Safari al Masai Mara (preus, millors zones i preparatius)

Un safari al Masai Mara acostuma a ser el punt àlgid de qualsevol viatge a Kenya. La sabana de planícies infinites d’aquesta reserva nacional és només l’escenari d’un dels millors llocs on buscar, admirar i fotografiar els grans mamífers africans. Les manades d’elefants es desplacen amb calma i majestuositat per aquest territori. L’esvelta silueta de les girafes apareix retallada amb elegància contra el cel. I a prop seu, es mouen els impales, les zebres o els nyus.

Veure els herbívors del Masai Mara és una experiència formidable, però és innegable que els grans protagonistes d’un safari al Masai Mara són els grans felins africans. El Masai Mara és terra de lleons, guepards i lleopards.

La gran popularitat del Masai Mara ha fet que visitar aquest destí sigui cada cop més car, i que les massificacions siguin més freqüents del que es voldria. A aquesta guia per fer un safari al Masai Mara, hi trobaràs tota la informació per poder gaudir d’un safari ajustat al teu pressupost i consells per gaudir de la fauna africana d’una manera responsable i autèntica.

Com arribar a la Reserva Nacional del Masai Mara

La Reserva Nacional del Masai Mara està situada a 230 kilòmetres de Nairobi. El trajecte amb cotxe fins a la Sekenani Gate, la porta d’entrada més propera, acostuma a durar quasi cinc hores.

Hi ha diferents maneres d’arribar fins a aquesta reserva, i segons com acabis organitzant el teu safari al Masai Mara, podràs decidir quina et convé més.

1. Arribar al Masai Mara amb un safari organitzat

Aquesta és l’alternativa més senzilla per arribar al Masai Mara. Contractant un safari organitzat que inclogui el transport fins a la reserva, l’allotjament, el menjar i els propis safaris.

L’avantatge d’aquests tours és que no t’hauràs de preocupar de res, ja que un guia local et vindrà a buscar a l’aeroport i serà l’encarregat de la conducció i totes les gestions. L’inconvenient és que és l’opció més cara.

Tot i això, fent la reserva directament a través d’una agència local es poden trobar bones ofertes. Et recomano aquest formulari que  he desenvolupat, per poder posar en contacte a viatgers amb agències locals de confiança.

2. Arribar-hi amb un cotxe de lloguer

La carretera que va des de Nairobi fins al Masai Mara (en concret, a la Sekenani Gate) està en bon estat. S’hi pot arribar amb qualsevol mena de cotxe de lloguer.

Ara bé, si després es volen fer els safaris amb el mateix cotxe, sí que serà imprescindible que sigui un 4×4. Conduir pel Masai Mara no és fàcil: per una banda, costa orientar-se i, per altra banda, l’estat del camí en alguns trams és força complicat. Per això, si no es té experiència, és recomanable considerar l’opció de llogar un cotxe 4×4 amb conductor, directament a Nairobi. Aquesta és l’opció per la qual jo vaig optar durant el viatge a Kenya per lliure. Té un cost d’uns 120 dòlars per dia (incloent-hi la benzina, els permisos del cotxe i les despeses del conductor).

En cas d’haver llogat un cotxe normal, es pot conduir fins a l’entrada del parc. Després es poden contractar els safaris directament des de l’allotjament.

3. Contractar amb l’allotjament l’arribada al Masai Mara

Els allotjaments que hi ha al Masai Mara (tan al voltant de la reserva com a l’interior), cada cop ofereixen més serveis addicionals. És habitual que un d’aquests serveis sigui el trasllat des de Nairobi fins a l’allotjament en qüestió. El cost d’aquest trasllat acostuma variar entre 150 i 250 dòlars, independentment del nombre de persones.

Aquesta alternativa pot sortir a compte en casos en què es faci una estada llarga al Masai Mara i si també es contracten els safaris des del mateix allotjament. En alguns casos ofereixen paquets que inclouen el menjar i dos safaris per dia (un al matí i un a la tarda) a un preu força raonable.

4. Arribar al Masai Mara amb transport públic

Si vols fer un safari al Masai Mara de la forma més econòmica possible, arribar amb bus fins a la reserva t’ajudarà a estalviar força, ja que el trajecte costa menys de 10 € per persona.

