El Parc Nacional Pumalín Douglas Tompkins és sinònim de boscos, grans extensions d’arbres que s’estenen des dels Andes fins als fiords del Pacífic, creant un dels litorals més bonics de la Carretera Austral. També és un territori replet de cascades, glaceres i coronat pels volcans Michimahuida i Chaitén. Naturalesa en estat pur, que convida a posar-se les botes per poder explorar el parc per alguns dels múltiples senders que el recorren.
Història del Parc Nacional Pumalín
La història d’aquest parc nacional va molt lligada a l’empresari i filantrop estatunidenc Douglas Tompkins, conegut per ser el cofundador de The North Face. Quan va caminar per primera vegada per aquestes terres patagòniques, l’any 1989, va quedar fascinat. Ràpidament, va comprendre la importància ecològica d’aquest territori i va començar l’adquisició de terrenys privats, que pertanyien a grangers locals. El seu objectiu era poder preservar els boscos i la fauna d’aquest racó de la Patagònia xilena.
Finalment, l’any 2018 es va arribar a un acord amb el govern xilè, per tal de constituir el Parc Nacional Pumalín Douglas Tompkins. Aquesta va ser la donació més gran de terres d’un organisme privat a un Estat en la història de la humanitat.
Parc Nacional Pumalín: informació pràctica per visitar-lo
Com arribar-hi
La logística per arribar al Parc Nacional Pumalín si es ve des de Puerto Montt (o alguna altra localitat del nord) implica una mica de planificació. Primer s’ha de conduir fins a Caleta La Arena i des d’allà agafar un ferri fins a Caleta Puelche. Aquest ferri no necessita reserva. Es poden consultar els horaris aquí.
Des de Caleta Puelche s’ha de continuar conduint cap al sud, fins a Hornopirén. Allà s’ha d’agafar un nou ferri per arribar fins a Caleta Gonzalo. Aquest trajecte té una durada d’unes 5 hores i es divideix en dues parts (Hornopirén-Leptepu i Leptepu-Caleta Gonzalo). És imprescindible fer la reserva amb antelació (per tal de no quedar-se sense plaça, sobretot si es viatja amb cotxe). La reserva s’ha de fer al web de Somarco.
També hi ha l’opció de fer aquest trajecte amb bus, ja que diàriament hi ha un bus de l’empresa Kemel que connecta Puerto Montt amb Chaitén.
En cas de venir des del sud, l’arribada al Parc Nacional Pumalín és molt més senzilla. Simplement, s‘ha de conduir per la Carretera Austral o Ruta 7. També hi ha altres opcions per arribar amb ferri fins a Chaitén (la localitat més propera al parc nacional), com la ruta Puerto Montt – Chaitén o Quellón – Chaitén.
Accessos al Parc Nacional Pumalín
El Parc Nacional Pumalín té dos accessos o sectors:
– Sector Caleta Gonzalo: és el que es troba a l’àrea nord del parc. La Carretera Austral travessa aquest sector i al llarg de la ruta van començant els diferents senders.
– Sector El Amarillo: està localitzat al sud del parc, i per arribar-hi cal deixar enrere el poble de Chaitén i El Amarillo. Una petita carretera molt escènica s’endinsa per aquest sector. La carretera només és accessible per tota classe de vehicle fins al Càmping Grande (uns 5 kilòmetres).
Horari
El Parc Nacional Pumalín està obert cada dia, de 8:30 a 17:30.
Preu per visitar el Parc Nacional Pumalin
L’accés a aquest parc nacional és gratuït.
Àrees de càmping
Al llarg del Parc Nacional hi ha 7 àrees de càmping. L’opció més barata té un cost de $ 6.000 per persona. També hi ha parcel·les privades, que costen $ 16.000.
En concret, els càmpings disponibles al parc nacional són:
– Càmping Río Caleta Gonzalo (sector Caleta Gonzalo)
– Càmping Cascada Escondida (sector Caleta Gonzalo)
– Càmping Lago Blanco (sector Caleta Gonzalo)
– Càmping Lago Negro (sector Caleta Gonzalo)
– Càmping Volcán (sector Caleta Gonzalo)
– Càmping Grande (sector El Amarillo)
– Càmping Ventisquero (sector El Amarillo)
Es pot arribar a tots els càmpings amb qualsevol classe de cotxe, a excepció del càmping Ventisquero, on només es pot arribar amb 4×4.
