Safari al Parc Transfronterer de Kgalagadi: Guia pràctica

Poca gent que decideix viatjar a Sud-àfrica per lliure acaba fent un safari al Parc Transfronterer de Kgalagadi. Aquesta àrea de conservació és poc coneguda internacionalment, i és un petit tresor dins de Sud-àfrica. Durant la meva ruta pel país vaig passar pràcticament un mes allà, fent safaris per lliure, i ràpidament es va convertir en un del meus destins preferits del planeta. És un lloc molt màgic, que t’atrapa a poc a poc.

Si tens previst fer un safari al Parc Transfronterer de Kgalagadi només et puc animar a fer-ho. No et decebrà gens. I espero que aquesta guia t’ajudi a planificar la visita a aquest parc.

On es troba el Parc Transfronterer Kgalagadi?

El Parc Transfronterer de Kgalagadi és una àrea de conservació que es troba al sud d’Àfrica, en concret a un dels extrems del desert del Kalahari.  Aquest parc té una extensió de 38.000 km², i cobreix una part de Sud-àfrica i una part de Botswana.

L’ecosistema que predomina a aquest parc és un ecosistema desèrtic, així que hi predomina un paisatge molt àrid. Allà, l’aigua és un bé molt escàs, i els rius principals que travessen el parc, el riu Nossob i Auob, només acostumen a portar aigua després de les infreqüents tempestes. Tot i això, l’aigua subterrània d’aquests rius, és el que permet que hi hagi una mínima vegetació al parc, que és el que sosté tota la vida salvatge. A més, hi ha un conjunt de basses d’aigua (waterholes en anglès) distribuïdes pel parc a les zones on tradicionalment hi havia hagut aigua.

Per què és un Parc Transfronterer?

El Parc Transfronterer Kgalagadi és un parc transfronterer perquè s’estén al llarg de dos països: Sud-àfrica i Botswana. En concret, a Botswana hi ha tres quartes parts del parc i a Sud-àfrica només una quarta part. Tot i això, l’infrastructura de la banda de Sud-àfrica fa que sigui molt més visitada.

En concret, aquest parc es va formar a l’any 2.000 a partir de la unió del Parc Nacional Gembsbok (a Botswana) i el Parc Nacional Kalahari Gembsbok (a Sud-àfrica). Va ser el primer parc transfronterer a Àfrica.

Coneixent l’extensió del Kgalagadi

A l’hora de fer un safari al Parc Transfronterer Kgalagadi hi ha quatre àrees principals que es poden explorar:

1. L’àrea del riu Auob (Sud-àfrica). El curs d’aquest riu, generalment sec, va des de l’entrada sudafriacana del parc fins a la frontera amb Namíbia.
2. L’àrea del riu Nossob (Sud-àfrica). La pista de terra que segueix el curs d’aquest riu, també sec, avança cap al nord, en direcció Botswana.
3. L’àrea de Mabuasehube (Botswana). Aquesta àrea es troba dins de Botswana, és una zona força salvatge, però famosa per l’abundant població de lleons.
4. L’àrea de Kaa-Polentswa (Botswana). Aquesta inhòspita zona és una de les menys visitades, i en general només hi van les persones que tenen experiència conduint amb 4×4 entre dunes i zones de desert. A més, no és una zona on acostumi a haver massa fauna.

A la part de Sud-àfrica, que és on hi ha més visitants (tot i que sempre és una zona molt tranquil·la), també hi ha algunes pistes que connecten l’àrea del riu Auob amb l’àrea de Nossob, passant entre les famoses dunes rogenques del Kalahari.

Per entendre millor la distribució del parc és molt útil fer una ullada a aquest mapa.

Safari al Parc Transfronterer de Kgalagadi: és millor la part de Botswana o Sud-àfrica?

L’aridesa del Kalahari fa que els safaris pel Parc Transfronterer Kgalagadi siguin molt més tranquils que els que es poden fer al Parc Nacional Kruger. És a dir, és més complicat veure animals, sobretot els grans depredadors. Tot i això, l’escassa vegetació també fa que molts dels albiraments siguin de molta qualitat. De ben a prop, amb pocs cotxes a prop, i durant una llarga estona.

En general, la part de Sud-àfrica és millor per fer un safari. Per una banda, perquè tota la infraestructura és millor (els càmpings estan separats del parc amb una tanca, hi ha lavabos, petits supermercats, benzineres…). A més, al haver més gent també és més fàcil intercanviar-se informació amb altres visitants sobre els albiraments.

Tot i això, l’àrea de Botswana de Mabuasehube també és excel·lent per viure una experiència de safari molt salvatge i autèntica. I sobretot per poder veure lleons. Això sí, cal anar ben preparat i tenir experiència per solucionar qualsevol problema durant la conducció (roda punxada, quedar-se encallat a la sorra…).

Com arribar al Parc Transfronterer Kgalagadi?