Els passos per anar des de Nairobi al Masai Mara amb bus són els següents:

• Agafar a Nairobi un bus o matatu fins a Narok (surten des d’aquest punt). El trajecte dura unes 3 hores i costa 400 KSH per persona.
• Un cop s’arriba a Narok (situat a 87 kilòmetres de l’entrada al Masai Mara) cal canviar de transport per anar fins a la Sekenani Gate (la porta d’entrada a la reserva). Es pot agafar un altre matatu o bé anar amb taxi. Els matatus surten des d’aquí, costen 500 KES i el recorregut acostuma a durar quasi 3 hores. El trajecte amb taxi normalment dura menys de 2 hores i costa uns 3.500 KES.

Si t’interessa aquesta opció, et recomano que llegeixis aquest post.

Tingues en compte que en cas d’allotjar-te a l’interior de la reserva o bé a prop d’alguna altra porta (Talek o Ololaimutiek), hauràs de contractar prèviament amb l’allotjament el trasllat des de la Sekenani Gate. Per això, si tens previst anar fins al Masai Mara amb transport públic, és millor allotjar-te a l’àrea de la Sekenani Gate.

5. Volar fins al Masai Mara des de Nairobi

Finalment, també hi ha l’opció d’arribar al Masai Mara amb avió. Hi ha nou pistes d’atarratge al Masai Mara, moltes d’elles situades a prop dels allotjaments més exclusius.

Volar fins al Masai Mara no és gens barat. Les dues companyies que ofereixen vols regulars des de Nairobi fins a la reserva són Air Kenya i Safarilink.

Quina és la millor època per visitar el Masai Mara?

Fer un safari al Masai Mara és espectacular en qualsevol mes de l’any. Tot i això, segons l’època l’experiència pot canviar una mica.

En general, es considera que la millor època per fer un safari per aquesta reserva de Kenya és des del juny a l’octubre. Són els mesos de l’estació seca, i això fa que hi hagi molt poca vegetació, facilitant els albirament de la fauna. A més, molts dels animals es concentren a les zones en què hi ha aigua. L’inconvenient d’aquests mesos és que també és temporada alta, i en alguns casos les concentracions de vehicles són exagerades.

De gener a febrer, també són dos mesos molt interessants per fer un safari al Masai Mara. Plou poc (tot i que pot ser que hi hagi algun ruixat de tarda), i hi ha molts menys turistes. Jo valoro molt que hi hagi menys cotxes, per això considero que fer un safari durant aquests dos mesos és una gran opció.

Finalment, durant els mesos de març, abril, novembre i desembre la pluja pot interferir significativament durant els safaris. En general, les pluges són intenses, però curtes. I poden dificultar la circulació per alguns dels camins. A més, la vegetació està molt més crescuda i això complica la localització dels animals. El gran avantatge d’aquests mesos és que és temporada baixa, de manera que els preus acostumen a ser millors i hi ha molta menys gent.

Quan es pot veure la gran migració al Masai Mara?

Veure la gran migració al Masai Mara també pot ser un condicionant a l’hora de decidir els millors mesos per fer un safari a la sabana més famosa de Kenya. La gran migració és un dels fenòmens naturals més extraordinaris. Consisteix en la migració circular de més d’un milió de nyus, acompanyats per milers de zebres i altres herbívors, a través de l’ecosistema del Serengeti-Mara.

En general, la gran migració comença a arribar al Masai Mara a finals de juliol. Durant aquest mes la majoria dels nyus i zebres es troben al nord del Serengeti i, quan l’aliment comença a escassejar, inicien l’icònic creuament dels rius Mara i Talek, per arribar a les planícies del Masai Mara. Aquesta és una de les escenes més buscades durant els safaris.

A l’agost, la gran migració es concentra al Masai Masa, per on es poden veure manades interminables de nyus i zebres. Aquests herbívors seguiran pastant per aquesta zona fins a l’inici de les primeres pluges, a finals d’octubre i principis de novembre. Aleshores les grans manades de nyus tornen a dirigir-se cap al Sarengeti, havent de creuar novament el perillós riu Mara o Talek.