Aquests càmpings són senzills: no hi ha electricitat ni cobertura telefònica. A més, només estan oberts durant els mesos de temporada alta: de desembre a febrer. De fet, abans de planificar una estada allà, és millor revisar l’estat dels càmpings a la pàgina web oficial.
5 excursions al Parc Nacional Pumalin
Hi ha una desena d‘excursions per fer al Parc Nacional Pumalín, de diferent exigència i duració. Travessar el parc amb cotxe és una bona i bonica experiència, però és incomparable a explorar-ne algun racó a peu. Així doncs, sempre que es pugui val la pena fer alguna d’aquestes excursions:
Laguna Tronador
Dificultat: Mitja | Duració: 4 hores (anar i tornar) | Distància: 4,6 km (anar i tornar) | Desnivell positiu: 510 metres | Track de la ruta aquí
Punt inici: Carretera Austral, a 11 km al sud de Caleta Gonzalo.
Tot i no ser un recorregut massa llarg, la seva forta pujada fa que sigui una ruta físicament exigent. Igualment, no és un terreny complicat perquè la major part del camí discorre entre escales i passarel·les que faciliten el pas per terrenys abruptes i on és fàcil patinar.
Durant el sender es poden admirar diversos salts d’aigua. També, el bosc és un dels grans protagonistes durant tot el recorregut. Al final de la pujada s’arriba a la Laguna Tronador, un petit llac amagat entre les muntanyes del Parc Nacional Pumalín.
Los Alerces
Dificultat: Baixa | Duració: 45 minuts (anar i tornar) | Distància: 1,4 km (anar i tornar) | Desnivell: 10 metres | Track de la ruta aquí
Punt d’inici: Carretera Austral, a 12,5 km al sud de Caleta Gonzalo.
Aquesta curta excursió és ideal per conèixer un dels grans emblemes del parc: els alerços. Un 25 % dels alerços de Xile es troben a dins del Parc Nacional Pumalín.
Tot el recorregut és molt senzill (de vegades pot haver-hi una mica de fang), i la bellesa del bosc convida a caminar lentament per poder-ne apreciar tots els detalls. A la part final, es poden veure diversos exemplars d’alerç, alguns d’ells de quasi tres mil anys.
Cascadas Escondidadas
Dificultat: Mitja | Duració: 1 hora fins a la primera cascada (anar i tornar) i 2 hores fins a la segona (anar i tornar) | Distància: 3,6 km (anar i tornar fins a la segona cascada) | Desnivell positiu: 254 metres| Track de la ruta aquí
Punt d’inici: Des del càmping Cascadas Escondidas, just al costat de la Carretera Austral.
Aquesta excursió de vegades implica caminar per un enfangat camí i superar un cert desnivell, però hi ha una gran recompensa. A part de caminar per un bosc ple de màgia, es poden veure dues cascades molt escèniques. En arribar a la primera cascada és molt recomanable baixar unes escales (força inclinades) fins a la base. La perspectiva des d’allà és immillorable!
Volcan Chaitén
Dificultat: Mitja | Duració: 3 hores (pujar i baixar) | Distància: 4,9 km (total) | Desnivell positiu: 619 metres | Track de la ruta aquí
Punt d’inici: Carretera Austral, a 32,6 km al sud de Caleta Gonzalo.
El Volcà Chaitén és un dels emblemes del Parc Nacional Pumalín, sobretot després de la seva devastadora erupció l’any 2008. Aquest camí permet pujar per una dels seus vessants fins a un mirador molt proper a la seva caldera. Realment, en tractar-se d’un volcà actiu no està permès pujar fins al cim. Però tampoc és necessari. Des del mirador on acaba aquesta ruta es té una perspectiva excel·lent de la caldera del volcà i dels llacs que l’envolten. A més, es poden veure els troncs dels arbres cremats durant l’erupció del 2008.
És una de les excursions més recomanables per fer al parc nacional Pumalín.
🤞 Viatja a Xile amb una bona assegurança de viatge
Davant de qualsevol imprevist durant un viatge a Xile, disposar d’una assegurança de viatges és bàsic per evitar grans maldecaps i tenir les millors cobertures. Jo sempre viatjo assegurat amb Heymondo. Si contractes la teva assegurança de viatge a través d’aquest enllaç, tindràs un 5% de descompte per ser lector de Viatjar és Descobrir.