El més habitual, tal com vaig fer jo, és entrar al Parc Transfronterer Kgalagadi des de Sud-àfrica, per l’entrada Twee Rivieren, que es troba a l’extrem sud del parc.  La ciutat més propera a Twee Rivieren és Upington, on hi ha un aeroport amb vols directes a Johannesburg i Ciutat del Cap. El trajecte amb cotxe des de Upington fins a Twee Rivieren dura unes dues hores i mitja, i es fa tot per una carretera asfaltada en molt bon estat.

També hi ha gent que condueix des de Johannesburg fins a Twee Rivieren, però és un trajecte força llarg, d’unes onze hores.

Entrar al Parc Transfronter Kgalagadi des de Namibia

Encara que aquest parc no forma part de Namíbia, també hi ha una entrada directa des d’aquest país, ja que el càmping de Mata Mata es troba just a la frontera entre Sud-àfrica i Namibia.

En aquest cas, el millor és volar fins a la capital de Namíbia, Windhoek, i des d’allà conduir unes sis hores i mitja fins a la porta d’entrada de Mata Mata. En cas d’optar per aquesta opció, és important tenir en compte que per entrar al parc cal creuar la frontera entre Sud-àfrica i Namíbia i que aquesta frontera tanca a les 16:30.

Entrar al Parc Transfronter Kgalagadi des de Botswana

L’alternativa d’entrar a aquest parc des de Botswana és la menys recomanada i habitual, ja que implica haver de conduir per carreteres força inhòspites i complicades. Es pot entrar per la Mabuasehube Gate, però això implica haver de conduir per una carretera de sorra força complexa; o també per la Kaa Gate, on les condicions d’accés són encara més complexes.

Jo no vaig passar per allà, però a no ser que es tingui experiència conduint 4×4 per aquests terrenys, crec que és millor optar pels accessos de Sud-àfrica o Namíbia.

Com fer un safari al Parc Transfronter Kgalagadi?

El Parc Transfronter Kgalagadi és un parc ideal per fer safaris per lliure, especialment a la part de Sud-àfrica. Les pistes per on es pot transitar generalment estan en bon estat i no cal tenir massa experiència per conduir per allà. A més, com ja he comentat, la part de Sud-àfrica té una bona infraestructura i sempre hi ha altres visitants, així que en cas de tenir algun problema amb el vehicle és molt fàcil trobar ajuda.

Cal anar amb 4×4?

La recomanació oficial per visitar aquest parc és anar amb un 4×4. Això sobretot és necessari en alguns trams de les carreteres on hi ha més sorra, perquè els cotxes normals podrien patinar o quedar-se encallats. A més, els cotxes que no són 4×4 també fan malbé les pistes de terra, creant moltes més ondulacions.

Ara bé, sobretot a la part sud del parc (la zona més propera al càmping Twee Rivieren) les pistes acostumen a estar en molt bon estat i realment no és imprescindible anar amb un 4×4. En cas d’anar amb un cotxe normal, el més important és desinflar molt les rodes (per exemple a 1,6 bars), per així aconseguir millor tracció en les zones de sorra. Hi ha gent que amb aquesta estratègia i conduint un cotxe una mica alt, ha sigut capaç d’anar fins a Mata Mata i Nossob, però no és el més recomanable. Per anar per la zona de Botswana, sí que és imprescindible un bon 4×4.

Jo vaig llogar un Suzuki Jimny per fer els safaris en aquest parc. És un petit 4×4, ideal per a una o dues persones. En més d’una ocasió vaig agrair anar amb un 4×4, sobretot quan havia d’arrencar en trams de sorra i també per poder conduir amb comoditat i seguretat per les pistes del nord de Nossob.

On llogar un 4×4?

Tan a Sud-àfrica (a Upington o Johannesburg) com a Namibia, hi ha moltes empreses de lloguer de cotxes 4×4, que també inclouen tot el material de càmping necessari.

Jo vaig llogar el cotxe a Upington amb l’agència Desert 4X4. Vaig quedar content amb aquesta empresa, ja que em van proporcionar un cotxe bastant nou i en molt bon estat. El material de càmping també estava força bé. Per un lloguer d’un Suzuki Jimny durant 30 dies, vaig pagar uns 65 euros diaris (això també incloïa el material de càmping). També a través de les webs habituals de lloguer de cotxes, com Discover Cars, es poden trobar opcions 4×4 (però en aquest cas cal portar tot el material de càmping)

Quina és la millor època?

Fer un safari al Parc Transfronterer del Kgalagadi és una bona idea en qualsevol moment de l’any. No hi ha cap època que sigui realment dolenta, encara que segons l’estació les condicions poden variar.

De juliol a setembre

A l’hivern les temperatures durant el dia són més agradables (no fa una calor exagera) i els dies són més curts. Això fa que sigui més senzill aprofitar les sortides i postes de sol, i passar tot el dia de safari. Normalment, quan fa menys calor els animals es mouen més durant el dia. Ara bé, la falta de calor també fa que sigui menys habitual veure els animals mentre s’apropen a beure aigua a les basses. A més, les nits són molt fredes (la temperatura pot arribar a ser de -10 ºC) així que en cas de fer càmping cal anar ben preparat.