Safari al Masai Mara: quant costa?

Fer un safari al Masai Mara no és una activitat gens econòmica, hi ha diversos factors que poden influir en el preu final de l’activitat.

L’única despesa fixa és el preu de l’entrada a la reserva nacional. El cost pels adults estrangers és de 80 dòlars i pels nens (menys de 12 anys) és de 45 dòlars. Des del juliol del 2023, l’entrada només permet l’accés durant 12 hores, limitades al període entre les 6 del matí i les 6 de la tarda.

Si es dorm a dins de la reserva, hi ha un descompte de 10 dòlars pels adults i 5 dòlars pels nens. En aquest cas, caldrà sortir de la reserva abans de les deu del matí del dia següent per no haver de pagar una altra jornada.

L’entrada es paga a la porta d’entrada a la reserva. Es pot pagar amb targeta, tot i que de vegades no funciona.

A aquest preu caldrà sumar-li el cost del cotxe, el conductor/guia (no és obligatori però sí molt recomanable), l’allotjament i el menjar. Aproximadament aquestes despeses són les següents:

• Cotxe i conductor/guia: En cas de llogar-lo per tot el viatge, té un cost d’uns 120 dòlars per dia (incloent-hi el combustible). Si es contracta únicament el safari des de l’allotjament (cotxe + guia), el preu  mínim és de 90 dòlars per un safari de mig dia i 150 dòlars per tot el dia. En allotjaments de rang mig o alt, pot ser encara més car.
• Allotjament: Aquest és el cost més variable segons la localització del lodge o campament i els estàndards de qualitat. Els més barats costen 30 dòlars per persona i nit.
• Menjar: Els restaurants dels allotjaments a la zona del Masai Mara acostumen a ser força cars (entre 8 i 15 dòlars per àpat en els casos més econòmics). Per estalviar, una bona opció és comprar menjar a algun supermercat abans d’arribar a la reserva (una bona opció és parar a Naivasha o a Narok).

Així doncs, en cas d’optar per les opcions més econòmiques (lloguer de cotxe amb conductor, menjar del supermercat i allotjament barat) com a mínim el preu d’un dia de safari al Masai Mara serà aproximadament 175 dòlars (suposant que viatgen dues persones).

En cas d’optar per allotjaments més ben situats i de millor qualitat, el preu pot pujar fàcilment fins als 300 dòlars per persona i dia.

Contractant el safari directament amb una agència local, els preus són similars. A més, es pot optar per fer un safari compartint cotxe amb altres viatgers, i això baixa significativament al pressupost. De tant en tant hi ha ofertes de safaris al Masai Mara de 4 dies per menys de 400 euros.

Quina fauna es pot veure durant un safari al Masai Mara?

Després de circular durant uns minuts pel Masai Mara és molt fàcil adonar-se que es tracta d’un territori únic. L’abundància de fauna és sorprenent, i a l’haver-hi molt poca vegetació és molt més fàcil anar veient animals cada pocs minuts.

Al llarg d’aquesta reserva es poden veure els icònics big five (elefant, lleó, rinoceront, búfal i lleopard). El més difícil de veure és el rinoceront. En concret al Masai Mara només hi ha rinoceronts negres, i sobretot es deixen veure a la zona del Mara Triangle.

L’observació dels grans felins és un dels grans al·licients dels safaris. Els lleons són els més abundants i fàcils de veure. També és freqüent poder observar algun guepard. Els lleopards són més esquius. Per augmentar la possibilitat de veure aquests felins, val la pena passar com a mínim dos dies complets de safari.

Pel que fa a l’altra fauna, el Masai Mara és un espectacle. Fàcilment, tindràs el privilegi d’admirar elefants, girafes, impales, gaseles de Thomson, elands, topis, búfals i nyus. A més, als matins també és molt habitual veure hienes tacades i xacals de llom negre.

També hi ha una gran diversitat d’ocells, amb més de 500 espècies. El parc és particularment ric en rapinyaires, amb 57 espècies presents. Sovint, les àguiles batallaries planegen sobre les planícies de la sabana; mentre que a prop de les carronyes és molt usual veure-hi voltors. Altres aus destacades d’aquesta zona són: el pioc salvatge kori, el secretari, el barbut de Tanzània, l’estruç masai o el calau terrestre meridional.

