Ol Pejeta Conservancy: 10 raons per visitar aquesta reserva

La reserva d’Ol Pejeta Conservancy, situada a la regió de l’altiplà Laikipia, és una de les àrees de conservació més importants de Kenya. Aquesta reserva sense ànim de lucre és coneguda per ser l’hàbitat de moltes espècies animals, incloent-hi els Big Five (lleons, lleopards, elefants, rinoceronts i búfals). Després del Masai Mara, té una de les densitats de depredadors més altes de Kenya.

Ol Pejeta és el santuari més gran de rinoceront negre a l’Àfrica Oriental i la llar dels dos últims rinoceronts blancs del nord que queden al món. És l’únic lloc de Kenya on es poden veure ximpanzés, en un santuari establert per rehabilitar animals rescatats del mercat negre. Ol Pejeta és un clar exemple de turisme sostenible, i destina bona part dels ingressos del turisme a programes de conservació i a donar suport a les comunitats que viuen al voltant de la reserva. Treballen per assegurar que la conservació de la vida salvatge es tradueixi en una millor educació, assistència sanitària i infraestructures pels habitants de la zona.

10 raons per visitar Ol Pejeta Conservancy

1. Donar suport al projecte de conservació de la reserva

Tal com defineixen ells, la missió d’Ol Pejeta Conservancy és “treballar per conservar la vida salvatge, proporciona un santuari per als grans simis i generar ingressos a través del turisme de fauna per reinvertir en la conservació i el desenvolupem comunitari”.

Així doncs, en visitar aquesta reserva s’està contribuint econòmicament en la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament econòmic de les comunitats rurals.

2. Observar els dos últims rinoceronts blancs del nord

Malauradament, a tot el món només queden dos individus de rinoceront blanc del nord. En concret dues femelles: la Najin i la seva filla, la Fatu. Aquesta subespècie està pràcticament condemnada a l’extinció. L’única esperança per salvar aquesta subespècie resideix en el desenvolupament de tècniques de fecundació in vitro i tecnologia de cèl·lules mare, procediments costosos i complicats que mai s’han intentat abans en els rinoceronts.

Durant el recorregut per Ol Pejeta es poden visitar aquestes dues rinoceronts. Amb cotxe i acompanyat d’un dels rangers del parc, es pot entrar al recinte on viuen. És la millor manera de veure-les de prop i conèixer la seva emocionant història. És una activitat complementària i que té un cost de 70 $ per persona.

3. Contemplar la silueta del Mount Kenya

A aquesta reserva no només els animals són impressionants, també hi ha un paisatge divers i que encara fa més especials els safaris. En concret hi ha hàbitats de praderies, zones obertes amb arbustos, zones d’arbustos molt espesses i una petita àrea fluvial.

A més, sobretot durant els matins és habitual poder veure la inconfusible silueta del Mount Kenya, la muntanya més alta del país. Veure la figura d’aquesta majestuosa muntanya, elevant-se darrere de les zebres, rinoceronts o girafes, és un motiu suficient per voler visitar Ol Pejeta.

4. Observar els ximpanzés rescatats al santuari Sweetwaters

A Kenya no hi ha ximpanzés en estat salvatge. Però quan un centre de rescat a Burundi va haver de tancar, a causa de la guerra civil l’any 1993, Ol Pejeta va acollir els seus ximpanzés en un nou santuari dins la reserva.

El santuari de ximpanzés a Ol Pejeta s’anomena Sweetwaters, i té el suport del Kenya Wildlife Service (KWS) i de l’institut Jane Goodall. Allà s’acullen ximpanzés orfes i maltractats de l’Àfrica Occidental i Central. Actualment, hi ha 35 individus, que viuen en bones condicions i en amplis recintes.

Aquest santuari es pot visitar diàriament, de 9:30 a 13:00 i de 14:00 a 16:30. És una visita que està inclosa al preu de l’entrada a Ol Pejeta.

