El Circuit O, dins el Parc Nacional de Torres del Paine, és un dels trekkings més apassionants de la Patagònia. Aquest circuit de 130 kilòmetres permet completar la volta al massís de les Torres del Paine, podent descobrir algunes de les zones més salvatges de la regió i havent de fer front a la dura meteorologia del sud de Xile.
Sens dubte el Circuit O a les Torres del Paine és una aventura de senderisme única. Una ruta exigent, però que compensa tots els esforços amb la bellesa dels seus paisatges. Aquest trekking és una successió de llacs turquesa, salts d’aigua, glaceres imponents i formacions rocoses espectaculars. Possiblement per això, apareix en la majoria de les llistes sobre els millors trekkings del planeta.
El Circuit O a les Torres del Paine: resum de la ruta
El Circuit O a les Torres del Paine, de vegades conegut únicament com “la O”, travessa paisatges solitaris de muntanya. No és una ruta tècnicament complicada i el condicionant més important acostuma a ser la meteorologia.
Els punts més exigents de la ruta són la pujada i, sobretot, la baixada al Pas de John Garner i també la pujada i baixada al Mirador Base Torres. En aquests trams és on s’ha de superar més desnivell i el terreny és lleugerament complicat.
En resum, aquestes són les característiques d’aquesta ruta:
| Lloc | Parc Nacional Torres del Paine (Xile) |
| Longitud total | 130 kilòmetres |
| Nombre d’etapes | Entre 6 i 11. El més habitual és fer el trekking en 8 o 9 dies. |
| Desnivell acumulat | 4.970 metres |
| Altitud màxima | 1.200 metres |
Dificultat del Circuit O
En general, es classifica el Circuit O a les Torres del Paine com un trekking de dificultat alta. Els principals components dificultosos de la ruta són:
– La longitud: 130 kilòmetres que normalment es completen en vuit o nou dies.
– La meteorologia: el fred, la pluja i el vent poden complicar força qualsevol etapa al Parc Nacional Torres del Paine.
– La naturalesa indòmita: s’avança per un territori amb poca gent (sobretot durant les primeres quatre etapes) i sense cobertura, per la qual cosa cal anar ben preparat per a qualsevol imprevist.
– El pes de la motxilla: sobretot si es fa el trekking amb autosuficiència (dormint en tenda de campanya i portant tot el menjar) és fàcil que durant els primers dies la motxilla pesi entre 15 i 20 kg.
Tot i això, donat que el terreny per on avança el trekking no és especialment complicat, aquest trekking és factible per la majoria de les persones acostumades a caminar i amb certa experiència a la muntanya.
Quin és el preu del Circuit O a les Torres del Paine?
Aquesta ruta de senderisme no és especialment barata, ja que tots els campaments i refugis són de pagament. A més, per poder accedir al parc també cal comprar una entrada. Tot i això, el preu de fer el Circuito O a les Torres del Paine varia molt entre l’opció més econòmica (dormint amb tenda de campanya i portant tot el menjar) i l’alternativa més cara (dormint als refugis amb pensió completa).
En el meu cas, portava tot el material d’acampanada i també el menjar, i fer aquest trekking durant 8 dies (el gener del 2024) em va costar 350 euros, corresponents a:
– 70 USD el lloguer d’una tenda a Puerto Natales (la vaig llogar aquí, on tenen material MSR de molt bona qualitat)
– 56 USD l’entrada al Parc Nacional Tores del Paine per més de 3 dies. Cal comprar-la al web pasesparques.cl.
– 56 USD per dormir amb la meva tenda al Campament Serón.
– 11 USD per dormir amb la meva tenda al Campament Dickson
– 11 USD per dormir amb la meva tenda al Campament Perros
– 11 USD per dormir amb la meva tenda al campament del Refugi Grey
– 11 USD per dormir amb la meva tenda al campament del Refugi Paine Grande
– 56 USD per dormir amb la meva tenda al campament del Refugi Cuernos.
– 56 USD per dormir amb la meva tenda al campament del Refugi Central.
– 12 USD per una hora de wifi al càmping Paine Grande
També, abans del trekking em vaig gastar uns 30 USD comprant el menjar de tota la ruta i 5 USD pel gas per cuinar.