Octubre i novembre

Durant aquests dos mesos ja fa més calor durant el dia, i la temperatura a la nit es suavitza bastant. És una bona època per visitar aquest parc, ja que amb la calor també és més habitual veure felins mentre s’apropen a beure aigua a les basses.

A partir de mitjans de novembre, la temperatura ja comença a ser força alta durant el dia i la nit, així que les condicions són més extremes.

De desembre a febrer

A l’estiu és quan les temperatures són més altes i pot fer molta calor, la temperatura supera els 40 ºC durant molts dies. A més, a la nit les temperatures continuen sent força elevades.

Durant aquests mesos, els dies són molt més llargs, així que acaba sent molt cansat aprofitar totes les hores de llum. Però l’avantatge de la calor és que els animals passen a ser molt més dependents de les basses d’aigua, sobretot si no ha plogut, i això fa que sigui més habitual veure lleons, lleopards o guepards mentre s’apropen a hidratar-se.

De gener a març també són els mesos en què hi ha més pluges. Normalment plou durant pocs dies, però les pluges poden ser intenses i inundar els camins. Una experiència única, ja que les precipitacions fan que el desert floreixi al cap de pocs dies.

De març a juny

En general, aquesta es considera la millor època per fer un safari al Parc Transfronterer de Kgalagadi, sobretot per evitar les elevades temperatures del dia i també el fred de la nit a l’hivern.

En general, també es considear una bona època perquè després de les pluges acostuma a haver-hi  més vegetació al voltant del curs dels rius Auab i Nossob, i això fa que s’hi concentrin més herbívors. I la presència d’herbívors, lògicament, també fa que sigui més probable veure els grans felins protagonistes.

Safari al Parc Transfronterer de Kgalagadi: quina fauna es pot veure?

El Kgalagadi és un paradís pels amants dels felins. És un lloc excepcional on fer safaris a la recerca de lleons, lleopards, guepards i, fins i tot, caracals. No sempre és fàcil trobar aquests animals, però en general les observacions acostumen a ser inoblidables i autèntiques. Per molts fotògrafs, el Kgalagadi és un dels millors llocs del planeta per fotografiar grans felins.

Com ja he dit, no hi ha una abundància i diversitat de fauna com la que es pot trobar durant un safari al Parc Nacional Kruger (o durant un viatge a Uganda o un viatge  Kenia). Tot i això, només cal tenir una mica de paciència per començar a observar els primers animals. A més, no deixa de ser al·lucinant la capacitat d’adaptació dels animals per poder viure en un ecosistema tan àrid com el del desert del Kalahari.

Quins mamífers es poden veure al Kgalagadi?

Els grans protagonistes del Kgalagadi són els seus felins. Especialment els lleons, els lleopards i els guepards. A més, els lleons del Kgalagadi són famosos per les seves frondoses malenes negres i per ser molt grans. A aquest parc es poden veure alguns dels lleons més imponents i majestuosos de tot el continent africà.

Però a més, al Kgalagadi també hi ha més opcions de poder veure depredadors molt esquius, que són pràcticament impossibles de veure en altres zones. Un d’ells és la hiena marró i l’altre el mític caracal. A part, també es poden veure gats salvatges africans, otocions (bad-eared fox), ratels o, fins i tot, algun exemplar de pròteles.

A més, també són molt comuns els xacals de llom negre. I un altre mamífer molt característic del desert que es pot veure allà és el suricata. És habitual veure’n a la zona del Auob River, però el millor lloc on fotografiar-los és a l’interior del càmping Mata Mata, ja que hi ha una família que viu allà. Als càmpings també és habitual veure mangostes grogues.

Al llarg d’aquesta extensa àrea de conservació, també hi ha una gran diversitat d’ungulats. Es poden veure girafes, elands, springbok, gemsbok o òrixs, búbals vermells, nyus, cudús o raficers comuns.

Quins ocells es poden veure al Kgalagadi?

Fer un safari al Parc Transfronterer del Kgalagadi també és una oportunitat única per observar i fotografiar una gran varietat d’ocells. Hi ha més de 300 espècies, però el que fa realment interessant aquest parc és la facilitat per veure aus rapinyaires. Hi ha una gran varietat d’àguiles i mussols, que es poden veure amb força freqüència.

A part, també hi ha algunes zones on hi ha força estruços, sobretot al sud del parc.

Quins rèptils i amfibis es poden veure?

Sembla increïble que a un lloc tan àrid com el Desert del Kalahari hi puguin sobreviure amfibis, però això és el més fascinant d’aquest lloc. Hi ha nou espècies diferents de granotes, però que  només es poden veure durant els escassos períodes de pluja.

En canvi, si que hi ha una presència més destacada de rèptils. I no són estranys els albiraments de dues serps impressionants: la cobra del Cap i l’escurçó bufador. De vegades es poden veure durant els safaris, però també cal tenir especialment cura als càmpings i als lavabos, ja que són serps molt verinoses i que poden aparèixer en qualsevol lloc.