5. Tenir moltes possibilitats d’observar rinoceronts negres salvatges

Ol Pejeta s’ha convertit en la regió de l’est d’Àfrica en què hi ha una densitat més alta de rinoceronts negres. Els rinoceronts negres acostumen a ser més complicats de veure que els rinoceronts blancs, ja que es mouen per zones amb més vegetació i acostumen a ser més sensibles al soroll dels vehicles. Però a Ol Pejeta, sobretot durant les primeres hores del dia, és força probable poder veure algun exemplar d’aquesta amenaçada espècie.

Per poder diferenciar els rinoceronts negres dels rinoceronts blancs, no s’ha de mirar el seu color. Les dues espècies tenen el mateix color. El nom de rinoceront blanc, ve d’una malinterpreació de la paraula anglesa wide (ample) amb white (blanc). Per diferenciar-los, el més senzill és mirar la forma de la seva boca: el rinoceront blanc té una boca molt més ampla i amb una forma quadrada; en canvi, el rinoceront negre té un llavi en forma de ganxo o punta. A més, el rinoceront blanc només menja herba del terra, mentre que el negre s’alimenta principalment de fulles d’arbres o arbustos.

6. Fer un safari i veure cries de rinoceront blanc

Els safaris a Ol Pejeta són especials. Acostuma a haver-hi pocs cotxes, i hi ha zones molt obertes en què és fàcil veure moltes espècies d’animals diferents. Veure rinoceronts blancs està gairebé assegurat. I, amb una mica de sort, és probable veure’n alguna cria.

Hi ha poques escenes més tendres que la d’un petit rinoceront blanc caminant entre les cames de la seva mare.

7. Veure lleons sense multituds durant un safari

Encara que a Ol Pejeta hi ha lleons, lleopards i guepards, no acostumen a ser fàcils de veure durant un safari. La reserva es troba a una zona en què acostuma a fer molta calor durant el dia, i això fa que els felins es passin gran part de les hores de llum dormint a l’ombra dels arbres.

Tot i això, quan es té la sort de trobar algun grup de lleons l’experiència és inoblidable. Possiblement siguis l’única persona observant l’escena. Sense altres cotxes ni sorolls.

8. Conèixer el Baraka

El Baraka és un rinoceront negre que va néixer en estat salvatge a Ol Pejeta Conservancy, però va perdre la vista en ambdós ulls a causa d’una lluita i d’una cataracta. Va requerir molta atenció veterinària per recuperar-se, i ara viu a un espai de quaranta hectàrees al centre de la reserva.

El Baraka s’ha acostumat als visitants i, juntament amb algun dels seus cuidadors, és possible alimentar-lo i apropar-se a ell.

9. Poder fer un safari a peu

Fer un safari a peu dins la reserva d’Ol Pejeta és una experiència completament diferent i complementària a recórrer el parc amb cotxe. En els safaris a peu, en què es va acompanyat d’un dels rangers del parc, gran part de l’atenció es focalitza en els petits detalls. En interpretar les petjades, olors, sons o en veure la fauna que sovint passa desapercebuda durant els safaris amb vehicle.

Durant algunes de les sortides també és possible veure alguns dels grans mamífers de la sabana a peu. En aquests casos cal seguir meticulosament les instruccions del guia per tal que la vivència sigui segura i inoblidable.

10. Observar com la fauna s’agrupa al voltant de les basses d’aigua

Durant els mesos de l’estació seca, de juliol a octubre, l’aigua es converteix en un bé escàs a Ol Pejeta. La majoria de rius s’assequen i només es pot trobar aigua a algunes basses naturals i altres artificials.

A les hores centrals del dia, quan comença a fer calor, és molt interessant apropar-se a algunes d’aquestes basses. Són un gran reclam per la majoria de fauna d’aquesta àrea de conservació. És un privilegi poder observar com interaccionen les espècies i com s’apropen amb cautela a veure aigua. Un moment ple de fragilitat.

Informació pràctica per visitar Ol Pejeta Conservancy

Com arribar a Ol Pejeta Conservancy?

