Muntanyes de llibertat: Del Refugi de Certascan a Aulus-les-Bains

L’etapa més llarga. La més dura. La més impressionant. La segona etapa del trekking Muntanyes de Llibertat era l’etapa reina. Uns disset kilòmetres de contrastos que ens portarien de Catalunya a França, de paisatges pedregosos a boscos atlàntics. Ens esperava una inacabable baixada (2.000 metres de desnivell negatiu!), que ens conduiria per senders carregats d’història. Els camins de la llibertat.

trekking-segona-etapa

Segona etapa de Muntanyes de Llibertat: Del refugi de Certascan a la Gîte d’Êtape Le Presbytère (Aulus-les-Bains)

Desnivell: +550 m, -2000 m ; Distància: 16,9 km. ; Durada: 10 hores

 

Sabent que, en el millor dels casos, trigaríem deu hores en completar la segona etapa del trekking, vam començar a caminar ben aviat. No eren ni les set quan ja teníem les motxilles carregades. Preparats per l’aventura. El sol començava a il·luminar els pics més elevats, creant una màgica atmosfera. I recordant-nos que les albades a la muntanya són incomparables.

alt-pirineu-certascan

senderisme-muntanyes-llibertat

Avançàvem amb silenci. Sorpresos per la fredor que inundava l’ambient. I repassàvem mentalment la ruta que havíem de completar. Una successió interminable d’estanys ens conduiria fins al Port de Guiló (2.371 metres), la porta d’entrada a França. Des d’allà iniciaríem una infinita baixada fins al poble d’Aulus-les-Bains, passant per nombrosos estanys i per la famosa cascada d’Ars. La teoria la teníem clara. Però sabíem que, sobretot la primera part del camí, no estava massa ben senyalitzada. I l’orientació no és el nostre fort…

pic-certascan-pirineus

Mentre s’alternaven suaus pujades i baixades, anàvem entrant amb calor. No  vam trigar massa a arribar a l’Estany Xic de Certascan, que encara romania ombrívol. Des d’allà, una nova pujada va conduir-nos fins a un preciós mirador. Les vistes de l’Estany de Romedo de Dalt, amb les seves inspiradores illes, eren magnífiques. Un cop vam ser a l’estany, vam seguir distrets les marques. Sense fixar-nos en que eren les senyalitzacions del trekking de la Porta del Cel. Vam caminar uns vint minuts fins a l’Estany de Romedo de Baix, on vam adonar-nos que estàvem seguint la ruta equivocada. Tocava fer marxa enrere. I no pensar massa en tot el que encara havíem de recórrer.

estany-romedo

estany-alt-pirineu

senderisme-catalunya

llac-catalunya-senderisme

De nou a l’Estany de Romedo de Dalt, vam localitzar les marques correctes, de color verd i vermell. Quan vam acabar de vorejar l’estany, nous llacs van aparèixer davant nostre. Primer l’Estany de Senó i després l’Estany de Colatx. Petits racons plens de vida. Envoltats d’herba, flors esplèndides i alguna granota.

romedo-dalt-llac

llacs-alt-pirineu

paisatge-muntanyes-llibertat

senderisme-catalunya-pirineus

Des de l’Estany de Colatx, ja vam encaminar-nos clarament cap al Port de Guiló. La pujada va ser constant però suau. El més complicat va ser seguir el camí. Sovint perdíem les marques i havíem de posar molta imaginació. Per sort, el destí estava clar. Així que, quan les marques desapareixien del nostre camp visual, simplement seguíem pujant. Teníem la frontera a tocar, pràcticament hi érem, però igualment paràvem sovint a mirar enrere. La panoràmica dels prats que acabàvem de travessar millorava pas rere pas. I no en teníem prou amb un simple cop d’ull. Allò es mereixia un bon descans. Per assaborir-ne els colors. I per preparar-nos per la inacabable baixada que ens esperava.

trekking-parc-natural

muntanyes-llibertat-caminar

senderisme-muntanya-catalunya

paisatge-alt-pirineu-catalunya

Al ser a dalt del Port de Guiló, vam veure que l’altra vessant del port, la vessant francesa, era totalment diferent. Molt més inclinada i pedregosa. Molt més dura. Per sort, la faríem de baixada, però igualment ens faria suar…

excursio-port-guilo

paisatge-pirineu-panoramica

Els problemes d’orientació van desaparèixer ràpidament quan vam iniciar la baixada. Hi havia marques vermelles ben sovint, que ens ajudàvem a escollir el traçat més ràpid, i evitaven que acabéssim envoltats d’un mar de pedres. Vam avançar lents. Perdent l’equilibri sovint. Fent malabarismes amb la motxilla a l’esquena. Sabent que, tard o d’hora, arribaríem a la reconfortant esplanada que brillava a l’horitzó. On l’aigua i el verd tornaven a ser protagonistes.

