Ordesa a la tardor es converteix en un dels paisatges més màgics de la península Ibèrica. Les fulles dels arbres caducifolis es tenyeixen de groc, taronja i vermell, convertint els boscos en una simfonia de colors. Ordesa és un dels millors llocs on veure l’espectacle de la tardor. Una zona per descobrir paisatges únics i on poder fer una gran varietat d’excursions.
De fet, no només la secció d’Ordesa dins el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut és una bona zona per veure els boscos a la tardor. Tot el parc nacional amaga racons per descobrir. Boscos únics, per on és una delícia caminar.
Visitar Ordesa a la tardor és sinònim de paisatges impressionants.
Quin és el millor moment per veure la tardor a Ordesa?
L’esclat dels colors de la tardor a Ordesa no es produeix mai al mateix moment. Cada any canvia, en funció de la temperatura i les pluges. A més, el moment de màxima esplendor dels colors no sol durar massa dies. Si tens la sort de visitar el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut durant aquests dies podràs contemplar boscos de colors intensíssims.
En general el millor moment per veure la tardor a Ordesa sol ser els últims dies d’octubre i els primers de novembre. L’inici del fred marca el moment en què les fulles començaran a morir i a tenyir-se de colors càlids, així que és un dels factors importants a tenir en compte per encertar els millors dies.
Tot i això, no hi ha res millor per saber com avança la tardor a Ordesa, que veure-ho de primera mà. Per això, si vols visitar el parc en el moment àlgid, el més recomanable és trucar a les oficines del parc nacional (974486472) o mirar alguna de les webcams.
Els sectors del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut
El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut engloba alguna de les valls glacials més impressionants d’Europa, valls fluvials úniques, muntanyes icòniques com el Mont Perdut i canyons vertiginosos. La majoria de racons són excel·lents per contemplar els colors de la tardor, i gaudir d’aquests paisatges en el moment més pintoresc de l’any.
Tota l’extensió del parc nacional es divideix en 6 sectors:
- El sector d’Añisclo: el canyó d’Añisclo, format per l’erosió del riu Bellós sobre les roques calcàries, és un dels més bonics del parc nacional. Des de l’Ermita de Sant Urbez hi surten un bon nombre d’excursions ideals per descobrir-lo.
- El sector d’Escuaín: la vertiginosa i estreta Garganta d’Escuaín, travessades pel riu Yaga, és la zona menys visita del parc. Amaga racons brutals. Des dels miradors d’Escuaín o de Revilla es poden veure voltors comuns i l’amenaçat trencalòs.
- El sector d’Ordesa: la vall glacial d’Ordesa és la zona més famosa del parc nacional, i un dels millors punts per contemplar els colors de la tardor. Des de la Pradera d’Ordesa hi ha infinitat d’excursions, per tots els nivells. Es pot caminar entre els faigs que s’estenen per les parts baixes de la vall, arribar fins a les famoses cascades del riu Arazas o pujar fins a alguna de las fajas.
- El sector de Pineta: la vall de Pineta, travessada pel riu Cinca, és un imprescindible d’Ordesa a la tardor. Sobretot quan ha plogut.
- El sector del Mont Perdut: el sector del Mont Perdut engloba les parts més altes del parc nacional. Zones de parets verticals, on hi ha punts tan icònics com el cim del Mont Perdut, el Cilindre de Marboré o la Bretxa de Roland. És una zona amb molt poca vegetació, i sense arbres, així que a la tardor no és la millor opció.
- El sector de la vall de Bujaruelo: la vall fluvial de Bujaruelo, sovint eclipsada per la vall glacial d’Ordesa, també és ideal per gaudir de la tardor. Caminar pel costat del riu Arazas, entre els colors dels faigs i gatzerís, és una de les millors excursions per fer a la tardor.
Ordesa a la tardor: les 7 excursions per descobrir aquesta estació
De la Pradera d’Ordesa a la Cola de Caballo
Aquesta és l’excursió per Ordesa a la tardor més famosa. I és una fama totalment merescuda. La ruta comença als frondosos boscos de la Pradera d’Ordesa, per on val la pena caminar a poc a poc i contemplar els detalls d’un paisatge de colors efímers. Després d’una lleugera pujada, s’arriba al primer salt d’aigua: la cascada d’Arripas. I una mica més endavant a la cascada de la Cueva i a la cascada del Estrecho.