Aquesta reserva es troba a unes 4 hores amb cotxe de Nairobi, la capital de Kenya. S’hi pot arribar amb cotxe de lloguer (no cal que sigui un 4×4). També es pot visitar la reserva durant algun circuit per Kenya amb alguna agència local.

Si es viatja amb transport públic, es pot anar amb bus fins a la localitat més propera: Nanyuki. Des d’allà cal contractar algun taxi o activitat per arribar a Ol Pejeta.

Quant costa la visita a Ol Pejeta?

Per poder accedir a la reserva d’Ol Pejeta Conservancy cal pagar 90 $ per adult. Es paguen a la porta d’entrada a la reserva amb targeta (no accepten efectiu). També cal pagar 600 KSH per vehicle.

Aquí es poden consultar els preus actualitzats i també els preus d’algunes activitats addicionals.

Quina és la millor època per visitar aquesta reserva?

Les estacions seques de Kenya són el moment ideal per visitar Ol Pejeta. Aquest període comprèn els mesos de juny a setembre (amb un clima fresc i sec) i els mesos de gener a febrer (amb un clima calorós i sec). En general, els mesos d’octubre i novembre també són força bons per visitar Ol Pejeta, però pot haver-hi una mica de pluja.

Per altra banda, els mesos d’abril i maig acostumen a ser els més plujosos. Això no impossibilita fer safaris, però sí que pot dificultar l’observació de fauna quan el clima és més advers. L’avantatge d’aquesta època és que els preus dels allotjaments baixen considerablement. Durant aquests mesos es recomana l’ús d’un vehicle 4×4, especialment si es volen fer safaris amb el vehicle propi.

On dormir a Ol Pejeta?

Si es visita la reserva d’Ol Pejeta, acostuma a ser una bona idea dormir allà per aprofitar com a mínim una tarda i un matí de safari. Hi ha varies alternatives per dormir allà.

Per una banda, hi ha tres opcions que són propietat d’Ol Pejeta, i que es reserven directament a través seu:

• Càmping: Hi ha 5 àrees de càmping (Mbogo, Hippo Hide, Murera Ndonga, Ewaso, Ol Lerai). És l’opció més econòmica, ja que costa 1.300 KES per persona. És necessari portar tot l’equipament per fer acampada.
• The Stables: Aquesta és l’opció més econòmica. És una opció senzilla, però suficient. Costa 55 dòlars per persona i nit, i inclou l’allotjament i el menjar (esmorzar, dinar i sopar).
• Pelican House: Un allotjament ideal per grups. És una casa per a vuit persones, que està equipada amb cuina. Costa ens 80$ i 100$ per persona.

Per altra banda, hi ha diversos allotjaments privats a dins de la reserva. Són opcions força cares, però en general molt ben valorades. Sobretot destaca el Sweetwaters Serena Camp, on es dorm dins de tendes de campanya àmplies i ben equipades amb llits i lavabo. El millor d’aquest lodge és que just a davant hi ha una bassa d’aigua que atrau a molts animals durant tot el dia i la nit.

Finalment, també es poden buscar opcions més econòmiques a fora del parc. En aquest cas el millor és allotjar-se a Nanyuki o als voltants d’aquesta localitat. Aquí pots veure les opcions més ben valorades.

La meva experiència a Ol Pejeta Conservancy

L’arribada a Ol Pejeta des de Nairobi

Ol Pejeta va ser la primera parada del meu viatge a Kenya per lliure. A les vuit del matí em vaig trobar amb el guia-conductor que m’acompanyaria durant tota la ruta, el John. Havia llogat el cotxe i els serveis d’un guia a través de l’agència local Bigmac Africa Safaris.

Des de Nairobi, el trajecte per arribar a Ol Pejeta Conservancy dura unes quatre hores. Però el meu recorregut va durar força més del previst. Quan feia unes dues hores que circulàvem es va punxar una de les rodes del cotxe. Després de canviar-la vam continuar avançant, però la roda de recanvi no era la millor per fer safaris durant onze dies. Així que abans d’arribar a Ol Pejeta vam haver de fer una parada a un taller a Nanyuki.