Com està dividit el Masai Mara (zones i portes d’entrada)

L’ecosistema del Masai Mara té una extensió de 1.510 km² i està dividit en tres seccions: la Reserva Nacional del Masai Mara, el Mara Triangle i el Mara North Conservancy. No hi ha barreres que les separin, així que els animals es poden moure lliurement per tot l’ecosistema.

1. La Reserva Nacional del Masai Mara

Aquesta és la secció més gran de la reserva i està gestionada pel comtat de Narok. És on es troben les enormes planícies tan característiques del Masai Mara. També és on hi ha més visitants i la majoria dels allotjaments.

Una característica destacable d’aquesta zona és que a part dels camins principals, hi ha molts caminets per endinsar-se per tota la reserva. Això permet inspeccionar moltes més zones i poder veure els animals de més a prop (sempre d’una manera respectuosa amb la fauna). Ara bé, conduir per alguns d’aquests camins (sobretot en el creuament dels rius) no és gens fàcil, així que és recomanable anar amb un conductor/guia.

Les portes d’entrada a la Reserva Nacional del Masai Mara són:

• Sekenani Gate: És la porta principal d’entrada a la reserva, ja que és la més propera a Nairobi i la carretera fins aquí està en bon estat. Hi ha un bon nombre d’allotjaments a aquesta zona, alguns d’ells de baix pressupost. Si tens previst allotjar-te a prop d’alguna de les altres portes d’entrada, és millor arribar al Masai Mara per la Sekenani Gate i dirigir-te cap a l’altra porta per l’interior de la reserva.
• Talek Gate: Aquesta porta es troba a la secció nord-oest del Masai Mara, per mi una de les millors zones. A prop d’aquesta porta és on hi ha les planícies tan característiques del Masai Mara, i és una de les millors àrees on veure lleons, guepards i lleopards. A pocs minuts de la Talek Gate hi ha una bona varietat d’allotjaments, molts d’ells situats al costat del riu Talek.
• Musiara Gate: Està situada al nord-est de la reserva, a prop del Mara Triangle. No és una porta massa freqüentada.
• Oloolaimutia Gate: Aquesta porta es troba a l’est de la reserva, a una àrea amb força relleu i menys densitat de fauna.

2. El Mara Triangle

Aquesta part està administrada des del comtat de Transmara i ho gestiona la ONG Mara Conservancy. És una zona més salvatge, amb menys visitants. Hi ha menys camins, però que estan amb bon estat i són fàcils de recórrer per lliure. A més, a aquesta secció hi ha tres càmpings públics (Oloololo, Eluai i Iseiya), que permeten dormir a dins de la reserva per un preu molt econòmic i sense haver de fer cap reserva prèvia. Pots veure més informació sobre els càmpings a la zona del Mara Triangle aquí.

El permís d’entrada de la Reserva Nacional del Masai Mara i del Mara Triangle es paga per separat. Per aquest motiu, si es té previst arribar al Mara Triangle entrant per la Sekenani Gate i creuant pel Purungat Bridge no s’ha de pagar el permís d’entrada a la Sekenani Gate, sinó que cal fer-ho al Purungat Bridge.

Les portes d’accés al Mara Triangle són:

• Oloololo Gate: En cas de voler entrar al Mara Triangle des de fora del Masai Mara, aquesta és l’única porta d’accés. Hi ha diferents allotjaments a aquesta zona.
• Purungat Bridge: Aquest pont permet l’accés a la secció del Mara Triangle des de l’interior de la Reserva Nacional del Masai Mara.

3. El Mara North Conservancy

Aquesta secció és una àrea de conservació privada que voreja el nord de la Reserva Nacional del Masai Mara. És una de les zones amb més densitat d’animals del Masai Mara.

No es pot visitar per lliure. Per poder fer un safari aquí, cal allotjar-se a un dels 12 lodges de luxe que hi ha a l’interior de l’àrea de conservació. Les tarifes d’aquests lodges ja inclouen dos safaris per dia.

