 11: Un dia de pluja a Puerto Río Tranquilo
Durant els dies de pluja intensa a la Patagònia té poc sentit fer alguna cosa. I així va ser el meu onzè dia de ruta per la Carretera Austral. Va estar plovent durant tot el dia, així que no vaig tenir més remei que quedar-me al cotxe.
Mentre llegia i revisava les fotos que havia fet durant el viatge, podia anar veient el moviment hipnòtic de l’aigua del Lago General Carrera. Normalment, amb la pluja, les aigües del llac es calmaven. Als dies de vent, en canvi, podia haver-hi onades de fins a tres metres.
Dia 12: Cavernes de Marmol a Puerto Río Tranquilo
Després d’un nou matí passat per aigua, al migdia el sol va començar a guanyar la batalla als núvols. Es van començar a obrir algunes clarianes i jo, que ja començava a estar cansat de la inactivitat, vaig aprofitar per apuntar-me a una sortida per veure les Cavernes de Marbre. Aquestes formacions geològiques són un dels punts més turístics de la Carretera Austral. Just al costat del llac hi ha diferents agències que ofereixen sortides amb barca.
Vaig fer la sortida més curta, que té una durada d’una hora i mitja i un cost de $20.000. Si s’apunten més de cinc persones, normalment es pot negociar un preu millor. Jo vaig acabar pagant $16.000. Després dels dies de pluja, havia començat a fer vent i hi havia una mica d’onatge al llac. Per sort, un cop vam arribar a la zona de les cavernes l’aigua estava calmada, ja que és una àrea que queda protegida del vent.
Com que encara no havia començat el desglaç, el nivell d’aigua del llac era ideal per poder entrar amb la barca a les cavernes i apreciar-ne tots els detalls. Atzarosament, l’erosió de l’aigua havia esculpit un paisatge hipnòtic i molt singular.
Quan vaig acabar aquesta sortida, vaig anar fins al càmping Bellavista. Després de dos dies dormint al pàrquing de Puerto Río Tranquilo, m’havia quedat sense aigua i bateria.
Dia 13: La llacuna de San Rafael
Visitar la llacuna de San Rafael és una de les activitats més impressionants per fer des de la Carretera Austral. La manera més ràpida d’anar-hi és des de Puerto Río Tranquilo. Des d’aquest poble es poden contractar tours que inclouen dues hores de cotxe a través del Valle Exploradores fins a Río Exploradores i després dues hores de navegació a través dels fiords xilens fins a la llacuna. És un trajecte llarg, però amb la gran recompensa de navegar entre els icebergs de la llacuna de San Rafael amb la glacera de fons.
De fet, la glacera de San Rafael és la tercera més gran de Xile i forma part del Campo de Hielo Patagónico Norte, una de les reserves d’aigua dolça més grans del planeta. La part final d’aquesta glacera, que desemboca a la llacuna, té una alça de 70 metres i 2 kilòmetres d’amplada.
Jo vaig fer la sortida fins aquesta llacuna amb l’empresa Destino Patagonia. Em va agradar perquè els grups són petits (màxim 14 persones). Vaig pagar $180.000 (el preu normal són $200.000, però al no ser temporada alta hi havia un descompte del 10%).
L’experiència va superar totes les meves expectatives. Des de ben aviat al matí, mentre recorríem el Valle Exploradores, no vaig deixar d’al·lucinar amb els paisatges agrestos que m’envoltaven. Les dues hores de navegació posteriors també van ser una delícia. I el punt àlgid del dia va arribar quan vam entrar dins de la llacuna de San Rafael i vam començar a navegar entre els icebergs. Un paisatge que em va deixar sense paraules.
Vam apropar-nos força fins a les parets de la glacera de San Rafael. Encara que sempre cal deixar una distància prudencial per si hi ha algun despreniment de gel.
Al migdia, després de dinar amb vistes a la glacera vam començar el trajecte de tornada a Puerto Río Tranquilo.
