L’ascensió al Posets (3.375 metres) ofereix una de les panoràmiques més boniques del Pirineu. Al ser el segon cim més alt de la serralada pirinenca, i no trobar-se a prop de cap altre gran massís, la vista des del pic és molt privilegiada. Ideal per apreciar tota l’extensió del Parc Natural Posets-Maladeta.
Entre totes les rutes per coronar aquest pic, vam escollir la més coneguda i senzilla: l’ascensió al Posets des del refugi Ángel Orús. No volíem complicacions. L’ascensió era només una excusa per endinsar-nos pels paisatges d’aquesta zona del Pirineu. Les vistes de la icònica Diente de Llardana o els nombroses estanys o ibones eren alguns dels plats forts de la ruta.
Ascensió al Posets des del refugi Ángel Orús: Com arribar-hi?
En general aquesta ruta es divideix en dos dies. El primer dia es fa l’aproximació al refugi. I al segon dia es completa l’ascensió i es realitza tot el descens fins a l’inici.
El punt d’inici de la ruta és el Pàrquing d’Espigantosa. L’arribada a aquest pàrquing variarà segons l’època en què fem l’ascensió. Durant l’estiu hi ha algunes limitacions:
- Del 13 de Setembre al 26 de Juny: no hi ha restriccions. Es pot arribar al pàrquing d’Espigantosa amb cotxe propi, conduint per la pista que surt del poble d’Eriste. La pista està amb bon estat, tot i que la part final no està asfaltada.
- Del 26 de Juny al 13 de Setembre: l’accés està restringit a un bus que uneix el poble d’Eriste amb el pàrquing d’Espigantosa. Per tant, durant aquests mesos tenim l’opció d’agafar el bus o bé pujar caminant des del poble d’Eriste (aproximadament és 1 hora de pujada).
Ascensió al Posets des del refugi Ángel Orús: Característiques de la ruta
La dificultat d’aquesta ruta d’ascensió al pic Posets és bàsicament la seva llargària i el desnivell. No hi ha cap pas tècnic. Per això, el més important és estar acostumat a caminar un bon nombre d’hores per terrenys d’alta muntanya.
Els números no solen ser el més representatiu de les rutes d’alta muntanya, però sempre van bé per fer-se’n una dia.
| Lloc | Eriste. Parc Natural Posets-Maladeta. |
| Inici | Pàrquing Espigantosa (Eriste) |
| Longitud total | Uns 17 kilòmetres (4 km el primer dia i 13 km el segon). En cas de començar i acabar la ruta des del poble d’Eriste, cal sumar 7,5 km addicionals. |
| Temps efectiu de caminada | 1:45 h el primer dia i 9:00 h el segon dia. Si es puja des d’Eriste, cal afegir 1 hora més de pujada al primer dia i 1 hora més de baixada el segon dia. |
| Desnivell positiu | 1.875 metres (600 a la primera etapa i 1.275 a la segona). Si es comença des d’Eriste, cal afegir-hi 500 metres de desnivell positiu. |
| Desnivell negatiu | 1.875 metres (tots a la segona etapa). Si es comença des d’Eriste, cal afegir-hi 500 metres de desnivell negatiu. |
| Dificultat | Alta a l’estiu, sobretot per la durada i el desnivell acumulat. A l’hivern, la dificultat és major. |
Ascensió al Posets des del refugi Angel Orús: Descripció de la ruta
Primer dia: d’Eriste al Refugi Ángel Orús
Vam arribar a Eriste quan quedaven poc més de dues hores per la posta de sol. Amb certa impaciència. Ens vam posar les botes sense perdre més minuts, i vam començar a caminar. Primer havíem d’arribar fins al pàrquing d’Espigantosa, ja que la pista no estava oberta als cotxes, i des d’allà ja agafaríem el camí fins al Refugi Ángel Orús.
Un entorn rural de mitja muntanya ens va acompanyar durant els primers kilòmetres. Algunes vaques i un senzill bosc ens van ajudar a canviar el xip. Tornàvem a estar caminant pel Pirineu. Allò que tan ens agrada.
Un cop vam arribar al pàrquing d’Espigantosa, vam dirigir la nostra vista cap a la cascada d’Espigantosa. Un bonic salt d’aigua de 20 metres, envoltat d’un bosc riberenc d’un verd intens.
No ens vam entretenir massa, ens quedaven encara quasi 2 hores de camí. I el sol li quedava poc per amargar-se entre les muntanyes. Volíem intentar arribar al refugi abans que la foscor inundés la muntanya. Vam començar a seguir les marques blanques i grogues del PR36. L’inici era intens. Una forta pujada ens va portar fins a un caminet a l’interior d’un bosc que no deixava de pujar.
Quan el cel ja començava a tenir-se de colors càlids, anunciant la posta de sol, vam arribar a la Pleta de Les Riberes (1.815 metres). Des d’allà encara havíem de superar 335 metres de desnivell per arribar al refugi d’Angel Orús. La part més intensa del primer dia. Un ziga zaga ideal per entrar amb calor, i fer treballar una mica les cames.
El cel va agafar una tonalitat rosenca just quan ja vèiem el refugi. El paisatge era captivador. La millor manera d’acabar el primer dia de l’ascensió al Posets.
Segon dia(I): del Refugi Ángel Orús a la Canal Fonda
A les 4:30 del matí vam començar a caminar. Sota la llum dels frontals. Immersos en la foscor i el silenci que la nit porta a la muntanya. La lluna ja s’havia amagat, així que només ens il·luminaven lleugerament les estrelles. No hi havia ni un núvol.