Anant sol em va sortir una més car, especialment el lloguer de la tenda i els preus del càmping. Possiblement, en cas de fer el trekking amb una altra persona, el cost seria d’uns 295 euros durant la temporada alta
Ara bé, si per exemple es té previst menjar als refugis, cal tenir present que té un cost d’entre 60 i 80 USD la mitja pensió i entre 85 i 110 USD la pensió completa. Així que això encareix molt la ruta.
També hi ha l’opció de dormir als campaments, però fent servir les tendes ja instal·lades. Aquesta alternativa durant la temporada alta té un cost d’uns 95 USD per persona. I, finalment, l’opció més cara és dormir als refugis, que té un cost d’uns 200 USD per persona i nit.
Quina és la millor època per fer el Circuit O
El Circuit O a Torres del Paine només està obert entre el mes de novembre i el mes de març, és a dir, durant cinc mesos.
En general, el mes de gener i febrer es consideren els millors mesos per fer aquesta ruta de trekking, especialment perquè les probabilitats de gaudir d’un clima més benvolent són més altes. De tota manera, sempre cal anar ben preparat pel fred, la pluja i el vent.
L’inconvenient de fer la ruta durant els mesos de gener i febrer és que coincideix amb el pic de la temporada alta. Això fa que sigui imprescindible reservar els campaments o refugis amb força antelació (entre 6 i 4 mesos abans) i que hi hagi més gent durant la ruta.
La resta de mesos són molt més tranquils, però la meteorologia i condicions climàtiques poden ser més desafiants. Al novembre i principis de desembre, de vegades encara hi ha neu als trams de més altitud (especialment al pas John Garner). Això pot dificultar la ruta, sobretot si no es va equipat amb el material necessari. Per altra banda, al març les temperatures comencen a descendir i també acostuma a haver-hi més precipitacions
Es pot fer el trekking de “la O” per lliure?
Entre el mes de novembre i març es pot fer el Circuit O a les Torres del Paine per lliure, sense haver de contractar cap guia. Tota la ruta està ben marcada i preparada per no haver de necessitar ajuda. A més, hi ha diferents controls al llarg del recorregut, de manera que, per seguretat, queden registrats els moviments dels senderistes.
Només seria recomanable contractar un guia (o fer el trekking amb un grup organitzat) en casos en què es tingui poca experiència o si no s’està preparat per portar tot el material a l’esquena. Molts dels trekkings organitzats també inclouen l’ajuda de portajadors, que s’encarreguen de traslladar la part principal de l’equipatge dels clients.
Com arribar a l’inici del Circuit O
A l’hora de planificar el trekking de “la O” a les Torres del Paine, cal tenir en compte que, tot i ser una ruta circular, només es pot començar a caminar des de dos punts específics:
– El Centre de Benvinguda de Torres del Paine o Refugio Central. És l’opció més habitual i que implica una logística més senzilla i econòmica. Es pot arribar fins allà amb cotxe (hi ha un pàrquing segur on deixar el cotxe) o bé amb bus (té un cost de CLP$25.000 per persona i trajecte, i es pot reservar a Bookaway o directament amb l’empresa Bus Sur). Ara bé, el bus fa el camí només fins a l’entrada del parc (la Porteria Laguna Amarga) i allà cal agafar un nou bus per anar fins al Centre de Benvinguda, que té un cost de CLP$3.000 per persona.
– El Refugio Paine Grande. Per arribar a aquest punt d’inici és necessari fer el trajecte amb catamarà (té un cost de CLP$25.000 i s’ha de pagar amb efectiu) des de l’Estancia Pudeto. A l’Estancia Pudeto, situada dins el Parc Nacional Torres del Paine, s’hi pot accedir amb cotxe o amb bus (el mateix que també para a la Portería Laguna Amarga).
Etapes del Circuit O a les Torres del Paine
Les etapes del Circuit O a les Torres del Paine varien lleugerament en funció del nombre de dies en què es vulgui completar aquest trekking i també el punt d’inici. Tot i això, les etapes més habituals són les següents:
– Etapa 1: Centre de Benvinguda Torres del Paine – Campament Serón
– Etapa 2: Campament Serón – Campament Dickson
– Etapa 3: Campament Dickson – Campament Perros
– Etapa 4: Campament Perros – Refugi Grey
– Etapa 5: Refugi Grey – Refugi Paine Grande
– Etapa 6: Refugi Paine Grande – Refugi Los Cuernos
– Etapa 7: Refugi Los Cuernos – Refugi Central
– Etapa 8: Refugi Central – Mirador Base Torres – Campament Central
Durant les quatre primeres etapes es poden fer poques variacions, ja que no hi ha més campaments i només es pot fer el recorregut en un únic sentit. L’única variació possible seria unir l’etapa 1 amb la 2 o la 2 amb la 3. Però no es pot unir l’etapa 3 amb la 4 perquè per tal d’ascendir al Pas de John Garner cal passar la nit prèvia al Campament Perros, ja que l’hora màxima per començar l’ascens és a les 7 del matí.