Dia 14: De Puerto Río Tranquilo al Parc Nacional Patagonia
Vaig marxar de Puerto Río Tranquilo conduint pel costat del Lago General Carrera. A diferència de quan havia arribat, feia un dia molt més agradable i vaig poder apreciar el característic color turquesa d’aquest llac. Aprofitant les bones condicions climàtiques, vaig desviar-me uns kilòmetres de la Carretera Austral per arribar fins a Puerto Guadal, des d’on vaig tenir una perspectiva diferent del llac.
A mig matí ja tornava a ser de nou a la Carretera Austral, conduint cap al sud. Després de deixar enrere el Lago Bertrand, vaig arribar a la confluència del riu Baker i Neff. El punt on aquests dos rius es troben, accessible caminant uns deu minuts, permet apreciar la gran diferència de color dels dos cursos fluvials. Per una banda, el riu Baker és completament turquesa, mentre que el riu Neff és molt més marronós a causa dels sediments.
Més endavant, la carretera avançava paral·lela al canyó per on descendia el riu, i després es feia més estreta abans de començar a guanyar alçada. Pocs kilòmetres més tard, ja vaig arribar a la pista que entrava al Parc Nacional Patagònia. Un dels parcs nacionals de la ruta per la Carretera Austral que més il·lusió em feia visitar.
En concret, visitaria el sector de la Vall de Chacabuco. Per una banda, perquè a aquesta vall hi ha un paisatge molt diferent del que havia vist fins ara. És una zona d’estepa patagònica, amb poca vegetació, planícies i una nombrosa població de guanacs. Però sobretot, vaig decidir passar tres nits aquí perquè és la millor zona del parc per intentar veure pumes.
Quan em vaig registrar a l’entrada del parc, em van dir que al voltant del càmping West Winds, de vegades es podien veure pumes. Durant la setmana anterior, unes turistes franceses havien tingut la sort de veure una femella adulta amb les seves quatre cries. Després d’escoltar això, vaig decidir anar al càmping directament i passar la tarda allà, analitzant amb atenció l’entorn.
No vaig tenir sort amb els pumes, però amb les primeres hores a dins del parc en vaig tenir prou per quedar enamorat del paisatge i la tranquil·litat d’aquest racó de la Patagònia.
Dia 15: El Sendero Lagunas Altas (P.N. Patagonia)
Encara que els voltants del càmping de West Winds fossin una bona zona per veure pumes, quedar-me allà esperant m’impacientava força, així que durant el matí vaig decidir sortir amb cotxe abans de la sortida de sol per recórrer el parc a poc a poc a la recerca del felí. Vaig conduir uns 10 kilòmetres en direcció est, ja que els guardes del parc m’havien dit que era el territori on tenia més opcions de veure pumes.
De nou, no va haver-hi sort amb els pumes, però vaig poder fotografiar nombrosos guanacs i també gaudir d’una bonica sortida de sol. La Vall de Chacabuco, envoltada de muntanyes nevades, estava plena de racons preciosos.
Acabat el petit safari de matí, al voltant de les nou del matí, vaig començar una de les excursions més populars del parc: el Sendero Lagunas Altas. Encara que fos la més popular, no em vaig trobar a ningú durant els 20 kilòmetres de ruta, que em van portar pel costat de nombrosos estanys, per l’interior de boscos de Lenga i fins a miradors panoràmics de la vall.
Vaig arribar al càmping a mitja tarda, i de nou vaig dedicar les últimes hores del dia a inspeccionar el terreny a la recerca de pumes. Però no vaig tenir cap albirament.
Dia 16: El Sendero Cañadon Chacabuco (P.N. Patagonia)
Durant el segon dia al parc, vaig començar de nou de matinada, recorrent els camins del parc amb el cotxe. Vaig veure llebres, una mofeta i guanacs, però ni rastre dels pumes. Sabia que veure al gran felí de la Patagònia seria difícil, i el més probable era que no el veiés, però no volia deixar d’intentar-ho.
Després vaig fer una altra excursió que començava a prop del càmping: la ruta pel Cañadon de Chacabuco. L’excursió completa és circular i té una longitud d’uns 15 kilòmetres. Malauradament, part del camí estava tancat, i només es podien fer dos trams per separat: el tram fins al Puente Colgante i el tram fins a la Laguna Cisnes. Jo vaig fer la primera opció. Va ser una excursió fàcil, per l’interior de la Vall de Chacabuco, que em va donar una perspectiva diferent a la que havia tingut al dia anterior. Em va semblar una ruta molt recomanable i em va agradar la sensació d’estar caminant per un territori per on també es movien els pumes. Vaig veure diferents excrements de puma i també ossos de guanacs, que possiblement havien estat caçats.