Pots llegir més informació aquí.

On dormir al Masai Mara

Escollir bé l’allotjament és una part clau per gaudir d’un bon safari al Masai Mara. El més important és escollir un campament o lodge ben ubicat.

Si es té prou pressupost per a dormir a l’interior de la reserva, sens dubte aquesta és la millor opció. Això permet aprofitar molt més les primeres i últimes llums del dia, que en molts casos és quan els animals estan més actius i succeeixen les escenes més interessants.

Alguns dels allotjaments a l’interior de la Reserva Nacional del Masai Mara més ben situats i amb bones valoracions són:

– Ashnil Mara Camp. Assentat al costat del riu Mara, és un dels campaments més ben situats del Masai Mara. Es troba a una zona amb una de les densitats de fauna i depredadors més alta de la reserva. Preu de l’habitació doble: 300 euros (amb esmorzar inclòs).

– Fig Tree Camp. Es troba al costat del riu Talek, també a una zona molt bona des d’on començar els safaris i veure animals des de l’inici. Preu de l’habitació doble: 330 euros (tots els àpats inclosos)

– Sarova Mara Game Camp. Un campament situat al cor del Masai Mara, a una de les millors zones per veure la gran migració. Preu de l’habitació doble: 780 euros (tots els àpats inclosos).

En cas de voler fer un safari més econòmic, és preferible dormir a algun dels càmpings del Mara Triangle o bé escollir algun dels allotjaments situats a prop de les entrades del Masai Mara. En aquest cas, crec que el millor és dormir a la zona de la Talek Gate. Des d’aquesta porta, només es triga uns 15 minuts a arribar a una de les àrees de la reserva on acostuma a haver-hi molta fauna (inclosos els grans felins).

Els campaments propers a la Talek Gate més recomanables són:

– Talek Bush Camp. Una molt bona opció si es vol dormir a prop de la Talek Gate sense renunciar al confort i a una bona relació qualitat-preu. Preu de l’habitació doble: 160 euros (tots els àpats inclosos)

– Mara Duma Bush Camp. Un campament situat just als afores de la reserva, també al costat de riu Talek. Preu de l’habitació doble: 110 euros (amb esmorzar inclòs)

– Cocodrile Camp. L’opció perfecta pels viatgers que tenen un pressupost més ajustat. Les tendes són senzilles, però estan netes. El menjar del restaurant és car, uns 15 dòlars per àpat, així que si tens un pressupost ajustat és millor portar el menjar comprat al supermercat. Aquí és on vaig allotjar-me jo durant quatre nits. Preu de l’habitació doble: 70 euros (amb esmorzar inclòs)

Si fas un safari al Masai Mara amb una agència local, ells et proposaran uns allotjaments, però si és un safari privat podràs personalitzar-los, tot i que això pot fer que el preu variï. Et recomano que revisis bé la ubicació dels lodges o campaments proposat, i si no et convenç que demanis un canvi.

La meva experiència: 5 Dies de Safari al Masai Mara per lliure

Primer dia (I): Des del Llac Naivasha al Masai Mara

El cinquè dia del viatge a Kenya per lliure, vaig començar-lo al Llac Naivasha. Ja havia navegat pel llac durant la tarda anterior, així que la meva idea era marxar de Naivasha sense perdre massa  temps, per poder fer el primer safari al Masai Mara durant la tarda.

Després de dedicar una estona a comprar menjar pels dies vinents al supermercat Naivas, situat al centre de la ciutat, vaig començar el trajecte cap al Masai Mara.

Però quan feia pocs minuts que circulava, el meu conductor em va dir que el cotxe feia un soroll estrany i que era preferible visitar un mecànic. Era millor no arriscar-nos a quedar-nos tirats al Masai Mara, així que vam anar cap a un taller per tal que revisessin el cotxe.

Vaig perdre més d’una hora allà, mentre buscaven el problema i desmuntaven mig motor. La bona notícia va ser que havien estat capaços de veure què fallava. La mala, era que no tenien la peça necessària per arreglar-ho, i hauríem d’anar a un altre mecànic.