Pel que fa a les altres etapes sí que es poden fer diferents variacions. Per exemple, si hi ha disponibilitat (acostuma a acabar-se molt aviat) és una bona idea acabar l’etapa 7 al Campament Chileno (així durant l’últim dia es pot anar a veure la sortida de sol al Mirador Base Torres). És últil consultar el mapa per tenir clar on hi ha els diferents campaments/refugis per organitzar correctament les etapes del trekking.
Etapa 1: Centre de Benvinguda Torres del Paine – Campament Serón
Dificultat: Baixa | Temps: 4,5 hores| Distància: 14,5 km| Desnivell positiu: 310 m| Desnivell negatiu: 310 m
Track de la ruta aquí.
La primera etapa del Circuit O a les Torres del Paine és una de les més senzilles i tranquil·les. El camí és ample i còmode, ideal per anar-se acostumant a caminar amb la pesada motxilla.
Paisatgísticament, no és la ruta més espectacular, i durant bona part de la ruta predomina un entorn d’estepa. De fet, aquest sender avança per terrenys privats adjacents als límits del parc nacional. Al final de l’etapa, poc abans d’arribar al campament Serón ja apareixen algunes muntanyes més a prop del camí.
Etapa 2: Campament Serón – Campament Dickson
Dificultat: Mitja | Temps: 7 hores| Distància: 18,8 km| Desnivell positiu: 450 m| Desnivell negatiu: 400 m
Track de la ruta aquí.
Aquesta etapa és una mica més llarga, però el camí continua sent força senzill i es pot caminar a bon ritme. A l’inici de l’etapa el camí avança paral·lelament al riu Paine i després de vorejar la Llacuna Cebolla comença l’ascensió més dura del dia. Després d’una intensa i curta pujada, apareix una meravellosa vista del Llac Paine i noves muntanyes a l’horitzó.
Des d’allà el camí ja és més planer i poc després ja s’entra al territori del Parc Nacional Torres del Paine. Uns vuit kilòmetres i mig des de l’inici de l’etapa cal fer una parada a la Guarderia Coirón. Allà cal registrar l’horari de pas a una llibreta i també mostrar al guardaparc les reserves per dormir al campament Dickson i Perros.
Deixant enrere la Guarderia Coirón comença un tram molt agradable per l’interior d’un bosc i una zona d’aiguamolls on hi ha un conjunt de passarel·les de fusta que permeten caminar sense degradar l’ecosistema. Finalment, després d’una petita pujada s’arriba a un mirador del Llac Dickson i ja es pot veure el campament.
L’entorn del campament Dickson és una meravella, just al costat del llac. Durant la tarda o la posta de sol és imprescindible acostar-se al llac i gaudir d’aquest paratge de naturalesa pura. A la zona és habitual veure-hi oques de Magallanes i altres petits ocells de bosc.
Etapa 3: Campament Dickson – Campament Perros
Dificultat: Baixa | Temps: 4,5 hores| Distància: 14 km| Desnivell positiu: 500 m| Desnivell negatiu: 140 m
Track de la ruta aquí.
La tercera etapa del Circuit O a Torres del Paine és força curta i tranquil·la. És un dia per caminar sense pressa i gaudir del bosc per on avança la major part de la ruta. En el meu cas, també va ser el dia de més pluja del trekking. Un dia fred on vaig experimentar la duresa del clima patagònic, fins i tot a l’estiu.
Després de caminar pel bosc durant una llarga estona, el camí comença un lleuger ascens i s’arriba a la glacera Perros, un dels emblemes d’aquest trekking.
La glacera es troba a uns 15 minuts del campament Perros, el més rústic del Circuit O. Aquest campament és una parada obligatòria del trekking, i el punt de partida per superar el Pas de John Garner l’endemà.
Etapa 4: Campament Perros – Refugi Grey
Dificultat: Alta | Temps: 8 hores| Distància: 17,2 km| Desnivell positiu: 940 m| Desnivell negatiu: 1355 m
Track de la ruta aquí.