Novament, vaig passar la tarda al càmping de West Winds. El paisatge era una meravella i continuava tenint esperances en veure algun puma. Tampoc van aparèixer. Només em quedava una última oportunitat.
Dia 17: Pumes al P.N. Patagonia i l’arribada a Caleta Tortel
Havia arribat el moment de marxar del Parc Nacional Patagònia i de continuar la ruta per la Carretera Austral. Em vaig llevar una mica més aviat que als dies anteriors, per anar a fotografiar la sortida de sol des des d’una llacuna que havia vist durant els safaris dels dies previs. Després, sense perdre massa el temps, vaig començar un últim safari pel parc nacional, ja en direcció a la sortida del parc. L’albada és un dels moments en què els pumes estan més actius. Era un bon moment per veure’ls caminar.
Quan em quedaven uns quinze kilòmetres per sortir del parc i arribar a la Carretera Austral, vaig veure a la llunyania dues siluetes movent-se. Em van cridar l’atenció. No semblaven guanacs. Vaig agafar ràpidament la càmera i, amb el zoom, vaig poder confirmar les meves sospites. Eren dos pumes! Una femella adulta i la seva cria! Em va semblar que venien caminant cap a la meva direcció, així que quan els vaig perdre de vista, vaig decidir esperar-me una estona allà. Al cap d’uns minuts van aparèixer de nou, a uns cinquanta metres de mi. Va ser un somni fet realitat poder veure pumes al Parc Nacional Patagònia.
Un cop vaig perdre de vista als felins, ja vaig sortir del parc i vaig continuar conduint per la Carretera Austral fins al poble de Cochrane. Aquesta localitat de 2.000 habitants era la més gran que trobaria fins al final de la ruta, així que vaig aprofitar per comprar menjar i omplir el dipòsit de benzina.
Durant l’última part de la Carretera Austral, l’estat de la pista és el pitjor. És més estreta i hi ha més pedres i forats. Però això no li resta bellesa. Més aviat al contrari. No negaré que al final dels 125 kilòmetres que separen Cochrane de Caleta Tortel ja tenia ganes d’arribar, però també vaig gaudir molt de recorregut.
A la tarda vaig poder visitar Caleta Tortel, un curiós poble construït sobre passarel·les de fusta, a tocar del mar. Caleta Tortel va ser un poble aïllat durant molt temps, on només s’hi podia accedir des del mar. Per acabar de conèixer el poble i el seu entorn vaig fer una ruta a peu circular, d’uns 5 kilòmetres, que pujava al Cerro Vigía i després baixava per l’altra banda del poble.
Dia 18: De Caleta Tortel al final de la Carretera Austral
M’esperava un nou dia de conducció lenta entre camins una mica tortuosos. Al matí vaig conduir des de Caleta Tortel fins a Puerto Yungay, des d’on surt el ferri gratuït cap a Río Bravo. Allà comença de nou la carretera que arriba fins a la Villa O’Higgins.
Després de creuar amb ferri el Fiord Mitchell, vaig trigar unes tres hores a fer el recorregut amb cotxe des de Río Bravo fins a Villa O’Higgins. Aquest tram seguia conservant l’estat de la Carretera Austral original, i es notava que s’havia fet feia anys. Em preocupava punxar una roda, així que vaig preferir prendre-m’ho amb calma. Sense pressa i fent parades constantment, la conducció era molt més plaent.
A primera hora de la tarda ja vaig arribar a Villa O’Higgins. Feia un dia esplèndid. Sense vent i amb cap núvol al cel. Unes condiciones molt poc freqüents a aquesta zona de Xile. Per això, vaig aprofitar per una curta excursió pel Parque Glaciar Mosco, just al costat del poble. Vaig fer una ruta de 5,5 km que em va portar fins al Mirador la Bandera i el Mirador del Valle.
