Viatge a les Illes Lofoten: Buscant l’aurora boreal a Noruega

Quan vam decidir que l’objectiu del pròxim viatge seria veure la màgica aurora boreal, vam dirigir la vista cap al nord d’Europa. Hauríem pogut escollir entre molts destins, però la nostra atenció se’n va anar cap a unes illes que sobresortien del perfil de Noruega: les Illes Lofoten. Les muntanyes de parets verticals caient sobre el mar, tenyides de blanc durant tot l’hivern, ens van atraure des del primer instant. Sabíem que veure l’aurora boreal a Noruega depenia de molts factors, però escollint un destí com les Illes Lofoten, on podríem fer una ruta amb cotxe entre miradors de vistes panoràmiques, pobles de pescadors i platges inhòspites, ens asseguràvem que el viatge seria inoblidable encara que no aparegués l’aurora boreal. Ja ho teníem decidit, començava el viatge a les Illes Lofoten.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Anuncis

Les Illes Lofoten i l’Illa de Senja: El vídeo del viatge

El viatge a les Illes Lofoten i a l’Illa de Senja ens va portar per alguns dels paisatges i pobles més bonics del nord d’Europa. Vam passar els últims dies de l’hivern més amunt del cercle polar àrtic, conduint per carreteres nevades, passejant per platges tenyides de blanc i sentint com el fred ens perseguia cada cop que baixàvem del cotxe. Les tempestes de neu desdibuixaven els paisatges mentre recorríem les solitàries carreteres que vorejaven la costa. Hi havia moments en què tot era blanc i les muntanyes desapareixien. Però quan la tempesta afluixava, apareixien davant nostra muntanyes verticals que es deixaven caure el mar. Una paratges únics, que durant varis moments podíem contemplar completament sols.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

França en bicicleta. La Vélodyssée (III): L’interior de la Bretanya Francesa

(Aquest post correspon al la tarda del dia 12 i al dia 13,14  i 15 del meu viatge a França en bicicleta)

Recórrer l’interior de la Bretanya Francesa amb bicicleta, ha estat des de l’inici del viatge a França amb bicicleta un dels moments que més he esperat. Perquè sóc conscient que travessant el cor de les terres bretones seguiré un camí de transició fins arribar a la costa bretona, la part més escènica del viatge i que em conduirà fins a la icona de la meva ruta, el Mont Saint Michel. La Bretanya Francesa em transportarà. N’estic convençut. Tornaré a sentir la tranquil·litat de pedalar per camins solitaris. I viatjaré en el temps en cadascun dels pobles on m’aturi, molt d’ells construïts al voltant de castells que han sobreviscut al pas del temps.

Quan arribo a Redon, el poble que marca l’inici d’aquesta regió, decideixo aparcar la bici i passejar una estona pel centre. Necessito assimilar que comença una nova etapa dins del viatge…

Fes clic per seguir llegint l’entrada

El Delta de l’Ebre: 7 racons que cal visitar

El Riu Ebre no és només el riu més cabalós i llarg d’Espanya, sinó que també és l’arquitecte d’un dels paisatges més bonics i singulars de Catalunya: el Delta de l’Ebre. L’Ebre arriba al seu final endinsant-se al Mar Mediterrani majestuosament, acompanyat de platges quilomètriques i després d’haver deixat enrere planícies infinites, on els arrossars  i els aiguamolls s’encarreguen de dibuixar un paisatge on l’aigua és la gran dominadora. Constituint així la zona humida més important de Catalunya, un refugi excel·lent per un gran nombre d’aus d’Europa.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

El Llac Bohinj: 5 activitats per fer al llac més gran d’Eslovènia

(Aquest post correspon a la tarda del dia 6 del nostre viatge a Eslovènia durant l’agost del 2016)

Serà l’abundància d’aigua, de vida. Seran els reflexes imperfectes dels paisatges que els envolten. La sensació de calma que emanen. No sé que és, però els llacs són capaços de seduir a tothom. Convertint-se en perfectes excuses per aturar-se a respirar l’aire que només es troba a la muntanya. A Eslovènia, dos llacs sobresurten entre tots els altres: el Llac Bled i el Llac Bohinj. I encara que el Llac Bled és el més famós, el Llac Bohinj segueix conservant quelcom que el fa molt especial: tranquil·litat.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

França en bicicleta. La Vélodyssée (II): De la costa atlàntica fins la Bretanya Francesa