Si vols aprofundir sobre els motius pels quals recomano Heymondo, et recomano llegir el post Assegurança de viatge de Heymondo: detalls, cobertures i preus.
Ventisquero El Amarillo
Dificultat: Mitja | Duració: 6 hores (anar i tornar) | Distància: 20 km (total) | Desnivell: 307 metres | Track de la ruta aquí
Punt d’inici: Càmping Ventisquero (dins el sector El Amarillo). Només s’hi pot accedir amb 4×4. Si no, cal deixar al cotxe al Càmping Grande (en aquest cas cal sumar 6 km al total de la ruta).
El sector El Amarillo del Parc Nacional Pumalín acostuma a rebre molts menys visitants. Però és una zona preciosa i que, sempre que es disposi de temps, es mereix una visita.
El sender estrella d’aquest sector és el camí que va des del Camping Ventisquero fins a la glacera Michinmahuida. A diferència de la majoria de les rutes del parc, aquesta caminada travessa un territori molt obert, on es pot gaudir d’un paisatge molt ampli, amb la glacera al fons. Encara que és una ruta llarga, el camí és molt planer i senzill. I en cas d’estar cansat, sempre es pot fer mitja volta abans d’arribar al final.
Per conèixer els altres senders del Parc Nacional Pumalín, és molt recomanable la informació d’aquest web.
On dormir al Parc Nacional Pumalín
En cas de no optar per un càmping, la localitat de Chaitén és la millor opció per allotjar-se abans o després de visitar el Parc Nacional Pumalín. Algunes opcions ben valorades són:
La meva experiència visitant el Parc Nacional Pumalín
Del Parc Nacional Alerce Andino fins a Hornopirén
Després d’haver visitat el Parc Nacional Alerce Andino, vaig continuar la meva ruta per la Carretera Austral. Conduint sense pressa, i gaudint del litoral per on avançava la carretera. A mitja tarda vaig arribar a Caleta La Arena, per agafar un ferri fins a Caleta Puelche. Vaig tenir sort i poc després d’arribar ja vaig poder pujar a l’embarcació. Vaig haver de pagar $10.950 (una persona i un cotxe). Estava plovent força, així que no vaig poder gaudir massa del paisatge.
Un cop vaig arribar a Caleta Puelche vaig conduir durant una hora fins a Hornopirén. Allà vaig dormir al càmping Doña Martina, per a l’endemà agafar el ferri fins a Caleta Gonzalo.
Amb Ferri des d’Hornopirén a Caleta Gonzalo
A les deu del matí vaig pujar al ferri que em portaria a mi i al meu cotxe fins a Caleta Gonzalo. No feia el millor dia, però durant els moments en què els núvols van aixecar-se una mica, vaig poder admirar un paisatge preciós. Veient com els boscos naixien des de dalt de les muntanyes i acabaven a tocar del fiord. També hi havia inumerables cascades i encara quedava neu als pics més alts i escarpats.
El primer ferri va durar unes tres hores i mitja, que em van passar volant. Després, a Leptepu vaig haver de conduir uns 10 kilòmetres per pujar al nou ferri, que amb uns 45 minuts va arribar a Caleta Gonzalo. Allà, em vaig trobar envoltat dels boscos del Parc Nacional Pumalín.
L’arribada al Parc Nacional Pumalín
Vaig arribar a Caleta Gonzalo poc després de les quatre de la tarda, encara amb una mica de temps per aprofitar la tarda i fer alguna excursió. Tot i això, no contava en què l’estat de la Carretera Austral seria tan dolent. Estaven fent obres, i el camí estava ple de forats i pedres. Això em va fer anar més lent del previst, però no va ser un problema.
Quan vaig arribar a l’inici del sender dels Alerces estava plovent una mica. Però tenint en compte que el camí passa per dins d’un bosc i que és senzill, vaig decidir fer-lo igualment. Va ser un encert. El tram de bosc per on passa aquest camí és excepcional. Quasi hipnòtic.
Per acabar el dia, vaig fer una part del camí de las Cascadas Escondidas. En concret fins a la primera cascada. Encara que vaig quedar ben mullat amb un moment, em va agradar molt la vista des de la base d’aquesta cascada.
Amb la llibertat que dona dormir al cotxe, vaig continuar recorrent uns kilòmetres a la recerca d’algun bon lloc on dormir. Tots els càmpings del parc nacional continuaven tancats al novembre, així que al final vaig dormir a una petita esplanada que hi havia abans del camí fins al volcà Chaitén.