Al sortir del bosc, el camí passa per les famoses Gradas de Soaso. A la tardor, el paisatge que envolta aquests salts d’aigua tan singulars encara fa més bonica l’escena.
L’última part de la ruta avança entre les parets verticals del Circ de Soaso, fins a arribar a la Cola de Caballo. És una ruta lineal, així que la tornada es fa pel mateix camí.
Distància: 19 kilòmetres | Temps: 6 hores | Dificultat tècnica: Fàcil (l’única dificultat és la distància) | Track de la ruta aquí.
De la Vall de Pineta a Llanos de Lalarri
Des del pàrquing de la vall de Pineta (cal pagar 3 euros per aparcar), comença aquesta ruta. Una excursió ideal per fer a Ordesa durant els dies de tardor.
Per pujar als Llanos de Lalarri hi ha diverses alternatives (aquest mapa és molt útil per situar els camins):
- La pista forestal. Aquest és el camí més llarg, però també el més còmode. No passa pels millors paisatges, així que no és la millor opció.
- El camí de Marboré i després seguir per la pista forestal. El camí de Marboré és excel·lent per gaudir dels colors de la tardor dels arbres que s’estenen per la vall de Pineta. Al final del camí s’arriba a la pista forestal, per on es pot pujar als Llanos de Lalarri.
- El camí de Marboré i el camí de les cascades. Se’ns dubte aquesta és la millor opció per descobrir la Vall de Pineta a la tardor. Després de recórrer bona part del camí de Marboré, el camí de les cascades permet descobrir un tram de bosc únic, on les cascades se succeeixen i creen una de les millors estampes d’Ordesa a la tardor.
- El camí de Lalarri. Aquesta és l’opció més ràpida per arribar als Llanos de Lalarri.
Un cop completada la pujada, des dels Llanos de Lalarri es poden veure totes les tonalitats dels boscos de faigs, pins i avets; i també contemplar les parets verticals dels cims més alts del parc nacional, com el Mont Perdut.
Una opció per allargar l’excursió és caminar des d’allà fins a la Cascada del Cinca.
Distància: 6 kilòmetres | Temps: 3 hores | Dificultat tècnica: Fàcil | Track de la ruta aquí.
El Canyó d’Añisclo: de l’Ermita de Sant Úrbez fins a Cumaz
El Canyó d’Añisclo és un dels paisatges més impressionants d’Ordesa a la tardor. Caminar des de l’aparcament de Sant Úrbez fins a Cumaz és una manera excel·lent de conèixer una de les parts més pintoresques d’aquesta zona, que llueix les seves millors gales durant la tardor.
Per arribar al punt d’inici de la ruta cal conduir des del poble d’Escalona per una carretera d’un únic sentit. Una pista estreta, però asfaltada, per on descobriràs la immensitat del Canyó d’Añisclo.
El camí que uneix l’Ermita de Sant Úrbez amb Cumaz és molt senzill, apte per tots els públics. El millor és caminar a poc a poc, assaborint els colors ataronjats dels arbres i el blau turquesa del riu Bellós.
Distància: 13 kilòmetres | Temps: 4 hores | Dificultat tècnica: Fàcil | Track de la ruta aquí.
De Fanlo al Bosc de la Pardina del Senyor
El Bosc de la Pardina del Senyor és un dels millors boscos d’Espanya per sorprendre’s amb els colors de la tardor. Es tracta d’un bosc mixt, on els arbres predominants són els faigs, aurons, bedolls, avellaners, til·lers, àlbers, oms, freixes, arç i roures. Cada espècie assoleix una tonalitat diferent durant la tardor, convertint el bosc en una barreja de tonalitats única.
La ruta que travessa aquest bosc és lineal, però és una oportunitat excel·lent per gaudir de la màgia d’aquest bosc.
Distància: 10 kilòmetres | Temps: 3 hores | Dificultat tècnica: Fàcil | Track de la ruta aquí.
Circular pels Miradors de Revilla
Aquesta ruta curta i senzilla ofereix unes vistes extraordinàries de la Garganta de Escuaín. Un paisatge formidable dins el parc nacional, i que a la tardor encara és més sorprenent.