Finalment, el segon mecànic va solucionar el problema de la furgoneta. Però entre una cosa i l’altra havia perdut més de quatre hores. Ja no tindria temps de fer cap safari durant la primera tarda.

Primer dia (II): Els primers minuts al Masai Mara

Vaig arribar a la Sekenani Gate, la porta principal d’accés a la Reserva Nacional del Masai Mara, pocs minuts després de les sis. En teoria ja no es podia entrar a la reserva, però jo tenia l’allotjament reservat a la zona de la Talek Gate, i és molt més ràpid arribar allà anant per dins la reserva. El meu conductor va convèncer als rangers del parc perquè ens deixessin entrar, però amb la condició d’anar directes cap a l’allotjament.

No va ser l’entrada que havia imaginat al Masai Mara, però vaig poder gaudir dels colors encisadors de la posta de sol mentre circulava per dins la reserva. Vaig quedar meravellat amb la silueta de les acàcies solitàries.

Segon dia (I): Un matí envoltat de lleons

Després de la primera nit al Cocodrile Camp, a menys de cinc minuts de la Talek Gate, vaig entrar a la Reserva Nacional del Masai Mara quan passaven pocs minuts de les sis del matí. El sol encara no havia sortit, però ja començaven a intuir-se les tonalitats càlides que precedeixen l’albada.

Després de poder veure algunes hienes, xacals, nyus, zebres, impales i girafes; vaig veure el primer lleó mascle del viatge. Era enorme. Imponent. I mentre caminava il·luminat per la llum daurada del matí, desprenia una majestuositat que deixava sense paraules.

Vam poder seguir la trajectòria del lleó i, sorprenentment, arribar  a una esplanada on hi havia tots els membres de la manada Rongai. Aquella escena era una de les més somiades en qualsevol safari al Masai Mara. Hi havia dos lleons mascles adults, quatre femelles adultes i vuit cadells d’entre tres i quatre mesos. Poques coses em desprenen tanta tendresa com els petits lleonets…

Vaig poder gaudir durant un parell d’hores d’aquest moment màgic. No sabia si podria tornar a veure una escena igual.

Segon dia (II): Un lleopard al Masai Mara

Al voltant de les onze del matí, quan ja començava a fer calor, li vaig proposar al meu conductor de moure’ns i intentar trobar alguna altra escena interessant.

No havia passat gaire estona, quan vam veure un grup de cinc o sis cotxes parats a prop d’un arbre. Això acostuma a ser sinònim d’algun animal interessant. Quan vaig veure que a la base de l’arbre hi havia un lleopard estirat, no m’ho podia creure. Era el felí que més ganes tenia de veure al Masai Mara.

Després d’una hora observant com el lleopard dormia i anava canviant de postura, finalment va decidir aixecar-se i moure’s. Vaig poder-li fer alguna foto i gaudir de la seva mirada penetrant, fins que poc després va desaparèixer entre l’herba alta del Masai Mara.

Segon dia (III): Els cocodrils i hipopòtams del riu Mara

Ja començava a fer calor i el John, el meu guia, em va proposar d’anar fins al riu Mara, just a la frontera amb Tanzània. És molt habitual portar menjar i dinar allà, al costat d’un dels rius més icònics de l’est d’Àfrica.

Després de dinar vaig fer una petita ruta a peu amb un dels rangers del parc, amb l’intenció de veure els cocodrils i hipopòtams que viuen al riu.

Segon dia (IV): Els guepards del Masai Mara

Vam continuar el safari anant de nou cap a les planícies que es troben a uns vint minuts de la Talek Gate. No vam trobar massa activitat, així que vam agafar la pista principal que va en direcció est. Uns vint minuts més tard va arribar la tercera gran sorpresa del dia: dos guepards!

Estaven estirats a sota una acàcia, però era probable que quan comencés a fer menys calor s’activessin.

Dit i fet, cap a les cinc de la tarda, quan ja havia baixat la temperatura, un dels guepards va començar a caminar. Possiblement per iniciar una patrulla pel territori, buscant alguna cosa per menjar. L’altre guepard de la coalició no va trigar a seguir-lo. Lentament es van anar allunyant.