Quins són els millors llocs per veure animals al Kgalagadi

Preparant el meu safari al Parc Transfronterer de Kgalagadi vaig llegir que aquest parc “sovint no passa res, però en qualsevol moment pot passar alguna cosa sorprenent”. És una bona descripció dels moments que vaig viure a allà. Podien passar hores veient molt pocs animals, però de sobte podia aparèixer un lleó o lleopard, passant pel costat del meu vehicle.

A més, cal tenir molt present que a dins del parc hi ha molts pocs camins (és molt diferent a l’experiència de fer un safari al Kruger on hi ha una gran varietat de rutes). Però en canvi,  a aquest desert les basses d’aigua juguen un paper fonamental. En molts casos, en lloc de conduir molts kilòmetres, és millor fer una espera d’unes hores a davant d’alguna de les basses. Però sempre és qüestió de sort…

Això fa que sigui força imprevisible definir els millors llocs on veure animals, especialment els depredadors, durant un safari al Kgalagadi. Tot i això, sempre hi ha algunes zones que tenen més bona fama.

Quines són les millors zones dins la banda suda-africana del Kgalagadi

Twee Rivieren

Sortint des del càmping Twee Rivieren, els punts on acostuma a haver-hi més  albiraments són:

• Lleons: per veure lleons en general es considera millor la carretera que segueix el riu Nossob. Sovint es veuen a la zona entre la Rooiputs i Kij Kij.
• Lleopards: és millor la ruta que segueix el riu Auab, especialment la zona entre Monroe i Kamfersboom
• Guepards: La primera meitat de la carretera que segueix el riu Auab és de les millors del parc per veure guepards.
• Suricates: A prop d’Auchterlonie, a la carretera que puja a la zona de pícnic, s’acostumen a veure suricates.

Per altra banda, a prop de Twee Rivieren, també és molt interessant la bassa Samevloiing, ja que es troba a només 5 kilòmetres del càmping i és ideal per fer-hi una ullada just al sortir i abans de tornar. Allà vaig poder veure un caracal just abans de la posta de sol, i també una hiena marró just a la sortida de sol.

Mata Mata

• Girafes: a la zona del riu Auab propera a Mata Mata és on es veuen més girafes dins del parc.
• Lleopards: Tota la zona entre Kamqual i Gemboskplain és força bona. També, a Vaalpan o Moravet de vegades es veu algun lleopard solitari.
• Lleons: La zona del 13è i 14è waterhole és de les més bones per veure lleons a prop de Mata Mata.

A més, el càmping Mata Mata (a l’interior) és el millor lloc per fotografiar suricates. Hi ha una família que viu a dins del càmping (són totalment salvatges però es van instal·lar allà) i és fàcil apropar-s’hi per poder fotografiar-los.

Nossob

Durant molts anys Nossob va ser el càmping estrella per veure lleons, tot i això, durant els últims anys la situació ha canviat una mica i ja no es veuen amb tanta freqüència.

Igualment segueix sent una de les millors zones del Kgalagadi per veure felins.

• Lleons: En general és millor la ruta que avança cap al nord de Nossob, i és especialment bona l’àrea entre el càmping de Nosson i la bassa d’aigua de Kwang. Tot i això, anant cap al sud, també hi ha opcions de veure lleons. Si es té temps es pot conduir fins a Polentswa, on també és una bona zona per veure lleons. A més, allà es pot veure com els jacals intenten caçar ocells.
• Lleopards: En general, les basses on s’acostumen a veure lleopards més sovint són Rooikop i Kwang, però és bastant imprevisible.
• Guepards: Durant els últims anys hi ha més albiraments a la carretera que avança cap al nord des del càmping de Nossob.

A part, a prop de Nossob una de les millors basses és la de Qubitje Quap. Allà a les tardes és molt habitual veure àguiles batallaires. També és habitual veure jacals intentant caçar. I de tant en tant, es pot veure algun caracal bevent aigua.

Particularitats dels safaris al Kgalagadi

A l’hora de fer un safari al Parc Transfronterer Kgalagadi et recomano recordar dues coses:

1. Desinflar les rodes

Per tal de aconseguir una millor tracció de les rodes en punts amb molta sorra i evitar quedar-se encallat, és imprescindible desinflar les rodes abans de fer el primer safari. Això es pot fer a la benzinera de dins del càmping de Twee Rivieren. El més recomanable és posar una pressió d’entre 1.6 i 2 bar, segons el model del cotxe. Et recomano preguntar-ho a l’agència de lloguer del cotxe.

2. Conèixer el procediment per informar de l’inici i final dels safaris per lliure

Donat que aquest parc és força inhòspit, les condicions de conducció poden ser complexes i no hi ha cobertura en cap punt del parc, a la part sud-africana del Kgalagadi s’utilitza un sistema de control dels safaris per assegurar que tothom torna al càmping a la nit. Bàsicament, abans de començar qualsevol safari cal recollir un  paper de control (aquest paper te’l donaran quan entris al parc)  i informar sobre la zona a on es té previst anar (pot ser aproximada). Després, al finalitzar el safari i tornar al càmping, cal entregar de nou aquest paper. Així, poden saber si algun cotxe no ha tornat i sortir-lo a buscar.