Aquesta és l’etapa més dura i temuda del Circuit O a les Torres del Paine. Durant el quart dia de ruta s’ha de superar el Pas de John Garner, el punt més alt del trekking i un punt de meteorologia complicada, sobretot pels vents huracanats que solen haver-hi.
Durant el dia abans, és important consultar la meteorologia amb els guardes del campament Perros. L’hora límit per començar a caminar és a les set del matí, però en moltes ocasions és preferible començar abans per aprofitar les finestres de bon temps que solen haver-hi al matí.
Tota la primera part de l’etapa és una pujada constant. Primer per l’interior d’un bosc i després per un territori rocós, en un clar ambient d’alta muntanya. Allà es poden apreciar les parets verticals del massís de les Torres del Paine. Tot i això, el camí sempre té un traçat senzill i no és vertiginós.
Finalment, després d’un ascens d’uns 700 metres en 5 kilòmetres s’arriba al Pas de John Gardner. La panoràmica des d’allà és indescriptible. Un paisatge immens difícil de plasmar amb una fotografia. Es té una vista impressionant de la glacera Grey i de gran part de l’extensió del Camp de Gel Nord. Si la meteorologia ho permet, és un bon moment per descansar una estona i gaudir d’aquest paisatge evocador.
La baixada fins al refugi Grey és més exigent que la pujada. Sobretot durant els primers dos kilòmetres, quan cal descendir un desnivell de més de 500 metres. Allà és important avançar lentament i assegurant les passes, especialment quan el terreny està enfangat.
Un cop superada la part més intensa de la baixada s’arriba al Campament el Paso. Actualment, no està permès dormir-hi, però és obligatori parar allà i registrar-se a la lliberta dels guardaparcs.
Des d’allà encara queden unes tres hores i mitja fins al Refugi Grey. Un camí de constants pujades i baixades, però amb vistes fantàstiques de la glacera i el llac Grey. Durant aquest tram també cal passar per dos ponts tibetans, no aptes per persones amb vertigen.
L’arribada al refugi i campament Grey acostuma a suposar un gran contrast, ja que aquest refugi és molt més gran i hi ha molts més visitants (a partir d’aquí s’uneix el traçat del Circuit O amb el de la ruta W).
Etapa 5: Refugi Grey – Refugi Paine Grande
Dificultat: Baixa | Temps: 3,5 hores| Distància: 12,5 km| Desnivell positiu: 470 m| Desnivell negatiu: 460 m
Track de la ruta aquí.
Durant el cinquè dia de ruta del Circuit O a Torres del Paine, el recorregut a fer és força curt. Una bona oportunitat per recuperar-se després de la llarga etapa del dia anterior. També hi ha força gent que aprofita l’etapa curta per fer alguna activitat a la Glacera Rey (es poden contractar des del refugi), com un recorregut amb grampons per la glacera o una navegació amb kayak.
La primera part d’aquesta etapa també comença per l’interior d’un bosc. Un parell de kilòmetres més endavant el camí inicia un ascens progressiu, mentre la vegetació comença a minvar. Finalment, a la meitat de l’etapa s’arriba al Mirador Grey, amb unes bones vistes de la glacera i el llac.
Des del mirador comença una tranquil·la i senzilla baixada per arribar al Refugi Paine Grande, durant aquest camí hi ha algun punt amb cobertura (de la companyia Entel). Un cop s’arriba a aquest refugi, es pot aprofitar la tarda per gaudir del preciós entorn del Llac Pehoé.
Etapa 6: Refugi Paine Grande – Mirador Británico – Refugi Los Cuernos
Dificultat: Alta | Temps: 8,5 hores| Distància: 26,5 km| Desnivell positiu: 1210 m| Desnivell negatiu: 1.193 m
Track de la ruta aquí.
De nou una etapa exigent, però també una de les més boniques del Circuit O a les Torres del Paine. Durant la primera part d’aquesta etapa, uns 8 kilòmetres, es camina per un terreny força planer fins al Campament Italiano. Al llarg del trajecte es passa pel costat del Llac Skottsberg i també es té una perspectiva dels famosos Cuernos d’aquest parc nacional. També es travessa una àrea d’arbres morts, a causa d’un gran incendi que va cremar aquesta zona a l’any 2011.