Havia arribat el moment de posar fi al primer dia de safari pel Masai Mara. Una jornada difícilment millorable, pocs cops es té el privilegi d’observar i fotografiar els tres grans felins africans en un mateix dia.

Tercer dia (I): Començant el dia amb un guepard

Igual que ahir, poc després d’haver entrat a la Reserva del Masai Mara, vaig poder veure alguns xacals i hienes. Hi havia poca llum per fer bones fotografies, i vaig preferir continuar avançant. Les primeres hores del dia sempre acostumen a ser les més productives, i sempre tenia la incertesa de si era millor continuar o aturar-me a fotografiar alguna escena tranquil·lament.

En aquest cas, va ser una bona decisió continuar amb el safari, ja que uns minuts més tard vam trobar un guepard. Va estar caminant uns metres, i després va pujar a sobre un petit turó, analitzant el terreny.

Va estar quiet una bona estona, i això va fer que anessin arribant cotxes. Quan el guepard va decidir moure’s vaig poder veure clarament que no estava còmode entre tants vehicles. Hi ha animals  que ignoren els cotxes, però altres poden mostrar-se més incòmodes o espantats. En aquest cas era evident que els cotxes el molestaven, així que vaig dir-li al meu guia que preferia marxar i  continuar recorrent altres camins del Masai Mara.

Tercer dia (II): Gaudint de la Rongai Pride novament

Vam dirigir-nos cap a la zona on ahir havíem vist la manada de lleons. I, per fortuna meva, encara seguien allà. Va ser molt especial veure de nou els petits cadells de lleó mentre jugaven, bevien llet, miolaven o dormien.

Tercer dia (III): Un nou lleopard al Masai Mara

Quan a mig matí vam procedir amb el safari, la sort em va somriure de nou. Vaig poder veure un nou lleopard. En aquest cas una femella que estava caminant. Amb el color de l’herba seca, hi havia moments en què desapareixia.

No va ser un albirament massa llarg, només un o dos minuts, però poca cosa més podia demanar per un nou matí de safari al Masai Mara.

Tercer dia (IV): Els elefants del Masai Mara

Donat que feia molta calor, i que ahir ja havia pogut comprovar que durant les hores centrals del dia hi havia molt poc moviment dels animals, vaig decidir tornar de nou a l’allotjament a dinar i descansar un parell d’hores. A la tarda tornaria a sortir per fer un safari de tres hores.

De camí cap a la Talek Gate encara m’esperava una última sorpresa. Vam trobar un grup d’elefants caminant a la llunyania. Avançaven cap a la nostra direcció, possiblement per beure aigua a una bassa que hi havia al nostre darrera.

Vam esperar-los allà. Amb el motor apagat. I vaig poder-los fotografiar mentre caminaven sincronitzadament i s’anaven apropant cada cop més.

Van passar pel davant de la furgoneta, i després van començar a hidratar-se tranquil·lament.

Tercer dia (V): Una tarda entre lleons

Quan poc després de les tres de la tarda vaig entrar de nou a la reserva, li vaig dir al meu conductor que preferia anar directament cap a on havíem vist la manada de lleons. Si seguien allà, crec que no hi havia millor pla que gaudir de les últimes hores de la tarda admirant aquesta família de felins.

Efectivament no s’havien mogut. Ja els hi havia fet moltes fotos; així que vaig aprofitar per dedicar-me únicament a mirar-los i admirar-los.

Quan la llum ja començava a ser millor vaig agafar la càmera de nou, era un moment irresistible per qualsevol amant de la fotografia.

Tot i això, vam haver de marxar precipitadament, sense poder gaudir de la posta de sol allà. Ens va sorprendre una intensa pluja i, quan plou, algunes de les pistes del Masai Mara es converteixen en una pista de patinatge. Per això, el meu guia em va dir que havíem de tornar, ja que el trajecte fins a la Talek Gate seria més llarg i no ens convenia anar justos de temps, per si ens quedàvem encallats.

El cotxe va patinar força, però vam aconseguir sortir de la reserva sense cap contratemps.