Això només passa a la banda sudafricana del parc. A la part de Botswana, les coses són encara més remotes. Ningú fa un seguiment de la teva ubicació. Has de ser completament autosuficient, portar tota la teva aigua i estar preparat en cas d’emergència. No hi ha tanques, benzineres, electricitat ni aigua. Res més que sorra i algunes coses bàsiques a cada campament. Per això, si es té previst visitar la part de Botswana cal estar molt ben preparat, i sempre és millor moure’s amb un grup de dos vehicles o més.

On dormir al Parc Transfronterer de Kgalagadi

Per dormir a l’interior del Parc Transfronter del Kgalagadi, només es pot fer als punts designats. A més, és molt important tenir present que hi ha poques places i, sobretot a la banda de Sud-àfrica, acostumen a reservar-se molt de pressa. Per això, si es vol fer un safari al Parc Transfronterer del Kgalagadi és imprescindible planificar-ho amb antelació (entre dotze i onze mesos abans d’anar-hi).

On dormir a la banda suddafrican del parc

Dins la part sudafricana, hi ha tres zones de campament principals:

• Twee Rivieren
• Mata Mata
• Nosson

Aquestes tres àrees estan separades per una tanca metàl·lica del parc, així que no poden entrar animals (encara que de vegades hi ha algun visitant inesperat). A l’interior hi ha una petita botiga amb menjar, una benzinera, una àrea de càmping i també alguns apartaments.

A part, també hi ha unes zones anomenades Wilderness Camps. A aquests punts no s’hi pot fer càmping, sinó que són punts on hi ha un conjunt de petites casetes, normalment en ubicacions excepcionals. En aquest cas, no hi ha cap tanca que separi les casetes del parc, i no és estrany veure algun lleó, lleopard o guepards caminant ben a prop d’allà. En concret hi ha aquests Wilderness Camps:

• Urikarrus
• Kieliekranike
• Kalahari Tented Camp
• Grootkolk
• Gharahab
• Bitterpan

Poder dormir aquí és realment excepcional. I hi ha poques coses similars per aquest preu a tot Àfrica. Per això, la disponibilitat acostuma a acabar-se en pocs minuts i és realment complicat aconseguir una plaça. D’entre aquests Wilderness Camps els més ben valorats són Bitterpan i Grootkolk.

Com reservar-ho?

Per reservar qualsevol estada als campaments principals o als Wilderness Camps la manera oficial de fer-ho és a través de la web de SanParks. Allà es pot trobar tota la informació addicional sobre els campaments del parc i és on es poden fer les reserves.

Ara bé, com ja he dit, les places acostumen a omplir-se molt ràpidamanet (sobretot si es vol fer el safari de març a novembre). Per això, el més recomanable és intentar reservar el primer dia en què s’obren les places (normalment uns onze mesos abans, però cal mirar el Booking Period per saber les dates exactes). A més, cal tenir present que l’opció de reservar online sempre s’habilita un dia després del que es permet reservar a través de l’oficina.

Per això, en aquest cas et recomano intentar fer les reserves a través de l’oficina. Es pot fer de tres maneres:

• Per telèfon. Trucant a l’hora que obren i tenint molta paciència. El número on s’ha de trucat es pot veure a la web.
• Per email. Enviant un email a reservations@sanparks.org amb les dades de la reserva, i esperant tenir sort. Això no sempre funciona.
• A través d’un agent de reserva. Són petites agències de Sud-àfrica, que poden fer les reserves en nom dels clients. En aquest cas, cal contactar amb aquestes agències abans, per tal que aquestes s’encarreguin de fer les reserves durant el primer dia. Algunes d’aquestes agències que tenen bones valoracions són: Ultimate Routes o Ezi Bookings.

En cas de no aconseguir les reseves que vulguis, et recomano anar revisant la disponibilitat a la pàgina de SanParks, ja que molts cops hi ha cancel·lacions.

On dormir a la banda de Botswana

A la banda de Botswana hi ha zones de càmping molt rústiques i senzilles, sense cap separació amb el parc.

Les dues zones d’acampada més accessibles són Rooiputs i Polentswa (tenen entre 3 i 6 espais disponibles). També hi ha una àrea d’acampada a l’àrea de Mabuasehube, amb 17 espais disponibles. Per últim, hi ha una altra àrea d’acampada a la zona de Kaa.

Per reservar, cal contactar per email amb dwnp@gov.bw i detallar les dates, els campaments on es vol dormir, el número de persones i el número de vehicles. Pots llegir més detalls sobre com fer les reseves aquí.

També, recentment s’han obert dos lodges dins la part de Botswana del Kgalagadi. Estan gestionats per l’empresa Ta Shebube.

Safari al Parc Transfronterer Kgalagadi: la meva experiència

Durant el meu viatge a Sud-àfrica per lliure vaig estar 29 dies fent safaris al Parc Transfronterer de Kgalagadi. Van ser dies inoblidables, i vaig poder fotografiar lleons de melena negra, guepards, lleopards, un ratel, un gat salvatge i, fins i tot, un caracal.