El millor d’aquesta ruta són els seus miradors, on val la pena aturar-se una bona estona per intentar veure algun trencalòs. Aquesta zona és una de les millors d’Europa per observar aquests majestuosos ocells, molt amenaçats fa uns anys als Pirineus.
Encara que es pot anar i tornar pel mateix camí, és millor fer la ruta circular: un cop passats els miradors de Revilla, s’enllaça amb el camí que uneix el Refugi de Cotatuero amb el poble de Revilla. La ruta és senzilla i està ben senyalitzada.
Distància: 4,5 kilòmetres | Temps: 1 hora i 30 minuts | Dificultat: Fàcil | Track de la ruta aquí.
De Torla a la Pradesa d’Ordesa per Turieto
El camí de Turieto va ser durant molts anys l’únic accés a la Vall d’Ordesa. Pujar per aquesta ruta fins a la Pradera d’Ordesa, en lloc de fer-ho amb cotxe, permet caminar per boscos molt poc visitats. A la tardor es troben en el seu millor moment.
La ruta avança sovint pel costat del riu Arazas. Tot és silenci durant l’excursió. Només se senten els ocells, que es refugien entre els avets, pins i faig que creixen al voltant del riu.
Ordesa a la tardor té molts tresors amagats. I aquesta excursió n’és un d’ells!
Distància: 16 kilòmetres | Temps: 6 hores | Dificultat tècnica: Fàcil | Track de la ruta aquí.
Del Puente de los Navarros a la Vall de Bujaruelo
Aquesta ruta, que segueix el traçat del GR-11, és l’oportunitat ideal per conèixer la vall fluvial més bonica d’Ordesa: la Vall de Bujaruelo. Bona part de la ruta passa per dins un bosc d’avets, pins i faig, on el color groc de les fulles dels arbres caducifolis contrasta amb el verd dels pins i avets.
Després d’un passeig molt agradable, al final de l’excursió s’arriba fins al Pont de Sant Nicolàs de Bujaruelo. Des d’allà hi ha infinites excursions per fer. Algunes són curtes i senzilles, i també hi ha altres rutes més exigent com la pujada fins a la Bretxa de Roland.
És una ruta lineal, així que la tornada es fa pel mateix camí. Val la pena assaborir per partida doble els paisatges de la Vall de Bujaruelo. Una zona única d’Ordesa a la tardor.
Distància: 16 kilòmetres (anada i tornada) | Temps: 6 hores | Dificultat tècnica: Fàcil | Track de la ruta aquí.
Escapada de 6 dies a Ordesa a la tardor (la meva experiència)
Després d’uns quants anys volent visitar Ordesa a la tardor, per fi ho vaig aconseguir. Durant l’última setmana d’octubre, quan els colors de la tardor es trobaven en el seu punt àlgid, vaig conduir fins al Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut. L’objectiu era clar: gaudir el màxim de les excursions i els paisatges en un dels moments més visuals de l’any.
Per visitar el parc nacional ho vaig fer amb el meu cotxe camperitzat (senzill però molt útil). Ideal per tenir molta més flexibilitat i poder improvisar.
Dia 1: La Vall de Pineta
El primer dia de l’escapada a Ordesa a la tardor el vaig dedicar a la Vall de Pineta.
Després de veure la sortida de sol des de l’Embassament de Pineta, vaig conduir fins al pàrquing de Pineta, al final de la vall. Des d’allà vaig pujar fins als Llanos de Lalarri seguint el camí de les cascades. Una ruta màgica, i que ben aviat al matí vaig poder gaudir gairebé sol.
Un cop a Llanos de Lalarri val la pena recórrer els prats alpins fins al final, on hi ha un últim salt d’aigua.
Abans de baixar de nou a la vall, vaig decidir pujar fins als Llanos de Estiva. La pujada és intensa, però des d’allà es tenen unes vistes fantàstiques del Mont Perdut i dels boscos de la Vall de Pineta.
Al migdia ja vaig baixar de nou al pàrquing, desfent el mateix camí per on havia pujat. Vaig dedicar la tarda a passejar i fotografiar els boscos del fons de la vall.