Un cop s’arriba al Campament Italiano, el més recomanable és deixar la motxilla allà i començar el camí fins al Mirador Francés i el Mirador Británico. El camí fins al primer mirador són uns 2,5 kilòmetres i fins al segon són uns 5 kilòmetres. En cas d’estar cansat, es pot obviar aquesta part, però és una de les àrees més boniques del trekking.
Des del moment en què el camí s’endinsa per la Vall del Francés comença un ascens constant per un terreny rocós. Però l’esforç té una gran recompensa. El Mirador Francés és sublim, amb una impressionant successió de glaceres i cascades.
Si es decideix continuar caminant fins al Mirador Británico, el desnivell a superar és d’uns 350 metres en 2,5 kilòmetres. Però és força gradual i es pot caminar còmodament. Tot i això, és una zona on acostuma a fer bastant fred (per la pluja i el vent) així que és imprescindible anar amb bona roba d’abrigar. Un cop s’arriba al mirador final, es té una panoràmica d’imponents crestes i muntanyes verticals. Un paisatge rocós que és l’essència del Parc Nacional de les Torres del Paine.
Amb l’emoció d’aquestes vistes, des del Mirador Británico s’ha de fer la volta i iniciar la baixada fins al Campament Italiano seguint el mateix camí de pujada.
Des d’allà, el traçat fins al Refugi Cuernos són uns 4 kilòmetres de meravellosos paisatges. El camí avança paral·lelament al Llac Nordenskjöld i també ofereix unes grans vistes dels Cuernos del Paine.
Etapa 7: Refugi Los Cuernos – Refugi Central
Dificultat: Baixa | Temps: 3,5 hores| Distància: 11,5 km| Desnivell positiu: 325 m| Desnivell negatiu: 290 m
Track de la ruta aquí.
El Circuit O a les Torres del Paine comença a arribar a la seva fi. I al llarg d’aquesta tranquil·la etapa sembla que ja ha passat la part més pintoresca de la ruta. Tot i això, sempre hi ha punts interessants i sorpreses: com les vistes del Monte Almirante Nieto (2.670 m d’altura) o la solitària Laguna Inge.
Just al passar per la Laguna Inge el camí es bifurca. Un dels traçats va al Campament Chileno (si hi ha disponibilitat és recomanable dormir allà, però les places s’acaben molt ràpidament) i l’altra va al Refugi Central.
Des d’allà, només queden els últims kilòmetres per acabar l’etapa. Una part sense massa desnivell, on el camí es troba amb la popular ruta que puja al Mirador Base Torres.
Etapa 8: Campament Central – Mirador Base Torres – Campament Central
Dificultat: Baixa | Temps: 8 hores| Distància: 22 km| Desnivell positiu: 1.058 m| Desnivell negatiu: 1.058 m
Track de la ruta aquí.
Acabar el Circuit O a les Torres del Paine amb la ruta fins al Mirador Base Torres i les vistes més emblemàtiques d’aquest parc nacional sempre és una experiència molt especial.
Donada la popularitat del camí fins al Mirador Base Torres, és molt recomanable començar a caminar ben aviat. Durant l’inici de la ruta cal superar un desnivell important, fins que s’arriba al Campament Chileno, situat a uns 600 metres d’altitud.
Des d’allà el sender s’endinsa per un bosc i puja més suaument durant uns kilòmetres. Però la part més intensa de la ruta arriba al final. El desnivell a l’últim kilòmetre i mig és de 300 metres. Aquí és important avançar sense pressa i anar fent parades si és necessari.
Quan s’acaba la pujada s’arriba finalment a davant del llac Torres, amb les famoses Tres Torres al fons. És una de les vistes més impressionants de la Patagònia i del Parc Nacional Torres del Paine.
Si fa bon temps, es pot aprofitar per gaudir d’aquestes fascinants vistes durant una bona estona, abans de començar la baixada, que es fa pel mateix camí.
L’arribada a baix també marca el final del Circuit O a les Torres del Paine. Una de les experiències més intenses, immersives i evocadores per viure i sentir la màgia de la Patagònia.
Mapa del Circuit O a les Torres del Paine
Encara que tot el traçat d’aquest trekking està ben marcat, és molt útil portar al mòbil alguna aplicació GPS amb els tracks de la ruta descarregats. Una de les més pràctiques és l’app maps.me o mapy.cz, que permet accedir als mapes sense tenir connexió. Això és bàsic per aquest trekking, ja que pràcticament no hi ha cobertura al llarg dels vuit dies de ruta.