Durant la meva visita vaig estar només a la part sudafricana del parc. Era la primera vegada que conduïa un 4×4, i vaig preferir evitar la zona de Botswana, on és molt més complicat conduir i no hi ha cap mena de suport.

Vaig dormir només als tres càmpings principals del parc, ja que no vaig aconseguir reservar a cap dels altres càmpings. Igualment, l’experiència va ser formidable. En concret, aquest va ser el meu itinerari dins el parc:

• Twee Rivieren (3 nits)
• Mata-Mata (10 nits)
• Nossob (10 nits)
• Twee Rivieren (5 nits)

10 moments del meu safari al parc transfronterer Kgalagadi

Quan vaig arribar al Kgalagadi somiava en poder veure els grans felins africans en un entorn desèrtic. Vaig arribar al parc després d’haver estat també al Kruger durant un mes, i el contrast va ser molt gran. Em va costar una mica adaptar-me a l’escassetat d’animals. Però vaig aprendre a apreciar tots els petits detalls del Kalahari. Va haver-hi dies en què no vaig veure cap gran felí, i vaig passar-me hores davant d’una bassa d’aigua sense fotografiar cap animal. Però sempre hi havia alguna sorpresa. De vegades era un mussol, i altres un xacal il·luminat per la llum daurada del vespre.

Aquests són 10 instants dels meus dies de safari al Parc Transfronterer de Kgalagadi:

1. Un gat salvatge africà al Kalahari

A part de veure els tres grans felins al desert del Kalahari, tenia l’esperança de poder veure tres espècies força esquives: el ratel, el gat salvatge africà i el caracal.

Ja havia vist un ratel durant el segon dia al Parc Transfronterer del Kgalagadi, i la meva alegria va ser majúscula quan, uns dies després, vaig trobar un preciós gat salvatge dormint a un arbre a prop de Dalkeith ( a la zona del càmping Mata Mata).

Sabia que els gats poden dormir durant moltes hores seguides, però vaig decidir esperar-me pacientment a veure si es movia. Després d’unes quatre hores, es va incorporar i vaig poder-li fer algunes fotos. No va trigar massa a estirar-se de nou per continuar dormint…

2. Seguint un lleopard entre les dunes del Kalahari

Després de cinc dies de safaris poc productius per la zona de Mata-Mata, vaig decidir conduir per una de les carreteres que travessen les dunes del Kalahari. En general aquesta ruta no és la millor per veure animals, però em venia de gust conduir per allà per gaudir del paisatge. Sense pretensions. El que no m’esperava és que allà gaudiria de l’observació d’un lleopard més increïble dels sis mesos de ruta per Àfrica. A una duna molt propera a la bassa d’aigua de Vaalpan, vaig trobar-hi una majestuosa figura: un enorme lleopard. Estava estirant, possiblement gaudint de l’escalfor del sol després d’una freda nit.

Uns trenta minuts més tard, el felí es va aixecar i va començar a descendir de la duna, en direcció a la bassa d’aigua. Va ser un moment d’una emoció indescriptible. I en què jo vaig ser l’únic testimoni d’aquesta escena màgica. No hi havia més cotxes ni sorolls.

Durant unes meravellosos quatre hores, vaig poder anar observant els moviments d’aquell magnífic lleopard. De tant en tant, el perdia a la distància, mentre es desplaça entre les dunes de color vermellós com una ombra fugaç. Però, en altres moments, el lleopard es va acostava al meu vehicle, regalant-me algunes mirades que no oblidaré mai.

3. Un matí entre lleones

Feia uns deu minuts que havia sortit del càmping de Mata-Mata, quan vaig començar a veure petjades de lleons a la pista. Eren petjades molt fresques, perfectament dibuixades. I, pel que semblava, hi havia més d’un lleó o lleona. Instintivament vaig disminuir la velocitat, per poder analitzar bé l’entorn. Els felins estaven a prop. Durant uns minuts vaig estar seguint les petjades. Just a on desapareixien vaig aixecar la vista i vaig veure el que estava esperant: una lleona. La seguien tres lleones més, i semblava que estaven buscant alguna presa. Es movien amb ritme, i s’anaven mirant amb complicitat.

Possiblement, ja sabien que uns metres més endavant hi havia un grup de girafes. Però les girafes ja les havien vist i, sense el factor sorpresa, les probabilitats d’èxit per part de les lleones eren molt baixes. La tensió era evident. El grup de girafes va començar a córrer, allunyant-se del perill. Però, sorprenentment, uns segons després una de les lleones va iniciar una cursa al seu darrere. Possiblement per intentar espantar-les, i intentar que alguna s’entrebanqués. Si alguna d’elles queia i la lleona era capaç d’agafar-li el coll, estava condemnada.

4. El segon episodi entre els lleons i la girafa

Dos dies després, a prop de la zona on havia vist el grup de lleones, en concret a la ruta que es dirigeix cap a la bassa 13ena (o Vertiende Boorgat) vaig trobar-hi un lleó al costat de la ruta. Només vaig haver d’inspeccionar una mica més al terreny, per veure que a uns vint metres hi havia una girafa, que havien caçat feia poques hores. Era una escena molt poc habitual.