(Aquest post correspon al dia 10 i 11 i al matí del dia 12 del meu viatge a França en bicicleta)

Arribar a l’oceà atlàntic ha transformat els paisatges que m’acompanyen durant les jornades. Ha transformat els boscos i rius per les platges. Ha transformat els matins solitaris, avançant entre petits pobles, pel caliu de recórrer la costa atlàntica en bicicleta, que bull d’activitat en qualsevol moment del dia. Però la Vélodyssée segueix conservant quelcom que també m’ha acompanyat durant la Ruta dels Dos Mars. No tinc clar què és. Però estic convençut que és el que fa tan especial aquest viatge amb bicicleta.

paisatges rurals costa atlàntica en bicicleta

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Excursions per Eslovènia: La Vall dels Set Llacs

(Aquest post correspon al dia 5 i al matí del dia 6 del nostre viatge a Eslovènia durant l’agost del 2016)

Entre les verticals muntanyes del cor d’Eslovènia, dins del Parc Nacional del Triglav, s’hi amaga una de les zones més boniques i poc conegudes d’Eslovènia. Un territori per on és una delícia caminar-hi, la preciosa Vall dels Set Llacs.
Des que vam començar a preparar el nostre viatge a Eslovènia, els paisatges del Parc Nacional del Triglav ens van captivar. Per això volíem fer-hi alguna excursió una mica més llarga, que ens permetés allunyar-nos dels camins més coneguts i que ens portés fins a algun dels nombrosos refugis de muntanya eslovens. Despertar-se a la muntanya és màgic. I no ens ho volíem perdre… Per això, quan vam llegir sobre la ruta per la Vall dels Set Llacs ens la vam apuntar ràpidament. Era l’excursió per Eslovènia perfecta pels nostres gustos.

Fes clic per seguir llegint l’entrada

Ascensió al Mont Perdut en 2 dies

El Mont Perdut. Volíem trobar-lo. Sentir-nos minúsculs davant l’Escupidera. I ascendir els seus 3355 metres d’alçada, fins arribar al punt més alt del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut.

Però arribar al cim del Mont Perdut era només l’excusa per traçar un recorregut per un dels paratges més bonics dels Pirineus. Caminant entre fagedes, circs glaciars, precioses cascades i parets vertical. Contemplant les escultures del pas del temps.

Entre els diferents itineraris possibles, vam escollir el més popular: l’ascensió al Mont Perdut des de la Pradera d’Ordesa. Perfecte per fer-ho en dos dies i passar una nit al Refugi de Góriz, envoltats de cims escarpats.

L’espectacle estava assegurat. I si comencem a caminar?

Fes clic per seguir llegint l’entrada

El Llac Bled i l’ascensió al millor mirador del Triglav

(Aquest post correspon al dia 4 del nostre viatge a Eslovènia durant l’agost del 2016)

Despertar-nos al costat del Llac Bled, submergits en la màgia imperant a aquest paradís d’Eslovènia, era un dels moments més somiats de la nostra ruta. I per fi el moment havia arribat. Només necessitàvem  la complicitat del cel…

Fes clic per seguir llegint l’entrada

França en bicicleta. La Vélodyssée (I): Pedalant per la costa atlàntica

(Aquest post correspon al la segona meitat del dia 7 i al dia 8 i 9 del meu viatge a França en bicicleta)

L’Atlàntic. L’Oceà Atlàntic. Infinit. Per fi el tinc davant meu. Onejant davant la interminable platja de Royan. Indicant-me que després de sis dies i mig de pedaleig he completat La Ruta dels Dos Mars, i que ara arriba el moment d’enganxar-me a una nova ruta: La Vélodyssée.

La Vélodyssée és una ruta de 1250 kilòmetres que recorre la costa atlàntica de França, des de la frontera amb Espanya fins al nord de la Bretanya. L’estat de la ruta és excel·lent. La senyalització és molt bona i en general s’avança per carrils bici asfaltats o de terra compactada. I se’ns dubte, el millor de la ruta és el seu traçat. Ideal per descobrir alguns dels paratges més bonics de la costa atlàntica francesa i combinar-ho amb la visita a alguna de les ciutats més icòniques. Jo recorreré dues terceres parts de la ruta, uns 850 kilòmetres, des de Royan fins a Roscoff. Només mirant el mapa, ja en tinc prou per saber que un cop iniciï la marxa de nou l’espectacle continuarà…

Fes clic per seguit llegint l’entrada