Per altra banda, durant la planificació del trekking, és aconsellable mirar algun mapa genèric del parc. Sobretot per tenir una idea de la ruta i conèixer una mica els punts principals per on passen. Alguns dels mapes més útils són:
– Mapa Oficial de CONAF del Parc Nacional Torres del Paine. A aquest mapa apareix tot el traçat del trekking, els temps entre els refugis i un perfil del desnivell.
– Mapa de Las Torres. Tot i ser menys complet que l’anterior, aquest mapa té informació dels serveis dels refugis i campaments que pertanyen a aquesta empresa.
Com Reservar els Refugis i Càmpings del Circuit O a les Torres del Paine
Per tal de poder fer el Circuit O a les Torres del Paine és necessari haver fet les reserves dels campaments o refugis prèviament. No està permès fer aquest trekking sense tenir la confirmació de les reserves.
En cas de fer el trekking amb alguna agència, aleshores no cal preocupar-se per res, ja que són les agències les encarregades de gestionar aquesta qüestió.
En canvi, si es fa el trekking de “la O” per lliure, sí que és necessari fer les reserves. A més, és important fer-les com més aviat millor (a poder ser, amb uns 6 mesos d’antel·lació).
Webs per reservar els refugis i Càmpings
Al llarg del Parc Nacional de Torres del Paine, la gestió dels campaments i refugis està concessionada a dues empreses privades: Las Torres i Vértice. De manera que alguns dels refugis i campaments pertanyen a una empresa i els altres a l’altre. Per tal de fer les reserves, una opció és utilizar els webs d’aquestes dues empreses.
L’inconvenient d’haver-hi dos webs és l’anàlisi de la disponibilitat. Sobretot si es volen comparar diverses dates, és força incòmode haver d’anar buscant les dates i refugis a través dels dos webs.
Per això, és molt útil fer servir l’eina de Torres Hike. A través d’aquesta pàgina web, que integra tots els refugis del parc nacional, es pot analitzar la disponibilitat de la ruta completa. A més, el web també informa sobre la longitud de les etapes i té un mapa força intuitiu. L’únic inconvenient és que, si es vol fer la reserva i el pagament a través d’aquesta plataforma s’han de pagar 50 USD de despeses de gestió.
Jo el que vaig fer va ser utilitzar primer el web de Torres Hike per veure la disponibilitat i tenir clares les dates i a quins campaments dormir. I a continuació vaig fer les reserves directament a través del web de Las Torres i de Vértice. No funcionen molt bé (i per exemple el web de Vértice només anava bé amb el mòbil), però amb una mica de paciència i després d’alguns intents vaig aconseguir fer les reserves i pagaments correctament. En el meu cas, vaig fer aquestes gestions a l’agost per fer el trekking a principis de gener, i ja hi havia dates on estava tot ple.
Un cop fetes les reserves i sobretot abans del trekking, et recomano aquesta guia sobre els serveis bàsics de cada refugi/campament. Està escrita en anglès, però es pot utilitzar el traductor automàtic del navegador en cas de no entendre-ho.
Material i menjar per fer el Circuit O a les Torres del Paine
Fer una bona planificació i gestió del material i menjar per fer aquest trekking és bàsic per gaudir d’una bona experiència. Per una banda, és important portar tota la roba i material d’acampada necessari, però també cal ser conscient del pes de la motxilla, i no carregar coses imprescindibles. La gestió del menjar, en els casos en què es faci el trekking amb autosuficiència, també és una part molt important.
Quin material cal portar a la motxilla?
En el meu cas, que vaig fer el Circuit O a les Torres del Paine en solitari i acampant amb tenda pròpia, tot el material que portava va ser el següent:
– Material d’acampada: una tenda (MSR Elixir 1), un sac de dormir (temperatura de confort de -5ºC), una estora autoinfable i una llanterna frontal.
– Material per cuinar: Una olla petita, un fogonet, gas, una forquilla, una cullera i una navalla.
– Roba per abrigar-me: un anorac, un tallavent, un polar, un jersei, una samarreta tèrmica, uns pantalons tèrmics, un gorro, un buf i guants.
– Roba per caminar: 2 samarretes i 2 pantalons de trekking prims.
– Material d’higiene: tovallola, sabó, crema solar, raspall de dents, pasta de dents, paper de vàter.
– Calçat: botes de muntanya i crocs.
– Roba interior: 4 calçotets i 4 parells de mitjons
– Roba impermeable: una capelina, uns pantalons impermeables i una funda impermeable per la motxilla.