Dia 2: El Balcó de Pineta i els Miradors de Revilla
La meva intenció inicial pel segon dia de ruta era arribar fins a la Cascada de Cinca, i des d’allà continuar pujant una mica més per tenir una bona panoràmica de la Vall de Pineta. A mesura que pujava em vaig anar animant, les vistes eren cada cop més espectaculars, i finalment vaig arribar fins al Balcó de Pineta després d’haver superat 1.500 metres de desnivell positiu. La ruta és dura, però val molt la pena.
Després de contemplar el vol d’algun trencalòs mentre baixava de nou cap a la Vall de Pineta, vaig arribar de nou al cotxe a primera hora de la tarda.
Per acabar d’arrodonir el dia, vaig conduir fins a Revilla per passar les últimes hores del dia des dels Miradors de Revilla. Són una zona excepcional per veure la Garganta d’Escuaín i els voltors que la sobrevolen. No vaig tenir la sort de veure algun trencalòs. Però els paisatges per si sols, ja són motiu suficient per visitar aquesta zona. Sobretot a la tardor.
Dia 3: El Canyó d’Añisclo i el Pic Mondoto
De nit, abans que sortís el sol, vaig conduir per l’estreta carretera del Canyó d’Añisclo fins a Sant Úrbez. Des d’allà vaig caminar pel canyó, fins a Cumaz, mentre el sol anava il·luminant a poc a poc els arbres.
Després d’un matí molt tranquil pel canyó més bonic d’Ordesa, vaig conduir fins al poble de Nerín. A la tarda volia pujar fins a un dels millors miradors del parc nacional: el Pic Mondoto. Des d’aquesta muntanya de quasi 2.000 metres d’altitud, es pot contemplar el Mont Perdut, el Cilindre de Marboré i el Canyó d’Añisclo. És al·lucinant.
Tot i el vent, vaig aguantar un parell d’hores al cim. Tenia l’esperança de veure algun trencalòs volant, amb el Mont Perdut de fons. I tot i que l’escena no es va produir tal com havia desitjat, sí que vaig poder veure algun exemplar d’aquests fascinants rapinyaires. Mentre començava a baixar, els últims rajos de sol il·luminaven els cims més alts del parc nacional.
Dia 4: La Volta a la Vall d’Ordesa
Al quart dia per Ordesa a la tardor, el vaig dedicar a fer l’excursió més clàssica del parc nacional: des de la Pradera d’Ordesa pujar per la Senda de los Cazadores fins al mirador de Calcilarruego, continuar per la Faja Pelay fins a la Cola de Caballo, i des d’allà tornar fins a la Pradera d’Ordesa passant pel costat de les Gradas de Soaso i les altres cascades del riu Arazas.
Vaig estar tot el dia fent la ruta, ja que els paisatges em convidaven a aturar-me sovint per fotografiar-ho tot. Els colors de la tardor estaven en el seu millor moment, molt intensos, i engalanaven encara més un paisatge captivador durant tot l’any.
Dia 5: La Faja Racón i els Miradors Ordesa
De nou vaig tornar a la Pradera d’Ordesa de bon matí, aquest cop per recórrer la Faja Racón. La Faja Racón creua la paret meridional de la vall, just a sota de la Punta Gallinero. Caminar per aquest estret camí va ser una delícia. Les vistes eren fantàstiques, i a l’haver començat a caminar ben aviat, no vaig trobar-me pràcticament a ningú fins al final de la ruta. Només un grup d’isards, que menjaven tranquil·lament dins el bosc.
A la tarda, vaig fer una de les activitats més recomanables a Ordesa a la tardor. Una excursió amb 4×4 per pujar fins a la zona dels miradors d’Ordesa. Després de pujar amb cotxe fins a uns 2.000 metres d’altitud, vaig fer una senzilla però espectacular excursió per alguns dels miradors de la Serra de les Cutas. Des del punt més alt de la serra, la Punta Acuta (2.248 m.), les vistes de la Vall d’Ordesa són sublims. Les parets del Gallinero i la Fraucata, el Cilindre de Marboré, la Faja de les Flores i el Circ de Cotatuero s’observen a la perfecció des d’aquest mirador privilegiat.
Dia 6: Caminant per la Vall de Bujaruelo
L’últim dia per Ordesa a la tardor, el vaig dedicar principalment a caminar per la Vall de Bujaruelo. És una zona força diferent, al tractar-se d’una vall fluvial i no una vall glacial.