Quart dia (I): Més lleons al Masai Mara

Els grans protagonistes del meu safari al Masai Mara van ser els lleons. I el quart dia a la reserva, no va ser una excepció. De nou, de bon matí vaig poder fotografiar durant un parell d’hores a tots els membres de la Rongai Pride, inclosos els dos mascles. Vaig poder aprofitar la preciosa llum del matí per fer algunes de les meves fotos preferides del viatge a Kenya.

Sabent que al Masai Mara sempre hi passen coses, vaig dir-li al meu guia de moure’ns per intentar veure alguna cosa més. Després de mitja hora circulant vam trobar un grup de cotxes aturats. El motiu: dos lleons alimentant-se d’una zebra que havien caçat feia poca estona. Va ser una escena salvatge i plena de força.

Vaig estar allà una bona estona, fins que un dels dos mascles va decidir emportar-se la zebra i amagar-la darrere un arbust. Aleshores els dos lleons van posar-se a dormir. Estaven massa tips.

Quart dia (II): La varietat dels safaris al Masai Mara

Acabada aquesta escena inesborrable, vam començar a tornar cap a la Talek Gate. De nou, havia decidit fer un safari al matí i un a la tarda, i parar una estona durant les hores de més calor.

Durant el camí de tornada, vaig aprofitar per continuar gaudint de la gran diversitat de fauna que es pot veure a aquesta reserva de Kenya. Cada pocs metres hi havia un animal diferent: impales, gaseles de Thomson, un pioc salvatge Kori, una parella d’estruços, zebres, girafes, elefants… Un espectacle!

Quart dia (III): Una nova tarda felina

Durant el safari de tarda primer vam estar voltant per algunes zones noves, buscant algun albirament destacable. Els felins són la meva debilitat, i sobretot vam estar buscant algun lleopard o guepard. No va haver-hi sort, així que vam anar de nou a la zona on havíem vist els dos mascles menjant-se la zebra.

Seguien allà, però encara estaven dormint. Vaig aprofitar els segons en què van aixecar el cap per fer alguna fotografia més, però estava clar que no tenien intenció de moure’s.

Encara quedava una estona perquè tanquessin les portes de la reserva, així que li vaig demanar al meu guia de visitar novament els lleons de la Rongai Pride, la manada de lleons que tants moments m’havia regalat. No sabia si a l’endemà els veuria de nou, així que vaig estar admirant-los amb molt agraïment i un cert regust de comiat.

Es va posar a ploure de nou, i sense perdre massa temps va ser el moment de donar el safari per acabat.

Cinquè dia: La sorpresa final del Masai Mara

Cada dia de safari al Masai Mara havia sigut espectacular, però havia arribat el moment d’abandonar la reserva. Em quedaven només unes últimes hores de safari allà.

Mentre el meu guia conduïa, vaig notar que hi havia molts menys animals. Durant la nit havia estat plovent força, i semblava que la fauna s’havia dispersat i mogut de zona. També ens van avisar que els lleons de la manada de Rongai ja no es trobaven al mateix lloc.

Per això, el John em va proposar anar cap a la frontera amb el Serengeti. A veure què podíem veure allà. Em va sorprendre seguir sense veure gairebé cap animal. Tampoc herbívors, com els abundants impales,  zebres o topis. Només vaig veure alguna gasela de Thomson, un parell de hienes i també diversos ocells.

Semblava que seria un dia poc productiu quan vaig veure una petita silueta movent-se entre l’herba. De pressa, vaig agafar la càmera per poder desxifrar què era, encara que en tenia una sospita i ja m’estava posant nerviós. A través de la càmera vaig poder comprovar el que creia: hi havia un serval! Un dels felins més esquius del Masai Mara. Ens vam poder apropar una mica, però en un tancar i obrir d’ulls va desaparèixer entre els arbustos. Un instant fugaç però inoblidable.

Amb aquest gran moment, ja ens vam dirigir cap a la Sekenani Gate per abandonar el Masai Mara. Des d’allà m’esperaven unes quatre hores de carretera fins a l’última reserva del viatge a Kenya: el Parc Nacional del Llac Nakuru.

(Aquest post correspon al cinquè, sisè, setè, vuité i novè dia del viatge a Kenya)