excursio-alt-pirineu

Superada la primera gran baixada, la més dura del dia, ens mereixíem un descans. Vam recuperar energies al costat del riu. Envoltats de nou d’una exuberant vegetació. I amb la imponent vista del Port de Guilló, d’on acabàvem de baixar. Una vista colpidora. Plena d’història. La panoràmica que contemplàvem va ser la que van veure moltes famílies jueves durant la Segona Guerra Mundial. Famílies senceres van creuar de França a Catalunya seguint el camí invers que nosaltres estàvem recorrent. Superant aquest desnivell en condicions extremes, durant l’hivern i sense material, amb l’únic anhel de la llibertat. Heroïnes anònimes, com la Sra. Rogalle, del poble d’Aulus-les-Bains, van exposar la seva vida per ajudar a travessar aquests camins a moltes famílies, que es trobaven en situacions desesperants.

estany-pirineu-guilo

trekking-muntanyes

Per això, Muntanyes de Llibertat no és només una ruta d’impressionants paisatges. Són camins plens d’història. D’emoció. Un homenatge a totes les persones que, per les seves creences o procedència, van ser perseguides i que es van veure obligades a endinsar-se a aquestes muntanyes en busca de la llibertat.

Amb energies recuperades, vam continuar la baixada. Ja no ens esperaven trams tant durs, però encara ens quedaven unes cinc hores llargues de caminada i algunes inclinacions força prominents. Seguint el curs del riu, vam passar per l’Étang de la Hille de la Lauze, l’Hille de l’Étang i l’Étang de las Touetos. Uns resplendents racons del Pirineu.

muntanyes-llibertat-llac

excursio-pirineus

Des del darrer estany, vam seguir descendint pel costat del Riu d’Ars. Des que havíem abandonat l’Estany de Romedo de Baix, feia més de quatre hores, encara no ens havíem trobat amb ningú. Així que, quan vam començar a sentir veus, vam ser conscients que ja havíem superat la part més complicada del camí. Els camins tortuosos envoltats de pedres van quedar substituïts per un sender molt més còmode que avançava per l’interior d’un bosc atlàntic.

trekking

bosc-atlantic-pirineus

No vam haver d’avançar massa fins que vam arribar a la impressionant Cascada d’Ars. Tres salts d’aigua consecutius de 246 metres d’alçada. Un regal pels sentits, i la millor recompensa a l’esforç del dia.

salt-aigua-cascada-ars

naturalesa-muntanyes-llibertat-nosaltres

Després de tot el que l’etapa ens havia deparat. De la diversitat de paisatges que havíem vist. La simplicitat del bosc atlàntic, va ser ideal per recórrer les últimes dues hores de l’etapa. Ja només estàvem concentrats en caminar. Cansats del pes de la motxilla. I desitjàvem enormement arribar al petit poble d’Aulus-les-Bains. Allà, a la gîte d’étape Le Presbytère ens esperava un sopar d’escàndol. Menjar casolà, abundant i boníssim. Ideal per recuperar tota l’energia necessària per l’endemà. La tercera etapa de Muntanyes de Lliberat era el pròxim objectiu…

cascada-ars

Aulus-les-Bains

Anuncios

4 thoughts on “Muntanyes de llibertat: Del Refugi de Certascan a Aulus-les-Bains

  1. Hola! M’ha agradat molt la teva explicació… No has escrit la quarta etapa? Tambe m’adradaria saber en quina epoca vas fer la travessa, si et vas trobar neu o algun tram especialment vertiginós o perillós… Gràcies!

    1. Hola Victòria!!
      Moltes gràcies! M’alegra que t’hagi agradat, teniu intenció de fer aquest trekking? Si us animeu us encantarà!
      Nosaltres el vam fer durant l’agost, així que no vam trobar neu. De tota manera al juny i de vegades al juliol si que sol haver-hi neu als colls més alts, així que són necessaris els grampons. Al correu de la pàgina oficial, us informaran si calen o no grampons, així que no cal patir…
      I de trams vertiginosos no en recordem cap. Està clar que al ser una ruta d’alta muntanya hi ha trams on cal anar amb compte i potser grimpar una mica, per exemple al fer el cim de Certascan, al baixar del Port de Guiló o abans d’arribar al Port de Marterat. De tota manera en aquests trams més complexos en cap moment vam tenir sensació de vèrtig ni inseguretat.
      El resum de la quarta etapa encara no l’he escrit, però tinc previst fer-ho durant les pròximes setmanes. I sabent que t’interessa ja li donaré prioritat! 🙂
      Espero haver-te ajudat.

      Gràcies de nou pel comentari!
      Salut i bons viatges!

      Arnau

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s