Durant dos dies, vaig estar observant com les lleones i els lleons s’alimentaven d’aquesta girafa, mentre els xacals intentaven robar algun tros de carn. Va ser una de les escenes més impactats de la meva estada al Kgalagadi.

5. La constant presència dels xacals

A la zona de Mata Mata vaig passar llargues estones fent esperes davant de la bassa de Dalkeith, amb l’esperança de veure algun dels lleons que es movien per la zona. Tot i la paciència, les aparicions felines van ser escasses.

Mentrestant, els xacals es van convertir en els meus companys d’observació. S’apropaven amb cautela i moviments precisos fins a la vora de l’aigua per hidratar-se, sempre alerta, amb les orelles atentes al més mínim soroll i els ulls escrutant l’entorn. Sabien que qualsevol distracció podia convertir-los en presa d’algun depredador amagat entre la vegetació seca.

6. Un lleopard previsible a Nossob

Durant un vespre al càmping de Nossob, em van comentar que aquell matí un lleopard femella havia aconseguit entrar a dins del càmping, i que després l’havien vist a uns 300 metres d’allà, enfilada a un arbre. Jo aquell dia havia conduit fins a la bassa de Polentswa i m’havia perdut aquest espectacle.

Però a l’endemà al matí, vaig decidir mirar amb molta cura la zona propera a l’arbre on havien vist el lleopard. Primer no vaig veure res, però al cap d’uns deu minuts vaig aconseguir distingir el lleopard, que estava molt camuflat. Va ser només qüestió de paciència, fins que el felí es va aixecar i va començar a moure’s, en direcció a la pista de terra. Va passar pel costat del meu cotxe, i la vaig poder seguir durant uns quinze minuts.

A l’endemà al matí, es va repetir la mateixa situació. De nou, el lleopard estava al mateix lloc. En aquest cas, quan ja feia més calor, es va aixecar novament i va començar a moure’s en direcció contrària al meu vehicle. Des de llunyania, vaig poder veure com apareixia en escena un guepard, i es produïa un moment de molta tensió entre els dos felins. Cap dels dos va iniciar una baralla, però finalment va ser el guepard el que va marxar de la zona. Vaig intuir que aniria cap a la bassa d’aigua situada davant del hide de Nossob, i vaig conduir cap allà. Per sort, vaig encertar, i uns minuts després d’haver arribat allà, el guepard va apropar-se a l’aigua i va estar bevent durant uns minuts.

7. Els mussols de Nossob

Com a amant de la fotografia, per mi era essencial sortir cada matí ben aviat,  just quan obrien la porta del càmping. La llum de la sortida de sol era màgica i ideal per fer fotos. Per això, cada dia m’esperava durant uns 30 minuts a 0 ºC a que obrissin la recepció del càmping de Nossob, per comunicar els meus plans de safari per lliure i tenir el permís per poder sortir.

Durant aquesta gèlida espera, que era el moment ideal per comentar amb altres persones els albiraments dels dies anteriors, sempre apareixia un mussol, que es parava a la porta d’accés al càmping. S’aturava allà uns minuts, abans de continuar amb la seva rutina.

A més, aquest no era l’únic mussol que solia aparèixer al càmping. Gairebé cada dia vaig poder-ne veure més exemplars a alguns dels arbres de l’interior de l’àrea de càmping de Nossob.

8. Compartint un matí amb un guepard

Després de més 20 dies de safari al Parc Transfronterer del Kgalagadi, ja havia vist diversos guepards, però em faltava alguna experiència inoblidable. I va arribar durant un dels últims dies. Va ser un dia en què vaig sortir del càmping Twee Rivieren i vaig decidir anar per la carreta del riu Auob. Després d’uns 30 minuts conduints, vaig veure una silueta felina al mig de la pista, caminant. Ràpidament vaig veure que es tractava d’un guepard.

La meva presència no el va molestar gens, i durant més de tres hores vaig poder anar-lo seguint. Va passar pel costat del cotxe en més d’una ocasió, a pocs centímetres de mi. Clarament, estava inspeccionant la zona, probablement buscant algun springbok per intentar caçar-lo.

Però inesperadament, el guepard va arribar fins a on hi havia tres lleons, que  havien caçat un gemsbok el dia anterior. Ràpidament es va posar en posició defensiva, i va desaparèixer per la part alta d’una duna. Aquell guepard sabia que davant d’un lleó no hi tenia res a fer.

9. Un somni felí, el caracal

Des que havia arribat el Desert del Kalahari, la meva gran il·lusió havia sigut veure un caracal. Un felí molt complicat de veure. Un petit fantasma del desert. Havia parlat amb alguna gent que havia vist algun caracal durant aquells dies, però jo encara no havia tingut aquesta sort. Fins el penúltim dia del viatge. Just als últims cinc minuts.

Estava tornat al càmping de Twee Rivieren, quan vaig decidir apropar-me a la bassa de Samevloeiing per fer-hi una ullada. Allà vaig veure una petita figura marró, i primerament no vaig poder identificar-la.