Vaig començar a caminar des del Pont de los Navarros cap al Pont de Sant Nicolàs de Bujaruelo. Aprofitant que era d’hora i no hi havia cotxes, vaig anar per la pista. A peu es poden assaborir molt millor els paisatges que anant amb cotxe.
Un cop al Pont de Sant Nicolàs de Bujaruelo vaig fer una senzilla ruta circular fins al Pont d’Oncins. Una ruta molt fàcil, per gaudir de la tranquil·litat de la vall durant la tardor.
Per tornar fins al Pont de los Navarros ho vaig fer seguint el camí del GR-11. Un dels camins més sorprenents i bonics. Sobretot durant la primera meitat del camí, quan la ruta travessa un bosc d’avets i faigs captivador.
Per acomiadar-me dels paisatges d’Ordesa a la tardor, vaig pujar de nou amb cotxe a la Pradera d’Ordesa. Caminar per allà al capvespre, quan els últims rajos de sol il·luminaven les parets de la Fraucata, va ser la millor manera d’acabar aquesta escapada de muntanya.
Dades pràctiques per visitar Ordesa
Com arribar-hi
La millor forma d’arribar al Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut és amb cotxe. Segons la secció del parc que vulguis visitar, hauràs de conduir fins a diferents punts:
- Sector Añisclo: la millor opció és aparcar al pàrking de Sant Úrbez, per arribar-hi cal conduir per la carretera d’un únic sentit que surt des d’Estana (un poble proper a Aínsa).
- Sector Escuaín: per conèixer la Garganta d’Escuaín cal conduir fins al poble d’Escuaín o de Revilla. En els dos casos, les carreteres que arriben fins allà són estretes i lentes, així que val la pena anar-hi amb temps i conduir amb precaució.
- Sector d’Ordesa: per arribar a la Pradera d’Ordesa, la part més famosa a la tardor, cal conduir fins al poble de Torla. Al cap de setmana durant la temporada alta (inclou la tardor) cal agafar el bus del parc nacional per arribar a la Pradera d’Ordesa (pots veure els horaris i calendari aquí). Quan el bus no funciona, es pot pujar amb cotxe fins a la Pradera d’Ordesa seguint la carretera que surt des de Torla.
- Sector de Bujaruelo: per conèixer la Vall de Bujaruelo es pot fer caminant des del Pont de los Navarros (hi ha un pàrking a uns 500 metres abans d’arribar-hi) o bé conduïnt fins al Refugi de Bujaruelo (la pista no està asfaltada, però és apte per turismes si es condueix a poc a poc).
- Sector de Pineta: l’inici de la majoria de les excursions per la vall de Pineta comencen des del pàrquing, situat al costat del Parador de Bielsa. Cal pagar 3€ per deixar el cotxe aparcat durant tot el dia.
Preus del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut
L’entrada al parc nacional és gratuïta. Únicament cal pagar el bus que puja des de Torla fins a la Pradera d’Ordesa (només quan l’accés als turismes està tancat). El preu és de 4,50 € pujar i baixar.
Per altra banda, el pàrquing de la Vall de Pineta també és de pagament: 3 € per dia.
On dormir a Ordesa
El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut a la tardor ofereix una gran varietat d’opcions per dormir. El més recomanable és primer decidir quin sector del parc visitaràs, per així escollir després un allotjament proper.
Si visites la zona d’Ordesa, el millor és dormir a Torla o a Broto. Pots veure tots els hotels de la zona aquí.
Si vols visitar la Vall de Pineta, dormir a les proximitats del poble de Bielsa et permetrà estar molt ben situat. A aquest enllaç hi trobaràs tots els allotjaments de la zona.
Finalment, si tens previst conèixer el Canyó d’Añisclo o la Garganta d’Escuaín, dormir a prop d’Aínsa és una molt bona opció. Clica aquí per veure tota l’oferta d’allotjaments.
Si vols tenir més llibertat, una bona opció per visitar Ordesa a la tardor és anar-hi amb autocaravana o camper. Hi ha força zones on està permès pernoctar, sempre fora del parc nacional, i això és ideal per poder improvisar i dormir a prop de l’inici de les excursions. A aquest mapa pots localitzar-hi els punts més recomanats.