Pujant al Volcà Chaitén
Durant el segon dia al Parc Nacional Pumalín tenia previst pujar al mirador del volcà Chaitén. Per això, quan em vaig despertar va ser força decebedor veure que continuava plovent i que totes les muntanyes estaven cobertes per la boira. Sense cobertura no podia revisar la previsió de temps, així que vaig decidir iniciar la pujada al volcà igualment. Tenia l’esperança que el temps millorés, però no n’estava gaire convençut…
La pujada al mirador del volcà és curta però força intensa. Amb la pluja, el vent i el fang que hi havia, se’m va fer més dur del que m’esperava. Quan ja havia fet més de mitja pujada, va començar a ploure més intensament i la boira semblava encara més espessa. Per això, amb certa pena vaig decidir fer la volta. Estava convençut que, un cop a dalt, no veuria res.
Uns vint minuts més tard, vaig veure com el cel començava a aclarir-se i vaig decidir fer mitja volta i reprendre l’ascensió. Va ser un encert: quan vaig arribar a dalt el volcà i els llacs es veien perfectament. Les vistes del Parc Nacional Pumalín i del mar també eren meravelloses.
Passant la tarda a la Platja de Santa Bárbara
Després de passar pel poble de Chaitén per comprar una mica, vaig decidir anar cap a la platja de Santa Bárbara.
La Platja de Santa Bárbara és un lloc ideal per dormir amb camper o amb tenda. Molts dels ciclistes que recorren la Carretera Austral amb bicicleta fan nit allà. És una platja de sorra negra, situada a una zona molt tranquil·la. Durant les postes de sol i sortides de sol, sovint es poden veure dofins i lleons marins sud-americans. Jo vaig poder veure un lleó marí durant el matí següent.
Coneixent el sector El Amarillo del Parc Nacional Pumalín
Durant el segon matí al Parc Nacional Pumalín vaig dirigir-me cap a la zona del sector El Amarillo. La meva intenció era fer el camí del Ventisquero El Amarillo, per poder observar la glacera Michinmahuida del mes a prop possible.
Després de registrar-me a l’oficina dels guardes forestals que hi ha just a l’entrada d’aquest sector, vaig iniciar el recorregut amb cotxe fins al Camping Grande. L’estreta pista passava primer per una zona de prats i després s’endinsava per un bosc. Aquesta zona em va semblar una meravella.
Vaig deixar el cotxe al Camping Grande, i des d’allà vaig caminar uns 3 kilòmetres fins al Camping Ventisquero. Per anar més de pressa, vaig anar caminant per la pista de cotxes, que durant aquesta època estava tallada al trànsit.
Un cop al càmping, vaig començar el camí cap a la glacera. Eren 10 kilòmetres de ruta (només anada), però només vaig poder recórrer els primers 3 kilòmetres. A partir d’allà el camí estava completament inundat (durant les últimes dues setmanes havia plogut molt) i no vaig trobar cap manera de continuar. Igualment, havia pogut veure la glacera, encara que d’una mica lluny, i havia valgut molt la pena anar fins allà.
Posta de sol Corcovado
Encara que inicialment tenia previst marxar d’aquesta zona després de visitar el Sector El Amarillo del Parc Nacional Pumalín, finalment vaig decidir quedar-m’hi una nit més. A causa dels núvols, encara no havia pogut gaudir de la meravellosa vista del volcà Corcovado que hi ha des del poble de Chaitén.
Per això, veient que feia un temps esplèndid, no vaig poder-me resistir a gaudir d’una posta de sol des d’allà. Anar veient com el cim del Corcovado s’anava il·luminant amb les llums càlides del capvespre va ser una gran manera d’acabar la meva estada al Parc Nacional Pumalín.
(Aquest post correspon als dies tres, quatre i cinc de la meva ruta per la Carretera Austral)
Organitza el teu viatge a Xile
✈️ Les millors ofertes de vols a Xile aquí.
🏨 Els millors preus en allotjaments a Xile aquí.
🚗 Les millors ofertes amb cotxes de lloguer a Xile aquí.
🚑 Contracta la teva assegurança de viatge amb un 5 % de descompte aquí.
💳 La millor targeta per pagar i treure diners a l’estranger sense comissions aquí.