Ràpidament el camí va anar guanyant alçada mentre seguíem les marques del GR 11.2. La ruta estava ben indicada. Sense complicacions. Ens dirigíem cap al Coll de la Forqueta.
Ja començava a clarejar quan vam arribar al desviament del GR 11.2. Unes lletres vermelles pintades, on hi posava “Posets”,ens indicaven la direcció correcte. El camí ens portaria fins a la Canal Fonda.
Vam seguir pujant a poc a poc. Assaborint les primeres llums del dia sobre el Parc Natural del Posets-Maladeta. I gaudint amb les vistes d’un grup d’isards que crestejaven elegantment entre les parts més escarpades de la zona. Un instant meravellós.
Segon dia (II): la pujada per la Canal Fonda
Vam arribar a la Canal Fonda just quan els primers rajos de sol ens començaven a il·luminar. Encara hi quedava una bona quantitat de neu (només a finals d’agost és possible evitar-la). Ens vam calçar els grampons, i poc a poc vam iniciar la pujada. La inclinació era important en alguns trams, fent d’aquesta pujada la part més intensa de l’ascensió al Posets.
A mesura que pujàvem les vistes eren cada cop millors. L’enorme Diente de Llardana, situat al costat de la Canal Fonda, dominava el paisatge. La neu ens va acompanyar fins al Coll de la Diente de Llardana, a 3.000 metres d’altitud. Des d’allà ens quedava la part final de l’ascensió, per un terreny bàsicament rocós.
Segon dia (III): del Coll de la Diente de Llardana al Pic del Posets
Des d’una posició privilegiada, just als peus de la vertical Diente de Llardana, vam començar la pujada final fins al Pic del Posets. El terreny rocós, pujava amb força durant varis trams. I a mesura que anàvem ascendint la vista era cada cop millor. El paisatge que s’obria davant nostre, era l’excusa perfecte per aturar-nos a descansar. Uns segons gaudint de les vistes abans de continuar pujant.
Només quedava la part final: la cresta. El camí no era complicat i la cresta era força ampla, però amb una caiguda important des dels dos costats. Així que era el moment d’avançar amb precaució, ajudant-nos amb les mans durant alguns trossos.
I ja érem a dalt. Al cim del Pic Posets. Amb la gran recompensa de les vistes des d’un dels miradors més excepcionals del Pirineu. L’Aneto, el Vallibierna, el Mont Perdut, l’Astazús o el Vignemale eren alguns dels pics que vam poder distingir entre els massissos que s’estenien als nostres peus.
Segon dia (IV): el descens des del Pic del Posets fins a Eriste
Després de fer cim era el moment del descens. Una de les parts més exigents i infravalorades. Ens tocava descendir 1.875 metres. Una bona manera de posar a prova els nostres genolls…
El camí de baixada era el mateix pel que havíem pujat, així que vam començar desfent la part de la cresta. Després d’aquest tram que requeria la nostra atenció, vam seguir descendint amb tranquil·litat. Sobretot gaudint del paisatge. Tot lluïa resplendent sota el sol d’estiu.
De nou a la Canal Fonda, els grampons i piolet van ser necessaris per baixar amb seguretat per la neu. I un cop superat l’última part de neu, ens esperava el camí més senzill de la ruta. A mesura que baixàvem i ens apropàvem el refugi, les pedres i roques s’anaven convertint en herbes i arbustos. El verd a poc a poc guanyava presència.
Ja tornàvem a ser al Refugi Ángel Orús, però ara amb l’ascensió al Posets completada. Vam aprofitar per dinar, abans d’iniciar la baixada fins al poble d’Eriste. Segurament la part menys distreta de la ruta.
La baixada se’ns va fer llarga. Es notava el cansament. Vam arribar a Eriste dues hores després d’haver sortit del refugi.
Ens acomiadàvem així del preciós entorn del Parc Natural del Posets-Maladeta, i d’unes vistes irrepetibles del Pirineu.
Preparació de l’ascensió al Posets
Al preparar una excursió com l’ascensió al Posets, per terrenys d’alta muntanya, és important anar ben preparat. És molt recomanable portar el track GPS, i un mapa també ens pot ajudar si fallen les noves tecnologies. Abans d’iniciar la ruta val la pena tenir clar el terreny per on passarem i les diferents parts de l’ascensió. Aquests són els trams bàsics de l’ascensió al Posets des del refugi Ángel Orús:
- Des d’Eriste al Pàrquing d’Espigantosa (1 hora si ho fem caminant i 15 minuts si anem amb bus).
- Del Pàrquing d’Espigantosa al Refugi Ángel Orús (2 hores).
- Del Refugi Ángel Orús a la Base de la Canal Fonda (1 hora i 40 minuts)
- De la Base de la Canal Fonda al Coll de la Diente de Llardana (1 hora)
- Del Coll de la Diente de Llardana al Pic Posets (1 hora i 30 minuts)
- Descens des del Pic Posets al Refugi Ángel Orús (3 hores)
- Des del Refugi Àngel Orús al Pàrquing d’Espigantosa (1 hora i 30 minuts)
- Del Pàrquing d’Espigantosa a Eriste (40 minuts si anem caminant i 15 minuts si anem amb bus)
A l’estiu, aquest és el material necessari per completar una ascensió segura al Posets:
- Roba d’abric lleugera.
- Roba còmode de muntanya.
- Botes de trekking.
- Grampons i piolet (solen ser necessaris a la Canal Fonda).
- Menjar i agua.
- Crema solar.
- Mapa i/o GPS.