Una bona estona més tard, i ja amb la roda arreglada, entràvem a Ol Pejeta al migdia. Vam accedir a la reserva per la porta principal, la Rongai Gate, amb el temps just de fer un petit safari mentre anàvem directament cap a l’àrea on viuen els últims rinoceronts blancs del nord.

Coneixent el Baraka i els rinoceronts blancs del nord

Havia contractat l’activitat “Meet the Northern White Rhinos” per les tres de la tarda. Aquesta activitat permet entrar (amb cotxe) dins de l’àrea on viuen la Najin i la Fatu. És una bona manera de conèixer la seva història i de contribuir en la investigació per intentar salvar aquesta subespècie.

Un dels guardes del parc em va rebre puntualment, i primer em va acompanyar a visitar el Baraka. La lluita de supervivència d’aquest rinoceront l’ha convertit en un dels grans ambaixadors de la seva espècie.

Després d’alimentar amb algunes fulles al Baraka, ja vaig pujar al cotxe per entrar al tancat de 280 hectàrees on viuen la Najin i la Fatu, els dos últims rinoceronts blancs del nord. Vaig estar allà una mitja hora, podent veure aquests dues rinoceronts de ben a prop i coneixent tots els detalls de la seu passat, present i futur. Són l’única esperança per intentar salvar aquesta espècie de l’extinció.

Safari de tarda a Ol Pejeta

Al voltant de les quatre de la tarda vaig començar un safari per la reserva d’Ol Pejeta. Encara quedaven unes tres hores per la posta de sol. Vaig poder comprovar que hi havia molt pocs cotxes. I, en canvi, els animals eren força abundants. No vaig trigar massa a veure les primeres zebres, impales i girafes.

Una mica més endavant vam arribar a una zona de praderia. Allà hi havia un rinoceront blanc i la seva cria, d’uns cinc mesos. Vaig estar una bona estona fotografiant-los. Era una escena molt tendra.

Després vam continuar voltant per la reserva. Quan ja es començava a pondre el sol, va arribar un dels millors moments del dia. El meu guia va localitzar un grup de lleons! Estaven al costat d’un petit llac, on hi havia un búfal mort. En concret, hi havia dues lleones adultes, un lleó subadult  i dos cadells. Els vaig poder admirar de força a prop. Estàvem completament sols. Els lleons ens van ignorar, estan acostumats als vehicles, i van continuar jugant i dormint.

Els felins seguien allà, però vam haver de marxar quan ja començava a fosquejar. Estàvem a uns vint minuts de l’allotjament the Stables.

Safari de matí a Ol Pejeta

El gran avantatge de dormir a dins de la reserva és poder començar els safaris ben aviat i en una bona ubicació. Poc després de les set ja estàvem en marxa, circulant per les polsegoses pistes de la reserva. No va passar massa estona fins que vaig albirar dos rinoceronts negres entre una zona d’arbustos. Eren els primers que veia en llibertat!

Després vam anar fins a la zona de planícies on havíem vist el rinoceront blanc i la seva cria durant el dia anterior. Ja no hi eren. Però hi havia altres rinoceronts blancs. En concret quatre. Vaig voler fotografiar-los des de la llunyania, de manera que quedaven envoltats per la majestuosa figura del Mount Kenya. Era un paisatge preciós.

Durant la resta del matí vaig poder veure moltes més zebres, búfals i també un grup de tres elefants. També un dels rangers ens va indicar que havien vist un guepard per una zona d’arbustos, i vam estar analitzant el terreny amb ell. Però no va haver-hi sort, s’havien mogut de territori.

Cap a les onze del matí ja començava a fer força calor i ens vam dirigir cap a la porta del parc per marxar d’allà i posar direcció cap a la Reserva Nacional de Samburu.

(Aquest post correspon al primer dia i al matí del segon dia del viatge a Kenya)