Quan vaig agafar la càmera i vaig veure que es tractava d’un caracal, el cor se’m va accelerar. Vaig haver de contenir l’emoció, per no moure’m, i que les fotos no em sortissin borroses. Se’ns dubte va ser el gran moment del meu safari al Kgalagadi. Un instant que no oblidaré mai.

10. Una lleona i les seves tres cries

Durant l’últim matí al Kgalagadi, em vaig trobar amb una lleona i les seves tres cries, la mateixa que havia vist durant el primer matí allà. Va ser un comiat ideal, i vaig poder comprovar com havien crescut aquells tres lleons en només un mes.

Realment, no hauria pogut demanar un millor final per la meva primera experiència al Desert del Kalahari. La llegenda diu que, “un cop tens la sorra del Kalahari entre els dits dels peus, un dia hi tornaràs irremeiablement”. Al marxar d’allà, vaig desitjar que això fos veritat…

Recomano un safari al Kgalagadi?

El Parc Transfronterer de Kgalagadi és un lloc únic, i ja hauràs pogut comprovar que jo em vaig enamorar d’aquest parc. Així doncs, no puc deixar de recomanar-lo a qualsevol amant de la naturalesa.

Tot i això, crec que no és el lloc ideal on fer un primer safari, ja que la densitat de fauna és baixa i a més no hi ha animals tan emblemàtics com els elefants, els rinoceronts, els hipopòtams o els cocodrils. Per això, per un primer safari a Sud-àfrica recomano el Parc Nacional Kruger.

Informació pràctica per fer un safari al Parc Transfronterer de Kgalagadi

Durant quants dies es recomana fer un safari?

Aquest parc es troba bastant apartat, lluny de les rutes habituals per Sud-àfrica. Per això, en cas d’anar fins allà et recomano aprofitar-ho i dedicar com a mínim una setmana de safari al Parc Transfronterer de Kgalagadi.

Què portar a la motxilla?

Aquí no pretenc fer una llista de tot el que cal portar per fer un safari al Kgalagadi, ja que depèn de si es dorm als apartaments o a la zona d’acampada. Però sí que vull recomanar algunes coses essencials:

• Roba per abrigar-se. Si es visita el parc durant l’hivern les nits són molt fredes, així que és important portar roba per abrigar-se, guants i gorro.
• Frontal. És probable que en algun moment hagis de moure’t per alguns dels càmpings a la nit, i per fer-ho és bàsic portar frontal. Cal tenir en compte que a dins dels càmpings i pot haver-hi serps i escorpins, i per això cal inspeccionar bé per on es camina.
• Prismàtics. Tot i que alguns animals s’acosten força als vehicles, molts es troben lluny i uns bons prismàtics fan la diferència per gaudir millor de l’experiència.
• Protecció solar. La radiació és molt intensa, fins i tot a l’hivern. És imprescindible portar crema solar, ulleres de sol i una gorra o barret per protegir-se del sol.
• Aigua i snacks. Els trajectes poden ser llargs i dins del parc les opcions per comprar són limitades. Sempre és recomanable portar aigua suficient i algun snack per si es passa moltes hores al vehicle.

On comprar menjar?

A l’interior del Kgalagadi només hi ha un petit supermercat als tres campaments principals (Twee Rivieren, Mata Mata i Nossob). Allà es pot trobar pasta, arròs i conserves. També hi ha aliments frescos (carn, fruita i verdura), però la quantitat i varietat és bastant variable. A més, als càmpings de Mata Mata i Nossob també es pot encarregar pa al supermercat, que fan les families que viuen al càmping.

Realment, el més recomanable és fer una bona compra a Upington abans d’anar fins aquest parc. Per poder conservar els aliments, és imprescindible tenir alguna petita nevera.

L’aigua del parc no és potable, però es poden comprar garrafes d’aigua als supermercats.

Hi ha malària?

Al Parc Transfronterer de Kgalagadi no hi ha malària ni altres malalties tropicals transmeses pels mosquits. De fet, la manca d’aigua fa que hi hagi molt pocs mosquits i altres insectes.

Hi ha cobertura al Kgalagadi?

La cobertura telefònica al Kgalagadi és pràcticament inexistent. A la part de Botswana no hi ha cobertura a cap punt. A Sud-àfrica hi ha cobertura a la zona més propera al càmping de Twee Rivieren. A més, al càmping de Mata Mata també hi ha cobertura, però de Namibia.

A part d’això, des de fa tres o quatre anys, també s’ha habilitat un senyal wifi als tres càmpings principals de Sud-àfrica (Twee Rivieren, Mata Mata i Nossob). És de pagament, i per poder-lo fer servir s’ha de comprar al supermercat del càmping un voucher per 400 MB i que costa uns 4 euros. És un internet de poca qualitat, però està bé per enviar algun Whatsapp.

Gràcies a aquest senyal wifi, actualment es pot pagar la benzina amb targeta de crèdit o dèbit a la benzinera de Twee Rivieren, Mata Mata i Nossob.