Per acabar el dia, vaig recórrer els últims 8 kilòmetres de la ruta per la Carretera Austral. Allà un cartell anunciava que després de 1.247 kilòmetres des de Puerto Montt, aquesta mítica ruta arribava a la seva fi. Més enllà d’això, les vistes del Llac O’Higgins també eren bon motiu per haver anat fins allà.
Dia 19: Gaudint de l’entorn de Villa O’Higgins
Arribar fins al final de la Carretera Austral era només l’excusa per haver anat fins a Villa O’Higgins. Realment, l’entorn d’aquest poble, envoltat de muntanyes, llacs i glaceres, és un dels més espectaculars de la Patagònia. Hi ha nombroses excursions per fer i també es poden fer sortides amb vaixell per visitar algunes glaceres del Parc Nacional Bernardo O’Higgins..
La meva primera idea era pujar al Cerro Submarino, però em van dir que encara hi havia massa neu. Al centre d’informació del poble, em van recomanar que fes el Sendero Alta Vista. És un camí sense complicacions i d’uns 14 kilòmetres (anar i tornar), però al llarg de la ruta es tenen unes vistes panoràmiques immillorables del riu Mayer, el Lago Ciervo, el Lago Cisnes i els altres petits estanys que envolten Villa O’Higgins. Vaig quedar fascinat amb aquest camí.
Vaig aprofitar la tarda per rentar roba i omplir les garrafes d’aigua al càmping Pioneros; i em vaig acomiadar del poble veient una preciosa posta de sol a la riba del riu Mayer.
Dia 20: L’últim dia de la ruta per la Carretera Austral
Després de vint dies, havia arribat l’última jornada de la meva ruta per la Carretera Austral. Des de Villa O’Higgins no hi ha cap manera de continuar cap al sud amb cotxe (a peu o amb bicicleta sí que és possible), així que vaig haver de desfer camí. Vaig conduir de nou els 100 kilòmetres que separen Río Bravo de la Villa O’Higgins, en aquest cas en direcció contrària. Allà vaig agafar el ferri per tornar fins a Puerto Yungay.
A Puerto Yungay és on definitivament vaig donar per acabat el viatge per la Carretera Austral. Allà vaig agafar un ferri/transbordador setmanal que, amb 44 hores de trajecte, uneix Puerto Yungay amb Puerto Natales. Allà, continuaria el meu viatge pel sud de la Patagònia xilena…
Ruta per la Carretera Austral: reflexions després del viatge
Acabada la ruta per la Carretera Austral no puc fer més que recomanar qualsevol viatge per aquesta zona de la Patagònia xilena. Possiblement durant el pic de la temporada alta (gener i febrer) hi ha més gent a les zones més turístiques, però fent el viatge a finals de novembre i principis de desembre m’ha apassionat poder descobrir els fascinants paisatges d’aquesta ruta sense pràcticament gent. He fet moltes excursions sense trobar-me a ningú i he passat llargues estones a miradors espectaculars sense coincidir amb ningú.
Pot ser que la Carretera Austral no tingui paisatges tan impressionants com altres zones de la Patagònia (especialment Torres del Paine, el Chaltén i el Perito Moreno), però és un territori amb una màgia especial. Amb molta naturalesa i varietat paisatgística.
Fent la ruta també he pogut comprovar la gran variabilitat de la meteorologia a aquesta zona de Xile. Per això, crec que és important deixar algun dia de marge al planificar la ruta. Així serà molt més fàcil adaptar-se si hi ha algun dia amb molta pluja, neu o vent.
També, pels amants al senderisme, si es fa una ruta per la Carretera Austral al gener o febrer, quan no acostuma a haver-hi pràcticament neu a les muntanyes, és molt aconsellable fer el trekking de Las Horquetas a Cerro Castillo. Me’n han parlat meravelles.
Per últim, hi ha una zona de la Carretera Austral que jo no vaig visitar (vaig preferir dedicar més dies al Parc Nacional Patagònia) però que també s’acostuma a recomanar molt: Futalefú. Aquest poble és famós pel seu ràfting i també s’hi poden fer excursions molt interessants.