– Cantimplora
– Material fotogràfic: 1 càmera, 2 objectius, 3 bateries i 1 cable usb per carregar-la.
– Una bateria externa.
– Una farmaciola.
– Dues bosses d’escombraries.
– Telèfon mòbil o GPS amb els detalls del track de la ruta. També un carregador del mòbil (el cable usb i l’adaptador per carregar-lo als endolls dels refugis).
– Dispositiu de comunicació via satèlit. És especialment recomanable si es fa el trekking en solitari.
Tot això ho vaig portar dins una motxilla de 60 litres.
Quin menjar portar per fer el Circuit O a les Torres del Paine?
Si es preveu fer el trekking sense cocmprar el menjar als refugis, la planificació dels àpats és essencial. És important portar menjar energètic i que pesi poc. Per tant, els menjars deshidratats, la pasta i l’arròs són molt bones opcions.
En el meu, jo vaig portar el següent (sóc vegà, així que tot el menjar que vaig dur és d’origen vegetal):
– Esmorzars: 500 grams de crema de cacauet , 1.750 grams de civada instantània, 4 plàtans i 3 pomes.
– Per menjar durant el dia: 8 barretes energètiques (a Puerto Natales es poden comprar les de la marca Wild Foods), 1.000 grams de fruits secs, 500 grams de fruita seca (panses, dàtils i orellanes), 250 grams de galetes
– Sopars: 1.750 grams de polenta, 600 grams de soja texturitzada (es pot comprar a Puerto Natales), sal.
Amb això vaig apanyar-me durant el trekking. Si el tornés a fer, portaria menys fruita (pesa molt per la quantitat d’aigua que conté) i portaria més fruita seca. A més, també vaig poder comprovar que a la zona per cuinar dels campaments més grans (especialment al refugi Grey i Paine Grande) molts cops hi ha menjar sobrant d’altres persones que han fet la ruta W. És una mica imprevisible, però sempre es pot agafar alguna cosa d’allà. També, en cas d’anar just de menjar, la majoria dels refugis tenen una petita botiga on es pot comprar arròs, pasta, galetes…
On dormir a Puerto Natales
Abans i després de fer el Circuit O a les Torres del Paine el més habitual és passar alguna nit a Puerto Natales. Algunes opcions recomanades són les següents:
Si aquesta guia t’ha resultat útil, em pots ajudar fent la reserva de l’allotjament a través d’alguns d’aquests enllaços. Pagaràs el mateix, però jo m’enduré una petita comissió que m’ajuda a mantenir actualitzat el contingut d’aquest blog.
(Aquest post forma part de la guia per organitzar un viatge a la Patagònia)
Organitza el teu viatge a Xile
✈️ Les millors ofertes de vols a Xile aquí.
🏨 Els millors preus en allotjaments a Xile aquí.
🚗 Les millors ofertes amb cotxes de lloguer a Xile aquí.
🚑 Contracta la teva assegurança de viatge amb un 5 % de descompte aquí.
💳 La millor targeta per pagar i treure diners a l’estranger sense comissions aquí.
Hola! Moltes gracies per tota la info!!! Super útil
Nosaltres anirem en decembre, quand van Fer les reserves ya no hi había molta disponibilitat, de fet tenim com etapa 5 grey-frances y 6 frances-torres central. Torres hike no ens recomanaba pas de anar fins el mirador británico pero la idea es forzar una mica y o be fer ho el día 6 o el 7 comencant ben aviat i fer els casi 32km…
Per la teva experiencia et sembla factible?
Estem acostumats a fer trekking i no voliem perder el británico!! Moltes gracies.
Hola!! M’alegra que us hagi servit l’informació 🙂
Jo crec que sí que ho podeu fer, com bé dius matinant bastant i serà una etapa llarga però el terreny no és complicat i es pot anar a bon ritme. Seguramennt haureu d’acabar de decidir quin dia aneu al Mirador Británico en funció de la meteorologia, però si us ha de fer bon temps als dos dies jo segurament ho faria el dia que sortiu des de Francés (podeu deixar les motxilles allà) perquè després el camí és bastant fàcil, i es pot fer bastant ràpid. Jo en general sempre trigava menys del temps que surt als mapes o als cartells…
Jo crec que val la pena l’esforç per anar fins al Mirador Británico i recórrer tota la vall. Us agradarà molt!